dimecres, 26 de març de 2014

Tagliatelle de ceps amb la seva salsa




De bolets que no coneguis, no en masteguis








Fa un temps que a la plaça del Clot de les Granotes s'ha obert Casa Verit, un establiment on podem trobar farines i grans de tota mena, a més d'espècies, varietats de pastes i arrosos i altres productes difícils de trobar en els comerços habituals. Entrar en aquesta botiga és perillós: no pots anar-te'n sense comprar-hi res i sovint surts amb moltes més coses d'aquelles que havies previst d'adquirir.
En una d'aquestes visites vaig comprar uns tagliatelle de ceps que hem cuinat aquest cap de setmana, aprofitant la baixada de temperatures que convidava a recordar menjars més propis de la tardor que de l'inici de la primavera. Com encara teníem ceps congelats, els hem utilitzat per fer-ne una salsa per la pasta. Un plat ràpid, senzill i saborós.









Per 4 persones:

400 grams de pasta de ceps (en el nostre cas, uns tagliatelle)

Una ceba petita

300 grams de ceps trossejats

100 ml. de nata líquida (jo vaig utilitzar llet desnatada, per evitar greixos)

Pebre negre mòlt

Sal

Un sarpat de pinyons









Preparem la salsa:

Sofregim la ceba en una paella amb oli d'oliva fins que estigui transparent. Hi afegim els ceps, prèviament descongelats, i deixem coure uns minuts fins que eliminin el seu líquid. Salpebrem i hi afegim la nata o la llet i deixem coure un parell de minuts. Retirem i triturem fins aconseguir la textura desitjada. A mi m'agrada que es notin els trossets de bolet, però això va a gustos. Reservem calenta.

Daurem els pinyons en una paella, amb compte que no es cremin. Reservem.

Mentrestant, fem la pasta en una olla amb aigua abundant bullint i sal fins que estigui al dente. Retirem del foc, escorrem i reguem amb un fil d'oli d'oliva, per evitar que s'enganxi.

Servim la pasta a cada plat, reguem amb una mica de salsa i decorem amb els pinyons. Portem la resta de la salsa a taula en una salsera, per a que cadascú se serveixi al seu gust.








19 comentaris:

  1. Què bons! A mi m'agraden molt les salses de ceps...

    ResponElimina
  2. A mi em passa quan vaig a Barcelona... hi ha de tot!!! A Holanda és molt més difícil trobar segons quines coses y no són tan atractius... els súpers, vull dir :P jajajaja
    Aquests tagliatelle es veuen fantàstics. No m'he portat ceps aquesta vegada, pero ho tinc a la meva llista de pendents quan torni a Barcelona.... i es clar, poso la vostre recepta a l'espera dels ceps... o de tunearla ;)
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descobrir establiments nous i nous productes és fantàstic, i vaig tenir la sort de trobar aquests tagliatelle. Ja us aniré contant què més hi trobo. Petons.

      Elimina
  3. Aquesta recepta cau el cap de setmana! Al meu home li encanta aquesta barreja. I amb els pinyons torradets.... ummmm. Petonàs!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo la vaig fer amb pasta de ceps, però amb pasta normal i la salsa de ceps jo crec que també estarà boníssima. Petons.

      Elimina
  4. Pasta de ceps amb salsa de ceps, boníssim!!! m'ha anat genial que fiquis el nom de la botiga, perquè vaig acostar-m'hi un dia que tenia temps i no la vaig trobar. Ja tinc ganes d'anar-hi i comprar cosetes per fer plats tan bons com aquest! un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, em sembla que en vam parlar a la trobada a Tarragona, no? I també tenen facebook. Petons.

      Elimina
  5. Quina bona pinta que te aquesta pasta!! Petons

    ResponElimina
  6. Boníssima la salsa de ceps!! Al meu rebost sempre hi ha ceps, m'agraden molt.

    ResponElimina
  7. quina bona pinta , i unes fotos presioses .. besades menorquines

    ResponElimina
  8. Jo entro a Casa Verit i em torno boja segur...i en Marc m'ha d'estirar a la força com es veu obligat a fer perquè no arrassi on trobo productes interessants! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et crec, Mònica, et crec. A mi em passa el mateix i el dia que hi vaig sola i no hi ha ningú que m'estiri, sóc capaç d'emportar-me mitja botiga. Petons.

      Elimina
  9. Aquesta botiga que anomenes és de Lleida, oi??? Me l'apunto per si algun dia......
    M'arriba l'oloreta del teu plat......mmmmmm......
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és a Lleida. Ja ho saps, si un dia vens, m'avises i hi anem juntes. Petons.

      Elimina
  10. Ben certa la dita!!!
    y un plat de luxe!!! :)))

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari, això ens anima a seguir publicant.