dijous, 13 de febrer de 2014

Estofat negre de sípia amb patates



A bona taula, ditxosos els darrers, si els primers tenen modos







Els dissabtes, mentre esmorzem, ens agrada escoltar Tàpies Variades a Catalunya Ràdio. Aquest darrer dissabte el programa tractava sobre els estofats i, com sempre, alguns oients van trucar per comentar les seves receptes. Una d'aquelles trucades em va cridar l'atenció: una dona va explicar aquest estofat amb sípia i patates, al qual hi afegia la tinta. Més tard, en anar a fer la compra de la setmana, vaig trobar una sípia bruta preciosa i em va venir al cap la recepta de l'estofat. A més, hi vaig afegir la melsa per donar-li encara més sabor. Ens va agradar molt a tots. I, per amenitzar el dinar, el Pavel i la Vica ens van oferir un recital de dents i llengües negres. Haurem de revisar les bones maneres a taula....









Una sípia bruta d'uns 1.300 grams, amb la tinta i la melsa

6 grans d'all amb pell i una mica aixafats

Un quilo de patates

Un vas i mig de vi blanc o cava

Mig vas d'aigua

Oli d'oliva verge extra

Sal

Pebre negre mòlt

Julivert picat









Netegem la sípia i reservem la melsa i la tinta. Tallem a trossos i posem a fregir en una paella juntament amb els alls. Deixem coure uns 10 minuts.

Mentrestant, pelem les patates i les esqueixem. Quan la sípia comenci a estar cuita, hi afegim les patates, salpebrem, remenem un parell de cops i hi aboquem el vi o el cava i l'aigua. Deixem coure a foc viu uns minuts fins que evapori l'alcohol. Llavors, abaixem el foc, tapem i deixem coure fins que les patates estiguin tendres.

Retirem dos o tres talls de patata cuita i els posem al morter. Hi afegim la melsa i una mica de la tinta i aixafem bé fins aconseguir una mena de puré. Aboquem aquest puré a la cassola, sacsem, tapem i deixem coure uns 10 minuts. Si cal, podem afegir una mica més d'aigua.

Servim amb una mica de julivert picat pel damunt.




14 comentaris:

  1. Una bona dita la de dalt de tot; y quina gracie el festival de llengues negres, jaja ho puc imaginar.
    No se perqué, o mes ben dit si que ho se, que cada vegada que et llegeixo hem sento com a casa, anuncías els fets i manera de viure catalans amb molta sencillesa i a la vegada amb molta clase. Ets una dona molt eixerida i ademés generosa i jo t'aprecio molt, es a dir moltissim
    PETONETS XATA QUE GAUDIU DEL SANT VALENTÍ :)))
    Conxita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules, Conxita, el sentiment és mutu. Tingues un feliç cap de setmana. Petons.

      Elimina
  2. Doncs jo també me l'escolto, el Tàpies Variades! Si som per casa, ens acompanya durant l'esmorzar. Aquest passat cap de setmana no, que no el vaig poder escoltar. Veig que en vas treure un bon suc! Aquesta salsa de tinta té un aspecte deliciós. Segur que la Vica i el Pavel el van disfrutar, i tu també! Per cert, Pavel és un nom rus, oi? Mua!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és la forma eslava del nostre "Pau", un nom bonic en totes dues llengües, no? Petons

      Elimina
  3. M'agrada taaant la sípia, a l'estiu sempre he de contenir-me per no demanar-la jje. I amb la tinta és boníssima, aquest estofat és perfecte per menjar sípia tot l'any.
    Ens veiem el dia 22 :)
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és força senzill I ràpid de fer. La sípia va quedar molt tendra I les patates, una delícia. Petons.

      Elimina
  4. Un estofat d'allò més original, i la sèpia i la patata combinen molt i molt bé! La tinta li dóna el toc diferent, ha d'estar ben bo! petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Queda un plat ben negre, potser no és gaire atractiu a la vista, però al paladar sí que ho és. Petons.

      Elimina
  5. Quina bona idea!!! L'estofat amb la tinta!!!! M'agrada mooooolt.......
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre s'aprenen coses escoltant la radio. No havia fet mai un estofat amb la tinta, però ja veus.... Petons.

      Elimina
  6. No passa res, estem a la vora de Carnestoltes, i aquest estofat es mereix una festa!! Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que vam riure una bona estona amb aquelles dents tan negres...Gaudir del menjar I passar-s'ho bé. Hi ha res millor? Petons.

      Elimina
  7. Un plat boníssim i a més divertit...això de les llengües brutes segur que a casa donaria molt de si! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, tu que també tens les nenes en edat de trobar-li gràcia a tot! Petons.

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari, això ens anima a seguir publicant.