Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris què més fem. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris què més fem. Mostrar tots els missatges

divendres, 23 de maig del 2014

Premi Enigmàrius amb Bonpreu-Esclat




Una de freda i una de calenta










Un dia estrany, fa un parell de dimarts. Mentre em preparava per marxar a treballar de bon matí, sona el timbre:

-Maria Jesús Castro?

-Jo mateixa.

-Guàrdia Urbana. Li portem una notificació.

Mentalment, vaig repassar l'estat de multes i taxes municipals: semblava que tot estava al dia. Què passava, doncs?

-Li porto la comunicació i nomenament de membre de mesa electoral.

-Vaja - és tot el que vaig encertar a dir.

Recollit el sobre amb la notificació i la informació necessària per al compliment del meu deure com a ciutadana, vaig tornar a la meva tasca d'arreglar-me per marxar, mentre continuava escoltant El Matí de Catalunya Ràdio. En Màrius Serra va llegir l'Enigmàrius del dia: "Esbocina fins saber quin mineral és", sis lletres. "Esmica", vaig pensar. I, com tenia temps, vaig enviar la resposta al concurs i me'n vaig anar passejant fins l'institut. Un matí assolellat de primavera, amb la fresca dolça de les primeres hores del dia i l'ambient de la ciutat que es posa en marxa. Vaig donar una gran volta - ja he dit que tenia temps- i em vaig atansar al Carrer Major, que sonava a matí, amb les portes metàl·liques de les botigues alçant-se i els motors de les furgonetes de repartiment, invisibles durant la resta del dia.
Just mentre contemplava un preciós "cake-stand" i unes tasses que hi feien joc en un aparador d'un establiment que, combinant amb l'ambient del dia, s'anomena "La Primavera", va sonar el mòbil.

-Maria Jesús Castro?

-Sí, sóc jo.

-La truquem de Catalunya Ràdio per comunicar-li que ha estat la guanyadora de l'Enigmàrius d'avui. El premi s'anunciarà per ràdio dins d'uns quinze minuts.

-Ostres, quina gràcia i quina sorpresa! Moltres gràcies!

I sí, al cap d'un quart d'hora vaig sentir el meu nom pronunciat per la Mònica Terribas i el premi que em corresponia: un lot de productes de primera qualitat de Supermercats Bonpreu-Esclat.
En menys d'una hora, una de freda i una de calenta. Hi ha dies ben curiosos.

En pocs dies, una persona de Bonpreu es va posar en contacte amb mi per concertar lloc i dia de recollida. I aquest és el lot de productes amb què vaig ser obsequiada:

-Una rajola de xocolata negra 70%

-Una llauna d'olives farcides

-Un espetec extra

-Una bossa de patates Gourmet

-Un paquet de Cookies amb trossos de xocolata

-Una bossa d'ametlles torrades

-Un pot de bonítol del nord en oli d'oliva

-Una bossa de 500 grams de magdalenes artesanes

-Dos rotlles de paper de cuina

-Una ampolla d'oli d'oliva verge extra, tot de la marca Bonpreu.

-Una ampolla de Riubal, Blanc de Blancs Selecció, D.O. Penedès

-Una ampolla de cava Mont Bató Brut Selecció, tot productes Bonpreu.

Des d'aquí, moltes gràcies a Catalunya Ràdio i als Supermercats Bonpreu-Esclat per aquest premi. Aviat algun d'aquests productes formaran part d'alguna recepta d'aquest blog.

Per cert, les fotografies estan fetes de pressa i corrent amb el mòbil, amb dos adolescents a punt de llançar-se damunt de les magdalenes i les cookies. No hi va haver temps per més.




dimecres, 23 d’abril del 2014

dimarts, 25 de març del 2014

Dinar tertúlia de Comunicació & Gastronomia







Ahir dilluns vaig assistir al dinar tertúlia de Comunicació & Gastronomia organitzat per Como Pomona i l'Escola d'Hoteleria i Turisme de lleida i que va comptar amb la presència de Txaber Allué, més conegut com El cocinero fiel. A més, també hi va ser present el David Molina, flamant guanyador del concurs de televisió Deja sitio para el postre. 

La resta d'assistents van ser La Cocina de Carmen, Oscar Mur de Bar Gilda, Jordi Capdevila de Carn Sargaire, Miquel Robles de Cervesa Boira, Dolors Mateu del blog de cuina de la dolorss, Natalia del restaurant Lola, l'Arnau i el Sergi de Cérvoles Celler i Castell del Remei, Bea Obis del Consell Comarcal del Segrià, Jaume Fabà del Departament d'Agricultura , Camps Julia, Carme Mora i Josep Maria Camps de Fogons de la Carme, David Giné de Hotel Mónica de Cambrils

Aquí podeu veure la notícia que va aparèixer a les Notícies del Vespre de Lleida Televisió, minuts 20:32 a 21:53:


El menú va estar exquisidament elaborat i servit pels alumnes de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida i va consistir en:

Aperitiu a la barra:


Ametlles amb curri


Olives farcides de vermut


Cervesa artesana Boira, elaborada a Lleida


I el dinar entaulats:


Terrina de foie amb confitures


Tota la gamba


Xató d'escabetx de tonyina i calçots


Sopa de verdures i tòfona


Bacallà amb catxipanda


Jarret de vedella lacat amb pomes en papillota


Llimona


Amanida de fruites amb sorbet de pera de Lleida


Es van servir vins dels cellers Castell del Remei, DO Costers del Segre, Subzona Urgell i Cérvoles, DO Costers del Segre, Subzona Les Garrigues.


És sempre un plaer assistir a events d'aquest tipus i poder conèixer i compartir opinions amb gent del món de la gastronomia local. Moltes gràcies a Como Pomona i l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida per convidar-m'hi.


dilluns, 24 de febrer del 2014

Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014



Anem a tocar ferro......








Dissabte passat el Xavier i jo vam  assistir a la trobada de blogaires organitzada per la Nani, de La  Cuina Violeta, a la ciutat de Tarragona. He de dir que era el meu primer event d'aquest tipus i que en vaig quedar molt gratament impressionada. 





El punt de trobada era un lloc emblemàtic per a la gent de Tarragona, el monument dels  Despullats, a la Rambla Nova, de bon matí. D'allí ens vam dirigir al Mercat, on vam poder gaudir de les nombroses parades de producte fresc i, sobretot en el nostre cas, de les de  peix (a Lleida no estem acostumats a tantes parades de peix juntes al mateix mercat). Va ser al mercat on van trobar el Xavi Benet, de Xocolates Creo, que ens va obsequiar amb una rajola de xocolata a la tassa artesà.






A  continuació, ens vam dirigir a l'accés a les muralles romanes, on ens esperava el Julio, el guia que ens va acompanyar en la  nostra visita per la ciutat, alternant monuments d'època romana amb  altres construccions més recents, com l'esglèsia de Sant Magí o l'edifici de  l'antic Escorxador, avui Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili.






Passejant pels carrers, vam trobar un mercat de verdures en una plaça envoltada  de bars plens de gent fent l'aperitiu. Allí vam saber que el Chartreuse és el licor típic de Tarragona i l'ingredient principal de la coneguda beguda "mamadeta", típica de les festes de Santa Tecla.





Després de passar per davant de la Catedral, vam tornar a endinsar-nos a la Tàrraco romana, visitant part del circ i l'amfiteatre, on el nostre guia va donar per acabada  la visita.






D'allí ens vam dirigir al restaurant El Barquet, on vam gaudir d'un excel·lent menú a base de peix:

Per començar, uns aperitius per compartir:


Escarola amb romesco

Timbal de peix blau

Bullida de musclos del Delta

Gambó fregit (només es pesca a les nostres aigües)

Sèpia estofada amb xocolata i patates de Prades

A continuació, uns arrossos:

Mig arròs negre i mig arròs amb sepietes, servit al mateix plat

Arròs caldós de bonítol

De postres, un flam de Chartreuse amb fruita seca del Camp

Es van servir vins Blanc de Bàrbara Forés de DO Terra Alta i Perlat negra DO Montsant


Finalment, cafès, amenitzats per la música d'acordió de Menja de Bacallà. 


Per acabar, la Nani ens va dirigir unes paraules d'agraïment per la nostra assistència i ens va obsequiar amb una sèrie de productes de la zona, tot personalitzat per a cada blog.







Al Mançanes (i no pomes) li va correspondre:

Un pot de melmelada de ceps de Els  Fruits Saborosos

Una ampolla d'oli d'oliva extra verge OleAurum coupage, DOP Siurana

Una ampolla de vi Ètim DO Montsant, de la Cooperativa Falset Marçà, amb invitació a una visita teatralitzada del celler inclosa

Un bullidor per pasta de la  marca Lekué

Uns talladors de galetes de Culinarium

Un exemplar de la revista Descobrir amb un monogràfic sobre la Tarraco romana






El llibre Fogons de Tàrraco, un receptari de cuina romana, per Coia Valls i Xulio Ricardo Trigo, dedicat per l'autora. Aquest llibre em va fer una il·lusió especial, doncs crea una  sèrie de menús inspirant-se en personatges de la novel·la de X. R. Trigo, El somni de Tàrraco, que va ser una de les meves lectures d'estiu de fa un parell d'anys. L'autor crea un relat de ficció en l'entorn històric i excel·lentment documentat  de la Tàrraco de l'època d'August. Segur que més d'una de les receptes veuran la llum en aquest blog ben aviat....





Acabats de dinar, va arribar el moment d'acomiadar-nos. Va estar un plaer haver pogut assistir a aquesta trobada, que em va permetre posar cara a bloggers que fins ara només coneixia per Internet. I no puc acabar aquesta entrada sense donar les gràcies a la Nani, l'amfitriona de l'event, que va cuidar tots els detalls i ens va fer sentir com a casa. Moltes gràcies, Nani!


 


divendres, 13 de desembre del 2013

Dolça Solidaritat



Fa més qui vol que no qui pot




Un dels pastissos guanyadors, fet per alumnes de Batxillerat




Aquesta entrada no inclou cap recepta, però és tot un orgull escriure-la. Avui ha tingut lloc al meu institut la jornada de solidaritat amb la Marató de TV3, que aquest any està dedicada a les malalties neurodegeneratives. Per a recaptar diners hem organitzat un concurs de pastissos i altres activitats com tallers de pentinats, maquillatge, manicures, càlcul de l'índex de massa corporal, mesura de la tensió arterial...., tot a càrrec dels alumnes d'ESO, Batxillerat i Formació Professional del centre.


Doncs la jornada ha estat tot un èxit. Tots els grups d'alumnes s'han implicat en les activitats i han omplert el centre de pastissos deliciosos, de totes les formes, sabors i colors. Una autèntica festa de la solidaritat que ens ha fet sentir orgullosos del nostre alumnat. Aquí us deixo una mostra d'alguns dels pastissos presentats.



Aquest pastís, fet per un grup de la família de Sanitat,  també ha tingut premi



La Seu Vella de Lleida, feta per un grup de 3ESO


No podia faltar un pastís de Lacasitos



Molts pastissos feien al·lusió a la Marató

També hi ha hagut pastissos amb fondant

El professorat també ha participat amb pastissos com aquest



diumenge, 3 de novembre del 2013

Dinar tertúlia: Com ser un restaurant efectiu a facebook?


El passat dilluns 28 d'octubre vaig tenir la sort d'assistir al primer dinar-tertúlia del cicle Dilluns de Gastronomia i Comunicació, que organitza la consultoria gastronòmica Como Pomona i l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida i patrocinat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i el Consell Comarcal del Segrià.



En arribar, vam ser benvinguts amb un tast de cervesa artesana La Vella Caravana i informació sobre l'edició Camins d'or líquid al Segrià. A continuació, vam passar al restaurant pedagògic de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida, on Rafa Gimena va fer la presentació del cicle i de la primera intervenció de la tertúlia, la Dolors Mateu del blog de cuina de la dolorss, que ens va presentar el seu llibre La cocina de Dolorss Mateu. Després va ser el torn de Cristina Garbancita, que ens va parlar de la importància de fer un bon ús de les xarxes socials en la restauració. A partir d'aquí es van anar alternant les intervencions dels diversos membres de la taula, mentre se servia el dinar.
L'esdeveniment va ser una oportunitat de tastar productes de proximitat com els vins de Castell del Remei i Cérvoles i carns de Carns Sargaire. El dinar va estar exquisidament elaborat i servit pels alumnes de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida amb aquest menú:

Copa de benvinguda de La Vella Caravana, cervesa artesana

Els entrants van estar regats amb vins Blanc Planell i Sícoris, de Castell del Remei (DO Costers del Segre) i van consistir en:
Cremós de mongetes amb bombó de botifarra negra
Falses angules de pasta i anxoves
Fideus de senyoret
Tàrtar de vedella Carn Sargaire

Els plats principals van ser:
Corball amb pebrot i cruixent de patata, amb vi Cérvoles blanc (DO Costers del Segre) i
Dau de culata farcit de ceba confitada i salsa de mostassa, amb el vi 1780 de Castell del Remei (DO Costers del Segre)

Dues postres:
Granissat de préssec, gerds, nata i ametlla
Mousse de xocolata blanca i figues

I amb els cafès, uns petit fours: Kisperts, bombó de músic i garapinyades.


Va ser una ocasió única per conèixer la Dolors Mateu i la Cristina Garbancita, el Rafa Gimena, la Vivi de La cocina de Vifran i molta altra gent relacionada amb el món de la gastronomia. A més, vaig poder comprar el llibre de la Dolorss i emportar-me'l amb dedicatòria inclosa! Una magnífica experiència. 





dimecres, 20 de març del 2013

Primavera i veïns nous

Fills i pollets, poquets



Ja feia dies que esperàvem veure'ls, però els pares els tenien zelosament amagats. Ara han crescut una mica i ja costen més de cobrir. Són els pollets de tórtora del niu de davant de casa. Avui és el dia de l'equinocci de primavera. Nit i dia són iguals. Com un senyal que arriba el bon temps, per fi hem pogut fotografiar els pollets.




Mirant des del balcó, costa de distingir que hi ha els dos pollets, però amb el zoom de l'objectiu es pot apreciar el plomatge diferent i dos petits becs sota de la mare.





Ara treuen una mica el cap. Ben arraulits, que encara fa fred.





I surten una mica més.......






Ara sí, ja els podem veure bé.






Ben vigilats per la mare, però.






Hem tingut sort. S'han quedat sols un moment...






Però aviat torna la mare i ens mira: Ja n'hi ha prou de fotos!

dijous, 7 de març del 2013

La natura a ciutat

A vora de convent, castell i riu, ocellet, no hi facis niu


No hi diu res de fer-hi el niu davant del nostre balcó. I això és el que ens vam trobar el 19 de febrer a l'arbre del davant de casa: un niu de tórtores amb un ou. Vam aprofitar un moment en què els futurs pares no hi eren per fotografiar-lo.




L'endemà la femella va pondre un altre ou, però ja no l'hem pogut fotografiar: el mascle i la femella es tornen per covar i no deixen els ous un moment sols.






I això vol dir covar dia i nit, amb sol, pluja o neu, com la petita enfarinada del dia 23 de febrer. La tórtora no es va moure del niu en tota la nit.






I quan sortim a veure-la, ella ens retorna la mirada, com dient: "Què esteu mirant?"

No deu faltar gaire per a que neixin els pollets. Estarem atents a les novetats.