dimecres, 6 de novembre de 2013

Macarrons amb beixamel

A la casa on de tot hi ha, aviat s'arregla el sopar









Quan a casa ens hem d'aplegar colla i el nombre de gent per sota dels 16 anys és considerable, aquest és un dels plats que té més probabilitats de ser servit. Senzillament perquè la pasta agrada a tothom, inclosos els petits - que poden arribar a ser molt llepafils-, i es pot convertir en un plat únic, acompanyat d'uns entrants suaus i unes postres lleugeres - o no, tot depèn dels gustos de cadascú. Els acostumem a fer amb carn picada, però també es poden convertir en un plat d'aprofitament. Aquests de la fotografia, per exemple, enlloc de carn picada hi porten un tall de llonganissa amb pebre esparracada i uns filets de pollastre a daus. I van quedar deliciosos. Almenys, el públic petit s'ho va menjar tot i sense protestar ni alçar-se de la taula, que ja és molt.



Per 5 persones necessitarem:

Mig quilo de macarrons
Oli d'oliva pel sofregit
Una ceba grossa
Dos grans d'all
Mig quilo de carn picada (meitat de porc i meitat de vedella) o altres tipus de carn que vulguem aprofitar (pollastre o llom tallat a daus, llonganissa esparracada...)
400 grams de tomata natural triturada
Sal
Pebre negre mòlt
Mitja culleradeta  pel sofregit i la mateixa quantitat per l'aigua de bullir la pasta de cadascuna d'aquestes herbes seques: julivert, orenga i alfàbrega.

Per la beixamel:

Oli d'oliva
110 grams de farina
800 grams de llet
Sal, pebre negre mòlt i nou moscada

Per gratinar:

Formatge ratllat (nosaltres Emmental)
Una mica de mantega








Comencem sofregint la ceba i els alls en una cassola fins que estiguin transparents. Llavors hi incorporem la carn, salpebrem i deixem sofregir fins que comenci a estar daurada. A continuació hi aboquem la tomata i les herbes, deixant sofregir uns 10 minuts.

Mentrestant, posem a bullir aigua abundant per la pasta. Quan arrenqui el bull, li afegim sal, pebre negre mòlt i les herbes seques. A continuació hi aboquem la pasta i deixem bullir destapat el temps que marqui el fabricant.

Per fer la beixamel, posem unes dues cullerades d'oli en una paella i escalfem. Aboquem la farina i anem remenant fins que estigui daurada. Llavors hi incorporem la llet calenta  i remenem contínuament amb un batedor de varetes fins que arrenqui el bull. Abaixem el foc i deixem coure fins que espesseixi. Condimentem amb sal, pebre i nou moscada.

Quan la pasta estigui al punt, l'escorrem i la passem a la cassola on tenim el sofregit i remenem perquè es barregi bé la pasta amb la salsa. A continuació, ho passem a una safata o plata apta per al forn i cobrim amb la beixamel. Al damunt hi posem uns petits daus de mantega i hi escampem el formatge ratllat. Gratinem al forn fins que la superfície estigui ben daurada.






Preparació amb ¨Thermomix:

Preparem primer el sofregit: Posem al vas de la Thermomix la ceba tallada a quarts i els alls i piquem 5 segons a velocitat 5. Hi afegim l'oli i sofregim 7 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.

A continuació, hi incorporem la carn, salpebrem i programem 5 minuts, temperatura Varoma, gir a l'esquera i velocitat cullera.

Afegim la tomata, el pebre negre mòlt i les herbes i programem 15 minuts, temperatura Varoma, gir a l'esquerra i velocitat cullera.

Mentrestant, posem a bullir aigua abundant per la pasta. Quan arrenqui el bull, li afegim sal, pebre negre mòlt i les herbes seques. A continuació hi aboquem la pasta i deixem bullir destapat el temps que marqui el fabricant.

Quan tinguem el sofregit fet, preparem la beixamel sense necessitat de netejar el vas de la Thermomix: Escalfem un parell de cullerades d'oli 1 minut a 100 graus, velocitat 1. Incorporem la farina i coem 2 minuts, 100 graus, velocitat 1.

A continuació, hi aboquem la llet, la sal, el pebre i la nou moscada i barregem 5 segons, velocitat 7. Finalment, programem 7 minuts, 100 graus, velocitat 4.

Quan la pasta estigui al punt, la barregem amb el sofregit i ho passem tot a una safata o plata apta per al forn i cobrim amb la beixamel. Al damunt hi posem uns petits daus de mantega i hi escampem el formatge ratllat. Gratinem al forn fins que la superfície estigui ben daurada.





16 comentaris:

  1. Que bons son oi? A mi encara m'apassionen ara...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo encara no he conegut ningú que no li agradin. Petons.

      Elimina
  2. Només de veure'ls m'agafen ganes de menjar-ne!!! Els vas deixar a tots bocabadats!!!!! MMMMmmmm.....
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el plat de les trobades familiars improvisades. I sempre té èxit! Petons.

      Elimina
  3. Per fi ja soc aqui!!! Siii!! Us trobava a faltar moltissim, de veritat!!! Saps que m'encanta com has preparat els macarrons?? Mai els he menjat amb beixamel, t'ho pots creure??? Mare meva!! sóc un cas!!!! Pero m'ha encantat les fotos, es veuen deliciosoos!! M'enporto la recepta amb el teu permis!! Encatada de tornar a ser.hi aqui!! Un petonas,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs et trobàvem a faltar, Laura! Sigues benvinguda de nou. Un petó.

      Elimina
  4. Tu ho has dit! La pasta agrada a tothom. I ara que veig els teus rigatonni recordo que amb el meu germà sempre demanàvem això a la mare, que ens fes macarrons ratllats!! he he he. Més divertits que els llisos. Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, jo sempre compro els "penne rigatte", però a casa escurcem i en diem "macarrons". Jo prefereixo els "ratllats" als "llisos", s'hi enganxa millor la salsa! Petons.

      Elimina
  5. Quanta raó que tens quan dius que si la majoria són menors de 16 anys els macarrons són un èxit assegurat, crec que aquest plat agrada a tothom, mai he conegut a ningú que no li agradés!! Ara m'acaben d'entrar ganes de macarrons... Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, jo tampoc conec ningú a qui no li agradin els macarrons. Ben curiós, no? Petons.

      Elimina
  6. Els macarrons amb beixamel és un dels plats estrella entre les petites de casa!!! Sempre n'hi demanen a la iaia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, tenen l'èxit assegurat entre el públic petit, pots estar traquil.la que sempre se'ls mengen tots! Petons.

      Elimina
  7. Ai... que en son de bons aquestos MACCARRONS AMB BEIXAMEL.
    Per a mi sempre son un plat de FESTA, i ¿a qui no li agraden? No conec a ningú que li faci despreci a un platet aixi
    Han de ser molt saborosos els vostres ; i no dubteu que els faré en breu. Avui precisament n' he preparat uns que sortiran en breu al meu blog
    PETONS MACA I UN ESTUPENDO CAP DE SETMANA :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja estic impacient per saber com els has preparat. Venint de tu, segur que boníssims. Petons.

      Elimina
  8. Què bons els macarrons!!!! m'encanten!!!! i normalment no hi fico beixamel per anar més ràpid, però ara m'has fet taaaaanta "goleta" que crec que demà mateix els faré i tindré un dinar de luxe!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense beixamel també són molt bons, però quan els fem amb beixamel sembla que són més de festa. I estan tan bons...! Petons.

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari, això ens anima a seguir publicant.