Trufes

No té cacau i prén xocolata

Feia temps que no fèiem trufes a casa. Durant un temps, sempre n'hi havia al congelador per tenir alguna cosa que treure als cafès si venien convidats. El problema és que, quan realment hi havia convidats, les trufes ja s'havien acabat perquè algú altre se les havia cruspit abans d'hora. Ara n'hem tornat a fer per les festes i per participar a la proposta d'aquest mes de Memòries d'una cuinera. Hem fet la recepta que fem sempre, una ganache de xocolata espessa i aromatitzada amb licor, aquest cop Cointreau, però són també delicioses amb whisky, amb rom, amb brandi.... I prendre'n una a l'hora del cafè és com una petita festa cada dia. Sempre n'hi hauria d'haver a casa.

Per unes 45 trufes

100 grams de nata líquida amb un mínim de 35% de matèria grassa

300 grams de xocolata fondant

40 grams de licor (jo Cointreau)

Per arrebossar:

Cacau en pols, fideus de xocolata, ......

Posem la xocolata a trossos en un bol. Reservem.

En un cassó, escalfem la nata fins que arrenqui el bull. Llavors l'aboquem al bol on tenim la xocolata i deixem que aquesta es desfaci, remenant suaument.

Un cop tinguem una crema homogènia, hi posem el licor i remenem suaument fins que quedi ben integrat a la mescla.

Tapem amb film transparent i reservem al congelador fins que agafi una textura sòlida i la puguem manipular.

Amb un parell de culleretes anem formant boletes i les arrebossem en cacau en pols o fideus de xocolata. Les podem posar en càpsules de paper, guardar-les al congelador en un recipient hermètic i treure'n les que necessitem cada cop.

Púdding de Nadal italià

 Per Nadal, un pas de pardal

Fa uns dies vaig veure un especial de Nadal de la Nigella Lawson a Canal Cocina. Es tractava d'una celebració de Nadal amb inspiració italiana i, entre les receptes presentades, aquesta va ser una de les que em va robar el cor - dic "una de...." perquè en tinc altres d'apuntades per fer ben aviat..-. Es tracta d'un pastís-pudding fet amb panettone i farcit amb una crema de mascarpone aromatitzada amb Marsala.... una autèntica delícia amb tot el sabor del Nadal. Hi he fet alguns canvis: enlloc de pistatxos i marron glacé, a la crema li he posat trossets de taronja confitada i xips de xocolata. I, per emborratxar les capes de panettone he utilitzat Cointreau enlloc de Tuaca. Això sí, als petits de la casa els he anat a buscar uns pastissets de xocolata a la pastisseria, doncs aquest púdding porta alcohol i no convé als nens. Bon Nadal a tothom.

Per un motlle de 23 cm de diàmetre:

Un panettone de 600 grams tallat a llesques d'un centímetre de gruix (el meu era amb trossets de xocolata i taronja confitada)

2 ous L a temperatura ambient

75 grams de sucre de llustre

500 grams de mascarpone

250 grams de nata líquida per muntar

125 grams de Marsala

125 grams de xips de xocolata

3 rodanxes de taronja confitada

Cointreau per emborratxar el panettone

Grans de magrana per decorar la superfície

Comencem batent els ous amb el sucre fins que la mescla blanquegi i augmenti de volum.

Afegim, a poc a poc, el  mascarpone i continuem batent suaument. Sense deixar de batre, incorporem la nata i, finalment, el Marsala a  poc a poc, fins aconseguir una crema homogènia.

Retirem una tercera part de la crema en un bol, el cobrim amb film transparent i el reservem a la nevera.

Incorporem les gotes de xocolata i la taronja confitada a la resta de la crema. Barregem suaument per repartir bé.

En un motlle hi posem una primera capa de llesques de panettone, cobrint bé tota la superfície. Emborratxem amb una mica de Cointreau. Hi escampem pel damunt la meitat de la crema de mascarpone.

Fem una segona capa de panettone, el tornem a emborratxar i cobrim amb la resta de la crema.

Finalment, fem una tercera capa de panettone, emborratxem i cobrim amb film transparent. Deixem a la nevera fins abans de servir. Jo l'he deixat tota la nit.

Per acabar el púdding, desemmotllem i cobrim la superfície amb la crema de mascarpone que teníem reservada a la nevera. Decorem amb gotes de xocolata i grans de magrana. I jo li he afegit unes groselles, que també donen un toc molt nadalenc.

Torró cruixent de xocolata

Ara ve Nadal, menjarem torrons i amb una guitarra cantarem cançons

Encara hi sou a temps de preparar aquests torrons de xocolata: es fan en un moment, són molt cruixents i tenen un deliciós sabor perfumat de taronja. La recepta és de la revista Thermomix d'aquest mes, dedicada a les festes de Nadal. En vam fer un parell de barres i, vist l'èxit, en vaig fer més per regalar als companys i encara n'haurem de preparar més per als de casa. A més, a la pàgina de Thermomix es poden descarregar les plantilles per a embolicar les barres i fer-ne etiquetes. Aquest any, a casa no es compren torrons de xocolata.

Per dues barres:

400 grams de xocolata fondant (jo una xocolata amarga amb 85% de cacau)

130 grams de mantega a trossos

40 grams de mel (a la recepta original s'hi posa golden syrup o mel de canya)

150 grams de galetes tipus Digestive (jo vaig agafar les Digestive de taronja i xocolata)

130 grams de boletes de cereals de xocolata (jo All Bran Crujientes Choco)

Preparació amb Thermomix:

Tallem la mantega a trossos i deixem que agafi una mica de temperatura.

En primer lloc, cal picar la xocolata ben fina. Posem la xocolata a trossos al vas de la TMX i ratllem 10 segons a velocitat 10. Passem l'espàtula per les parets del vas i fem baixar les restes de xocolata.

Aboquem al vas la mantega i la mel i programem 5 minuts, velocitat 2. Es tracta d'aconseguir una mescla homogènia amb tots els ingredients ben integrats. Si cal, abaixem les restes de les parets del vas i programem un minut més.

Mentrestant, trenquem les galetes a trossos petits amb les mans i folrem els motlles per als torrons amb paper de forn.

Afegim les galetes i els cereals a la mescla de xocolata i barregem bé amb l'espàtula.

Omplim els motlles amb aquesta mescla, pressionant bé i igualant la superfície amb un pes. Tapem i deixem endurir a la nevera un mínim de dues hores.

Amb aquestes quantitats i amb els meus motlles (8,5 x 18,5 x 2 cm) en surten dues barres i en sobra una mica. Aviat us explicaré què en vaig fer amb les sobres.

Per regalar, he embolicat cada barra amb film transparent i després amb un paper de color platejat. Finalment, les he recobert amb unes plantilles descarregades de www.thermomixmagazine.com. I, per acabar, un llacet i una etiqueta del mateix lloc.

Cassola de conill amb llonganissa i rovellons

En el cau dels conills, lo que fan els pares fan els fills

Fa més d'un mes que no publico cap recepta. Em sap greu, el mes de novembre ha estat intens, amb molta feina i gairebé cap hora lliure. La cuina se n'ha resentit i també el blog. El que queda de desembre fins les festes no promet ser gaire millor, però he pogut esgarrapar una estona per penjar aquesta cassola que vam dinar ja fa uns quants dies, amb uns magnífics rovellons que ens van dur. Un plat de tardor on hem combinat el conill, la llonganissa i els bolets. I una picada per donar-li el toc final. I a sucar-hi pa.

Ingredients per 6 persones:

Un conill tallat a trossos per fer a la cassola
Una llonganissa amb pebre (jo ibèrica)
750 grams de rovellons
6 grans d'all
Sal
Pebre negre mòlt
Oli d'oliva


Per la picada:
El fetge del conill fregit
Un gra d'all
Un grapat d'ametlles torrades
Unes fulles de julivert
Un vaset de vi ranci (per deixatar la picada)

En primer lloc, daurem el conill, prèviament salpebrat, i la llonganissa a la cassola amb oli. Quan hagin agafat un color lleugerament daurat, hi afegim els alls pelats i sencers i deixem que continuï coent. Mentrestant, netegem bé els rovellons i els tallem a trossos si són de mida gran.

Aboquem els rovellons, sacsem la cassola per barrejar els ingredients, rectifiquem de sal i pebre, deixem coure un parell de minuts, tapem la cassola.

Preparem la picada aixafant tots els ingredients amb la mà de morter.

Quan els rovellons estiguin cuits, hi aboquem la picada deixatada amb el vi ranci. Sacsem la cassola i deixem coure destapat fins que evapori l'alcohol. Tapem i deixem reposar uns minuts abans de servir.

Pastís de xocolata al whisky

 Creixen els infants i creixen els treballs

 

Aquest encara és un dels pastissos d'aniversari de la Vica, que va celebrar dues festes: una amb les amigues de classe i l'altra amb els cosins. Per a la celebració familiar vam fer aquesta  recepta escocesa, treta d'un petit i preciós llibret anomenat A little Book of Scottish Baking, que vaig portar fa anys d'un viatge a Edimburg. La primera prova del pastís la va fer el meu fill Pavel uns dies abans, per fer un English breakfast al seu institut. Malauradament, l'esmorzar no es va poder celebrar per problemes de salut de la professora d'anglès i el vam poder tastar a casa, juntament amb els amics  de classe que havien participat en l'elaboració del pastís. El tast ens va servir per ajustar alguns ingredients: la cobertura, per exemple, duia sucre a la recepta original, però vam decidir no posar-ne perquè ens agrada l'amargor de la xocolata. I hi vam afegir una primera capa de cobertura de nata muntada, que també va servir per farcir el pastís. El resultat, deliciós. Això sí, com havia sobrat pastís de vainilla de la festa del dia abans, el de xocolata amb whisky el vam destinar al públic més gran (tietes, oncles i pares). Si el volem fer per als nens, només cal no posar-hi alcohol. Ah, i per cert, un ingredient ben curiós: patata.

Per un pastís alt (layer cake) de 18 cm. de diàmetre:

175 grams de farina de rebosteria

Un sobre de llevat químic en pols

Mitja cullerada de postres (tsp) de sal

50 grams de xocolata negra per fondre

110 grams de mantega

175 grams de sucre morè

80 grams de patata bullida i aixafada

2 ous batuts

4 cullerades (tbsp) de llet


Per la cobertura de xocolata:

150 grams de xocolata negra

170 grams de nata líquida

2 cullerades de whisky

(la recepta també incloia 50 grams de sucre de llustre, que no hem posat)


Per la cobertura de nata:

300 grams de nata líquida (35% matèria grassa)

6 cullerades de postres de sucre de llustre


Per decorar els laterals (opcional):

Fideus de xocolata

Escalfem el forn a 180 graus i greixem amb mantega dos motlles de 18 cm de diàmetre.

Tamisem la farina amb la sal i el llevat en un bol i reservem.

Desfem la xocolata al microones a intervals de 30 segons, amb cura de no cremar-lo. Deixem refredar uns minuts.

En un altre bol, batem la mantega amb el sucre fins aconseguir una mescla cremosa. A continuació, hi afegim la xocolata desfeta i la patata bullida. Barregem suaument i integrem bé els ingredients.

Afegim els ous en dues tandes, incorporant una mica de farina després de cada tanda. Finalment, acabem d'incorporar la resta de la farina i la llet, barrejant suaument fins integrar bé tots els ingredients.

Repartim la mescla entre els dos motlles i enfornem durant uns 25 minuts o fins que  punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem del forn, deixem reposar uns minuts i passem a una reixeta. Deixem refredar totalment.

 

Mentre es refreda el pastís, preparem la cobertura de xocolata:

Posem la nata a foc suau i hi afegim la xocolata a trossos. Remenem suaument fins que la xocolata estigui desfeta i la mescla sigui cremosa i uniforme. Traiem del foc i hi incorporem el whisky, integrant-lo bé a la mescla. Deixem refredar. (per donar-li més consistència, jo l'he deixat a la nevera uns 30 minuts).

Muntem la nata amb el sucre i reservem a la nevera.

Per muntar el pastís, cobrim cada capa amb la nata muntada. Cobrim  també tota la superfície i laterals del pastís. Deixem a la nevera durant uns 30 minuts per a que la nata agafi consistència.

Finalment, cobrim tot el pastís amb la cobertura de xocolata. Decorem els laterals amb els fideus de xocolata i, si volem, també podem posar una mica de nata muntada per la superfície, ajudant-nos amb una mànega pastissera.

Pastís de vainilla amb buttercream de vainilla

Ai mares, que teniu filles, no les deixeu pas ballar, que elles són perillosetes, com el vidre de trencar

Per celebrar l'aniversari de la Vica hem fet un pastís pensant en els seus catorze anys acabats d'estrenar. I per representar aquesta adolescència plena d'il·lusió, papallones i ocellets, em venia al cap el sabor suau de la vainilla, de manera que hem fet un pa de pessic aromatitzat amb vainilla i l'hem cobert amb un buttercream també de vainilla. El farcit, per donar-li una nota de color, és de melmelada de figues casolana, la preferida de la Vica. I, per decorar, unes perles blanques i daurades, del color de tots els somnis que algun dia s'esdevindran.....

Per un pastís alt de 18 cm. de diàmetre:

El pa de pessic és una coca de iogurt feta segons la recepta de Xavier Barriga, amb alguns petits canvis

6 ous

400 grams de sucre

Un iogurt natural

480 grams de farina de rebosteria

10 grams de lleviat químic en pols

Un pessic de sal

Dues cullerades de postres d'extracte de vainilla

150 grams d'oli d'oliva suau


Pel buttercream de vainilla, seguint la recepta de la Bea Roque:

150 grams de mantega (a la recepta original són 100 grams)

50 grams de llet

Una cullerada de postres d'extracte de vainilla

500 grams de sucre de llustre molt fi (icing sugar)

Pel farcit:

250 grams de melmelada de figues

Escalfem el forn a 180 graus.

En un bol, batem els ous amb el sucre fins que la mescla blanquegi i sigui esponjosa. Hi afegim el iogurt i barregem suaument.

A continuació, hi anem incorporant la farina tamisada amb el llevat i la sal. Barregem suaument fins aconseguir una mescla homogènia. Incorporem també l'extracte de vainilla.

Finalment, afegim l'oli a poc a poc i l'anem integrant a la massa.

Repartim la massa entre dos motlles desmuntables de 18 cm. de diàmetre prèviament greixats amb una mica de mantega o pinzellats amb un parell de gotes d'oli i empolsinats amb farina.

Enfornem durant uns 25 minuts o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Deixem reposar uns minuts fora del forn i traiem els anells dels motlles. Deixem refredar totalment.

Per preparar el buttercream, posem la mantega, la llet, l'extracte de vainilla i la meitat del sucre, prèviament tamisat. Batem a velocitat mitja i després pugem una mica més la velocitat, fins que la mescla blanquegi i agafi una consistència cremosa i uniforme. Llavors hi anem afegint la resta del sucre tamisat, poc a poc i sense deixar de batre.

Tallem per la meitat cada pa de pessic i farcim les capes interiors amb la melmelada de figues.

Cobrim la part superior i els laterals amb una primera capa de buttercream, que servirà per "fixar" les molles que puguin quedar. Reservem a la nevera durant uns 30 minuts.

Passat aquest temps, cobrim amb una segona capa de buttercream i decorem al nostre gust.

Tarta de Santiago

A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides

Certament, durant el mes de setembre vam collir les ametlles, o aumetlles, com en diem a Lleida. Un cop feta la collita, no falta mai una tarta de  Santiago feta amb les ametlles de casa. Per arribar a tenir-les preparades per la recepta, però, abans els hem hagut de treure la pellofa, deixar-les assecar una mica al sol, trencar-les, escaldar-les i pelar-les i, finalment, deixar-les assecar uns minuts al forn, el just per treure la humitat que els  hem donat en escaldar-les.

I, si fins aconseguir les ametlles per la tarta hem seguit un procés ben artesanal, tot el contrari per preparar la tarta: hem utilitzat la Thermomix perquè ens agrada el grau de mòlta que li dóna a l'ametlla, amb un petit punt granulat que fa la tarta lleugerament cruixent.

Per gaudir-ne del tot, a casa la servim amb un xupito d'orujo (només adults, és clar): al moment de menjar, aboquem el xupito damunt la porció de tarta, que s'impregna del licor, queda molt amorosida i, al meu gust, és deliciosa.

Per un motlle de 23 cm. de diàmetre:

250 grams d'ametlles crues

200 grams de sucre

La pell d'un llimó

4 ous

Sucre de llustre per decorar

Preparació amb Thermomix (del llibre Imprescindible para su cocina):

Escalfem el forn a 180 graus.

Posem al vas de la Thermomix les ametlles i piquem 10 segons, velocitat 5. Reservem.

Posem al vas el sucre i el polvoritzem 10 segons, velocitat 10. A continuació hi afegim la pell de llimó, que haurem assecat amb paper de cuina, i tornem a programar 10 segons, velocitat 10.

Incorporem els ous i barregem 10 segons, velocitat 4. Finalment, hi posem les ametlles picades i barregem 5 segons, velocitat 3.

Aboquem aquesta mescla en un motlle greixat amb mantega. Enfornem durant 25 minuts (la recepta dóna un temps de 15-20 minuts, però al meu forn cal uns minuts més)

Traiem del forn, deixem reposar uns minuts i desemmotllem. Un cop freda, la podem decorar amb sucre de llustre ajuntant-nos, si volem, amb una plantilla de la creu de Santiago. A la xarxa en trobareu per imprimir-ne.

Preparació a la manera tradicional:

Posem en un bol tots els ingredients secs: les ametlles, que hauran d'estar mòltes, el sucre i la ratlladura de llimó.

Hi incorporem els ous i barregem fins aconseguir una mescla homogènia. Aboquem en un motlle greixat amb mantega i enfornem durant uns 25 minuts (caldrà mirar el punt de cocció depenent de cada forn).

Amanida de ventresca

El peix blau al vell no plau

Fa uns dies vam comprar un bonítol de 14 quilos que ens va fer molt de goig. No era cap barbaritat, doncs aquell dia érem 14 persones a dinar, de manera que una part ens la vam menjar el mateix dia a la planxa. La resta, tallada a lloms i amb la ventresca per separat, la vam aprofitar per fer-la en conserva en escabetx. I la ventresca la vam reservar per a fer-ne una amanida amb patates, un plat complet i saborós que és pot deixar preparat amb antelació i que encara ve de gust, doncs es menja fred.

Per 6 persones:

Una ventresca gran de bonítol (també es pot fer amb ventresca de tonyina o amb lloms de verat)

Un porro

Una ceba

Una pastanaga

Aigua

Un quilo de patates

2 pebrots escalivats

Per la picada:

Un gra d'all

2 tomates madures sense pell

6 fulles d'alfàbrega

Un rajolí de vinagre (jo balsàmic de Mòdena)

50 grams d'oli d'oliva (se'n pot afegir més, al gust de cadascú)

Bullim les patates amb pell en aigua amb sal. Deixem refredar, pelem i tallem a rodanxes.

Fem un brou amb el porro, la ceba, la pastanaga i l'aigua. Quan el brou estigui fet, hi posem la ventresca, tapem la cassola, traiem del foc i deixem que es cogui amb l'escalfor del brou. Deixem refredar i traiem la carn de la ventresca fent-ne tires. Reservem

A la mà de morter, piquem  l'all amb les tomates i l'alfàbrega. Afegim el vinagre i lliguem amb l'oli. Una altra manera de preparar-la és posant tots els ingredients al vas de la batedora i triturar-los.

Per muntar l'amanida, posem una capa de patates, una de ventresca, la meitat del pebrot escalivat a tires i reguem amb la meitat de la picada. Fem una segona capa i reguem amb la resta de la picada. 

Si la volem deixar preparada al matí, és millor no amanir-la fins el moment de servir. Podem deixar el plat muntat a la nevera, protegit amb film transparent i amb la picada apart. Al moment de servir, amanim amb la picada.

Coca de iogurt amb mançanes caramel·litzades i rom

Tantes boques, tantes coques

Amb la collita de mançanes, arriben les coques amb mançana per esmorzar o per berenar. Aquesta l'hem feta de iogurt però amb alguns canvis: hem caramel·litzat les mançanes amb mantega i una mica de rom i, enlloc d'oli, hem utilitzat mantega per a fer la massa de la coca, que també hem perfumat amb un rajolí de rom negre. Una coca molt saborosa, preludi de la dolçor de la tardor, que tot just avui acaba de començar. Equinocci, nits iguals als dies. Natura i temps imparables.

Per una coca de 23 cm de diàmetre:

Un iogurt de llimó

Dues mesures de iogurt de sucre morè

80 grams de mantega

3 ous

Dues mesures de iogurt de farina de rebosteria

Una mesura de iogurt de farina integral

Un sobre de llevat químic en pols

Un pessic de sal

Un raig de rom negre

Per caramel·litzar les mançanes:

Dues mançanes

Una cullerada de mantega

Tres cullerades soperes de sucre morè

Un raig de rom negre

Escalfem el forn a 180 graus.

Primerament, pelem les mançanes i les tallem a daus petits. En una paella, hi desfem la mantega i hi aboquem el sucre. Quan es comenci a desfer, hi posem les mançanes i el raig de rom i deixem caramel·litzar a foc suau durant uns minuts. Reservem.

A continuació, batem la mantega amb el sucre fins aconseguir una consistència cremosa.

Hi afegim els ous un a un fins integrar-los bé a la mescla. A continuació, hi incorporem el iogurt.

Afegim la farina amb el llevat i la sal i remenem suaument fins aconseguir una massa homogènia. Finalment, aromatitzem amb un rajolí de rom.

Unim les mançanes caramel·litzades a la massa i ho aboquem tot en un motlle prèviament greixat amb mantega.

Enfornem durant uns 25-30 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Cavatelli amb pesto rosso

Del setembre a la tardor, torna la calor

 

Després d'un any i mig de publicar ininterrompudament al blog, aquest estiu ens hem pres unes llargues i merescudes vacances, que han durat gairebé dos mesos. En aquest temps, hem aprofitat per descansar i fer turisme: hem pogut gaudir de la cuina italiana, doncs hem viatjat per Itàlia i el sud de França. I hem volgut començar amb una recepta feta amb productes que vam portar del nostre viatge per Itàlia: tomates en oli i pasta, a més d'un deliciós oli d'oliva. Els alls i l'alfàbrega són de collita pròpia.

Aprofitant, doncs, que teníem tomates en oli, hem volgut fer un pesto rosso. La paraula pesto ve del verb pestare, que vol dir aixafar, i és que la salsa clàssica es prepara aixafant-la amb la mà de morter. Es pot fer amb pinyons, però també amb altres fruits secs, com l'ametlla. Nosaltres hem triat les nous, ens agrada molt la textura que li donen al pesto.

Pel que fa a la pasta, hem preparat uns cavatelli, una pasta que recorda als gnochi, tot i que, a diferència d'aquests, no porten patata, sinó farina i aigua. És un tipus de pasta consistent, amb un cor lleugerament dur i un tall central que ajuda a retenir la salsa i assaborir-la bé. Amb una peça de fruita com a postres, pot ser ben bé un plat únic ben saborós i senzill de preparar.

Per 8 persones:

15 tomates en oli

55 grams de nous

2 grans d'all

20 fulles d'alfàbrega fresca

150 grams d'oli (se'n pot afegir més si es vol més líquid)

50 grams de formatge parmesà (jo no en vaig posar)

Sal

800 grams de cavatelli

Preparació del pesto amb la mà de morter:

Escorrem l'oli de les tomates i les netegem de llavors. Posem al morter tots els ingredients, llevat de l'oli, i aixafem amb la mà de morter. Quan aconseguim la textura desitjada, aboquem l'oli a fil i anem lligant la salsa. Reservem a la nevera cobert amb film transparent o en un pot amb tapa.

Preparació del pesto amb Thermomix:

Posem al vas de la Thermomix tots els ingredients llevat de l'oli. Piquem 5 segons a velocitat 5. Abaixem les restes de les parets del vas amb l'espàtula. Si volem que quedi més triturat, podem programar 2 o 3 segons a velocitat 6.

Un cop tinguem la textura desitjada, programem velocitat 4 amb el cubilet posat i aboquem l'oli damunt de la tapa, que caurà a fil. Aturem la màquina quan hagi caigut tot l'oli dins del vas. Reservem la salsa a la nevera tapada amb film transparent o en un pot amb tapa.

Bullim la pasta en aigua abundant amb sal el temps que indiqui al paquet. Escorrem, passem a una plata per servir i hi afegim el pesto pel damunt, remenant bé per barrejar la pasta amb la salsa. Servim immediatament amb unes fulles d'alfàbrega fresca.

Suquet de rap amb gambes

 

Peix de mar és peix. peix de riu no és res

L'altre dia vam anar a comprar peix i vam trobar un rap i unes gambes que ens van fer goig. En vam fer un suquet, acompanyat amb patates noves i unes tomates de l'hort. Un plat molt saborós, poc complicat de fer i del gust de tothom. I quin tip de sucar pa a la salsa! No saps si és millor el tall o el suc.....

Per 6 persones:

Un rap d'uns 3 quilos, tallat a medallons

Una ceba

Una pastanaga petita

Una branca d'api

12 gambes grosses

Un quilo de patates

Dos grans d'all picats petits

Dues tomates ratllades

Una cullerada de postres de polpa de nyores

Un litre de brou de peix

Per la picada:

2 torrades petites

2 grans d'all

Unes fulles de julivert

Un sarpat d'ametlles torrades

Sal

Un raig del brou de peix

Fem el brou de peix amb el cap i el fetge del rap, la ceba, la pastanaga i l'api.

En una paella amb oli, fregim les dues torrades i els grans d'all sencers. Passem al morter, hi afegim la resta d'ingredients de la picada, llevat del raig de brou, i aixafem bé amb la mà de morter. Reservem.

Fregim lleugerament les gambes i el rap, prèviament enfarinat. Reservem.

Hi incorporem les patates trencades i deixem coure uns minuts, el necessari per marcar-les per tots els costats.

Incorporem l'all picat i deixem que agafi color. A continuació, hi aboquem les tomates ratllades i la polpa de nyores. Deixem sofregir bé.

Hi afegim el brou de peix i deixem coure uns 15 minuts, hi afegim la picada deixatada amb el brou, les gambes i el rap. Sacsem la cassola i deixem coure tapat uns 10 minuts. Deixem reposat una estona abans de servir.

Premi Best Blog

Una alegria mai no ve tota sola

Fa unes setmanes, la Pilar, de Les receptes que m'agraden, em va donar una sorpresa molt agradable: un premi per al Mançanes (i no pomes). Una notícia que sempre fa il·lusió, sobretot venint de la propietària d'un blog que, per exemple, es troba dins dels 10 primers al rànking de blogs de lestevesreceptes.cat. Per tant, moltes gràcies, Pilar, per aquest premi!

Però aquí no s'acaba la história: mentre preparava aquest post, em va arribar el mateix premi de part de la Núria, de Nuria Baker Street. Novament gràcies, Núria, això no passa sovint, de rebre el mateix premi per dues bandes! Gràcies a  totes dues!

Les regles d'aquest premi són les següents: 

- Nomenar i agrair al bloc que et va concedir el premi. 

- Respondre al qüestionari i deixar un de nou. 

- Nomenar a 11 blocs de recent creació o amb menys de 200 seguidors. 

- Visitar la resta de blocs premiats. 

- Explicar 11 coses sobre tu. 

- Informar a tots els blocs del premi que has atorgat.

Doncs aquestes són les meves respostes al qüestionari:

-Què t'ha fet crear un blog de cuina?

La idea va començar com un espai on poder tenir les receptes que vaig fent dia a dia. Sóc molt despistada i de seguida oblido les quantitats o els ingredients d'un plat. A més, em permetia practicar una afició nova en aquell moment, la fotografia.

-T'agrada preparar plats d'altres països o cultures?

M'encanta la cuina mediterrània, per tant, m'agrada la cuina grega, la italiana, la magrebina.... totes semblants però alhora amb característiques que les fan úniques i diferenciades.

-Quant de temps dediques al blog?

Si puc, m'hi poso una estona cada dia, després de sopar, per llegir i comentar les entrades dels blogs que segueixo. Si edito una entrada, això ja canvia: preparar el plat, fer les fotografies, editar les fotografies, redactar l'entrada i buscar un refrany que hi vagi bé... m'hi puc estar tota una tarda.

-Prefereixes cuinar plats dolços o salats?

A la vista m'agraden més els plats dolços, i també a les fotografies, tenen més joc. Però a l'hora de cuinar m'és indiferent. En realitat, són més els plats salats que els dolços que cuino al cap de la setmana.

-Quins cuiners t'agraden?

Doncs em centraré a Lleida: m'agrada molt la cuina del Xixo Castaño, xef del restaurant Malena de Gimenells. Una cuina aparentment senzilla amb productes molt nostres.

-Quin és l'últim llibre de cuina que t'has comprat o t'han regalat?

El darrer és Pan casero, de l'Iban Yarza. Encara no he començat amb les receptes, però espero posar-m'hi durant les vacances.

-Tens una tècnica de cuina preferida?

Per al dia a dia, la cuina al vapor i la planxa, amb pocs greixos i oli d'oliva cru per acabar. Em sap greu no ser més sofisticada, però crec que és el millor com a norma. Per moments especials, qualsevol altra tècnica és benvinguda.

-Quins ingredients t'agraden més?

A tot arreu hi posaria canyella i ratlladura de llimó o de taronja. I gingebre, m'encanta. I m'agrada cuinar verdures, fruites, cereals en totes les seves formes... Més peix que carn i, de la carn, més blanca que roja.

-En què t'inspires per cuinar?

Bona pregunta, la meva inspiració molts cops arriba a l'obrir la nevera i veure que hi ha un parell de coses que s'han de consumir aviat. A partir d'aquí, imaginació al poder.

-T'agrada preparar aperitius i tapes?

Només en ocasions especials, celebracions i trobades familiars o amb amics. Però he de dir que m'agrada molt preparar-ne. També em diverteixo amb els preliminars: decidir els aperitius, fer-ne la llista d'ingredients, preparar tot el que es pugui fer amb antelació.... un gran entreteniment.


I aquest és el meu qüestionari:

-Per què et vas decidir a fer un blog de cuina'

-Des de quan t'agrada cuinar?

-Hi ha algun ingredient que no utilitzes mai perquè no t'agrada gens?

-El plat amb el qual triomfes sempre és......

-En canvi, el que no t'acaba de quedar com tu voldries és......

-Tapes o entaular-se amb primer, segon i postres?

-Recomana'ns un restaurant

-Apart de la cuina t'agrada......

-Un lloc on et perdries

-Un llibre o pel·lícula per perdre's sense moure's de casa

-Què t'ha aportat el fet de tenir un blog?

Pel que fa a mi, visc a Lleida, sóc professora en un institut de la mateixa ciutat, estic casada i tinc un fill i una filla, tots dos a la mai avorrida etapa de l'adolescència.
M'agrada llegir, sobretot novel·la històrica; a l'estiu, m'agrada dedicar les nits a observar el cel a través del meu telescopi. El meu paisatge preferit, com no, és l'horta. Passejar emmig d'arbres carregats de fruita un capvespre d'estiu, respirant la frescor que comença a desprendre l'herba, és impagable. 
No m'agrada el formatge. No puc fer-hi res. Només tolero el Philadelphia, el Mascarpone, el Kiri i la mozzarella. I em sap greu, perquè veig les passions que desperten en altres persones formatges més forts. Per més que ho intento, no m'agrada.
Cuinar és, depenent del dia i del moment, una obligació, una necessitat o un plaer. M'agrada dedicar un parell de tardes a la setmana a fer alguna mena de rebosteria: coques, pans de pessic, magdalenes.... esmorzars i berenars que sempre són benvinguts a casa i que, de ben segur, són opcions molt més sanes i saboroses que la rebosteria industrial.
M'agrada fotografiar els plats que preparo. He fet un parell de cursos de fotografia que m'han servit per veure que em queda molt i molt per aprendre. 
Després d'una mica més d'un any del blog, he de dir que l'experiència és molt enriquidora: he conegut persones realment encantadores, algunes he tingut la sort de conèixer-les en persona, altres de manera virtual. Però totes elles m'han aportat alguna cosa, de totes elles n'he après sempre.



I aquests són els blogs a qui dono el premi. Felicitats!:

La cuina de l'Olga
A la taula i al llit
Cocina con vistas
Cocinando en Marte
E-cuina
El que no mata engreixa
Entre harinas
Las recetas de la tata
Per anar fent gana
Saboreando delicias
Cuina a la vora del foc