Bacallà amb espinacs a la catalana, cigrons i gambes

Amb un bon rebost qualsevol és bon coc

Hem arribar tard a casa, amb molta gana i el dinar per fer. Som dos. Mirem la nevera: farem espinacs a la catalana. Ui, sembla que farem curt. Posem-hi una mica de bacallà esqueixat. I unes gambes pelades també hi poden anar bé. I fet i fet, per què no uns cigrons cuits? I, poc a poc, hem passat del plat d'espinacs a un plat únic per dos. Uns pinyons fregits per damunt i a taula. És una amanida, un plat de peix, un plat únic? No sé, tampoc és mala idea per dur a la carmanyola...

Per dues persones necessitarem:

Un sarpat generós de panses sense pinyol

Un raig de vi blanc sec per macerar les panses

Un sarpat generós de pinyons

200 grams d'espinacs frescos i nets

150 grams de bacallà esqueixat

100 grams de gambes pelades (les hem descongelat al microones)

200 grams de cigrons cuits (un pot petit)

Sal

Pebre blanc mòlt

Oli d'oliva

Posem les panses en un vas i hi afegim un raig de vi blanc sec. Deixem macerar fins el moment de cuinar.

Comencem fregint els pinyons fins que quedin daurats. Reservem.

Al mateix oli hi posem els espinacs, saltem lleugerament i hi afegim el bacallà i les gambes ja descongelades.   Salpebrem. Deixem un parell de minuts i hi incorporem les panses amb el vi que quedi al vas. Finalment, hi posem els cigrons ben escorreguts. Deixem un minut i traiem del foc. 

Servim amb els pinyons fregits pel damunt.

Pollastre amb mançanes, bolets i fruits secs

Qui bé menja, bé beu i bé dorm té la salut que vol

Dinar de diumenge, un pollastre amb mil gustos. Dels que fan xup-xup i no volen pressa. Amb un sofregit de ceba ben caramel·litzada, vi ranci del tonellet de Fonz, mançanes i fruits secs. No en va quedar ni una engruna.

Per a vuit persones necessitarem:
Un pollastre i mig, sense pell, tallat en vuit trossos
Dues cebes grans, tallades a rodanxes fines amb la mandolina.
Un vas de vi ranci i una mica més per macerar els fruits secs.
Una mançana i mitja més, tallades a daus i sense pelar.
Un pot de bolets variats.
Un sarpat generós de panses.
Un sarpat generós de prunes seques.
Un sarpat generós d'orellons.
Oli d'oliva.
Sal i pebre.

Comencem posant els fruits secs a macerar dins d'un bol amb un bon raig de vi ranci.

En primer lloc, daurem el pollastre, ben salpebrat, en l'oli. Hi afegim la ceba i deixem que es caramel·litzi a foc lent, primer amb la cassola destapada per evaporar l'aigua, i després tapant-la.

Quan la ceba estigui ben caramel·litzada, ruixem amb el vi ranci i deixem que evapori l'alcohol. Llavors hi afegim els daus de mançana i els deixem un parell de minuts. A continuació, hi posem els bolets amb el suc del pot. Deixem que es vagi fent a foc lent. Quan la mançana i els bolets estiguin tendres, hi aboquem els fruits secs amb el vi ranci de la maceració. Deixem coure destapat fins que evapori l'alcohol. Tanquem el foc i tapem fins el moment de servir.

Quart divendres de Quaresma: olla de congre

Serra la vella,

fa de bon serrar,

set de vi,

set de pa,

set de carn de bou,

torneu-me la serra,

que ja heu serrat prou.

Amb aquesta cançó baldava el meu sogre amb el peu els nostres fills i nebots quan eren petits. Qui era la vella que serrava? La vella Quaresma, representada com la figura d'una vella de fusta, o fins i tot com un tronc, que a mitja Quaresma se serrava. La imatge de la vella representava la mort, l'hivern, i passada ja la meitat de la Quaresma es començava a veure l'arribada del bon temps, de la Pàsqua propera i el renaixement de la natura.

L'olla de congre és una menja típica de la Quaresma a casa nostra des de fa molts anys. La feia la nostra padrina quan érem petites i, llavors, no ens agradava gens. Amb el temps, hem anat apreciant el sabor d'aquest plat, que necessita temps per coure i per deixar anar tots els gustos dels ingredients, senzills i sense pretensions. A més, amb productes del nostre hort: els espinacs que ens va portar el sogre, el Josep, i les patates de la collita de l'estiu. 

Per vuit persones necessitarem:

150 grams de congre assecat.
250 grams de bacallà esqueixat i dessalat.
400 grams d'espinacs.
200 grams de mongetes seques posades en remull la nit abans.
400 grams de patates.
300 grams d'arròs.
Un manat d'alls tendres.
Unes fulles de julivert.
Oli d'oliva.
Pebre roig.

Posem les mongetes i el congre, ben rentat, en una olla amb aigua i deixem bullir unes dues hores, o fins que veiem que les mongetes comencen a estar tendres.

Llavors hi afegim els espinacs, ben rentats, i les patates, tallades a trossos.

Deixem bullir fins que les patates estiguin cuites. Mentrestant, piquem els alls tendres i el julivert i els sofregim en una paella amb oli. Hi afegim una culleradeta de pebre roig, retirant de seguida la paella del foc i remenant. Aboquem aquest sofregit a l'olla, juntament amb l'arròs i el bacallà. Deixem coure fins que l'arròs estigui fet. Rectifiquem de sal.

La natura a ciutat

A vora de convent, castell i riu, ocellet, no hi facis niu

No hi diu res de fer-hi el niu davant del nostre balcó. I això és el que ens vam trobar el 19 de febrer a l'arbre del davant de casa: un niu de tórtores amb un ou. Vam aprofitar un moment en què els futurs pares no hi eren per fotografiar-lo.

L'endemà la femella va pondre un altre ou, però ja no l'hem pogut fotografiar: el mascle i la femella es tornen per covar i no deixen els ous un moment sols.

I això vol dir covar dia i nit, amb sol, pluja o neu, com la petita enfarinada del dia 23 de febrer. La tórtora no es va moure del niu en tota la nit.

I quan sortim a veure-la, ella ens retorna la mirada, com dient: "Què esteu mirant?"

No deu faltar gaire per a que neixin els pollets. Estarem atents a les novetats.

Cistellets de maduixots amb sucre i nata

Qui no en fa un cistell, mai omple un cove

Un postre improvisat. Teníem maduixots per fer amb sucre, però de quatre per dinar hem passat a nou. Com ho allargarem, si només en tenim un quilo? A la nevera hem trobat la nata líquida i la pasta filó. Ja està. Uns cistellets fets amb la pasta filó i dintre la nata muntada i els maduixots. En un tres i no res.

Per nou cistellets necessitarem:

Un paquet de pasta filó

750 grams de nata líquida per muntar, amb un mínim del 35% de matèria grassa

1 quilo de maduixots

Quatre o cinc cullerades de sucre

Sucre de llustre

Preparem els maduixots:

Rentem els maduixots, traiem les fulles i els tallem a trossos. Els posem en un bol amb quatre o cinc cullerades de sucre, remenem i tapem amb paper film. Deixem a la nevera una bona estona.

Fem els cistellets:

Escalfem el forn a 180 graus.

Posem quatre o cinc capes de pasta filó dins de motlles tipus flamera. Si posem paper de forn dins del motlle,  costarà menys de treure un cop fornejada la pasta.

Introduïm els motlles al forn i els deixem uns 8 o 10 minuts, fins que els veiem daurats. Retirem del forn, deixem refredar un moment i traiem dels motlles. Reservem fins el moment de servir.

Muntem la nata:

Posem la nata al vas de la Thermomix amb la papallona. Programem velocitat 3 1/2 i, quan veiem que comença a estar muntada, hi afegim poc a poc dues o tres cullerades de sucre en pols. Guardem la nata en un recipient a la nevera fins el moment de servir.

Servim els cistellets:

Amb un colador, empolsem els cistellets amb el sucre de llustre. Omplim amb dues cullerades de nata muntada i decorem amb els maduixots i unes gotes de l'almívar que hauran deixat anar.

Per sopar, un 37, o sandvitx de salmó amb espàrrecs, cogombrets i tàperes

Poc sopar i poca pena, salut plena

Aquest és el sandvitx que sempre demanàvem quan anàvem a sopar a La Sandwicheria, sobretot les nits de maig i juny, quan podíem menjar a la terrassa prenent la fresca. D'això fa uns quants anys, però el restaurant continua sent un clàssic a Lleida, gràcies a la simpatia de la Montse i el bon fer del cuiner, el seu marit. Ara la carta ha canviat i aquest sandvitx, o un de molt semblant, té un altre número. Recordo que hi havia salmó, espàrrecs i cogombrets. Li hem afegit unes tàperes i de salsa hem triat la maionesa. Un cop de forn amb el gratinador, i llest.

La idea ens va venir quan ahir vam veure al súper uns paquets de pa de motlle per fer sandvitxos enrotllats, de la marca Bimbo. Coneixíem el Tramezzino, però vam voler provar aquesta nova marca. I d'aquí a pensar en el 37, va ser un instant.

Avui sopem davant de la tele. Toca pel·lícula.

 Per cinc sandvitxos necessitarem:

Un paquet de llesques per sandvitxos enrotllats (hem agafat Enrollados de Bimbo)
200 grams de salmó fumat
Una llauna d'espàrrecs
Maionesa
Uns cogombrets en vinagre filetejats
Unes tàperes

Escalfem el gratinador del forn a 250 graus.

Untem el pa amb la maionesa. Al damunt hi posem un parell de filets de salmó, dos espàrrecs, els cogombrets filetejats i quatre o cinc tàperes. Enrotllem i assegurem amb un pal de broqueta.

Posem els sandvitxos al forn fins que veiem que estan daurats. Traiem i servim immediatament. Una cervesa fresca li va de meravella.

Tercer divendres de Quaresma: seitons amb coca de ceba i olives mortes de l'Aragó

El  peix fa salut i no fa greix

Avui hem trobat un seitó ben fresc. Ens agrada molt enfarinat i fregit, sense més contemplacions. I, per acompanyar-lo, una coca de recapte ràpida amb cebes i olives mortes de l'Aragó. Al costat, un bol amb amanida.

Per 4 persones necessitarem:

Per al seitó fregit:
500 grams de seitó, sense el cap ni les vísceres
Una mica de farina per enfarinar
Sal

Per la massa de la coca:
100 grams d'aigua
25 grams d'oli d'oliva
10 grams de llevat fresc
200 grams de farina
Mitja culleradeta de sal

Per farcir la coca:
Una ceba tallada a rodanxes molt fines amb la mandolina
Un sarpat d'olives mortes

Escalfem el forn a 250 graus

Preparem la massa de la coca: Posem al vas de la Thermomix l'aigua i l'oli i barregem 1 minut, 37 graus, vel. 3. A continuació hi afegim el llevat i barregem 10 segons, vel. 4. Finalment, hi posem la farina i la sal i amassem 1 minut, vas tancat, vel. espiga.

Traiem la massa i en fem quatre boles. Amb un corró les estirem i formem les coques, posant-les en una safata per al forn coberta amb paper sulfuritzat.

Farcim les coques amb la ceba i les olives. Amanim amb sal, pebre negre, julivert i un raig d'oli. 

Baixem la temperatura del forn a 220 graus i hi introduïm les coques. Deixem coure uns 15 minuts o fins que veiem que estan daurades.

Mentrestant, enfarinem el seitó i el fregim en abundant oli. El deixem uns minuts damunt de paper de cuina perquè absorbeixi tot el greix.

Servim la coca en un plat, amb els seitons al costat i unes fulles variades d'enciam.