Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pastissos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pastissos. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de gener del 2017

Pastís ràpid de salmó













Us portem una proposta molt senzilla de fer per un sopar informal o com entrant ràpid d'un dinar de diumenge. Nosaltres el vam fer pel sopar de Cap d'Any, que a casa nostra acostuma a ser un sopar fred amb coses variades per picar. Uns dies abans vam veure un pa Tramezzino llarg, de 50 cm. , tallat en cinc capes, i ens el vam endur a casa amb la idea de fer-ne un pastís fred. El vam preparar la tarda de Cap d'Any i el vam acabar de decorar just abans de servir-lo. Amb un pa ens van sortir dos pastissos i de cada pastís en mengen bé 6 o 7 persones. A més,  es conserva molt bé d'un dia per l'altre, ben embolicat i a la nevera.  Proveu de fer-lo, us arreglarà un sopar en un moment.


Ingredients per 2 pastissos d'uns 25 cm. de llarg:

Un pa tramezzino tallat en 4 o 5 capes (feia 1/2 quilo i en vam fer 2 pastissos)

24 barretes de surimi

2 ous durs

6 cullerades de maionesa

8 cogombrets en vinagre

Una culleradeta de tàperes

Una cullerada de postres de mostassa

Tres cullerades de maionesa

Una llauna d'espàrrecs (250 grams)

400 grams de salmó fumat


Preparem la mescla de surimi: barregem les 6 cullerades de maionesa amb el surimi i els ous durs picats. Amb aquesta mescla suquem 3 capes del pastís.

Amb la mescla de salsa tàrtara suquem la quarta capa de pastís: barregem les 3 cullerades de maionesa amb la mostassa, els cogombrets i les tàperes picades. Al damunt hi estenem els espàrrecs, ben escorreguts.

Podem fer una capa de surimi, la següent de salsa tàrtara amb espàrrecs i la següent amb surimi un altre cop.

Un cop fetes les capes, tallem el pastís per la meitat, ens quedaran dos pastissos d'uns 25 cm. de llargada. Pintem tota la superfície amb una capa fina de maionesa i cobrim la part superior i els costats amb els talls de salmó. Emboliquem amb paper d'alumini i reservem a la nevera fins el moment de servir.

Per servir, posem en una safata i decorem amb una mica d'ous de mújol, ou filat i enciam variat.



dissabte, 3 de desembre del 2016

Coca de mançana amb gingebre i canyella





Aigua cau, senyal de pluja







El darrer cap de setmana plovia i feia fred. Venia de gust quedar-se a casa i arrecerar-se a la calor del forn. Buscàvem sabors de  tardor i vam pensar en fer una coca de iogurt amb mançanes i aromatitzar-la amb gingebre i un toc de canyella. Va ser tot un encert. El pis va quedar perfumat de dolçor i el berenar es va convertir en una petita festa, amb la coca i un cafè amb llet ben calent. I, a la finestra, lliscaven les gotes en la foscor del carrer. Tarda perfecta.











Per una coca de 23 c.. de diàmetre:

4 mançanes golden

Un iogurt (nosaltres grec)

3 ous

2 mesures de iogurt de sucre (nosaltres sucre morè integral)

1 mesura d'oli d'oliva suau

3 mesures de farina

Un sobre de llevat químic

La ratlladura d'un tros de gingebre

Una culleradeta de canyella

El suc de mig llimó













Comencem blanquejant els ous amb el sucre, fins que doblin el volum.  A continuació hi incorporem l'oli a poc a poc i el iogurt.

Tamisem la farina i la anem afegint a la mescla a poc a poc, juntament amb el llevat en pols i  remenant suaument fins tenir una mescla homogènia.

Incorporem la ratlladura de gingebre i la canyella. Mesclem suaument.

Aboquem la preparació en un motlle prèviament greixat amb una mica d'oli d'oliva.

Traiem el cor de les mançanes, les pelem i en tallem dues per la meitat. Les laminem fent petits talls sense arribar al fons de cada peça. Les altres dues mançanes les tallen en quarts i les laminem igualment. Ruixem amb el suc de llimó per evitar l'oxidació.

Col·loquem les quatre meitats de mançana a la massa en forma de creu, pressionant lleugerament. Acabem de decorar amb els quarts de mançana que ens queden.

Barregem una cullerada de postres de sucre amb mitja cullerada de canyella. Empolsinem els trossos de mançana amb aquesta preparació.

Enfornem a 180 graus durant uns 35-40 minuts o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Deixem refredar damunt d'una reixeta.

Podem decorar amb una mica de sucre de llustre.





diumenge, 14 de febrer del 2016

Mini pastissos de xocolata



Per Sant Valentí, els vents aquí







A casa no celebrem Sant Valentí. Ens agraden més les roses i els llibres de Sant Jordi i  l'alegria de la primavera ben colorida amb el roig i groc de les senyeres que pengen per la ciutat. Però al febrer,  ja unes setmanes abans del dia 14, hi ha un autèntic bombardeig de cors rojos i apassionats als aparadors de les botigues, amb articles de tota mena que prenen aquesta forma i que ens conviden a comprar i regalar.

A casa teníem aquests motlles en forma de cor que ens van portar els Reis i nosaltres els hem aprofitat per a fer uns pastissets de xocolata coberts amb melmelada de figues i més xocolata. Com aquest any Sant Valentí cau en diumenge,  hem aprofitat per estrenar els motlles amb forma de cor i gaudir d'un deliciós pastís de xocolata.





Per 6 pastissets individuals:

125 grams de xocolata negra per fondre 
125 grams de mantega a temperatura ambient
125 grams de sucre
3 cullerades de llet
80 grams de farina
3 ous
1/2 sobre de llevat químic
mantega per untar el motlle

Per al farcit:

1/2 pot de melmelada de figues o del sabor que ens agradi (250 grams)

Per la cobertura:

125 grams de xocolata negra per fondre
20  grams de mantega
Perles o altres tipus de decoració al gust

Amb Thermomix:

Escalfem el forn a 180 graus

Posem la papallona al vas de la Thermomix, hi posem els ous i el sucre i programem 6 minuts, 37 graus, velocitat 4. A l'acabar, tornem a programar el mateix temps i velocitat però sense temperatura.

Mentrestant, fonem la xocolata al microones en intervals de 30 segons fins que veiem que ha fos més o menys la meitat. Remenem i anem fonent la resta de la xocolata. Afegim la mantega i anem remenant fins que la mescla esdevingui uniforme. Si cal, posem 10 o 20 segons al microones.

Quant tinguem la crema dels ous i el sucre llesta, hi afegim la llet, la xocolata desfeta i la farina tamisada i barrejada amb el llevat. Programem 6 segons, velocitat 3. Acabem d'integrar els ingredients suaument amb l'espàtula.

Repartim la massa en els motlles fins cobrir 2/3 parts de la seva capacitat i posem al forn durant uns 25-30 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem els pastissets del forn i deixem refredar.

Quan els pastissets siguin freds, cobrim generosament la seva superfície amb la melmelada, escampant-la bé amb una cullera. Posem uns minuts a la nevera per a que la melmelada agafi consistència i sigui més fàcil cobrir-la amb la xocolata.

Per la cobertura de xocolata, fonem aquesta al microones en intervals de 30 segons. Quan hi hagi més o menys la meitat fosa, hi afegim la mantega i anem remenant fins que aconseguim que tota la xocolata quedi fosa. Si cal, posem uns pocs segons al microones i seguim remenant. Anem abocant la xocolata pel damunt dels pastissets. Deixem refredar uns minuts i acabem de decorar amb les perles.






A la manera tradicional:

Escalfem el forn a 180 graus

Batem els ous amb el sucre fins que agafin una consistència espumosa i blanquegin.

A continuació, fonem la xocolata al microones en intervals de 30 segons fins que veiem que ha fos més o menys la meitat. Remenem i anem fonent la resta de la xocolata. Afegim la mantega i anem remenant fins que la mescla esdevingui uniforme. Si cal, posem 10 o 20 segons al microones.

Quant tinguem la crema dels ous i el sucre llesta, hi afegim la llet, la xocolata desfeta i la farina tamisada i barrejada amb el llevat. Barregem suaument fins que tots els ingredients quedin ben integrats.

Repartim la massa en els motlles fins cobrir 2/3 parts de la seva capacitat i posem al forn durant uns 25-30 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem els pastissets del forn i deixem refredar.

Quan els pastissets siguin freds, cobrim generosament la seva superfície amb la melmelada, escampant-la bé amb una cullera. Posem uns minuts a la nevera per a que la melmelada agafi consistència i sigui més fàcil cobrir-la amb la xocolata.

Per la cobertura de xocolata, fonem aquesta al microones en intervals de 30 segons. Quan hi hagi més o menys la meitat fosa, hi afegim la mantega i anem remenant fins que aconseguim que tota la xocolata quedi fosa. Si cal, posem uns pocs segons al microones i seguim remenant. Anem abocant la xocolata pel damunt dels pastissets. Deixem refredar uns minuts i acabem de decorar amb les perles.


dimecres, 22 d’octubre del 2014

Pastís de xocolata al whisky





 Creixen els infants i creixen els treballs







 



Aquest encara és un dels pastissos d'aniversari de la Vica, que va celebrar dues festes: una amb les amigues de classe i l'altra amb els cosins. Per a la celebració familiar vam fer aquesta  recepta escocesa, treta d'un petit i preciós llibret anomenat A little Book of Scottish Baking, que vaig portar fa anys d'un viatge a Edimburg. La primera prova del pastís la va fer el meu fill Pavel uns dies abans, per fer un English breakfast al seu institut. Malauradament, l'esmorzar no es va poder celebrar per problemes de salut de la professora d'anglès i el vam poder tastar a casa, juntament amb els amics  de classe que havien participat en l'elaboració del pastís. El tast ens va servir per ajustar alguns ingredients: la cobertura, per exemple, duia sucre a la recepta original, però vam decidir no posar-ne perquè ens agrada l'amargor de la xocolata. I hi vam afegir una primera capa de cobertura de nata muntada, que també va servir per farcir el pastís. El resultat, deliciós. Això sí, com havia sobrat pastís de vainilla de la festa del dia abans, el de xocolata amb whisky el vam destinar al públic més gran (tietes, oncles i pares). Si el volem fer per als nens, només cal no posar-hi alcohol. Ah, i per cert, un ingredient ben curiós: patata.











Per un pastís alt (layer cake) de 18 cm. de diàmetre:

175 grams de farina de rebosteria

Un sobre de llevat químic en pols

Mitja cullerada de postres (tsp) de sal

50 grams de xocolata negra per fondre

110 grams de mantega

175 grams de sucre morè

80 grams de patata bullida i aixafada

2 ous batuts

4 cullerades (tbsp) de llet


Per la cobertura de xocolata:

150 grams de xocolata negra

170 grams de nata líquida

2 cullerades de whisky

(la recepta també incloia 50 grams de sucre de llustre, que no hem posat)


Per la cobertura de nata:

300 grams de nata líquida (35% matèria grassa)

6 cullerades de postres de sucre de llustre


Per decorar els laterals (opcional):

Fideus de xocolata








Escalfem el forn a 180 graus i greixem amb mantega dos motlles de 18 cm de diàmetre.

Tamisem la farina amb la sal i el llevat en un bol i reservem.

Desfem la xocolata al microones a intervals de 30 segons, amb cura de no cremar-lo. Deixem refredar uns minuts.

En un altre bol, batem la mantega amb el sucre fins aconseguir una mescla cremosa. A continuació, hi afegim la xocolata desfeta i la patata bullida. Barregem suaument i integrem bé els ingredients.

Afegim els ous en dues tandes, incorporant una mica de farina després de cada tanda. Finalment, acabem d'incorporar la resta de la farina i la llet, barrejant suaument fins integrar bé tots els ingredients.

Repartim la mescla entre els dos motlles i enfornem durant uns 25 minuts o fins que  punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem del forn, deixem reposar uns minuts i passem a una reixeta. Deixem refredar totalment.





 



Mentre es refreda el pastís, preparem la cobertura de xocolata:

Posem la nata a foc suau i hi afegim la xocolata a trossos. Remenem suaument fins que la xocolata estigui desfeta i la mescla sigui cremosa i uniforme. Traiem del foc i hi incorporem el whisky, integrant-lo bé a la mescla. Deixem refredar. (per donar-li més consistència, jo l'he deixat a la nevera uns 30 minuts).

Muntem la nata amb el sucre i reservem a la nevera.







Per muntar el pastís, cobrim cada capa amb la nata muntada. Cobrim  també tota la superfície i laterals del pastís. Deixem a la nevera durant uns 30 minuts per a que la nata agafi consistència.

Finalment, cobrim tot el pastís amb la cobertura de xocolata. Decorem els laterals amb els fideus de xocolata i, si volem, també podem posar una mica de nata muntada per la superfície, ajudant-nos amb una mànega pastissera.





dilluns, 13 d’octubre del 2014

Pastís de vainilla amb buttercream de vainilla




Ai mares, que teniu filles, no les deixeu pas ballar, que elles són perillosetes, com el vidre de trencar








Per celebrar l'aniversari de la Vica hem fet un pastís pensant en els seus catorze anys acabats d'estrenar. I per representar aquesta adolescència plena d'il·lusió, papallones i ocellets, em venia al cap el sabor suau de la vainilla, de manera que hem fet un pa de pessic aromatitzat amb vainilla i l'hem cobert amb un buttercream també de vainilla. El farcit, per donar-li una nota de color, és de melmelada de figues casolana, la preferida de la Vica. I, per decorar, unes perles blanques i daurades, del color de tots els somnis que algun dia s'esdevindran.....








Per un pastís alt de 18 cm. de diàmetre:

El pa de pessic és una coca de iogurt feta segons la recepta de Xavier Barriga, amb alguns petits canvis

6 ous

400 grams de sucre

Un iogurt natural

480 grams de farina de rebosteria

10 grams de lleviat químic en pols

Un pessic de sal

Dues cullerades de postres d'extracte de vainilla

150 grams d'oli d'oliva suau


Pel buttercream de vainilla, seguint la recepta de la Bea Roque:

150 grams de mantega (a la recepta original són 100 grams)

50 grams de llet

Una cullerada de postres d'extracte de vainilla

500 grams de sucre de llustre molt fi (icing sugar)

Pel farcit:

250 grams de melmelada de figues








Escalfem el forn a 180 graus.

En un bol, batem els ous amb el sucre fins que la mescla blanquegi i sigui esponjosa. Hi afegim el iogurt i barregem suaument.

A continuació, hi anem incorporant la farina tamisada amb el llevat i la sal. Barregem suaument fins aconseguir una mescla homogènia. Incorporem també l'extracte de vainilla.

Finalment, afegim l'oli a poc a poc i l'anem integrant a la massa.

Repartim la massa entre dos motlles desmuntables de 18 cm. de diàmetre prèviament greixats amb una mica de mantega o pinzellats amb un parell de gotes d'oli i empolsinats amb farina.

Enfornem durant uns 25 minuts o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Deixem reposar uns minuts fora del forn i traiem els anells dels motlles. Deixem refredar totalment.

Per preparar el buttercream, posem la mantega, la llet, l'extracte de vainilla i la meitat del sucre, prèviament tamisat. Batem a velocitat mitja i després pugem una mica més la velocitat, fins que la mescla blanquegi i agafi una consistència cremosa i uniforme. Llavors hi anem afegint la resta del sucre tamisat, poc a poc i sense deixar de batre.

Tallem per la meitat cada pa de pessic i farcim les capes interiors amb la melmelada de figues.

Cobrim la part superior i els laterals amb una primera capa de buttercream, que servirà per "fixar" les molles que puguin quedar. Reservem a la nevera durant uns 30 minuts.

Passat aquest temps, cobrim amb una segona capa de buttercream i decorem al nostre gust.









dilluns, 9 de juny del 2014

Clafotís de cireres



Quan les cireres es poden menjar, jo dic Confiteor Deo









Que vol dir jo confesso a Déu i que, en aquesta dita, fa referència a la golafreria que ens envaeix davant d'un cistell de cireres. No podíem deixar passar el temps de les cireres sense fer aquesta tarta d'origen occità que utilitza com a ingredient estrella aquesta fruita. El terme deriva del verb occità clafir, que significa omplir atapeïdament, ben bé com es troben les cireres en aquesta tarta.
Després de mirar diverses receptes per la xarxa, em vaig decidir per la del Nandu Jubany, que vaig trobar al blog Cuines de tv3 i a la qual vaig fer alguns canvis: vaig utilitzar farina integral d'espelta, sucre mascavo i, enlloc de formatge crema, un iogurt natural (era diumenge i no tenia formatge a casa). El resultat va ser una tarta suau, amb una consistència semblant a una quiche i el sabor dolç de la cirera cuita. Unes postres de diumenge que van agradar a tothom.









Per un motlle de 23 cm. de diàmetre:

500 grams de cireres madures

3 ous

100 grams de sucre  mascavo (a la recepta original, sucre blanc)

10 grams de sucre vainillat

Un iogurt (a la recepta original, 90 grams de formatge crema)

75 grams de farina integral d'espelta (a la recepta original, farina normal)

50 grams de farina d'ametlla

270 ml. de llet sencera (300 ml. a la recepta original)

30 grams de mantega fosa










Escalfem el forn a 180 graus.

Traiem els pinyols de les cireres, que han de quedar senceres. Reservem.

Batem els ous amb el sucre fins que la mescla blanquegi i pugi. Hi afegim el iogurt i continuem batent fins que quedi ben integrat.

Incorporem la llet i la mantega fosa (no ha d'estar calenta).

Finalment, hi afegim la farina tamisada, la farina d'ametlla i un pessic de sal. Integrem bé tots els ingredients a la massa.

Escampem les cireres pel motlle, prèviament greixat amb una mica de mantega (jo no l'he greixat, perquè utilitzo un motlle amb base de porcellana i anell de silicona de la marca LeKué on no s'hi empega res).

Aboquem pel damunt la massa, repartint-la bé i mirant que les cireres quedin distribuïdes de manera uniforme.

Enfornem uns 35-40 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Deixem reposar uns 20 minuts i traiem l'anell del motlle. Deixem refredar totalment damunt d'una reixeta.










diumenge, 18 de maig del 2014

Pastís rústic de xocolata amb maduixots i buttercream de vainilla




Qui té mare té consol







Aquest és un pastís reservat només per ocasions especials: amb força mantega, xocolata i sucre, la quantitat de calories i greixos és considerable. Això sí, el sabor és espectacular i tothom es queda amb ganes de menjar-ne més. El vam fer ja fa dies, per celebrar el Dia de la Mare, i a casa encara es recorda. Per donar-li una nota de color i de frescor, el vam acabar amb uns maduixots laminats sencers, amb peduncle inclòs, perquè el verd també hi quedava ben bonic. La recepta del bescuit és la mateixa que la del Pastís estrella de xocolata, però aquest cop hem repartit la massa en dos motlles de 18 cm. de diàmetre i n'hem fet un "layer cake".




Per un "layer cake" o pastís alt de 18 cm. de diàmetre:

Per fer el bescuit:

250 grams de xocolata negra

250 grams de mantega

250 grams de sucre

6 cullerades soperes de llet

160 grams de farina

6 ous

Un sobre de llevat químic

Mantega per greixar el motlle



Per la ganache de xocolata  (recepta de Joy of Baking):

230 grams de xocolata negra

180 grams de nata líquida per muntar

20 grams de mantega



Pel buttercream de vainilla (recepta d'Alma Obregón, el seu buttercream de vainilla infal·lible 2.0)

250 grams de mantega a temperatura ambient

325 grams de sucre de llustre

Una cullerada de postres d'extracte de vainilla

3 cullerades de llet semidesnatada


Per decorar:

9-10 maduixots









Preparem el bescuit:

Greixem amb mantega dos motlles de 18 cm. de diàmetre.

Escalfem el forn a 180 graus.

Tamisem la farina amb el llevat. Reservem.

En un bol, posem la xocolata a trossos i la fonem al microones en intervals de 30 segons. Hi afegim la mantega tallada a trossos petits i tornem a posar al microones entre 10 i 20 segons, fins obtenir una pasta homogènia.

Posem els ous i el sucre en un bol i batem fins aconseguir que la mescla pugi i blanquegi. 

Incorporem la llet, la xocolata fosa amb la mantega, i la farina amb el llevat. Integrem tots aquests ingredients, remenant suaument fins aconseguir una pasta homogènia.

Repartim la pasta en els dos motlles i enfornem uns 30 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem del forn, deixem reposar uns 10 minuts i traiem l'anell del motlle. Deixem refredar totalment damunt d'una reixeta. Reservem, millor si és d'un dia per l'altre.


Preparem la ganache de xocolata:

Posem la xocolata a trossos petits en un bol.

Posem la nata i la mantega en un cassó a foc mig fins que arrenqui el bull. Traiem immediatament i aboquem damunt de la xocolata. Deixem dos o tres minuts sense remenar.

A continuació, remenem molt suaument amb unes varetes fins que la xocolata estigui totalment fosa i la crema tingui una textura homogènia. Deixem refredar.


Preparem el buttercream:

Tamisem el sucre de llustre i el col·loquem al bol de la KA amb la mantega, l'extracte de vainilla i la llet. Cobrim amb la tapa i comencem batent a velocitat baixa durant un minut, amb l'accessori globus. Després batem uns cinc minuts més a velocitat mitja-alta. Hem d'aconseguir que la crema blanquegi i quedi amb una textura molt cremosa, semblant a la d'un gelat.

Passem a una mànega pastissera i reservem.






Muntem el pastís:

Anivellem la superfície dels bescuits i tallem cadascun en dues meitats transversalment, de manera que obtinguem quatre capes.

Cobrim la primera capa amb el buttercream de vainilla. Continuem amb una segona capa de ganache. La tercera capa la tornem a fer amb el buttercream. Finalment, acabem d'abocar la resta de ganache a la darrera capa, deixant que caigui pels costats. Acabem decorant amb els maduixots. Reservem a la nevera fins el moment de servir.











dimecres, 7 de maig del 2014

Pastís de formatge amb coulis de maduixots



Formatge d'abril, per mi; el de maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú










Unes postres amb poca feina i una recepta d'aprofitament: un parell de pots de mascarpone i uns maduixots sobrers que calia consumir. Ràpides perquè és un pastís fet al microones en 15 minuts i sense complicacions. Això sí, cal preveure temps per deixar refredar el pastís i el coulis. Però és una recepta que podem fer un diumenge mentre esmorzem, desar-la a la nevera, anar-nos-en de passeig i trobar-nos-la ben fresca a l'hora de dinar. I els pastissos de formatge són sempre benvinguts per tothom, almenys a casa nostra.









500 grams de formatge mascarpone

Un iogurt natural

3 cullerades rases de Maizena

3 ous

3 cullerades de sucre

Per caramel·litzar el motlle (tipus plum):

10 cullerades de sucre (la pròxima vegada en posaré menys, crec que no cal tant)

3 cullerades d'aigua


Per fer el coulis:

200 grams de maduixots, ja néts i sense fulles

120 grams de sucre

El suc de mig llimó









Posem l'aigua i el sucre al motlle i fem el caramel, programant 5 minuts a 900 W.

Traiem el motlle i repartim bé el caramel cobrint la base i les parets.

Mentrestant, posem la resta dels ingredients en un bol i els barregem bé. Això ho podem fer amb una batedora tipus Minipimer o amb un robot de cuina com la Thermomix, hem d'obtenir una mescla cremosa i homogènia.

Aboquem la mescla al motlle caramel·litzat i posem al microones 16 minuts a 620 W. Deixem reposar uns minuts i passem a la nevera per refredar el pastís.

Per fer el coulis amb Thermomix, posem tots els ingredients al vas de la Thermomix, triturem 15 segons a velocitat progressiva 5-10 i, finalment, programem 5 minuts, temperatura 90 graus, velocitat 3. Si volem podem colar la salsa per eliminar les llavors dels maduixots.

Si no tenim Thermomix, podem fer el coulis triturant tots els ingredients i posant la mescla al foc durant uns cinc minuts, remenant suaument. Retirem del foc, passem a un recipient i reservem a la nevera.

Passem a un recipient i deixem refredar a la nevera.

Servim el pastís amb el coulis en una salsera apart per a que tothom se serveixi al seu gust.










divendres, 4 d’abril del 2014

Pastís de lemon curd i merenga



Aire, sol i llimona, poca feina al metge dóna









Aquesta tarta la vam fer ja fa uns dies, per aprofitar unes clares i llimons que havíem utilitzat per fer crema catalana. Com teníem a la nevera una làmina de pasta brisa, va estar feta bastant ràpid. A més, la preparació del lemon curd i de la merenga la vam fer amb la Thermomix. de manera que no vam tenir gaires complicacions. La pròxima vegada que la fem, però, hi posaré menys sucre al lemon curd: tot i que al públic adolescent els va agradar molt, el Xavier i jo la vam trobar massa dolça. 

















Una làmina de pasta brisa

Un ou per pinzellar


Pel lemon curd:

150 grams de sucre (a la recepta original són 250 grams, però la vaig trobar massa dolça. La vaig repetir amb 150 grams de sucre i, al meu gust, queda millor)

La pell d'un llimó

175 grams de suc de llimó

120 grams de mantega

4 ous

Per la merenga suïssa:

5 clares d'ou

250 grams de sucre

Un pessic de sal

4 gotes de suc de llimó












Preparació amb Thermomix:

En primer lloc, preparem el lemon curd. Posem el sucre al vas i polvoritzem 30 segons, velocitat progressiva 5-10.

Afegim la pell del llimó ben seca i tornem a programar 30 segons, velocitat 5-10.

Incorporem el suc de llimó, la mantega i els ous i programem 20 minuts, 90 graus, velocitat 4.

Passem a un recipient ample i deixem refredar cobert amb film transparent. Reservem a la nevera.

Escalfem el forn a 180 graus.

Estenem la massa brisa en un motlle ample i baix, tipus quiche, que haurem greixat amb mantega o cobert amb paper de forn. Punxem la base i hi posem un pes al damunt per evitar que pugi al fornejar. Pintem les vores amb ou batut. Enfornem uns 15 minuts. Traiem i deixem refredar.

Quan la crema sigui freda, farcim la tarta i preparem la merenga.

Posem la papallona al vas i hi aboquem tots els ingredients. Programem 4 minuts, 50 graus, velocitat 3 1/2.

Tornem a programar 4 minuts a la mateixa velocitat, però sense temperatura.

Cobrim la tarta amb la merenga i enfornem. A la recepta original, només es gratina la merenga uns segons amb el gratinador a màxima potència. En el nostre cas, hem preferit tenir-lo una mica més (10 minuts), baixant la temperatura a 180 graus perquè la merenga ens agrada més cuita.









diumenge, 9 de febrer del 2014

Tarta Guinness de xocolata



Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda






Feia temps que tenia pendent de fer aquesta recepta, però me la reservava per una ocasió especial. No perquè sigui una tarta de difícil elaboració, sinó perquè és una autèntica bomba de greixos. Deliciosa, això sí, ha estat l'opinió unànime de tota la família, que ens hem aplegat per celebrar l'aniversari de la Sandra. Aquest ha estat precisament el motiu que m'ha dut a fer la tarta. Un bescuit negre amb un sabor intens a xocolata i el lleuger -molt lleuger- perfum de la cervesa negra. Pel damunt, una cobertura de formatge mascarpone, com si fos l'escuma de la cervesa. Tot plegat, una tarta que val la pena de fer i de gaudir. Per molts anys, Sandra.


La recepta l'he tret del bloc de la Nigella Lawson, amb algunes adaptacions fetes a darrera hora. He utilitzat un motlle de 23 cm, però n'hem menjat 12 persones i encara n'ha sobrat. És un bescuit que omple molt, més encara si l'acabem amb la cobertura de formatge.

250 ml de cervesa Guinness

250 grams de mantega

75 grams de cacau en pols Hershey's

400 grams de sucre de llustre

140 ml de crème fraiche (aquí, com no en vaig poder aconseguir, vaig utilitzar un iogurt natural i vaig acabar de completar el pes que marcava la recepta amb nata líquida)

2 ous grans

Una culleradeta d'extracte de vainilla (a la recepta hi posava una cullerada sopera, però vaig reduir-ne la quantitat)

275 grams de farina

2 1/2 culleradetes de bicarbonat sódic

Per la cobertura:

300 grams de formatge mascarpone

150 grams de sucre de llustre

125 grams de nata líquida per muntar






Escalfem el forn a 180 grams. Pesem i deixem preparats tots els ingredients del bescuit. Greixem un motlle rodó de 23 cm.

Posem la cervesa i la mantega a daus en un cassó i escalfem fins que la mantega es desfaci. Reservem.

Barregem el sucre de llustre amb el cacau en un bol. Reservem.

En un altre bol, hi posem la farina i el bicarbonat. Reservem.

Batem la crème fraiche (o el iogurt i la nata) amb els ous i la vainilla fins aconseguir una mescla homogènia. Hi incorporem la mescla de mantega i cervesa, sense deixar de batre. A continuació, anem afegint el sucre i el cacau, deixant que es vagi integrant a la massa. Finalment, fem el mateix amb la mescla de farina i bicarbonat. Quan tinguem tots els ingredients integrats a la massa, passem aquesta al motlle i enfornem uns 45 minuts, o fins que punxem una agulla i aquesta surti seca. Passats uns 20 minuts, jo vaig cobrir el bescuit amb paper d'alumini, per evitar que es torrés massa la superfície.

Traiem del forn i deixem refredar dins del motlle. Un cop fred, desemmotllem i reservem. Jo vaig deixar reposar el bescuit tota la nit, així agafa més consistència, i tapat per evitar que s'assequés.

Per fer la cobertura, batem el formatge mascarpone fins aconseguir una consistència cremosa. A continuació, hi anem afegint el sucre, a poc a poc i deixant que s'integri bé abans d'afegir-ne més. Finalment, afegim la nata líquida i batem fins que es munti i aconseguim una consistència cremosa. Hem de procurar que el formatge i la nata siguin ben freds. També podem posar una estona a la nevera el bol on batrem els ingredients. Això ajudarà a muntar bé els ingredients.

Cobrim amb aquesta crema la superfície del bescuit.




divendres, 17 de gener del 2014

Pastís fred de taronges



La mitja taronja, sort del qui l'ha, que molts la cerquen i no la poden trobar








No és ben bé un flam, perquè no porta ous, però la textura s'hi assembla molt. Aquest plat és una variant del pastís fred de pinya que vaig publicar aquest estiu, però ara fet amb fruita fresca, sucre, gelatina i llet desnatada. Unes postres força lleugeres que podem menjar sense remordiments perquè no ens aportaran greixos. Són ideals per aquests dies en què volem compensar els excessos de les festes però no ens volem estar de fer unes postres diferents de la fruita o el iogurt. Si volem fer-ne una versió més rica, però, sempre hi podem posar llet sencera o nata líquida....

Amb aquesta recepta participo al Reto de Enero de Cocineros del Mundo en Google+, apartat Dulce







Per un motlle tipus plum de 28 cm:

650 grams de taronges, ja pelades, sense cap part blanca
100 grams de suc de taronja
500 grams de llet desnatada
6 cullerades de sucre
2 sobres de gelatina neutra
Caramel líquid pel motlle


Amb Thermomix:

Posem les taronges a trossos i el suc al vas de la Thermomix i triturem 3 minuts, velocitat progressiva 5-10. Incorporem la llet, el sucre i la gelatina i barregem uns segons a velocitat 5. A continuació, programem 8 minuts, temperatura Varoma, velocitat 3.

Mentrestant, cobrim el fons del motlle amb caramel líquid, o preparem un caramel nosaltres mateixos i cobrim el fons del motlle.

Aboquem la mescla al motlle i deixem refredar una bona estona a temperatura ambient. Després, deixem a la nevera fins que qualli, mínim 5 hores. L'ideal és fer-lo d'un dia per l'altre.






A la manera tradicional:

Hem de triturar bé les taronges amb el suc, mirant que ens quedi una mescla el més fina possible. 

Hi incorporem la resta dels ingredients, llevat del caramel líquid, posem la mescla al foc i li fem arrencar el bull mentre anem remenant. Deixem un minut i passem a un motlle que haurem cobert amb el caramel.

Deixem refredar i posem a la nevera per a que qualli, un mínim de 5 hores i millor si és d'un dia per l'altre.

dimarts, 19 de novembre del 2013

Pastís de formatge i codonyat



Sol setembrer madura el codonyer








Ens agrada molt menjar codonyat amb formatge per postres. Jo em decanto per formatges cremosos i suaus, però altres membres de la família prefereixen formatges més consistents. Volíem provar com quedaria un pastís que combinés el formatge i el codonyat, amb una base de galeta. El vam fer un diumenge al matí per menjar-lo a l'hora de dinar. Quan el torni a fer, el prepararé el dia abans per a que pugui quallar bé tota la nit i quedi més consistent. En el nostre cas, la gormanderia de voler-lo tastar a l'hora de dinar ens el va fer posar una estona al congelador abans de servir. I va quedar molt bo. El repetirem.





Per un motlle de 23 cm de diàmetre:

Per la base:

150 grams de galetes Maria
70 grams de mantega a temperatura ambient

Per al pastís:

150 grams de sucre
La pell d'un llimó sense la part blanca
Mig quilo de formatge fresc (el nostre quark)
Un iogurt
5 ous


Per al codonyat (ens va sortir la cobertura del pastís i els tres motlles de la recepta del codonyat), mireu la recepta i les quantitats aquí.

Aquest pastís l'hem fet amb la Thermomix, adaptant-lo de la recepta de la Tarta de formatge del llibre Imprescindible






Escalfem el forn a 180 graus.

Posem el sucre al vas i polvoritzem 30 segons, velocitat progressiva 5-10. Afegim la pell de llimó, ben assecada amb paper de cuina, i tornem a programar el mateix temps i velocitat. Reservem en un bol.

A continuació, posem les galetes al vas i les triturem 20 segons, velocitat 6. Hi afegim la mantega i barregem 10 segons, velocitat 6. Aboquem aquesta preparació al motlle i aixafem bé per fer la base del pastís. Posem al forn uns 10 minuts, traiem i deixem refredar. Guardem a la nevera.

Quan tinguem la base freda, posem al vas la barreja de sucre i llimó que teníem reservada i hi afegim la resta d'ingredients del pastís. Programem 7 minuts, 100 graus, velocitat 4. Acabat aquest temps, barregem 30 segons a velocitat 5 per deixar una crema ben fina.





Aboquem aquesta crema al motlle, damunt de la base de galeta. Deixem refredar. Poc a poc, anirà quallant. Quan la crema s'hagi refredat, introduïm el motlle a la nevera i deixem una bona estona; si és possible, tota la nit, per a que el pastís agafi consistència. Cobrim el motlle amb film transparent per evitar que es faci crosta. 

Per fer el codonyat, seguim les indicacions de la recepta. Un cop tinguem la textura desitjada, aboquem la quantitat necessària per cobrir la base d'un motlle com el del pastís, amb un gruix de mig centímetre, aproximadament. Deixem refredar i quallar completament.

Amb cura, desemmotllem el codonyat i el posem damunt del formatge. Aquest pastís té una consistència cremosa i més aviat tova. Si volem aconseguir una consistència més forta, el podem posar al congelador uns 30 minuts abans de servir.



dimecres, 30 d’octubre del 2013

Pastissets ràpids de mançana



No et sufoquis, Jupetí, que et cauran les mançanetes










Aquests pastissets els vam preparar el dissabte com unes postres ràpides per uns convidats gormands que teníem a dinar: el Nil i el Pau, els fills de la Sandra. En poc més de mitja hora els vam tenir fets i a taula. Vam aprofitar unes pastes per fer crestes que teníem començades com a base. Les vam cobrir amb uns daus de poma caramel·litzada i vam acabar amb unes làmines també de poma, ben ensucrades. Són uns pastissets petits, com es pot veure a la fotografia, que també poden servir-se a l'hora del cafè o, si els mengem per postres, en podem servir un parell a cada plat i acompanyar-los amb una bola de gelat de vainilla, o amb una mica de nata muntada, al gust de cadascú. Nosaltres ens els vam menjar sols, jo amb el cafè.








Per 9 pastissets necessitarem:

9 peces de pasta per crestes
4 maçanes golden
El suc d'un llimó
30 grams de mantega
3 cullerades de sucre morè
Una culleradeta de cafè de canyella










Escalfem el forn a 200 graus.

Posem una pasta de crestes a cada motlle donant-li forma de cistell, jo les he posat amb el paper separador que porten per després desemmotllar més fàcilment.

Pelem 3 mançanes i les tallem a daus petits, les posem en un bol i ruixem amb el suc de mig llimó. Posem la mantega a escalfar al foc i, quan s'hagi desfet, hi aboquem els daus de mançana, el sucre i la canyella. Deixem que es vagi caramel·litzant i anem remenant suaument. 






Mentrestant, traiem el cor de la mançana que ens queda i en fem làmines fines amb una mandolina. Ruixem amb l'altre mig llimó per evitar l'oxidació. Reservem.

Quan la mançana estigui tendra però sencera, retirem del foc i farcim cada cistellet amb una cullerada d'aquesta preparació. Cobrim amb dues o tres làmines de mançana i empolsinem amb una mica de sucre morè. Introduïm al forn durant uns 12 o 15 minuts.