diumenge, 16 de febrer de 2014

El nom d'aquest bloc




Infant que beu vi i dona que parla llatí no tenen bona fi.









Fa ja dies, un amic em va suggerir de fer una entrada explicant per què havia escollit aquest nom per al bloc. Realment, el dia en què va néixer aquest bloc me'n vaig adonar del difícil que és trobar un nom nou per a un bloc de cuina: res a fer amb gastronomia, amb la cuina de...., amb cuinar.... I em va venir al cap el comentari que sempre em fan els alumnes quan llegeixen la paraula mançana al dossier de Cultura Clàssica:
-Senyo, que no es diu mançanes, que es diu pomes! Ai, las.......


A casa meva, a Lleida ciutat, a l'horta dels voltants, sempre hi ha hagut mançanes a les finques, plenes de mançaneres. Si, de petita, algú deia poma, de seguida pensava: aquest no és d'aquí. I així seguien les coses fins que un dia, a casa, els meus fills em diuen: 

-mare, mançana no surt al llibre de català, es diu poma

Uns dies després, la meva filla em demanava un got per beure. 

-Un vas, vols dir?

-A classe en diem gots, mare.

I, poc a poc, els espills s'estan convertint en miralls, el color roig ara és vermell.....  les particularitats de les varietats locals es van esvaint.








I d'aquí el nom del bloc: Mançanes i no pomes, tal com diem a Lleida. Ho diem bé? És correcte dir mançana en català? Doncs sí, la paraula apareix al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: en algunes contrades, poma

I com és que hi ha dues paraules en català per designar un mateix fruit?

La paraula poma prové del llatí pomum (plural poma), que designava els fruits dels arbres en general. Hi havia una altra paraula per designar el fruit de la mançanera: malum (plural mala).

Als voltants del segle I va existir un Gai Maci el nom del qual apareix en diversos documents escrits, entre ells la Història Natural de Plini el Vell, el tractat De Agricultura de Columela, La Vida dels dotze Cèsars de Suetoni, algunes de les Cartes a Àtic de Ciceró.... Aquest Gai Maci sembla que pertanyia a l'ordre eqüestre i tenia amistat amb Juli Cèsar. Plini el Vell, però, parla d'un Gai Maci amic d'August, amb la qual cosa potser fa al·lusió a un descendent d'aquest primer Maci, o potser estem parlant d'una persona amb una llarga vida....

La qüestió és  que Gai Maci era aficionat a l'agricultura - Plini diu que va ser el primer que va idear els boscos artificials. Columela parla d'ell com un autor que va escriure obres sobre les feines del cuiner, el forner i el reboster i fa al·lusió a ell en un capítol dedicat a mètodes de conservació d'aliments-. En tot cas, Maci  va obtenir una varietat de mançana molt acceptada entre el públic de l'època. A aquesta varietat se li va donar el nom de mala Mattiana ( mançanes macianes o de Maci).

Amb el temps, el nom genèric malum va quedar en desús, quedant simplement el mot mattiana per referir-se al fruit. Després, només calia esperar els canvis fonètics transcorreguts al llarg dels segles fins arribar a l'actual forma mançana del català, la manzana del castellà i la mazá gallega. I les pomes catalanes, o les pommes franceses, deriven, en canvi, de la paraula pomum.

Seguirem parlant de l'antiga Roma.....



32 comentaris:

  1. A Vilanova i Benavent, a menys de 7 Km de Lleida, sempre n'hem dit pomes, però a Alguaire també en diuen mançanes...algun dia haurem de fer un mapa de la parla de "mançanes" i "pomes" de les Terres de Ponent..

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben curiós com en un radi petit de quilòmetres hi ha aquest ball entre les dues paraules.....

      Elimina
  2. A l'Ebre també de som de mançanes i maçanes!!!! M'agrada molt el nom del teu bloc!!!!
    Bona setmana, Chus!!!! Dissabte ens coneixerem!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, també hi ha les maçanes! Tenim paraules molt semblants, a Lleida i les Terres de l'Ebre. A veure si tenim bon temps dissabte! Petons.

      Elimina
  3. Mira que és curiós això de les "mançanes". Per cert, a Tavernes de la Valldigna (La Safor) la gent molt gran anomenava els botons de les camises "mançanetes"... Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho havia sentit mai, això dels botons. Què interessant! Petons.

      Elimina
  4. Plas, plas, plas, sempre és un plaer llegir referències com la d'avui, que ens enriqueix a tots i enriqueix la llengua! Jo havia sentit a dir mançanes, efectivament, malgrat que al Vallès en diem pomes, de la fruita que ens mostres. Tot i que si parlem d'altres mots segur que trobaríem més diferències i coincidències. Avui la teva entrada ens ha fet un xic més savis. Petons, Chus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, és fascinant la riquesa de la nostra llengua i hem de mirar de conservar-la. Petons.

      Elimina
  5. M'encanta que es mantinguin les paraules de cada racó, és la gràcia d'aquesta llengua tan rica!! Un post boníssim! Gràcies per compartir-ho! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Núria, tocava explicar una mica el títol del bloc, que pot semblar una mica estrany al principi. Petons.

      Elimina
  6. Una entrada interessant! encara que jo també sóc de les terres de Lleida i sempre n'he dit poma. Però em sembla fantàstica aquesta riquesa lingüística que tenim ;-). Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo a classe tinc alumnes que diuen mançanes i altres pomes. I els que viuen més lluny són a uns 20 km., ben a prop. És curiós com pot canviar el vocabulari en tan poca distància, no? Petons.

      Elimina
  7. Molt curiós,per mi la primera vegada que ho sento a dir.
    Però queda genial!! A mes he après un altre manera de dir poma :)
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, Pilar, i encara hi ha qui diu "maçanes". I en un país tan petit, com diu el Lluís Llach! Petons.

      Elimina
  8. M'ha encantat aquesta explicació... jo vaig ser de les que et van preguntar per què es deia aixís :)
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja me'n recordo, Aisha. Amb una mica de retard, però aquí hi ha el perquè del nom. Petons.

      Elimina
  9. Et descobreixo des de La Cuina Violeta i m'ha cridat l'atenció el teu nom, la meva família és de Flix. Tens molta raó en això de les varietats locals i els mestres en tenen molt a veure. Jo sóc professora i com que m'agrada i conec bastant la llengua, procuro conéixer les varietats locals ( jo sóc de Reus, però a casa parlem en accent occidental i el meu pare era un gran amant de la seva varietat flixanca).
    De totes maneres t'he de dir que també m'agrada distingir entre aquestes varietats i el que són castellanismes purs i durs, que són molts i alguns prou antics. Per això trobo estupenda la teva explicació. Pensa que el català sempre està en perill i no podem baixar la guàrdia.
    Una altra cosa, a Flix en diuen "maçanes", ja veus, i molt bé la grafia amb "ç".
    Molts petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sara, no he pogut mantenir la grafia amb "ç" a l'adreça del bloc, no l'acceptava. De totes maneres, queda ben clara a la capçalera del bloc. Coneixia la varietat "maçanes", tot i que aquí no s'usa. Gràcies per la teva visita i per les teves paraules. Petons.

      Elimina
  10. Noia, o sigui que l'origen del nom del bloc es remonta l'època clàssica, una de les més fascinants de la nostra història!!!! M'ha encantat conèixer la història...i ja veus...les alumnes et van inspirar amb les seves preguntes! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La de coses que ens fan aprendre els alumnes amb les seves preguntes! Són una font inesgotable de curiositat. Petons.

      Elimina
  11. Em de preservar els nostres petits tresors del llenguatge!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, aquestes petites coses que ens distingeixen són com petits tresors i cal mantenir-los. Petons.

      Elimina
  12. A part de la explicació tan culta i ben detallada que ens has fet; haig de dirte que el NOM del teu BLOG es ESPECIAL com TÚ.
    Endevant doncs amb les teves MANÇANES que a mí m'agraden molt!!!
    UN PETONÁS XATA :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Conxita, un dia hauràs d'explicar el joc de paraules del nom del teu bloc, que també m'agrada molt. Petons.

      Elimina
  13. Mare meva Chus, ets un pou!
    M'ha agradat saber el nom d'on ve el blog.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feia dies que tenia aquesta entrada pendent i m'ho he passat molt bé redactant-la. Me n'alegro que t'hagi agradat. Petons.

      Elimina
  14. Muy interesante el post, acabo de descubrirte y me quedo por aquí. . Si te viene de gusto te pasas por mi blog.
    Un abrazo fuerte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues bienvenida, ahora me pas por el tuyo. Besos.

      Elimina
  15. Just aquest dimecres va venir un amic de la meva parella de França a sopar d'origen mallorquí i ens vam passar la nit parlant ell en mallorquí jo en català central i de tan en tan en francès. Una barreja de la que vaig disfrutar-ne molt. M'explicava que la gent no l'entenia quan parlava en mallorquí, però no a Barcelona sinó tampoc a Sóller perquè ell parlava el mallorquí de sa mare, el de feia 50 anys. I que la gent a Mallorca ara estudia un mallorquí estàndard que ha oblidat termes com babaiana per comptes de papallona. I molts d'altres. Jo me'l mirava i em preguntava com hem permès que es perdi aquesta riquesa de la nostra llengua, totes aquestes varietats, termes, accents per un català de café descafeïnat. Estem deixant perdre una herència única als nostres fills. Em vaig sentir feliç per poder-lo entendre, per estar oberta a aquests termes i acceptar-los sense preguntar-me i satisfeta que persones com ell malgrat viure en un altre país mantinguin el seu parlar. Una bonica entrada Chus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sònia, les llengües són éssers vius en canvi constant, unes paraules neixen i altres desapareixen. Però no per això hem de deixar que es perdin les variants de casa nostra, almenys mentre les puguem mantenir... Petons.

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari, això ens anima a seguir publicant.