dijous, 20 de febrer de 2014

Pa bolet, o boletinos



Del pa tou tothom en fa llesques









Aquesta és la tercera i última entrada (de moment) sobre el menjar al món clàssic. Un pa amb forma de bolet, anomenat boletinos. La idea la vaig treure d'un blog que em va semblar un petit tresor: De re coquinaria, on la professora de llengües clàssiques Charo Marco s'endinsa en el món de la cuina clàssica. En una de les entrades presenta aquest pa, que té com a característica la seva forma de bolet, i una adaptació de la recepta.
El boletinos és nomenat en una obra d'Ateneu de Nàucratis, El banquet dels savis o Deipnosophistae. Al lllibre tercer, on fa un extens llistat i comenta diversos tipus d'aliments, enumera les classes de pa conegudes i una d'elles és aquest, del qual en destaca la forma.
La característica d'aquest pa és que al fons del motlle on es cou es posa una capa de llavors de rosella, que impedeixen que el pa s'empegui al motlle. Es deixa llevar dins del motlle fins que la massa sobreïx del motlle pels costats, agafant la forma del bolet. Sembla que el pa es passava després al forn i s'escampava per sota sèmola de blat, la qual cosa li donava l'aparença d'un formatge fumat.
Vaig seguir l'adaptació de la recepta que proposa la Charo Marco al seu blog, amb alguna modificació,  i el resultat va ser un pa amb una molla suau i esponjosa, lleugerament espessa, que de moment continua ben tou després de dos dies d'haver-lo fet. 
Aquesta és la meva proposta per al Memòries d'una cuinera d'aquest mes: un pa clàssic en ple segle XXI.













350 ml. d'aigua
550 grams de farina integral (jo de cultiu biològic)
2 cullerades de llevat de forner en pols
Una cullerada i mitja de mel
Una cullerada petita de sal
Una cullerada d'oli d'oliva
Un ou
Llavors de rosella per cobrir el fons del motlle
Sèmola de blat per empolvorar la superfície






Escalfem lleugerament l'aigua (ha d'estar tèbia). En 100 ml. hi desfem la mel i, a continuació, hi afegim el llevat en pols. Deixem reposar uns minuts fins que el llevat comenci a fermentar: es formarà una escuma que creixerà cap amunt.

En un recipient hi posem la farina, la sal i l'oli. Hi aboquem la preparació del llevat i comencem a pastar, afegint la resta d'aigua poc a poc, segons necessiti la massa. A la recepta original la quantitat d'aigua és de 500 ml, però jo en vaig tenir prou amb 350 ml. en total. Hem d'aconseguir una massa flexible que no s'empegui a les mans.

Si pastem amb el robot, ho farem amb l'accessori ganxo, fins arribar al punt que la massa es desenganxi bé de les parets. Després aboquem damunt d'una superfície enfarinada i acabem de pastar a mà un parell de minuts, fins que la massa no s'enganxi als dits.






Greixem un motlle amb oli d'oliva. Jo vaig utilitzar un motlle rodó desmuntable de 18 cm. de diàmetre. Escampem pel fons del motlle les llavors de rosella. Hi posem al damunt la massa, tapem amb un drap i deixem llevar en un lloc càlid, sense corrents d'aire. Jo el vaig deixar una mica més de dues hores. Sabrem que la massa està llesta quan veiem que ha sobreixit per damunt de les parets i agafa la forma de bolet.

Pinzellem amb ou batut a temperatura ambient i empolvorem amb sèmola de blat.

Enfornem uns 25 minuts a 200 graus.

És un pa deliciós per menjar per esmorzar, torrat amb mantega i melmelada. O sucat amb oli d'oliva i un tall de pernil o de formatge. A casa n'hem tornat a fer i n'hem congelat unes quantes llesques per tenir-les a punt els matins en què tots tenim pressa. Passades per la torradora uns minuts queden perfectes. I el toc cruixent de les llavors de rosella i la sèmola li donen un punt especial.



30 comentaris:

  1. Qué rico Chus y con miel, un toque diferente! Y qué fotos más bonitas! Yo también quiero hacer un pan para ese reto, pero veremos si me da tiempo. Un besito

    ResponElimina
    Respostes
    1. La ventaja de éste es que se hace muy rápido, amasas, dejas levar y al horno. Menos trabajo, imposible. A ver si puedes encontrar tiempo y haces uno. Besos.

      Elimina
  2. Què bo! a veure si en prepares un per l´ultim dia del curset de foto, per al bodegó, i així el tastarem.
    Magnífic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs finalment em toca dur fuet i tomates, el pa el porta algú altre. A veure si tinc temps i faig alguna cosa dolça...

      Elimina
  3. M'encanta aquesta sèrie de receptes "històriques", i aquest pa em sembla genial!!! Jo crec que ha de ser bo a qualsevol hora! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vaig fer dimarts, et contesto en diumenge i aquest matí n'he menjat una llesca torrada. Encara no estava dur. Cinc dies! Petons.

      Elimina
  4. Què curioses aquests receptes clàssiques!! aquest bolet és molt original, i si després de dos dies continua tou és genial, no? Fins dissabte, un petó!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tornaré a fer, és senzill i dura dies tou. Ja vas tenir temps de fer el pastís? Petons.

      Elimina
  5. Quin pa més bonic! M'ha encantat aquesta sèrie de receptes clàsiques :)
    M'apunto el pa perque el faré segur
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat una setmana força divertida amb aquestes receptes de la Roma clàssica. En tornaré a fer alguna altra més endavant. Petons.

      Elimina
  6. vaya pinta este pan!!! Y que gozada comer pan que al cabo de dos dias sigue tierno...
    besos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sémola y las semillas de amapola le dan un toque especial, delicioso con mantequilla y mermelada. Besos.

      Elimina
  7. Que interessant, i quines fotos més maques!
    Ens veiem demà a la Tarraco clàssica!!
    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alba, gràcies pel teu comentari, encantada d'haver-te conegut. Petons.

      Elimina
  8. CARIÑET... ets com una ENCICLOPEDIA, amb tú s'apren a cada moment...
    QUIN GOIG DE PA!!!! mai n'havia sentit parlar, aqui si que hi queda be la dita de dal, per anar tallan sense parar.
    PETONETS XATA BONS DIAS :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vaig trobar molt divertit, amb aquesta forma de bolet, i em vaig animar a fer-lo. Està molt bo, prova'l. Petons.

      Elimina
  9. Ostres Chus, quina passada de pa!!! T'ha quedat impressionant! i quina gràcia amb la base de llavors i la part de dalt amb la sèmola.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la gràcia del pa, aquests tocs cruixents de les llavors i la sèmola. I la forma de bolet queda molt divertida. Petons.

      Elimina
  10. Quin pa amb quina forma més maca. I quina raó tens quan dius que al cap de dos dies encara es tendre... el problema a casa meva és que no ens dura dos dies... el devorem abans!

    Ens veiem demà a TGNA!!!

    PTNTS
    Dolça


    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, segons com va, a casa també s'acaba en un moment. Aquest ha durat una mica més perquè ahir no vam menjar ni sopar a casa, que si no...... Petons.

      Elimina
  11. Cada cop m'agrada més aquest blog Chus. Les propostes, el contingut i les fotos són un plus. Felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Venint de tu aquest comentari és tot un afalac, moltes gràcies, guapa. Petons.

      Elimina
  12. Qui pa mes bonic ,m'apunto la recepta per fer-lo a casa, les fotos semblen un bodegó son boníssimes, ja m'agradaria a mi fer-les la meitat de bé, llàstima ahir no et vaig posar cara érem molts i a mi al menys s’hem va fer molt curt, a veure si a la propera ! Salutacions maca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, jo si et vaig posar cara gràcies a les targetes que ens vas donar. Fins la propera! Salutacions.

      Elimina
  13. Guau!!! Quin pa més espectacular!!
    M'agrada molt,em quedo la recepta per si un dia mi atreveixo a fer-lo.
    Un petonàs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No té cap secret, Pilar, és molt senzill. Petons.

      Elimina
  14. Quina forma més xula, a la Judith segur que li encantarà!!!!!!!!
    Miraré el blog que dius.
    Moltíssimes gràcies per participar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vosaltres per la feina que feu cada mes. Petons.

      Elimina
  15. jajaja, aquest pa és ideal pel Bolet!!!! m'encanta (com bé diu la Moni ;) ) moltíssimes gràcies per participar. petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, Judit, hi vaig pensar en el Bolet, quan vaig publicar la recepta. Quina gràcia! Petons.

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari, això ens anima a seguir publicant.