dilluns, 8 de juliol del 2013

Coca de iogurt. Recepta de Xavier Barriga



A falta de pa bones són coques











Una de les coques més delicioses que he tastat. La recepta és del llibre Brioixeria, de Xavier Barriga, amb algun petit canvi involuntari (no tenia ratlladura de taronja i, xerrant xerrant, vaig duplicar la quantitat de iogurt). Tot i així, el veredicte unànime va ser: "boníssim". Era per esmorzar avui, però a les postres del sopar d'ahir  ja hi va haver qui no va resistir l'espera.











La recepta original és per 4 coques, nosaltres la vam fer amb la meitat dels ingredients i vam obtenir una coca rodona de 23 cm de diàmetre. Vam utilitzar la Thermomix per fer la pasta, ja que no tenim un altre robot de cuina.

3 ous (150 grams)
200 grams de sucre
240 grams de farina fluixa
5 grams de llevat químic
Un iogurt de llimó ( aquí, badant, en vam posar dos)
75 grams d'oli d'oliva
Ratlladures de llimó i de taronja (nosaltres la ratlladura d'un llimó)
Canyella en pols
Un pessic de sal








Al vas de la Thermomix i amb la papallona posada, hi posem els ous i el sucre i programem 7 minuts, 37 graus, velocitat 4. A continuació, tornem a programat el mateix temps i velocitat però sense temperatura.

Afegim el iogurt i remenem uns segons a velocitat 3.

Incorporem la farina tamisada amb el llevat químic, les ratlladures de llimó ( i taronja), la sal i la canyella en pols. Tornem a mesclar uns segons a velocitat 3.














Finalment, afegim l'oli i tornem a remenar a velocitat 3.

Deixem reposar aquesta pasta un mínim de 25 minuts a la nevera.

Mentrestant, escalfem el forn a 180 graus. Untem un motlle amb mantega i farina.

Quan la pasta hagi reposat, l'aboquem al motlle, l'empolvorem amb una mica de sucre i l'enfornem uns 25 minuts o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.


Traiem del forn, deixem uns pocs minuts i desemmotllem damunt d'una reixeta perquè s'acabi de refredar.











11 comentaris:

  1. De vegades, els accidents són una bona cosa, Chus, ja veus, duplicant el iogurt i encara potser ha sortit més bo i tot, no? Es veu humit per dins, com a mi m'agrada! Hi ha cocs de iogurt i cocs de iogurt i el teu... crec que és dels preferits, per les imatges!! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara el provaré amb les quantitats de la recepta original. Ja us contaré .

      Elimina
  2. OOOh quina bona pinta!!! Jo tinc el llibre encarregat i estic desitjant que m'arribi!! La recepta de les magdalenas és brutal, mira les nostres: http://lasrecetasdelatata.blogspot.com.es/2013/05/las-magdalenas.html
    Una abraçada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara vinc del vostre bloc. Quines magdalenes! La següent recepta que faré del llibre. Val la pena comprar-lo.

      Elimina
  3. Una coca que no pot faltar a cap receptari com cal, Chus. Malgrat el descuït, t'ha quedat tan genial que ja m'has fet venir ganes de fer-ne una. Aquest llibre al final l'hauré de comprar, em sembla que la Marina del Tapes també el té, jo de moment he anat tirant amb el que es diu PA, també del Xavier. ;) Petons.

    ResponElimina
  4. És un esmorzar o un berenar molt saludable, i no costa gens de fer. I l'aroma és deliciosa i totalment natural. El llibre del tot recomanable.

    ResponElimina
  5. Doncs apa, millor dos que cap!;)
    A casa ens agrada molt el coc de iogurt.

    ResponElimina
  6. A nosaltres també ens agrada molt, no duren gaire quan en fem.

    ResponElimina
  7. Mira que arriban a agradar aquestas coques; son un exit garantit i agraden a petits i a grans.
    Es veu estupenda CHUS!!!
    Bona tarda maca :)))

    ResponElimina
  8. Té molt bona pinta. Ara mateix amb el cafetó en prendria un trocet :)
    que tingueu molt bon dia
    petons

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari, això ens anima a seguir publicant.