Magdalenes de taronja amb xocolata

Més val taronja i magrana que passar gana

Aquestes magdalenes són una recepta del llibre Reposteria y pasteleria con Thermomix, a la qual he fet un parell de canvis: he substituït l'oli de gira-sol per oli d'oliva suau i he afegit unes xips de xocolata, que combinen molt bé amb el sabor de la taronja. El resultat és unes magdalenes molt suaus, de textura increïblement esponjosa i que han desaparegut en un tres i no res. Una opció molt saludable pels esmorzars i berenars de tota la família. Molt recomanables.

Per 16 magdalenes grans:

Mitja taronja per fer suc amb pell

4 ous (200 grams)

200 grams de sucre

200 grams d'oli d'oliva suau (a la recepta original és oli de gira-sol)

220 grams de farina de rebosteria

Un pessic de sal

Un sobre de llevat químic en pols

100 grams de xips de xocolata

Sucre per empolvorar

Preparació amb Thermomix:

Posem al vas de la Thermomix la taronja, els ous i el sucre i batem 3 minuts, 37 graus, velocitat 5.

Tornem a programar el mateix temps i velocitat, però sense temperatura.

Aboquem l'oli i barregem 15 segons, velocitat 5.

Incorporem la farina, el llevat i la sal i programem 8 segons, velocitat 6.

Afegim els xips de xocolata a mà, remenant suaument amb l'espàtula. Reservem uns xips per decorar.

Amb una cullera de gelat, anem omplint les càpsules de magdalena, que haurem posat dins de motlles, fins les 3/4 parts de la seva capacitat.

Deixem reposar uns 30 minuts a la nevera.

Escalfem el forn a 250 graus.

Traiem les magdalenes de la nevera i decorem la superfície amb els xips de xocolata que havíem reservat. També podem empolvorar amb una mica de sucre.

Abaixem la temperatura del forn a 220 graus i fornegem uns 15 minuts. o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem les magdalenes del forn, empolvorem immediatament amb una mica més de sucre i deixem reposar uns 10 minuts.

Traiem dels motlles i deixem refredar totalment damunt d'una reixeta.

A la manera tradicional:

Triturem la taronja amb l'ajut d'un robot tipus Minipimer. La posem en un bol amb  els ous i el sucre i batem fins aconseguir una mescla de textura homogènia i espumosa.

Afegim l'oli i continuem batent. A continuació, incorporem els ingredients secs. farina, llevat i sal, i remenem fins aconseguir una massa homogènia.

Afegim els xips de xocolata, remenant suaument amb l'espàtula. Reservem uns xips per decorar.

Amb una cullera de gelat, anem omplint les càpsules de magdalena, que haurem posat dins de motlles, fins les 3/4 parts de la seva capacitat.

Deixem reposar uns 30 minuts a la nevera.

Escalfem el forn a 250 graus.

Traiem les magdalenes de la nevera i decorem la superfície amb els xips de xocolata que havíem reservat. També podem empolvorar amb una mica de sucre.

Abaixem la temperatura del forn a 220 graus i fornegem uns 15 minuts. o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem les magdalenes del forn, empolvorem immediatament amb una mica més de sucre i deixem reposar uns 10 minuts.

Traiem dels motlles i deixem refredar totalment damunt d'una reixeta.

Tagliatelle de ceps amb la seva salsa

De bolets que no coneguis, no en masteguis

Fa un temps que a la plaça del Clot de les Granotes s'ha obert Casa Verit, un establiment on podem trobar farines i grans de tota mena, a més d'espècies, varietats de pastes i arrosos i altres productes difícils de trobar en els comerços habituals. Entrar en aquesta botiga és perillós: no pots anar-te'n sense comprar-hi res i sovint surts amb moltes més coses d'aquelles que havies previst d'adquirir.

En una d'aquestes visites vaig comprar uns tagliatelle de ceps que hem cuinat aquest cap de setmana, aprofitant la baixada de temperatures que convidava a recordar menjars més propis de la tardor que de l'inici de la primavera. Com encara teníem ceps congelats, els hem utilitzat per fer-ne una salsa per la pasta. Un plat ràpid, senzill i saborós.

Per 4 persones:

400 grams de pasta de ceps (en el nostre cas, uns tagliatelle)

Una ceba petita

300 grams de ceps trossejats

100 ml. de nata líquida (jo vaig utilitzar llet desnatada, per evitar greixos)

Pebre negre mòlt

Sal

Un sarpat de pinyons

Preparem la salsa:

Sofregim la ceba en una paella amb oli d'oliva fins que estigui transparent. Hi afegim els ceps, prèviament descongelats, i deixem coure uns minuts fins que eliminin el seu líquid. Salpebrem i hi afegim la nata o la llet i deixem coure un parell de minuts. Retirem i triturem fins aconseguir la textura desitjada. A mi m'agrada que es notin els trossets de bolet, però això va a gustos. Reservem calenta.

Daurem els pinyons en una paella, amb compte que no es cremin. Reservem.

Mentrestant, fem la pasta en una olla amb aigua abundant bullint i sal fins que estigui al dente. Retirem del foc, escorrem i reguem amb un fil d'oli d'oliva, per evitar que s'enganxi.

Servim la pasta a cada plat, reguem amb una mica de salsa i decorem amb els pinyons. Portem la resta de la salsa a taula en una salsera, per a que cadascú se serveixi al seu gust.

Dinar tertúlia de Comunicació & Gastronomia

Ahir dilluns vaig assistir al dinar tertúlia de Comunicació & Gastronomia organitzat per Como Pomona i l'Escola d'Hoteleria i Turisme de lleida i que va comptar amb la presència de Txaber Allué, més conegut com El cocinero fiel. A més, també hi va ser present el David Molina, flamant guanyador del concurs de televisió Deja sitio para el postre. 

La resta d'assistents van ser La Cocina de Carmen, Oscar Mur de Bar Gilda, Jordi Capdevila de Carn Sargaire, Miquel Robles de Cervesa Boira, Dolors Mateu del blog de cuina de la dolorss, Natalia del restaurant Lola, l'Arnau i el Sergi de Cérvoles Celler i Castell del Remei, Bea Obis del Consell Comarcal del Segrià, Jaume Fabà del Departament d'Agricultura , Camps Julia, Carme Mora i Josep Maria Camps de Fogons de la Carme, David Giné de Hotel Mónica de Cambrils

Aquí podeu veure la notícia que va aparèixer a les Notícies del Vespre de Lleida Televisió, minuts 20:32 a 21:53:

Notícies Vespre 24/03/2014

El menú va estar exquisidament elaborat i servit pels alumnes de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida i va consistir en:

Aperitiu a la barra:

Ametlles amb curri

Olives farcides de vermut

Cervesa artesana Boira, elaborada a Lleida

I el dinar entaulats:

Terrina de foie amb confitures

Tota la gamba

Xató d'escabetx de tonyina i calçots

Sopa de verdures i tòfona

Bacallà amb catxipanda

Jarret de vedella lacat amb pomes en papillota

Llimona

Amanida de fruites amb sorbet de pera de Lleida

Es van servir vins dels cellers Castell del Remei, DO Costers del Segre, Subzona Urgell i Cérvoles, DO Costers del Segre, Subzona Les Garrigues.

És sempre un plaer assistir a events d'aquest tipus i poder conèixer i compartir opinions amb gent del món de la gastronomia local. Moltes gràcies a Como Pomona i l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida per convidar-m'hi.

Muffins de xocolata amb cor de maduixa

Si vas a l'hort a collir maduixes, si t'ajups se't veuran les cuixes

Aquests muffins han estat els nostres esmorzars i berenars durant un parell de dies. La idea de posar-hi un cor de maduixa va sorgir després de tastar les maduixes que havíem comprat i que van resultar deliciosament dolces. Vaig pensar que, combinades amb el sabor de la xocolata quedarien d'allò més bo. I així va ser. La recepta és del llibre de la Bea Roque,  El Rincón de Bea però amb un parell de canvis: he substituït la mantega per oli d'oliva suau i  he afegit una maduixa sencera a cada muffin. El sabor resultant és molt bo, destacant l'aroma intens de la xocolata i la dolçor de la maduixa, que queda lleugerament cuita i molt tendra.

Amb aquesta recepta participo al 1r Aniversari del Reto de Cocineros del Mundo

280 grams de farina

175 grams de sucre moré

1/2 culleradeta de llevat químic en pols

1/2 culleradeta de bicarbonat sòdic

50 grams de cacau en pols Valor

170 ml de llet

150 grams de mantega fosa (jo la vaig substituir per oli d'oliva suau)

2 ous grans

200 grams de xips de xocolata

12 maduixes

Escalfem el forn a 200 graus.

En un bol, barregem la farina, el sucre, el llevat en pols, el bicarbonat ,el cacau en pols i els xips de xocolata.

Batem la llet, la mantega (o l'oli) i els ous. Un cop batuts, els aboquem damunt del bol amb la farina i els altres ingredients secs i, amb una espàtula, els integrem de manera ràpida i en pocs moviments (entre 12 i 15 màxim).

Amb una cullera de servir gelats, anem repartint la massa en càpsules que haurem col·locat dins de motlles per muffins. Hi enfonsem una maduixa a cada càpsula i acabem de cobrir amb més massa, fins arribar a les 3/4 parts de la seva capacitat. És millor triar maduixes no gaire grans, perquè no sobresurtin per damunt de la massa i puguin quedar cobertes.

Enfornem durant uns 12-15 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem del forn i deixem reposar dins del motlle uns cinc minuts. Després, desemmotllem i deixem refredar damunt d'una reixeta.

Arròs de conill i ceps

Per caçar el conill, el gos vell i l'amo coix

Un arròs improvisat amb un cop d'ull a la nevera, el congelador i el rebost: un conill tallat a trossos per fer a la cassola i uns ceps trossejats que calia consumir. Al rebost, un pot de farina de ceps i tot el necessari per fer un bon sofregit. Un bon dinar de dissabte, sense presses i amb molt temps de sobretaula. I, amb l'arròs que va sobrar, com d'un dia per l'altre encara és més bo, dilluns no vam cuinar.

Aquesta és la nostra proposta d'arròs pel Memòries d'una cuinera d'aquest mes. Si us venen de gust més receptes amb arròs, proveu amb aquest arròs negre, l'arròs amb bacallà i bolets o l'amanida d'arròs amb mançana, fruits secs i menta. 

Per 10 persones:

Un conill tallat a trossos per fer a la cassola

Una ceba grossa (200 grams)

3 grans d'all

100 grams de pebrot verd

100 grams de pebrot roig

Una tomata petita

600 grams de ceps trossejats (els nostres congelats)

Un quilo d'arròs bomba

Una cullerada de postres de farina de ceps

2 litres d'aigua i una mica més

Per la picada:

3 grans d'all

El fetge del conill fregit

Julivert

Comencem salant el conill i el seu fetge i daurant-lo en una cassola amb oli. Retirem i reservem.

Al mateix oli hi sofregim la ceba ben picada i hi anem afegint l'all picat, els dos pebrots picats i, finalment, la tomata pelada i triturada. Deixem fins que el sofregit agafi un bonic color daurat.

A continuació hi incorporem els ceps, ja descongelats, i deixem coure uns pocs minuts perquè treguin el líquid. Afegim el conill, llevat del fetge, que reservem per la picada, sacsem la cassola i incorporem l'arròs. Remenem un parell de minuts i hi anem afegint l'aigua, que tindrem bullint en una cassola, i la farina de ceps. Jo hi vaig afegir dos cullerots per cada 100 grams d'arròs i, després, vaig anar afegint més aigua a demanda. 

Mentrestant, fem la picada a la mà de morter amb el fetge, els alls i el julivert. Quan faltin uns cinc minuts per acabar la cocció, incorporem la picada a l'arròs amb una mica d'aigua. Sacsem la cassola per integrar la picada a l'arròs.

Quant l'arròs estigui a punt, tanquem el foc, tapem i deixem reposar tres minuts. Servim immediatament amb julivert picat.

Crema de carxofes amb praliné d'avellanes

Amb diners, carxofes; si en vols més, para el cabàs

Aquesta recepta ja feia dies que la volia fer. És una proposta del Javier Aranda, xef del restaurant La Cabra de Madrid, i surt a la revista Thermomix d'aquest mes. La combinació és sorprenent, perquè afegeix el sabor de l'avellana confitada a la crema. A més, la carxofa hi és present en tres  textures: en crema, al vapor i fregida fina en xips. Un plat una mica entretingut de preparar, però amb excel·lents resultats si tenim convidats (o sense convidats, que va ser el nostre cas).

Per 4 persones:

Pel praliné d'avellanes:

100 grams d'avellanes

100 grams d'oli d'oliva verge extra

Per la crema i les carxofes al vapor:

16 carxofes

Un manat de julivert fresc

100 grams de ceba tendra

700 grams d'aigua (jo en vaig posar 200 grams més)

Una cullerada de postres de sal

30 grams de mantega

Per les xips de carxofa:

2 carxofes

Amb Thermomix:

Preparem primer el praliné d'avellanes: Posem al vas de la Thermomix l'oli i les avellanes i programem 30 minuts, 90 graus, gir a l'esquerra i velocitat cullera. Colem les avellanes, les deixem escórrer i refredar damunt de paper de cuina i reservem l'oli.

Un cop fredes, posem de nou les avellanes al vas de la Thermomix i triturem 15 segons, velocitat 10. Abaixem les restes de pasta que quedin a les parets del vas i batem 1 minut, velocitat 3. Ha de quedar una pasta fina. Si cal, tornem a batre més temps. A mi em va quedar una pasta amb la consistència d'un torró de Xixona molt tou amb un intens aroma a avellana- aquesta pasta té un perill: si en tastes una culleradeta, corres el risc que no arribi al moment de muntar el plat-. Traiem i reservem.

Preparem les carxofes: Traiem les fulles dures exteriors, tallem les puntes i pelem les tiges. Ara tallem les fulles tendres de cada carxofa a ras del cor i reservem aquestes fulles. Posem les carxofes en aigua freda amb el julivert per evitar que s'ennegreixin. 

Posem al vas la ceba i piquem 4 segons, velocitat 5. Afegim l'oli i programem 8 minuts, 90 graus, velocitat cullera. 

A continuació, afegim 300 grams de les fulles tendres de carxofa que hem reservat i les piquem 5 segons, velocitat 6.

Incorporem l'aigua i la sal al vas.

Posem els cors de carxofa, escorreguts i salats, al recipient Varoma, el tapem i el col·loquem damunt del vas. Programem 30 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.

Mentrestant, preparem les xips de carxofa: netegem les carxofes, deixant només el cor i les fulles més tendres. Amb una mandolina, fem làmines ben fines. Les fregim en oli d'oliva i les deixem escórrer damunt de paper de cuina. Reservem.

Passat aquest temps, traiem el Varoma i reservem. Deixem refredar la crema uns minuts i triturem 2 minuts, velocitat progressiva 5-10. Ara cal comprovar si la textura ens agrada: en el meu cas, em va semblar que hi havia poca crema i vaig afegir un parell de les carxofes al vapor i un vas d'aigua, tornant a triturar un minut més a la mateixa velocitat.

Afegim la mantega i emulsionem 30 segons, velocitat 4.

Per emplatar, col·loquem un parell de carxofes dretes, tallades a quarts, al mig del plat. Hi posem la crema al voltant. Decorem amb les xips de carxofa i una quenelle del praliné d'avellana. Acabem amb un raig de l'oli de confitar les avellanes.

Orada ràpida amb patates, ceba i tomata

Qui menja peix salut te

Aquest és un plat que fem sovint els dies en què no tenim gaire temps per cuinar. Es prepara en un moment i, com la cocció és en microones, el podem tenir fet ben aviat. També es pot fer al forn tradicional, en aquest cas el temps de cocció serà més llarg. La preparació és ben senzilla: patates i ceba tallades ben fines i després el peix i unes rodanxes de tomata. Sal, pebre, orenga, suc de llimó i un raig de vi. Un plat de  tota la vida en menys de mitja hora.

Per 4 persones:

Dues orades d'uns 900 grams, sense cap ni vísceres i amb un parell de talls al llom

Dues patates grosses

Una ceba grossa

Una tomata grossa

Un raig de vi blanc

Oli d'oliva verge extra

El suc de mig llimó

Dues rodanxes de llimó per decorar

Sal

Pebre negre mòlt

Orenga

Pelem les patates i les tallem ben fines amb una mandolina. Pinzellem amb oli una safata apta per al forn i hi escampem una capa de patates. Salpebrem i reguem amb un fil d'oli.

Tallem la ceba a rodanxes fines amb la mandolina i l'escampem damunt de la patata. Salpebrem, afegim una mica d'orenga i tornem a regar amb oli. Afegim un raig de vi blanc i posem al microones 6 minuts a 900 W.

Mentrestant, netegem bé el peix i l'assequem amb paper de cuina. Hi col·loquem mitja rodanxa de llimó a cada tall del llom.

Tallem les tomates en rodanxes.

Traiem la safata del forn i hi repartim les tomates, que salpebrarem i empolsinarem amb una mica d'orenga.

Damunt hi col·loquem les orades, que també salpebrarem. Reguem amb el suc de llimó i un fil d'oli.

Enfornem 15 minuts amb opció micro i grill.

Cargols de canyella i sucre

El que ve de gust no mata

Ens venia de gust alguna cosa dolça per berenar. Com a la nevera hi havia una làmina de pasta de full, no ha costat gens de preparar aquests cargols. A casa som fans incondicionals de la canyella, de manera que qualsevol cosa que en porti és sempre ben rebuda. En aquest cas, hem farcit uns cargols de pasta de full amb canyella, sucre i mantega fosa. Una versió ràpida dels coneguts rotlles de canyella, però aquesta feta en un tres i no res, o en un pim pam. I ens ha donat per berenar i per esmorzar l'endemà. 

Per 18 cargols:

Una massa de pasta de full rectangular

30 grams de mantega

60 grams de sucre

Una cullerada de postres de canyella

100 grams de sucre de llustre

Una cullerada d'aigua.

Escalfem el forn a 180 graus.

Estenem la làmina de pasta de full. Desfem la mantega 20 segons al microones. Pinzellem amb ella la superfície de la làmina de pasta de full, deixant un petit marge en un dels costats llargs per poder tancar bé els cargols.

Barregem el sucre amb la canyella. Cobrim la làmina amb aquesta mescla, respectant el marge que hem deixat abans.

Enrotllem la massa per la part llarga. Tallem porcions d'uns dos centímetres de gruix. Les col·loquem damunt d'una safata coberta amb paper de forn. Deixem espai entre els cargols perquè al coure creixeran.

Pinzellem la part superior dels cargols amb la resta de mantega i empolsinem amb la resta del sucre amb canyella. Enfornem uns 12 minuts, o fins que veiem que la massa està daurada.

Mentrestant, preparem una glaça amb el sucre de llustre i l'aigua.

Traiem els cargols del forn, deixant-los refredar damunt d'una reixeta. Encara calents, reguem cada cargol amb una mica de glaça. Deixem refredar totalment.

Quiche de bacallà amb espinacs, panses i pinyons

Els espinacs són menjar sa, més que segons quin menjar

Entrats a la Quaresma, sembla inevitable fer plats amb bacallà. Aquest ha estat el nostre dinar de diumenge: una quiche de bacallà amb espinacs, panses i pinyons. Només amb l'afegitó dels ous i una mica de llet, sense formatge. El resultat ha estat un entrant molt saborós, que hem acompanyat amb una mica d'escarola i unes tomates amanides. Amb el que ha sobrat, ja tenim el túper de demà per dinar. Una manera diferent i deliciosa de menjar bacallà amb espinacs.

Ingredients:


Un paquet de massa brisa

30 grams d'oli d'oliva verge extra

100 grams de ceba

250 grams de bacallà dessalat i esqueixat

400 grams d'espinacs congelats

50 grams de pinyons

50 grams de panses sense pinyol

Sal

Un polsim de pebre negre mòlt

Un polsim de nou moscada

3 ous

80 grams de llet sencera



Amb Thermomix:

Deixem descongelar els espinacs i els escorrem bé per eliminar tota l'aigua. Reservem.

Posem les panses a hidratar en aigua calenta. Reservem.

Escalfem el forn a 180 graus.

Posem la ceba a quarts al vas i piquem 4 segons, velocitat 5. Abaixem les restes de ceba de les parets del vas i hi afegim l'oli. Sofregim 7 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.

Incorporem els espinacs, un polsim de sal, pebre i nou moscada. Posem dins del cistellet el bacallà i l'introduïm al vas. Programem 10 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.

Mentrestant, daurem lleugerament els pinyons en una paella, amb cura que no es cremin.

Estenem la massa brisa en un motlle per a quiche, prèviament greixat amb una mica d'oli d'oliva o cobert amb paper de forn.

Un cop cuits els espinacs, traiem el cistellet del vas i passem el bacallà a un plat. Esqueixem a trossos petits, en cas que els talls fossin grans. Reservem.

Passem els espinacs al cistellet i deixem escórrer uns minuts.

Estenem els espinacs dins del motlle de la quiche. Al damunt hi repartim el bacallà. Cobrim amb els pinyons i les panses escorregudes.

Batem els ous amb la llet i ho aboquem al motlle de la quiche, repartint bé per tot arreu.

Enfornem uns 25 minuts, o fins que veiem que la quiche ha quallat. Deixem refredar dins el motlle.

A la manera tradicional:

Deixem descongelar els espinacs i els escorrem bé per eliminar tota l'aigua. Reservem.

Posem les panses a hidratar en aigua calenta. Reservem.

Escalfem el forn a 180 graus.

Piquem la ceba i la sofregim en una paella amb oli, fins que estigui transparent. Incorporem els espinacs, un polsim de sal, pebre i nou moscada. Deixem coure uns 5-6 minuts.

En un cassó amb aigua bullint, escaldem el bacallà durant un parell de minuts. Retirem i assequem bé amb paper de cuina. Esqueixem a trossos petits, en cas que els talls fossin grans. Reservem.

Daurem lleugerament els pinyons en una paella, amb cura que no es cremin.

Estenem la massa brisa en un motlle per a quiche, prèviament greixat amb una mica d'oli d'oliva o cobert amb paper de forn.

Passem els espinacs a un colador i deixem escórrer uns minuts.

Estenem els espinacs dins del motlle de la quiche. Al damunt hi repartim el bacallà. Cobrim amb els pinyons i les panses escorregudes.

Batem els ous amb la llet i ho aboquem al motlle de la quiche, repartint bé per tot arreu.

Enfornem uns 25 minuts, o fins que veiem que la quiche ha quallat. Deixem refredar dins el motlle.

Cake marbrat

Sant Miquel s'emporta el berenar al cel, i Sant Macià ens el torna a baixar

Abans de la reforma del santoral, Sant Macià se celebrava el 24 de febrer. Aquesta dita feia referència a la durada del dia, que ja s'allargava clarament a finals de febrer i anunciava la primavera. Com el dia s'allargava, s'allargava també la jornada als camps i es feia necessari menjar alguna cosa per berenar.

I per berenar, quan érem petites, hi havia un pastís tipus plum cake que ens feia embogir: el pastel de mármol Mildred. No recordo si anava cobert amb xocolata o no, però menjar aquell bescuit amb dos colors era tot un luxe. Dic tot un luxe perquè no cada dia es podia berenar un pastís com aquest: els berenars diaris acostumaven a ser amb pa i xocolata mentre jugàvem a la goma.

Aquesta recepta és una adaptació de la del llibre Reposteria y pasteleria de Thermomix. L'he feta tres cops: el primer, amb mantega, tal i com diu la recepta. El segon, substituint la mantega per oli d'oliva. En totes dues versions, apart de la diferència de sabor entre la mantega i l'oli, és clar, vaig trobar que el bescuit quedava una mica sec. El tercer cop hi vaig afegir un iogurt a la massa i, finalment, hi vaig trobar aquell punt humit que fa els bescuits tan agradables al paladar.

Per un motlle de 25x10,5x7,5 cm:

200 grams d'oli d'oliva suau (o de mantega a temperatura ambient)

200 grams de sucre

4 ous mitjans

Una cullerada petita d'essència de vainilla

250 grams de farina de rebosteria

Un pessic de sal

Una cullerada de llevat químic en pols

Un iogurt natural

15 grams de cacau pur en pols



Amb Thermomix:

Escalfem el forn a 180 graus.

Pinzellem amb oli d'oliva el motlle i reservem.

Pesem la farina i la posem en un bol, amb el llevat i la farina. Reservem.

Posem la mantega i el sucre al vas i batem 30 segons, velocitat 3.

Tornem a programar velocitat 3 sense temps i anem abocant els ous d'un en un, deixant que s'integri cada ou abans d'afegir el següent. Un cop integrat tot a la massa, afegim l'essència de vainilla pel bocal.

Sense deixar de remenar a velocitat 3, afegim 1/3 de la farina, deixant que s'integri a la massa. A continuació, hi aboquem la meitat del iogurt i integrem.  Incorporem 1/3 més de farina, la resta del iogurt i la resta de farina, deixant que cada ingredient s'integri bé a la massa a cada pas. Aturem la màquina i acabem de barrejar suaument amb l'espàtula les restes de les parets.

Separem la meitat de la massa i la reservem en un bol. Incorporem el cacau a la massa que queda al vas i barregem 10 segons, velocitat 3. Acabem de barrejar bé amb l'espàtula.

Posem al motlle capes alternes dels dos tipus de massa. Passem un ganivet ràpidament fen una ziga-zaga al llarg del motlle. Allisem la superfície amb una espàtula i enfornem durant uns 45 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem del forn i deixem reposar uns 15 minuts. Desemmotllem amb compte i deixem refredar totalment damunt d'una reixeta.

Amb Kitchen Aid o un altre robot amassador:

Pinzellem amb oli d'oliva el motlle i reservem.

Pesem la farina i la posem en un bol, amb el llevat i la farina. Reservem.

Posem l'oli i el sucre al bol amb l'accessori pala i batem a velocitat mitja uns tres minuts.

Sense deixar de remenar, afegim els ous un a un, deixant que cadascun s'incopori bé a la massa abans d'afegir-hi l'altre. Incorporem l'essència de vainilla.

A continuació, i sense parar la màquina, anem incorporant la farina i el iogurt en tandes alternes: 1/3 de farina, 1/2 iogurt, 1/3 de farina, 1/2 iogurt i 1/3 de farina. Aturem la màquina i acabem de barrejar suaument amb una espàtula.

Separem la meitat de la massa i la reservem en un bol. Incorporem el cacau a la massa que queda al vas i barregem fins aconseguir un color homogeni. Acabem de barrejar bé amb l'espàtula.

Posem al motlle capes alternes dels dos tipus de massa. Passem un ganivet ràpidament fen una ziga-zaga al llarg del motlle. Allisem la superfície amb una espàtula i enfornem durant uns 45 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem del forn i deixem reposar uns 15 minuts. Desemmotllem amb compte i deixem refredar totalment damunt d'una reixeta.

Panada gallega

I eres a estrela que brila, i eres o vento que zoa

Uns versos de Rosalia de Castro i una recepta familiar i plena de records. Records del meu pare, un gallec que va arribar de ben petit a la Vall d'Aran i va aprendre a parlar aranès i català. Que conservava el gallec amb els seus germans i amics. Que ens va transmetre l'amor per les llengües i per la terra, la que et veu néixer, la que t'acull i, fins i tot, aquella en la qual estàs de pas. I a arrelar en cadascú d'aquests llocs. Enamorat de la seva Galícia, va ser soci fundador del Centro Galego de Lleida, juntament amb altres gallecs entre els quals s'hi trobava el seu germà, el meu oncle. Tenia un bar, el meu oncle, on cuinava plats de la seva terra: entrar a la cuina era descobrir cassoles enormes amb l'olor inconfusible dels grelos, del caldo i del pop. Als estius acostumava a pujar a veure'ns i es quedava a sopar i a fer petar la xerrada a la fresca. No venia amb les mans buides: de vegades duia una o dues panades acabades de fer. De sardines, de tonyina o de carn, totes eren igualment delicioses, tot i que, en aquells temps, la de sardina em posava de mal humor perquè hi trobava alguna espina petita i ja se sap, les criatures i les espines no són bones amigues. Avui hem dinat panada de sardines i he de dir que, després de molt temps de no menjar-ne, ha estat com tornar a aquelles nits d'estiu. I és ben curiós, no he trobat cap espina. Hem deixat de ser criatures.

Normalment, les masses per la panada gallega porten llevat. La recepta del meu oncle no en duu, la qual cosa  fa la massa més fina i lleugerament cruixent. L'oli de la massa s'utilitza prèviament per a fregir la ceba i fa la panada molt més saborosa. I, per disfrutar-la encara més, una copa d'Albariño ben fresc.

Per una panada de la mida d'una safata de forn:

Mig quilo de farina

Un vas d'oli (200 ml), que utilitzarem prèviament per fregir la ceba

Un vas d'aigua (200 ml)

Una cullerada de postres de sal

Pel farcit:

750 grams de sardines mitjanes

350 grams de ceba

Un pebrot verd (70 grams)

Un tros de pebrot roig (100 grams)

Una tomata  (200 grams)

Un gra d'all

Mitja culleradeta de pebre roig de la Vera

Sal

Un ou per pinzellar la panada

Amb Thermomix:

Comencem preparant la ceba: la tallem a rodanxes ben fines amb una mandolina i la dipositem al vas juntament amb l'oli. Programem 10 minuts, temperatura Varoma, gir a l'esquerra i velocitat cullera, amb el cubilet destapat. Colem amb el cistellet i reservem l'oli per la massa, deixant-lo refredar. Reservem també la ceba.

Preparem també el sofregit: Posem al vas l'all, la tomata pelada i a quarts, els dos pebrots a trossos grans, la sal i el pebre roig i piquem 4 segons, velocitat 5. Hi afegim una mica d'oli (uns 20 grams) i programem 10 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1, sense el cubilet. Passem a un bol i reservem.

Quan l'oli de fregir la ceba estigui fred, preparem la massa:

Posem la farina i la sal fent un volcà. Al mig hi posem l'oli i anem integrant la farina a poc a poc. Un cop tinguem units l'oli i la farina, anem afegint l'aigua a poc a poc, amassant fins aconseguir una massa que no se'ns enganxi a les mans. Fem una bola, tapem amb un drap humit i deixem reposar mitja hora a la nevera.

Mentrestant, netegem bé les sardines: traiem les escates, les vísceres el cap i l'espina central i les obrim. Assequem bé amb paper de cuina i salem.

Escalfem el forn a 180 graus.

Traiem la massa de la nevera. En fem dues parts i en deixem una mica per fer unes tires per decorar. amb el corró, estirem una meitat de la massa damunt d'una superfície enfarinada, donant-li la forma de la safata del forn. Cobrim la safata amb paper de forn i hi dipositem la massa. 

Barregem la ceba i el sofregit que teníem reservats i els repartim per damunt de la massa, deixant un marge de 2 cm a cada costat, per poder tancar bé la panada. Cobrim amb les sardines, ben juntes l'una al costat de l'altra.

Estirem l'altra meitat de massa i cobrim la panada. Unim bé les dues capes ajudant-nos amb una forquilla, per evitar que surtin sucs durant la cocció. Amb unes tisores, fem un forat a la superfície de la panada, per deixar que surti el vapor durant la cocció.

Amb les restes de massa i la poca que havíem reservat, fem unes tires per decorar la panada. 

Pinzellem amb ou batut i enfornem uns 30 minuts o fins que veiem que la superfície està daurada. Traiem del forn i deixem reposar a la mateixa safata. Passats uns 15 minuts, passem a una reixeta i deixem refredar totalment.

A la manera tradicional:

Comencen preparant la ceba: la tallem a rodanxes ben fines amb una mandolina i la fregim a foc mig fins que estigui transparent. Colem l'oli i el deixem refredar per utilitzar-lo per la massa. Reservem la ceba.

Preparem també el sofregit: Piquem els dos pebrots i l'all, pelem i piquem la tomata. En una paella amb oli hi posem l'all, vigilant que no es cremi. Afegim els pebrots i, finalment, la tomata. Salem. Deixem sofregir fins que veiem que no ens queda líquid de la tomata. Afegim el pebre roig, donem un parell de voltes i passem a un bol. Reservem.

Quan l'oli de fregir la ceba estigui fred, preparem la massa:

Posem la farina i la sal fent un volcà. Al mig hi posem l'oli i anem integrant la farina a poc a poc. Un cop tinguem units l'oli i la farina, anem afegint l'aigua a poc a poc, amassant fins aconseguir una massa que no se'ns enganxi a les mans. Fem una bola, tapem amb un drap humit i deixem reposar mitja hora a la nevera.

Mentrestant, netegem bé les sardines: traiem les escates, les vísceres el cap i l'espina central i les obrim. Assequem bé amb paper de cuina i salem.

Escalfem el forn a 180 graus.

Traiem la massa de la nevera. En fem dues parts i en deixem una mica per fer unes tires per decorar. amb el corró, estirem una meitat de la massa damunt d'una superfície enfarinada, donant-li la forma de la safata del forn. Cobrim la safata amb paper de forn i hi dipositem la massa. 

Barregem la ceba i el sofregit que teníem reservats i els repartim per damunt de la massa, deixant un marge de 2 cm a cada costat, per poder tancar bé la panada. Cobrim amb les sardines, ben juntes l'una al costat de l'altra.

Estirem l'altra meitat de massa i cobrim la panada. Unim bé les dues capes ajudant-nos amb una forquilla, per evitar que surtin sucs durant la cocció. Amb unes tisores, fem un forat a la superfície de la panada, per deixar que surti el vapor durant la cocció.

Amb les restes de massa i la poca que havíem reservat, fem unes tires per decorar la panada. 

Pinzellem amb ou batut i enfornem uns 30 minuts o fins que veiem que la superfície està daurada. Traiem del forn i deixem reposar a la mateixa safata. Passats uns 15 minuts, passem a una reixeta i deixem refredar totalment.