Pop a la gallega

Del pop, val més el riure que tot

Amb el pare gallec, sempre hem menjat pop a la gallega a casa. Quan érem petites, era tota una aventura coure'l: primer copejar-lo, després submergir-lo tres cops en aigua bullent i deixar-lo coure durant una bona estona. A més, s'hi posava un tap de suro i una moneda de coure per a que no perdés la pell.

Més endavant, amb l'arribada dels congelats, ens vam estalviar el copejat. El pop es congelava i així es trencaven les fibres i es feia tou. La nit abans, es treia del congelador i es deixava descongelar. Llavors, es repetia el procediment de cocció, espantant-lo i amb el suro i el coure.

Ara hem descobert l'olla a pressió. Sense congelar, fresc de la peixateria. Sovint en trobem de mida mitjana i aprofitem el cap de setmana per menjar un bon pop a la gallega. 

Per vuit persones necessitarem:
Un pop d'uns tres kilograms
Sis patates grans
Una ceba
Uns grans de pebre negre
Dues fulles de llorer
Sal grossa
Pebre roig dolç
Pebre roig picant
Oli d'oliva

Netegem bé el pop, girem el cap de l'inrevés i li traiem la boca i les vísceres. 

Posem el pop a l'olla a pressió, amb una ceba, el pebre negre, el llorer i un dit d'aigua. Programem una cocció de 27 minuts.

Traiem el pop de l'olla i hi coem les patates en la mateixa aigua. Nosaltres les hi posem senceres i pelades, però hi ha qui prefereix posar-les sense pelar. Programem 8 minuts de cocció.

Tallem el pop en rodanxes fines i també les patates. Ho col·loquem en plats (si en teniu de fusta, molt millor). Amanim amb sal grossa, una barreja de pebre roig dolç i picant  i un raig d'oli.

Pastissets de xocolata i melmelada de gerds

Qui té un amic, té un tresor

Ahir la Lourdes ens va convidar a dinar per celebrar el seu aniversari: un deliciós arròs amb ceps, llonganissa amb patates al caliu i flam casolà. Un dinar perfecte. Amb el cafè, els pastissets de xocolata que vaig portar de casa. Moments d'amistat, de conversa i bona taula. Tot un recital de "Mmmm" "Què bó!" "Què hi has posat, a l'arròs?", "Passa'm la recepta!".....

Per 18 pastissets necessitarem:

Una planxa de bescuit genovès

4 ous

120 grams de sucre

120 grams de farina de rebosteria

1 pessic de sal

Almívar per banyar el bescuit

130 grams de sucre

100 grams d'aigua

El suc de mig llimó

2 cullerades de brandy o un altre licor

Cobertura de xocolata

240 grams de xocolata negra per fondre

80 grams d'aigua

80 grams de mantega

Melmelada de gerds

Així ho fem amb Thermomix:

Comencem amb el bescuit:

Escalfem el forn a 180 graus. 

Posem la papallona al vas i hi aboquem els ous i el sucre. Programem 6 minuts, 37 graus vel. 4. En acabar, tornem a programar el mateix temps i velocitat però sense temperatura.

Afegim la farina tamisada en dos o tres cops, amb l'ajut d'un colador o un tamisador, per a evitar que baixi la massa. Acabem amb la sal i barregem 4 segons, vel. 3. Acabem d'unir la massa amb cura.

Introduim al forn en una safata coberta amb paper de forn. Deixem uns 10 minuts o fins que el bescuit estigui daurat. Traiem i deixem refredar.

Tallem el bescuit en quatre trossos transversals de la mateixa mida. Muntem en dues capes i tallem rectangles d'uns 3x7 cm.

Preparem l'almívar:

Posem al vas l'aigua, el sucre i el suc de llimó i programem 7 minuts, 100 graus, vel. 2. Finalment, hi afegim el licor. Passem l'almívar a un bol i deixem refredar.

Muntem els pastissets:

Banyem la base de cada pastisset amb una cullerada d'almívar i hi estenem damunt una cullerada de melmelada. Tapem i repetim l'operació amb la capa superior. Posem els pastissets en una reixa per al forn,  damunt d'una safata protegida amb paper d'alumini, per al bany de xocolata.

Banyem els pastissets amb la xocolata:

Posem al vas la xocolata i l'esmicolem 20 segons a vel. 5-7. Baixem les restes que hagin quedat a les parets del vas i hi afegim l'aigua. Programem 4 minuts, 37 graus, vel. 2.

Incorporem la mantega i tornem a programar 4 minuts, 37 graus, vel. 2.

Banyem els pastissets amb la xocolata fosa, ajudant-nos amb una espàtula per cobrir-ne tota la superfície. Decorem al gust.

Comencem amb l'arròs de ceps, el plat estrella del dinar.

El dinar, tot un èxit. Gràcies, Lourdes, per oferir-nos la teva casa. I també a la Montse, la Marta, la Pilar i la Carme per compartir una estona agradable totes juntes. Hem de repetir-ho aviat!

Crema de bròquil amb pera, patata i ceba

Menjar calent, bon aliment

Aprofitant que encara tenim bròquils a l'hort, hem preparat una crema per sopar, una manera variada de menjar verdura. Normalment utilitzem la mateixa base per a fer les cremes: ceba sofregida i patata, i després hi afegim la resta d'ingredients. Aquesta, a més del bròquil, porta pera. No en notarem el gust, però la textura que li dóna és especial. Fixeu-vos, si no, en els micro-granets que hi trobareu quan l'assaboriu. Què és? doncs els granets de la pera, què curiós!

Per 4 persones necessitarem:

Una ceba gran
50 grams d'oli d'oliva extra verge
Una patata mitjana
400 grams de bròquil
Una pera flor d'hivern
800 grams d'aigua
Sal
Pebre
Nou moscada

Com ho fem amb Thermomix:
Tallem la ceba a quarts i la posem al vas. La piquem 5 segons a vel. 5. Aboquem l'oli i programem 7 minuts, temp. Varoma, vel. 1.
Mentrestant, rentem el bròquil i el tallem a branquillonets, pelem la patata i la tallem a trossos i pelem la pera i la tallem a quarts.
Afegim el bròquil, la patata i la pera al vas i programem 5 minuts, temp. Varoma, vel. 1.
A continuació, hi posem l'aigua i la sal, el pebre i la nou moscada ratllada. Programem 22 minuts, temp. Varoma, vel 1.

Per triturar la crema, tapem la Thermomix amb un drap de cuina i programem 1 minut, vel. 7 i, a continuació, 30 segons, vel. progressiva 5-10.

Servim amb un raig d'oli pel damunt.

Magdalenes de pera i panses

El que no esmorza no fa cap àpat en el dia

O amb mançanes i panses i nous, o el que vulguem. Una bona manera d'esmorzar o berenar, amb ingredients que sempre tenim a casa. Aquesta recepta és una versió de la del llibre Imprescindible de Thermomix. Li hem afegit les peres i les panses i una mica de brandy per donar-li alegria. A la recepta original els greixos són mantega i oli de gira-sol a parts iguals (125 grams de cada). Nosaltres hem utilitzat només oli de gira-sol perquè ens ha semblat que és un greix més saludable (però val a dir que la mantega els dóna un sabor deliciós).

Per a 18 magdalenes necessitarem:

4 ous
250 grams de sucre
Ratlladura de llimó
270 grams de farina
Un polsim de sal
1 sobre de llevat químic
250 grams d'oli de gira-sol
Una pera flor d'hivern gran
Un sarpat de panses sense pinyol
Un rajolí de brandy

Com ho fem a la manera tradicional:

Escalfem el forn a 250 graus.

Posem les panses en un vas i hi afegim el brandy, remenem i deixem que s'hidratin.
Tallem la pera en quarts i en fem làmines fines. Reservem.
Primerament barregem els ous amb el sucre fins aconseguir una textura cremosa i clara.
Afegim la ratlladura de llimó, la farina, la sal i el llevat, barrejant suaument per unificar la mescla. Finalment incorporem l'oli de gira-sol i les panses.


I com ho fem amb Thermomix:
Escalfem el forn a 250 graus.
Posem les panses en un vas i hi afegim el brandy, remenem i deixem que s'hidratin.
Posem la papallona al vas i programem 5 minuts, 37 graus, vel. 3. A continuació, programem 5 minuts més a vel. 3 sense temperatura.
Mentrestant, tallem la pera en quarts i en fem làmines fines. Reservem.
Programem vel. 1 1/2 i anem abocant la ratlladura de llimó, la farina, la sal i el llevat, deixant 10 segons més perquè es barregi bé. Llavors afegim l'oli i les panses i deixem barrejar 5 segons més.

Posem la massa en una mànega i anem omplint les càpsules per magdalenes fins la meitat. Si posem les càpsules dins de motlles, com aquest de silicona,  evitarem que s'obrin pel pes de la massa i les magdalenes no puguin pujar.

A cada magdalena hi posem dues o tres làmines de pera i empolsem amb mitja culleradeta de sucre.
Introduïm al forn, baixant la temperatura a 200 graus. Retirem quan estiguin daurades i, al punxar amb una agulla, aquesta surti seca.

Segon divendres de Quaresma: cassola de bacallà amb espinacs, mongetes i ous

Bacallà, que som Quaresma

Diu la dita popular. Un dels nostres plats preferits quan arriba aquesta època: bacallà amb espinacs, mongetes i ous durs. Un plat únic que ho té tot: la verdura, els llegums i el tall. Deliciós, fàcil i ràpid. Què més podem demanar?

Per 6 persones necessitarem:
750 grams de llom de bacallà dessalat
500 grams d'espinacs, prèviament escaldats
400 grams de mongetes seques cuites
6 ous durs
4 o 5 grans d'all
pebre roig
200 grams d'aigua
oli d'oliva verge extra

Primerament, enfarinarem el bacallà i el daurarem lleugerament. Reservem damunt de paper de cuina perquè absorbeixi l'oli sobrant.
Al mateix oli on hem fregit el bacallà, hi aboquem els espinacs amb els alls ben picats. Quan estiguin ben saltats, hi afegim una culleradeta de pebre roig i, immediatament, les mongetes i l'aigua. Deixem arrencar el bull i hi posem per damunt el bacallà i els ous durs. Deixem coure cinc minuts més.
Bon profit.

Amanida de peres amb pernil d'ànec

De pruna una i de peres a dotzenes

Ja ens queden poques peres flor d'hivern i no podem deixar que s'acabin sense fer aquesta amanida. Típica del temps fred a casa nostra, és una agradable combinació de dolç i salat, amb una vinagreta de mel i pinyons torrats per decorar. Ens agrada menjar-la els dies de festa, quan ens trobem tota la família, davant d'un segon plat més consistent. I, com és molt ràpida de fer, la podem preparar al moment i dedicar els matins a passejar i fer un bon vermut.

Per a 4 persones necessitarem:

2 peres flor d'hivern

Un llimó

100 grams de pernil d'ànec

Unes fulles d'espinacs ben tendres

Unes fulles d'enciams variats

Un sarpat de pinyons daurats a la paella

Sucre

Per a la vinagreta:

100 grams d'oli d'oliva extra verge

Una cullerada de postres de mel

Una culleradeta de cafè de mostassa

Un raig de vinagre de mòdena

Sal

Buidem el cor de les peres i les tallem a làmines ben fines amb l'ajuda d'una mandolina. Les ruixem amb el suc del llimó per a evitar que s'oxidin i reservem en un plat.

En el plat de servir, hi posem un llit de fulles d'espinacs. Després, servint-nos d'un anell per emplatar, posem una capa de pera, damunt les fulles d'enciam i acabem amb una altra capa de pera. Retirem l'anell. Empolsem aquesta capa amb mitja culleradeta de sucre i daurem amb un cremador.

Disposem els talls de pernil d'ànec al voltant de l'amanida i decorem amb els pinyons.

Finalment, barregem en un bol tots els ingredients de la vinagreta i emulsionem bé. Amanim i portem a taula.

Què tenim per l'hort?

Ni casa sense hort ni celler sense most

Ahir dissabte feia sol i la temperatura convidava a passejar. Vam aprofitar per anar a l'hort i veure què hi tenim. El Josep, el meu sogre, és qui s'encarrega de portar l'hort, i vaja com el porta! Gràcies a ell no ens falta recapte a taula durant tot l'any. Hi tenim tot això:

espinacs, fantàstics per fer-los a la catalana, en truites o en cassoles amb bacallà

cols, una delícia per als caragols, mireu si no, els foradets que hi fan

bròquils, simplement bullits amb patata i un bon raig d'oli, deliciosos. I amb un bitxet al costat, insuperable

bledes, bullides amb oli, o en una sopeta de verdures, o fregides les penques.......

ja surten les faveres,

els alls

i també els enciams;

es prepara l'ametller per florir,

i ja hi ha flors als marges.