Amanida de ventresca

El peix blau al vell no plau

Fa uns dies vam comprar un bonítol de 14 quilos que ens va fer molt de goig. No era cap barbaritat, doncs aquell dia érem 14 persones a dinar, de manera que una part ens la vam menjar el mateix dia a la planxa. La resta, tallada a lloms i amb la ventresca per separat, la vam aprofitar per fer-la en conserva en escabetx. I la ventresca la vam reservar per a fer-ne una amanida amb patates, un plat complet i saborós que és pot deixar preparat amb antelació i que encara ve de gust, doncs es menja fred.

Per 6 persones:

Una ventresca gran de bonítol (també es pot fer amb ventresca de tonyina o amb lloms de verat)

Un porro

Una ceba

Una pastanaga

Aigua

Un quilo de patates

2 pebrots escalivats

Per la picada:

Un gra d'all

2 tomates madures sense pell

6 fulles d'alfàbrega

Un rajolí de vinagre (jo balsàmic de Mòdena)

50 grams d'oli d'oliva (se'n pot afegir més, al gust de cadascú)

Bullim les patates amb pell en aigua amb sal. Deixem refredar, pelem i tallem a rodanxes.

Fem un brou amb el porro, la ceba, la pastanaga i l'aigua. Quan el brou estigui fet, hi posem la ventresca, tapem la cassola, traiem del foc i deixem que es cogui amb l'escalfor del brou. Deixem refredar i traiem la carn de la ventresca fent-ne tires. Reservem

A la mà de morter, piquem  l'all amb les tomates i l'alfàbrega. Afegim el vinagre i lliguem amb l'oli. Una altra manera de preparar-la és posant tots els ingredients al vas de la batedora i triturar-los.

Per muntar l'amanida, posem una capa de patates, una de ventresca, la meitat del pebrot escalivat a tires i reguem amb la meitat de la picada. Fem una segona capa i reguem amb la resta de la picada. 

Si la volem deixar preparada al matí, és millor no amanir-la fins el moment de servir. Podem deixar el plat muntat a la nevera, protegit amb film transparent i amb la picada apart. Al moment de servir, amanim amb la picada.

Coca de iogurt amb mançanes caramel·litzades i rom

Tantes boques, tantes coques

Amb la collita de mançanes, arriben les coques amb mançana per esmorzar o per berenar. Aquesta l'hem feta de iogurt però amb alguns canvis: hem caramel·litzat les mançanes amb mantega i una mica de rom i, enlloc d'oli, hem utilitzat mantega per a fer la massa de la coca, que també hem perfumat amb un rajolí de rom negre. Una coca molt saborosa, preludi de la dolçor de la tardor, que tot just avui acaba de començar. Equinocci, nits iguals als dies. Natura i temps imparables.

Per una coca de 23 cm de diàmetre:

Un iogurt de llimó

Dues mesures de iogurt de sucre morè

80 grams de mantega

3 ous

Dues mesures de iogurt de farina de rebosteria

Una mesura de iogurt de farina integral

Un sobre de llevat químic en pols

Un pessic de sal

Un raig de rom negre

Per caramel·litzar les mançanes:

Dues mançanes

Una cullerada de mantega

Tres cullerades soperes de sucre morè

Un raig de rom negre

Escalfem el forn a 180 graus.

Primerament, pelem les mançanes i les tallem a daus petits. En una paella, hi desfem la mantega i hi aboquem el sucre. Quan es comenci a desfer, hi posem les mançanes i el raig de rom i deixem caramel·litzar a foc suau durant uns minuts. Reservem.

A continuació, batem la mantega amb el sucre fins aconseguir una consistència cremosa.

Hi afegim els ous un a un fins integrar-los bé a la mescla. A continuació, hi incorporem el iogurt.

Afegim la farina amb el llevat i la sal i remenem suaument fins aconseguir una massa homogènia. Finalment, aromatitzem amb un rajolí de rom.

Unim les mançanes caramel·litzades a la massa i ho aboquem tot en un motlle prèviament greixat amb mantega.

Enfornem durant uns 25-30 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Cavatelli amb pesto rosso

Del setembre a la tardor, torna la calor

 

Després d'un any i mig de publicar ininterrompudament al blog, aquest estiu ens hem pres unes llargues i merescudes vacances, que han durat gairebé dos mesos. En aquest temps, hem aprofitat per descansar i fer turisme: hem pogut gaudir de la cuina italiana, doncs hem viatjat per Itàlia i el sud de França. I hem volgut començar amb una recepta feta amb productes que vam portar del nostre viatge per Itàlia: tomates en oli i pasta, a més d'un deliciós oli d'oliva. Els alls i l'alfàbrega són de collita pròpia.

Aprofitant, doncs, que teníem tomates en oli, hem volgut fer un pesto rosso. La paraula pesto ve del verb pestare, que vol dir aixafar, i és que la salsa clàssica es prepara aixafant-la amb la mà de morter. Es pot fer amb pinyons, però també amb altres fruits secs, com l'ametlla. Nosaltres hem triat les nous, ens agrada molt la textura que li donen al pesto.

Pel que fa a la pasta, hem preparat uns cavatelli, una pasta que recorda als gnochi, tot i que, a diferència d'aquests, no porten patata, sinó farina i aigua. És un tipus de pasta consistent, amb un cor lleugerament dur i un tall central que ajuda a retenir la salsa i assaborir-la bé. Amb una peça de fruita com a postres, pot ser ben bé un plat únic ben saborós i senzill de preparar.

Per 8 persones:

15 tomates en oli

55 grams de nous

2 grans d'all

20 fulles d'alfàbrega fresca

150 grams d'oli (se'n pot afegir més si es vol més líquid)

50 grams de formatge parmesà (jo no en vaig posar)

Sal

800 grams de cavatelli

Preparació del pesto amb la mà de morter:

Escorrem l'oli de les tomates i les netegem de llavors. Posem al morter tots els ingredients, llevat de l'oli, i aixafem amb la mà de morter. Quan aconseguim la textura desitjada, aboquem l'oli a fil i anem lligant la salsa. Reservem a la nevera cobert amb film transparent o en un pot amb tapa.

Preparació del pesto amb Thermomix:

Posem al vas de la Thermomix tots els ingredients llevat de l'oli. Piquem 5 segons a velocitat 5. Abaixem les restes de les parets del vas amb l'espàtula. Si volem que quedi més triturat, podem programar 2 o 3 segons a velocitat 6.

Un cop tinguem la textura desitjada, programem velocitat 4 amb el cubilet posat i aboquem l'oli damunt de la tapa, que caurà a fil. Aturem la màquina quan hagi caigut tot l'oli dins del vas. Reservem la salsa a la nevera tapada amb film transparent o en un pot amb tapa.

Bullim la pasta en aigua abundant amb sal el temps que indiqui al paquet. Escorrem, passem a una plata per servir i hi afegim el pesto pel damunt, remenant bé per barrejar la pasta amb la salsa. Servim immediatament amb unes fulles d'alfàbrega fresca.