dijous, 30 de gener de 2014

Cake de canyella



Berenats i dejuns, no canten junts










Aquesta recepta és del llibre El Rincón de Bea, però adaptada per disminuir la quantitat de greixos i fer-la accessible a persones que han de tenir cura amb la seva ingesta. Originalment porta mantega i nata fresca, però nosaltres els hem substituït per oli d'oliva i llet desnatada. Tot i que no dubto que la versió original és absolutament deliciosa, he de dir que, amb el canvi, tenim un cake força saborós i esponjós per als esmorzars o berenars diaris. Això sí, porta força sucre que, posat a capes i barrejat amb la canyella i la nou moscada, li dóna al bescuit un aspecte marbrat.











Per fer el sucre de canyella:

50 grams de sucre

50 grams de sucre morè de canya

Mitja culleradeta de canyella en pols

1/4 culleradeta de nou moscada


Per la massa:

125 grams d'oli d'oliva suau (a la recepta original, la mateixa quantitat de mantega)

175 grams de sucre

2 ous XL

275 grams de farina

Una culleradeta de llevat químic en pols

1/4 culleradeta de bicarbonat sòdic

1/4 culleradeta de sal

225 grams de llet -jo desnatada (a la recepta original, la mateixa quantitat de nata fresca)









Escalfem el forn a 175 graus

Preparem el sucre de canyella barrejant-hi tots els ingredients en un bol.

En un altre bol, barregem la farina amb el llevat químic, el bicarbonat i la sal. Reservem.

Batem l'oli i el sucre un parell de minuts. Afegim els ous d'un en un, esperant que s'integri el primer per incorporar el segon, sense deixar de batre.

A continuació, incorporem la mescla de la farina i la llet de la següent manera: Primer, un terç de la farina; quan estigui ben integrat a la massa, la meitat de la llet; un cop ben integrat, un altre terç de la farina, més tard la resta de la llet i, finalment, l'últim terç de la farina, sempre esperant que el que anem afegint quedi ben integrat abans de continuar incorporant més ingredients.

En un motlle prèviament greixat amb oli o espray per desemmotllar, aboquem un terç d'aquesta massa. Empolvorem la superfície amb un terç del sucre de canyella. Afegim un altre terç de la massa i de nou un altre terç del sucre. Finalment, acabem d'incorporar el que queda de massa i la resta de sucre.

Per donar-li un efecte marbrat, fem una ziga-zaga a la massa amb un ganivet, d'un sol cop.

Enfornem durant uns 50 minuts o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem del forn i deixem reposar uns 15 minuts dins del motlle. Desemmotllem i deixem refredar damunt d'una reixeta.







14 comentaris:

  1. La canyella m'agrada molt a la rebosteria, encara que puc utilitzar-la poc perquè al Joan no li agrada gens... i amb les millores que has fet respecte els greixos queda un bescuit genial! un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina llàstima, a casa ens encanta la canyella. Doncs aquest cake millor que no el facis, perquè l'aroma a canyella és brutal. O te'l fas per tu sola, no? Petons.

      Elimina
  2. M'agrada el bescuit, la taçeta, y les fotos... MOL MACO I BO TOT :))))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Conxita, el bescuit és realment saborós i entra molt bé per esmorzar o berenar. Petons i bon cap de setmana.

      Elimina
  3. M'encanta!!! Aquest el fem, sens dubte!!! Petonàs

    ResponElimina
    Respostes
    1. I podeu provar-lo en versió lleugera o sencera, a veure què us sembla. Petons.

      Elimina
  4. La canyella és una de les espècies que més m'agraden. Tant en dolç com en salat. M'encanta aquest cake i ara mateix en predria una mica per acompanyar el meu cafè.
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs un acompanyament ideal, el cafè o el cafè amb llet. I si és asseguda al sofà amb tota la tarda pel davant, encara més. Petons.

      Elimina
  5. La canyella és la meva espècie favorita. Segur que et va quedar la cuina perfumada!
    Bon cap de setmana,
    Nani
    No t'animes a venir a Tarragona el 22?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan faig pastissos la porta de la cuina sempre es queda oberta: així es perfuma la casa. Estic pendent d'una altra cosa i et confirmo aviat si puc venir a Tarragona. Petons.

      Elimina
  6. Molt bona adaptació!!! A casa tinc un que no li agrada gaire el gust de la mantega...
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs amb oli queda també molt bo. Jo sóc una mica maniàtica amb això dels greixos i, sempre que puc, utilitzo oli d'oliva. Bon cap de setmana.

      Elimina
  7. La Bea mai escatima mantega a cap recepta! Aquesta teva és més adaptada a la crua realitat! Em sembla sentir-ne l'oloreta! Qué bo! Petons!

    ResponElimina
  8. Un pastis deliciós per esmorzar i berenar!! Petonets!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari, això ens anima a seguir publicant.