dimecres, 12 de març de 2014

Cargols de canyella i sucre



El que ve de gust no mata









Ens venia de gust alguna cosa dolça per berenar. Com a la nevera hi havia una làmina de pasta de full, no ha costat gens de preparar aquests cargols. A casa som fans incondicionals de la canyella, de manera que qualsevol cosa que en porti és sempre ben rebuda. En aquest cas, hem farcit uns cargols de pasta de full amb canyella, sucre i mantega fosa. Una versió ràpida dels coneguts rotlles de canyella, però aquesta feta en un tres i no res, o en un pim pam. I ens ha donat per berenar i per esmorzar l'endemà. 










Per 18 cargols:

Una massa de pasta de full rectangular

30 grams de mantega

60 grams de sucre

Una cullerada de postres de canyella

100 grams de sucre de llustre

Una cullerada d'aigua.








Escalfem el forn a 180 graus.

Estenem la làmina de pasta de full. Desfem la mantega 20 segons al microones. Pinzellem amb ella la superfície de la làmina de pasta de full, deixant un petit marge en un dels costats llargs per poder tancar bé els cargols.

Barregem el sucre amb la canyella. Cobrim la làmina amb aquesta mescla, respectant el marge que hem deixat abans.







Enrotllem la massa per la part llarga. Tallem porcions d'uns dos centímetres de gruix. Les col·loquem damunt d'una safata coberta amb paper de forn. Deixem espai entre els cargols perquè al coure creixeran.

Pinzellem la part superior dels cargols amb la resta de mantega i empolsinem amb la resta del sucre amb canyella. Enfornem uns 12 minuts, o fins que veiem que la massa està daurada.

Mentrestant, preparem una glaça amb el sucre de llustre i l'aigua.

Traiem els cargols del forn, deixant-los refredar damunt d'una reixeta. Encara calents, reguem cada cargol amb una mica de glaça. Deixem refredar totalment.






19 comentaris:

  1. Que bons, Chus!! En vaig fer unes de semblants, fa un temps, però posant-hi també llavors de rosella, per allò que recorden les pastes de Rússia. Amb canyella han de ser delicioses, Bon berenar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'agrada la canyella, són terriblement addictius, no pots menjar-ne només un! Petons.

      Elimina
  2. Que bons aquests caragols de pasta de full. Venen ganes d'agafar-ne uns quants Chus!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. I són tan fàcils i ràpids de fer! Una abraçada.

      Elimina
  3. Però que bons i que fàcils! quan arribi a casa ja sé que farem amb la família!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una recepta facilíssima per fer amb petits. Petons.

      Elimina
  4. Bona manera d'aprofitar la pasta de full ;) i quin berenar i esmorzar més boo! A mi personalment la canyella m'encanta i així amb la pasta de full, ha d'estar deliciós!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cristina! Anima 't a tastar-los, que es fan en un moment. Petons.

      Elimina
  5. Aquest cargols t'han quedat genials! A mi m'encanta la pasta de full, i amb canyella i ben ensucrada, sempre és una aposta segura...per cert, que fa dies que no t'ho dic...les teves fotos són espectaculars...qui pogués treure el suc d'una màquina com tu ho fas! Petons!

    ResponElimina
  6. Gràcies, Mònica, tot just he acabat un curset de fotografia... Però no et pensis, el profe em va fer adonar de moltes coses que he de corregir. Petons.

    ResponElimina
  7. Per menjar aquest CARGOLS, no fa falta que hagi plogut ¿oi?, jaja
    ES VEUEN DELICIOSOS, una bona pensada com tot el que fas.
    BON DIJOUS MACA :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malament ho tindríem, si haguéssim d'esperar a que plogués, amb la poca pluja que veiem per Lleida darrerament. Per sort, aquests es fan en un pim pam plogui, nevi o troni. Petons, Conxita.

      Elimina
  8. Francamente, este lanche parece estar divino!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues sí, Denise, está riquísimo. Gracias por tu comentario. Besos.

      Elimina
  9. Que faríem sense la pasta de full!!!! És tan versàtil, té tantes possibilitats!!! Com sempre una recepta deliciosa!
    Petons

    ResponElimina
  10. Després de la dorada... acabar el dinar amb uns cargols com aquests sería genial!! a mi la canyella m'agrada moltíssim, me'ls apunto! Feliç cap de setmana!

    ResponElimina
  11. M'encanta la frase del principi, és una bona dita!! :) I els cargols molt llaminers!! Petonets!

    ResponElimina
  12. Que bons, Chus con la gana que tinc. Petons.

    ResponElimina
  13. Chus, han quedado bien tentadores estos tornillos. Es estupendo cuando con poquitos ingredientes logramos un plato delicioso, sin complicarnos en preparaciones tediosas y extensas.
    ¡Riquísimos, seguro!
    Saludos.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari, això ens anima a seguir publicant.