diumenge, 9 de febrer de 2014

Tarta Guinness de xocolata



Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda






Feia temps que tenia pendent de fer aquesta recepta, però me la reservava per una ocasió especial. No perquè sigui una tarta de difícil elaboració, sinó perquè és una autèntica bomba de greixos. Deliciosa, això sí, ha estat l'opinió unànime de tota la família, que ens hem aplegat per celebrar l'aniversari de la Sandra. Aquest ha estat precisament el motiu que m'ha dut a fer la tarta. Un bescuit negre amb un sabor intens a xocolata i el lleuger -molt lleuger- perfum de la cervesa negra. Pel damunt, una cobertura de formatge mascarpone, com si fos l'escuma de la cervesa. Tot plegat, una tarta que val la pena de fer i de gaudir. Per molts anys, Sandra.


La recepta l'he tret del bloc de la Nigella Lawson, amb algunes adaptacions fetes a darrera hora. He utilitzat un motlle de 23 cm, però n'hem menjat 12 persones i encara n'ha sobrat. És un bescuit que omple molt, més encara si l'acabem amb la cobertura de formatge.

250 ml de cervesa Guinness

250 grams de mantega

75 grams de cacau en pols Hershey's

400 grams de sucre de llustre

140 ml de crème fraiche (aquí, com no en vaig poder aconseguir, vaig utilitzar un iogurt natural i vaig acabar de completar el pes que marcava la recepta amb nata líquida)

2 ous grans

Una culleradeta d'extracte de vainilla (a la recepta hi posava una cullerada sopera, però vaig reduir-ne la quantitat)

275 grams de farina

2 1/2 culleradetes de bicarbonat sódic

Per la cobertura:

300 grams de formatge mascarpone

150 grams de sucre de llustre

125 grams de nata líquida per muntar






Escalfem el forn a 180 grams. Pesem i deixem preparats tots els ingredients del bescuit. Greixem un motlle rodó de 23 cm.

Posem la cervesa i la mantega a daus en un cassó i escalfem fins que la mantega es desfaci. Reservem.

Barregem el sucre de llustre amb el cacau en un bol. Reservem.

En un altre bol, hi posem la farina i el bicarbonat. Reservem.

Batem la crème fraiche (o el iogurt i la nata) amb els ous i la vainilla fins aconseguir una mescla homogènia. Hi incorporem la mescla de mantega i cervesa, sense deixar de batre. A continuació, anem afegint el sucre i el cacau, deixant que es vagi integrant a la massa. Finalment, fem el mateix amb la mescla de farina i bicarbonat. Quan tinguem tots els ingredients integrats a la massa, passem aquesta al motlle i enfornem uns 45 minuts, o fins que punxem una agulla i aquesta surti seca. Passats uns 20 minuts, jo vaig cobrir el bescuit amb paper d'alumini, per evitar que es torrés massa la superfície.

Traiem del forn i deixem refredar dins del motlle. Un cop fred, desemmotllem i reservem. Jo vaig deixar reposar el bescuit tota la nit, així agafa més consistència, i tapat per evitar que s'assequés.

Per fer la cobertura, batem el formatge mascarpone fins aconseguir una consistència cremosa. A continuació, hi anem afegint el sucre, a poc a poc i deixant que s'integri bé abans d'afegir-ne més. Finalment, afegim la nata líquida i batem fins que es munti i aconseguim una consistència cremosa. Hem de procurar que el formatge i la nata siguin ben freds. També podem posar una estona a la nevera el bol on batrem els ingredients. Això ajudarà a muntar bé els ingredients.

Cobrim amb aquesta crema la superfície del bescuit.




24 comentaris:

  1. Què bonica, i la cervesa li deu donar un gust especial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tot plegat: la cervesa, la mantega, la vainilla, el cacau.... mentre fas la massa et ougen totes aquestes aromes I te la menjaries en cru. És brutal. Petons.

      Elimina
  2. Jo també la tinc pendent de fa molt i és que fa un aspecte tremendo! Ideal per a celebrar un cumple :-) . Moltes felicitats a la Sandra! Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, és per una ocasió especial. I tens èxit segur, Eva. Petons I gràcies per la felicitació.

      Elimina
  3. Simplement espectacular!!! Era deliciosa i la cervesa li donava un punt de sabor especial. Moltes gràcies per un regal com aquest!!! Serà difícil d'oblidar. I a tu, Eva, també gràcies per la felicitació;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res, Sandra, l'hem disfrutat tots. Petons.

      Elimina
  4. Una delícia de pastís, sense dubte!! S'han d'aprofitar ocasions com aquestes, les d'aniversari i altres, per fer pastissos contundents. Així en mengem un tall i la resta vola! Si es quedés per casa, ai làs, també volaria però perquè ens el menjaríem tot nosaltres!! ha ha ha. Felicitats per la Sandra, i a tu per aquest pastís magnific. Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, aquests pastissos són per menjar-ne només un trosset petit. I són tan bons! Gràcies per les felicitacions. Petons.

      Elimina
  5. Un pastís molt llaminer i molt bonic!! Ideal per a una gran celebració!! Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara és més bo perquè saps que no en pots fer gaire sovint, d'aquests pastissos. Sembla que el disfrutis més. Petons.

      Elimina
  6. Quin pastís més xulo!! Veig que has emprat la xocolata Hersheys, la tradicional per aquest pastís. No falta detall!! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tenia xocolata d'aquesta marca i la volia utilitzar. A més, al portar bicarbonat, sembla que aquesta xocolata va millor a la recepta. Petons.

      Elimina
  7. T'ha quedat perfecte, bomba de greixos a part. Només l'he tastat una vegada i em va agradar molt.
    Un pastís molt original per un aniversari.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que acostuma a passar amb aquests pastissos tan bons: només de mirar-los ja engreixen. Però quan te'ls menges, t'oblides de tot. Petons.

      Elimina
  8. Moltes felicitatas a la Sandra :)
    La tarta t'ha quedat perfecta... quina pinta!
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Aisha, per la felicitació. Petons.

      Elimina
  9. Brutal, i amb cacau del bo, del que costa de trobar!!! La Sandra va ser molt afortunada! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Sandra i la resta que el vam tastar! Com tu dius, brutal és una definició perfecta per aquest pastís. Petons.

      Elimina
  10. Jo també la tinc a la reserva des de fa moooolt temps..... La tinc apuntada per un sopar amb amics; d'aquells que et vols lluir quan portes les postres....jejejeejej....
    Per cert....ens coneixerem el dia 22 a Tarragona, oi????
    Petons,
    Olga
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, ens trobarem el dia 22, ja tinc ganes que arribi. El programa és molt atractiu I conèixer bloggers amb qui fa temps que tinc contacte serà el millor de la jornada. Fins aviat!

      Elimina
  11. Esta tarta es un clásico que sabe a gloria. Te ha quedado bien bonita y muy tentadora. ¡Me encanta!
    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es cierto, sabe a gloria. Y la presentación es distinta a las tartas que usualmente comemos aquí. Para una ocasión especial. Saludos.

      Elimina
  12. Mare meva, quin goig!!
    A mes a d'estar terriblement bona!!
    Quina debilitat que mentre quant la veig!
    Moltes felicitats!!
    Petonets.

    ResponElimina
  13. La SANDRA i tots plegats deviau gaudir molt i molt d'aquesta TARTA que coneixo perque la meva BIBIANA l'acostuma a preparar per a les festivitats familiars i que a tu t'ha quedat estupenda!!!
    Un bon dimars CHUS... fins aviat :)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari, això ens anima a seguir publicant.