Sandvitx gelat de nata i galetes

Qui menja fred a l'estiu, més mort que viu

Doncs a nosaltres, a l'estiu, ens agrada menjar un geladet per postres. A casa sempre hi ha alguna barra de gelat i unes neules per agafar-lo i menjar-nos-el a mossegades. El nostre preferit és el de nata, tot i que sempre n'hi ha de diversos sabors per satisfer a tothom. Fa un parell de dies em fixava en la composició dels gelats i vaig pensar que podríem provar de fer-los a casa amb nata muntada amb sucre i així ens estalviàvem conservants i greixos poc coneguts. Vam fer-ne uns quants amb galetes Napolitana i uns altres amb galetes Maria, per als que no els acaba d'agradar el sabor de la canyella. Doncs resulta que no n'hem tornat a comprar i ja n'hem fet dos cops. Serà que han agradat a tothom.

Per 17 gelats necessitarem:

Mig litre de nata per muntar, mínim 35% matèria grassa

Sucre de llustre per endolcir a gust (nosaltres 4 cullerades)

Galetes tipus Napolitana, Maria, Digestive, .....

Muntem la nata i l'endolcim al nostre gust. Agafem una galeta, hi posem una cullerada generosa de nata i la cobrim amb una altra galeta. Retirem la nata sobrant amb un ganivet i dipositem en una safata apta per al congelador. Un cop tinguem tots els sandvitxos fets, guardem al congelador un mínim de 4 hores.

Pesto de nous amb pasta fresca farcida

 

 

Pel juliol, molt soroll i poques nous

 

 

Aprofitant que l'altre dia al matí vam anar a comprar un parell de plantes d'alfàbrega, perquè la que teníem a casa havia passat a millor vida, vam preparar una pasta fresca amb salsa pesto per dinar. Es tractava d'uns tortelloni farcits d'espinacs i ricotta, i ens va semblar que aquesta salsa li aniria bé. Es tracta d'un pesto una mica diferent, ja que no duu pinyons, sinó nous, i tampoc formatge. Com a la cuinera, és a dir, a mi no m'agrada el formatge- només tolero formatges molt suaus-, doncs aquest ingredient no acostuma a formar part de les nostres receptes. Tot i això, a tothom li va agradar molt la salsa que, a més, té uns greixos molt saludables: les nous i l'oli d'oliva.

Per a fer una salsa pesto per a 5 persones necessitarem:

60 grams de nous

Un gra d'all

Fulles d'alfàbrega fresca (jo en vaig posar 17 de mides diverses)

150 grams d'oli d'oliva

Sal

La salsa l'hem feta amb la Thermomix, que ens ha ajudat a emulsionar bé la mescla i a integrar perfectament tots els ingredients.

Posem les nous, l'all, l'alfàbrega i la sal al vas de la Thermomix i triturem uns segons a velocitat 7. Amb el cubilet posat, programem velocitat 4 sense temps ni temperatura i anem abocant l'oli a la tapa, que farà que caigui a fil dins del vas i vagi lligant la salsa. Quan acabem d'abocar l'oli, i comprovem que el pesto està ben lligat, parem la màquina i el passem a un recipient per servir.

Preparem la pasta segons les indicacions del fabricant, l'escorrem i la posem en una safata per servir. Pel damunt hi posem la salsa i en deixem una mica en una salsera per si algú se'n vol servir més. Acabem amb unes nous i unes fulles d'alfàbrega.

Torrada de sardines arrebossades amb amanida

 

 

Les sardines i els ous, grossos o petits, menja-te'ls amb els dits

L'altre dia, per una sèrie de circumstàncies, només érem dos a dinar: el Pavel i jo. Com al matí havíem anat a comprar peix i havíem trobat unes sardines molt fresques i no gaire grans, vam decidir fer-les arrebossades i acompanyar-les amb una amanida i una torrada amb all i tomata. Les sardines fetes així són un perill: mai no saps quantes n'acabaran arribant a taula, perquè tothom que passa per la cuina en va picant. I, tot i que només érem dos, el Pavel va fer bona feina mentre parava taula. Són tan bones acabades de fer!

 

Tot i que érem dos, la recepta és per quatre o cinc persones, ja que aquesta era la quantitat de persones que en principi havíem de dinar aquell dia.

1 quilo de sardines, de mida més aviat petita, obertes sense cap ni espines.

Oli d'oliva

Farina per arrebossar

2 ous

Una torrada de pa de pagès per persona

Una ceba grossa

Olives arbequines

Dues tomates per amanir

Sal

Vinagre (nosaltres de mançana)

Primerament, tallem la ceba a tires i la posem amb vinagre i sal per a que perdi la fortor (les nostres cebes ara piquen bastant). Reservem.

Rentem bé les sardines, els traiem les escates i repassem que no hi quedi cap espina grossa. Si agafem sardines de mida petita, seran més agradables de menjar i no trobarem espines grosses al mossegar.

Assequem les sardines amb paper de cuina, les salem, les passem per farina i per ou i fregim en oli ben calent. Quan les traiem, les deixem un parell de minuts damunt de paper de cuina per a que absorbeixi el greix sobrant i reservem en una safata.

Torrem les llesques de pa de pagès, les freguem amb un all, les suquem amb tomata i amanim amb sal i oli. En posem una a cada plat de servir.

Damunt de la torrada hi posem sis o set sardines. Escorrem el vinagre de la ceba i la repartim entre els plats, hi afegim unes olives arbequines i uns talls de tomata. Amanim amb sal i oli i servim.

Bescuit de carabassó

No vulguis menjar pa d'ordi, si tens bescuit

Amb l'arribada dels carabassons, ens hem animat a fer-ne un bescuit pels esmorzars i els berenars. Ha estat tota una sorpresa, no l'havíem fet mai i, ara que l'hem tastat, segur que el tornem a repetir. Hem seguit la recepta del llibre Reposteria y pasteleria de Thermomix, amb alguna adaptació: Hem canviat la mantega per oli d'oliva i no hi hem posat dàtils, simplement perquè no en teníem.

Per un bescuit tipus plum-cake necessitarem:

100 grams de nous
150 grams de sucre
La pell d'un llimó, sense part blanca
250 grams de carabassons, sense pelar i a trossos
3 ous
100 grams d'oli d'oliva suau (la recepta original és amb mantega)
1 culleradeta de canyella en pols
180 grams de farina de rebosteria
1 sobre de llevat químic
Un pessic de sal
100 grams de dàtils, sense os i a trossos petits (no en vam posar)
100 grams de panses sense pinyol, macerades amb brandi (nosaltres amb vi ranci)

Escalfem el forn a 180 graus.

Posem les nous al vas i trenquem a trossos no gaire petits, 3 segons, velocitat 4. Reservem.

Polvoritzem el sucre i la pell del llimó 30 segons, velocitat progressiva 5-10. Hi afegim els carabassons i triturem 25 segons, velocitat 5. A continuació, hi incorporem els ous, l'oli i la canyella i programem 15 segons, velocitat 6.

Agreguem la farina, el llevat i la sal i barregem 4 segons, velocitat 2. Finalment, afegim a aquesta mescla els fruits secs: les nous, les panses i (si n'hi posem) els dàtils i barregem suaument amb l'espàtula.

Engreixem un motlle de plum-cake amb mantega o, en el nostre cas, recobrim el motlle amb paper de forn i hi aboquem la preparació.

Enfornem durant 30-40 minuts o fins que, al punxar amb una agulla, aquesta surti seca (nosaltres el vam tenir 45 minuts al forn).

Desemmotllem damunt d'una reixeta i, un cop fred, l'empolvorem amb sucre de llustre. 

Pollastre al forn amb albercocs

L'albercoc, pel juny, en vuit dies és groc

Doncs aquest any no ha estat així, almenys als nostres arbres. La fresca del mes de maig i del juny han endarrerit l'arribada dels albercocs que, per fi, ja són aquí. Avui els hem fet amb pollastre al forn, amb una mica de llimó, pebre i canyella i ben regats amb oli d'oliva. És una recepta que va bé amb la fruita, ja l'havíem feta amb codony i amb mançanes i, ara, la combinació amb els albercocs ha estat un encert. 

Per 6 persones necessitarem:

6 cuixes de pollastre, partides en dos trossos

6 albercocs partits per la meitat i sense l'os (1 per persona, però com queden molt bons,  se'n poden posar més)

Un llimó gran, o dos de mitjans

Sal

Pebre negre mòlt

Canyella

Escalfem el forn a 200 graus.

Mentrestant, salpebrem el pollastre i el posem en una safata per al forn. El ruixem amb el suc del mig llimó i afegim un polsim de canyella a cada peça. Enfornem i anem girant per a que es dauri per tots els costats. 

Preparem els albercocs: els netegem, els partim per la meitat i els traiem l'os. Els posem en una safata de cap per amunt i els reguem amb el suc de l'altre mig llimó i els condimentem amb un polsim de pebre negre i de canyella. Reservem.

Passats uns 45 minuts, o quan veiem que al pollastre li falten uns 20 minuts (cadascú es coneix el seu forn), hi posem els albercocs de cara amunt repartits entre els talls de pollastre.

Amanida de pasta amb sardinetes

 

Maig, juny i juliol, qui no pesca sardina és perquè no vol.

Una amanida fàcil de preparar, per deixar feta al matí  o per dur a la feina amb la carmanyola. És un plat únic, amb els hidrats de la pasta, les proteïnes de les sardinetes i la tomata i els alls de la salsa. Regada amb un bon raig d'oli i acompanyada amb una cervesa ben fresca. Tot un plat d'estiu.

Per 5 persones  necessitarem:

500 grams de pasta
3 tomates madures
Un gra d'all
2 llaunes de sardinetes
Un pot d'olives farcides (o mig pot d'olives farcides i mig de negres)
Orenga
Alfàbrega
Pebre negre mòlt
Sal
Oli d'oliva

Bullim la pasta en aigua abundant amb sal, orenga i pebre el temps que indiqui el fabricant.


Quan la pasta estigui a punt, l'escorrem i la posem en una safata. Hi afegim un bon raig d'oli i remenem per evitar que s'empegui. Deixem refredar.


Mentrestant, escaldem les tomates i les pelem. Les posem al vas del robot de cuina amb el gra d'all, salem i triturem.

Piquem les olives i reservem.

Quan la pasta s'hagi refredat, hi repartim pel damunt la tomata triturada amb l'all. Condimentem amb orenga, alfàbrega i pebre negre mòlt.

Al damunt hi posem les sardinetes i les olives.

Reservem a la nevera tapat amb film transparent per evitar que es ressequi la tomata. Al moment de servir, reguem amb un bon raig d'oli i rectifiquem de sal al gust de cadascú.

Melmelada de prunes

Fruita novella, la dent amb ella

 

Si tens fruiters a casa, segur que fas mermelada. Aprofites la fruita que no et pots menjar i tens uns esmorzars i berenars casolans, coneixes la quantitat de sucre i fruita que hi has posat i te la menges més a gust, almenys nosaltres. Avui l'hem feta de prunes roges. La fem amb la Thermomix a petites quantitats i en diverses tandes, però ens estalvien haver d'estar remenant constantment.

Per 800 grams de melmelada necessitarem:

750 grams de prunes, sense pelar i sense el pinyol
Un llimó pelat, sense gens de part blanca ni llavors
400 grams de sucre

Posem les prunes, el llimó i el sucre al vas de la Thermomix i triturem 6 segons, velocitat 5.

A continuació, programem 25 minuts, temperatura Varoma, velocitat 3, amb el cubilet posat. 

Quan quedin 4 minuts, traiem el cubilet i hi posem el cistellet, per a deixar evaporar el líquid.

Finalment, posem la melmelada acabada de fer en pots de vidre degudament esteritlitzats i els deixem de cap per avall fins que estiguin totalment freds. Si volem augmentar el temps de durada, esterilitzem al bany maria.

Aquí vam explicar com esterilitzem els pots.

Etiquetem amb la data d'envasat. I a disfrutar d'esmorzars i berenars casolans.

Coca de iogurt. Recepta de Xavier Barriga

A falta de pa bones són coques

Una de les coques més delicioses que he tastat. La recepta és del llibre Brioixeria, de Xavier Barriga, amb algun petit canvi involuntari (no tenia ratlladura de taronja i, xerrant xerrant, vaig duplicar la quantitat de iogurt). Tot i així, el veredicte unànime va ser: "boníssim". Era per esmorzar avui, però a les postres del sopar d'ahir  ja hi va haver qui no va resistir l'espera.

La recepta original és per 4 coques, nosaltres la vam fer amb la meitat dels ingredients i vam obtenir una coca rodona de 23 cm de diàmetre. Vam utilitzar la Thermomix per fer la pasta, ja que no tenim un altre robot de cuina.

3 ous (150 grams)

200 grams de sucre

240 grams de farina fluixa

5 grams de llevat químic

Un iogurt de llimó ( aquí, badant, en vam posar dos)

75 grams d'oli d'oliva

Ratlladures de llimó i de taronja (nosaltres la ratlladura d'un llimó)

Canyella en pols

Un pessic de sal

Al vas de la Thermomix i amb la papallona posada, hi posem els ous i el sucre i programem 7 minuts, 37 graus, velocitat 4. A continuació, tornem a programat el mateix temps i velocitat però sense temperatura.

Afegim el iogurt i remenem uns segons a velocitat 3.

Incorporem la farina tamisada amb el llevat químic, les ratlladures de llimó ( i taronja), la sal i la canyella en pols. Tornem a mesclar uns segons a velocitat 3.

Finalment, afegim l'oli i tornem a remenar a velocitat 3.

Deixem reposar aquesta pasta un mínim de 25 minuts a la nevera.

Mentrestant, escalfem el forn a 180 graus. Untem un motlle amb mantega i farina.

Quan la pasta hagi reposat, l'aboquem al motlle, l'empolvorem amb una mica de sucre i l'enfornem uns 25 minuts o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem del forn, deixem uns pocs minuts i desemmotllem damunt d'una reixeta perquè s'acabi de refredar.

Un altre premi!

Una alegria mai ve sola

El segon premi que rebem! Quina il·lusió! Volem donar les gràcies a la Carmeta Rusquilleta, que ens l'ha concedit, i recomanem visitar el seu bloc, que està ple de receptes molt apetitoses. Aquestes iniciatives ajuden a donar a conèixer blocs interessants i val la pena seguir la cadena per ajudar altres blocaires a que la seva feina sigui coneguda.

Acceptar aquest premi comporta tres condicions:

-Primer: donar les gràcies.

-Segon: descriure com ets. Doncs jo diria que sóc una persona molt pràctica. De fet, sóc tan pràctica que ja no diria res més, però faré un petit esforç. Si hagués de triar una imatge que em descrigués, triaria la d'un arbre ben arrelat a la terra. Les meves arrels són els meus, la família, els amics, els llocs on visc i que m'estimo, la meva llengua i lo nostre parlar de Lleida. Cuinar em distreu i em dóna petits premis, sobretot quan els de casa entren a la cuina i es posen contents al veure unes magdalenes acabades de fer, o un plat de conill amb alls, o unes faves amb allioli..... Però també tinc altres aficions: m'apassiona l'astronomia, de fet ara a l'estiu és quan aprofito per dedicar les nits a mirar el cel pel telescopi. No puc trobar cap sensació que descrigui millor la tranquil·litat que quan, de nit, em dedico a observar estrelles, galàxies i planetes envoltada de foscor, amb alguna música de fons que m'acompanya i els lladrucs llunyans dels gossos dels voltants. I també m'encanta llegir sota els pins, caminar al caure la tarda, fer petar la xerrada amb els amics i la família....

-Tercer: donar el premi a quinze blogs.

Aquests són els blogs premiats:

La cocina de Aisha
A l'ombra de la figuera
Els plaers de ma vida
Estovalles a quadres
Gaudint de la cuina
Estovalles de paper
Sopa Sapastra
Cuining
Sa cuina de sa lluna
Petit racó de sucre
Ballant a la cuina
Te de ternura
La reposteria de Julia
La ragazza col mattarello
Les galetes de la Montse

Moltes felicitats a totes, espero que el premi us faci tanta il·lusió com me n'ha fet a mi!

Pastís de formatge, recepta d'aprofitament

Formatge, fruita i pa, menjar de vilà

Aquesta és una recepta d'aprofitament total: hi havia dos pots de mató a la nevera a punt de caducar, uns iogurts que calia consumir abans del cap de setmana i una melmelada de prunes que em va quedar massa espessa per a sucar el pa. Com no estan els temps per a desaprofitar res, vaig decidir de fer un pastís de formatge.

La recepta que tenia era per a microones i per a un motlle allargat, tipus plum cake, però em vaig entossudir a fer-lo en un motlle rodó i, com era metàl·lic, la cocció la vaig fer al forn tradicional, que va necessitar més temps, és clar.

La textura del pastís és com la d'un púding, l'hem pres fresc de la nevera per berenar. A més, gairebé no porta greixos, perquè tant el mató com els iogurts eren desnatats.

Per a 6 persones necessitarem:

250 grams de mató (la recepta original és amb Philadelphia)

3 iogurts

3 ous

3 cullerades de farina de panís (Maizena)

4 cullerades de sucre

150 grams de melmelada (la nostra de prunes)

Escalfem el forn a 200 graus.

Barregem tots els ingredients fins obtenir una crema de textura homogènia. Engreixem un motlle amb mantega i hi aboquem la crema. Al moment de posar al forn, baixem la temperatura a 170 graus. Deixem coure fins que al clavar-hi una agulla, aquesta surti seca (nosaltres l'hem tingut una hora al forn). 

Traiem del forn, deixem tres o quatre minuts i traiem l'anell del motlle per facilitar que el pastís es refredi més de pressa.

Quan el pastís estigui fred, repartim la melmelada per la superfície del pastís amb una espàtula. Guardem a la nevera fins el moment de servir.

Com la nostra melmelada era força consistent, l'hem escalfat una mica amb la Thermomix a velocitat 3, així l'hem pogut untar més fàcilment al pastís.

Gaspatxo amb prunes

Les prunes són dels sastres

Sembla ser que a l'Alt Empordà hi havia el costum de regalar prunes als sastres que anaven a cosir a les cases de pagès, ens explica Parés i Puntas a Tots els refranys catalans.

Nosaltres seguim amb les prunes. Ja que n'hi ha, i moltes, no les desaprofitem. Hem fet melmelada, en mengem de postres, per berenar, a mig matí... I ara també per dinar. Avui hem fet gaspatxo i hi hem posat prunes. De fet, hi ha receptes de gaspatxo amb maduixes, amb síndria, amb fruits del bosc.... Doncs nosaltres l'hem fet amb prunes. Com  les nostres no estan tractades, no les hem pelades, per aprofitar tots els nutrients de la fruita. Això sí, la pell deixa un lleuger gust amargant. Si es vol evitar només cal pelar-les.

Per dos litres de gaspatxo necessitarem:

Mig quilo de tomates madures

Mig quilo de prunes roges sense l'os i, si es vol, pelades

100 grams de cogombre, pelat i tallat en tres o quatre trossos

100 grams de pebrot verd tallat en tres o quatre trossos

Un gra d'all

50 grams d'oli d'oliva

30 grams de vinagre

Mig litre d'aigua molt freda

Aquesta recepta és amb Thermomix, perquè és un plat que està fet en un moment, la trituració és perfecta, no cal pelar les tomates ni passar el gaspatxo pel colador xinès. Si es vol fer a la manera tradicional, serà millor pelar les tomates i, després de triturar els ingredients, passar el gaspatxo pel colador xinès.

Posem al vas de la Thermomix les tomates, tallades a quarts, les prunes, el cogombre, el pebrot i el gra d'all. Triturem 3 minuts a velocitat progressiva 5-10. 

A continuació hi afegim l'oli, la sal i el vinagre i tornem a triturar 2 minuts, velocitat progressiva 5-10. A nosaltres ens agrada com emulsiona l'oli i canvia lleugerament el color del gaspatxo. Per això el triturem durant 2 minuts.

Finalment, hi afegim l'aigua ben freda. 

Enlloc d'aigua, també s'hi pot posar 500 grams de glaçons i tornar a triturar 2 minuts a velocitat progressiva 5-10.

Acompanyem amb trossets de cogombre, pebrot, tomata, pa torrat.....