Del pop, val més el riure que tot
Amb el pare gallec, sempre hem menjat pop a la gallega a casa. Quan érem petites, era tota una aventura coure'l: primer copejar-lo, després submergir-lo tres cops en aigua bullent i deixar-lo coure durant una bona estona. A més, s'hi posava un tap de suro i una moneda de coure per a que no perdés la pell.
Més endavant, amb l'arribada dels congelats, ens vam estalviar el copejat. El pop es congelava i així es trencaven les fibres i es feia tou. La nit abans, es treia del congelador i es deixava descongelar. Llavors, es repetia el procediment de cocció, espantant-lo i amb el suro i el coure.
Ara hem descobert l'olla a pressió. Sense congelar, fresc de la peixateria. Sovint en trobem de mida mitjana i aprofitem el cap de setmana per menjar un bon pop a la gallega.
Un pop d'uns tres kilograms
Sis patates grans
Una ceba
Uns grans de pebre negre
Dues fulles de llorer
Sal grossa
Pebre roig dolç
Pebre roig picant
Oli d'oliva
Netegem bé el pop, girem el cap de l'inrevés i li traiem la boca i les vísceres.
Posem el pop a l'olla a pressió, amb una ceba, el pebre negre, el llorer i un dit d'aigua. Programem una cocció de 27 minuts.
Traiem el pop de l'olla i hi coem les patates en la mateixa aigua. Nosaltres les hi posem senceres i pelades, però hi ha qui prefereix posar-les sense pelar. Programem 8 minuts de cocció.
Tallem el pop en rodanxes fines i també les patates. Ho col·loquem en plats (si en teniu de fusta, molt millor). Amanim amb sal grossa, una barreja de pebre roig dolç i picant i un raig d'oli.