diumenge, 24 de novembre de 2013

Flam pijama


Diumenge com que no es treballa, es menja









La proposta del Memòries d'una cuinera d'aquest mes ha estat un viatge en el temps: als diumenges de la meva infantesa. Un bon dinar i, per acabar, un pijama. Aquestes eren les postres per excel·lència dels nostres diumenges: flam, un parell de talls de préssec en almívar de casa i una galeta o un melindro per acompanyar. I la cirereta del plat: un minúscul rajolí de Cointreau o de Calisay que el nostre pare ens posava al damunt del flam. Quina delícia! I entre cullerada i cullerada, vèiem La Casa de la Pradera, i la Heidi, i més endavant el mil cops repetit Verano Azul...... Totes aquestes sèries tenen el mateix gust per a mi: el del pijama.







Aquest plat és a mig camí del flam i del púding. Volia fer un flam que inclogués els melindros, el préssec i el Cointreau. Amb les quantitats de la recepta va sortir un flam familiar , per sis persones, i sis d'individuals. El flam gros o familiar va quedar més lleuger, mentre que els individuals van resultar més consistents, doncs les flameres les vaig recobrir amb melindros pels costats. Un d'aquests flams és un berenar ben complet per als nens al tornar de l'escola. La part exterior és esponjosa, amb els melindros amarats de la crema. L'interior és cremós, amb els talls de préssec barrejats amb el flam. Si fem els flams per als nens, podem prescindir del Cointreau.








Un litre de llet
7 ous
250 grams de sucre
Mig pal de canyella
Un tall petit de pell de llimó sense part blanca
Un vas de xupito de Cointreau o un altre licor de taronja
Dos talls de préssec en almívar
25 melindros

A més, sucre per fer el caramel (unes 10 cullerades)







Escalfem el forn a 180 graus.

Preparem el caramel posant el sucre al foc i movent el recipient lentament fins que tinguem tot el sucre fos i agafi un color daurat. Aboquem el caramel al fons dels motlles.

A continuació, posem a bullir la llet amb la canyella i la pell de llimó. Mentrestant, batem el sucre amb els ous fins aconseguir una consistència cremosa.

Tallem el préssec a daus petits. 

Posem el Cointreau en un plat petit i hi anem mullant els melindros. Folrem amb aquests els costats de les flameres individuals, retallant-ne la part que surti de la flamera. Reservem els talls que ens sobrin.







Quan la llet arrenqui el bull, la traiem del foc, la colem i la aboquem a poc a poc a la mescla de sucre i ous, sense deixar de remenar. Afegim a aquesta barreja els daus de prèssec.

Omplim les flameres individuals amb la crema. Com els melindros absorbiran líquid, serà necessari reomplir una mica més al cap d'un parell de minuts.

Omplim també la flamera familiar, deixant un dit fins arribar a dalt. Cobrim amb els melindros restants i els trossos que ens han sobrat de les flameres individuals.

Posem els motlles en un recipient de vidre que omplirem d'aigua fins arribar a una mica més de la meitat de l'altura dels motlles. Posem al forn a 180 graus. El flam gran va necessitar una hora, mentre que els petits van estar fets en uns 40 minuts. Per comprovar si estan cuits, punxem amb una agulla i, si surt seca, ja els podem traure.

Deixem refredar completament i guardem a la nevera tapats amb paper d'alumini o film transparent fins el moment de menjar.





23 comentaris:

  1. M'encanta tan el gros (quina forma de flor més xula), com els individuals! Quina delícia! Una abraçada Chus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La gràcia del motlle gran és que quan fas els talls, si agafes només dos pétals, el tall queda amb forma de cor, a la foto es pot veure. Em va semblar divertit. Petons.

      Elimina
    2. Genials en versió flor i versió cor!!! Petons Chus!

      Elimina
  2. Hola Chus! Quina gran idea versionar aquesta presentació de flam, t'ha quedat de luxe. Moltíssimes gràcies per participar a Memòries d'una cuinera. Molts petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies com sempre a vosaltres per recollir totes les nostres propostes. Petons.

      Elimina
  3. M'ha agradat molt el toc de Cointreau! Jo també el faig servir per fer postres. Sobretot m'agrada posar-ne un rajolí a la macedònia. Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que el Cointreau li dóna alegria a les postres, veritat? A casa beure'n no, però per les postres l'utilitzem sovint. Petons.

      Elimina
  4. Amb melindros? Deliciós, Chus! I si et transporta a la infantesa encara més bo! Són fantàstiques aquestes receptes amb memòria... oi? He he he. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són els millors plats, aquells que lliguen un sabor determinat amb un record. L'evocació a través del gust. Petonets.

      Elimina
  5. M'ha encantat aquest "tuneo" que li has fet amb prèssec i melindros. Deu ser boníssim! I les fotos dels individuals estan per menjar-se'ls, per quan pantalles des d'on es pugui menjar? Feliç setmana guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nooo! Serien la meva perdició, no em podria resistir a tastar-ho tot I acabaria feta una boleta! Una abraçada, Sònia.

      Elimina
  6. Que requeteboníssim ha de ser aquesta barreja de puding i flam! Els melindros deuen donar una textura més dura que segur m'agradaria més!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. La part dels medlindros queda semblant a un púding, és més consistent que el flam, diguem que s'ha de "mastegar". Petonets.

      Elimina
  7. ¡Qué ricos flanes! Y que aspecto más bonito tienen. Creo que es una excelente receta para final de comida familiar de domingo o como merienda de los chicos cuando regresan del colegio.
    Además, con ese toque a recuerdos de infancia que también, de alguna manera, le aportan un saborcito especial al postre.
    ¡Saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saben a domingo, a mañanas tranquilas en la cocina y sobremesas sin prisas, al menos en nuestra casa. Saludos.

      Elimina
  8. Que mono Chus!! M'encanta la forma del gran! I el flam ha d'estar boníssim amb els melindros!
    Petons

    ResponElimina
  9. És un motlle de silicona que vaig trobar en una botiga de tot a un euro. De vegades s'hi troben coses interessants a bon preu. Petonets.

    ResponElimina
  10. Ostres Chus, un flam que diu menja'm! Amb melindros i Cointreau, un diumenge és assegurar-me la migdiada al sofà. Una boniques fotos,
    Nani

    ResponElimina
  11. Si que ve de gust la migdiada els diumenges, després d'un bon dinar i unes bones postres. Petons.

    ResponElimina
  12. Veig que miràvem el mateix a la tele...
    M'agrada molt la teva proposta el dubte és amb quina versió em quedaria, el gran o l'individual.
    Per cert, vaig fer un pastís de formatge i vaig fer servir Quark com et vaig dir, ens va agradar molt, quedava menys atapeït.
    Petons i moltíssimes gràcies per participar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quines sobretaules aquelles, no? De fet, com només hi havia una cadena de televisió, no hi havia més remei que mirar el que hi posaven. En aquest sentit, estàvem tots més "uniformitzats". M'alegro que us agradés el Quark en pastís. Petons.

      Elimina
  13. Quins records tan macos... y quin flam!! a mi m'agraden tots, i aquest amb els melindros i el préssec ha d'estar deliciós. Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, quins records. I amb el flam s'assaboreixen millor, no? Petons.

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari, això ens anima a seguir publicant.