Panellets

Ditxòs és el mes que entra amb panellets i acaba amb greixets

  

Avui tot Catalunya fa olor de forn: forns que couen els panellets, els moniatos i, fins i tot, hi ha qui hi cou les castanyes. A casa no recordo que s'hagués comprat mai panellets, és tradició fer-los nosaltres, amb la recepta de la padrina, que després va passar a la mare i ara arriba a la següent generació. Com sempre, han quedat boníssims. Bona castanyada a tothom.

Ingredients per fer la massa dels panellets:

Massa amb llimó:

Mig quilo d'ametlla mòlta

350 grams de sucre

La ratlladura d'un llimó

Un ou

100 grams de patata bullida

Massa amb anís:

Els mateixos ingredients que abans, però substituint la ratlladura de llimó per una cullerada sopera d'anís.

Massa de coco:

375 grams de coco

300 grams de sucre

3 clares d'ou

A més, per decorar:

Codonyat

Ou batut per pinzellar

Xocolata fondant

Sucre de llustre

Ametlles senceres pelades

Nous

Posem en un bol gran el sucre, la patata i l'ou i remenem fins que els ingredients quedin integrats. Afegim l'ametlla mòlta i amassem fins aconseguir una massa homogènia. Posem aquesta massa en una bossa de plàstic, tanquem i reservem a la nevera d'un dia per l'altre. Fem el mateix amb la massa amb anís. 

L'endemà, fem tantes porcions de la massa com varietats en vulguem fer. Nosaltres n'hem fet 7, a més dels de coco.

De cada porció n'anem fent boletes i anem guarnint. Així els hem decorat:

Ametlla: Decorem la boleta amb una ametlla pelada i, un cop enfornat i fred, empolsinem amb sucre de llustre.

Ametlla picada: Pinzellem el panellet amb ou batut i l'arrebossem amb ametlla picada.

Bolets: Donem a les boles forma de bolet. Un cop enfornats i freds, suquem la punta del bolet en xocolata fondant.

Pinyons: Pinzellem amb ou batut i hi enganxem els pinyons. Tornem a pinzellar.

Xocolata: Enfornem les boletes sense guarnir i, un cop fredes, les suquem amb xocolata fondant i deixem assecar.

Codonyat: Aplanem la massa amb un corró i hi posem a l'extrem una tira de codonyat. Enrotllem la massa i tallem porcions d'uns 2 cm. Empolsinem amb sucre de llustre quan ja estiguin cuits i freds.

Nous: Decorem cada boleta amb mitja nou.

Enfornem els panellets a 200 graus uns 7-8 minuts, fins que estiguin daurats. Traiem de seguida, si no ens quedaran secs.

Per fer els panellets de coco, posem en un bol el sucre i les clares i remenem fins integrar els ingredients. Afegim el coco i amassem fins tenir una massa homogènia. Formem boletes i les enfornem igual que hem fet amb els panellets.

Pastissets ràpids de mançana

No et sufoquis, Jupetí, que et cauran les mançanetes

Aquests pastissets els vam preparar el dissabte com unes postres ràpides per uns convidats gormands que teníem a dinar: el Nil i el Pau, els fills de la Sandra. En poc més de mitja hora els vam tenir fets i a taula. Vam aprofitar unes pastes per fer crestes que teníem començades com a base. Les vam cobrir amb uns daus de poma caramel·litzada i vam acabar amb unes làmines també de poma, ben ensucrades. Són uns pastissets petits, com es pot veure a la fotografia, que també poden servir-se a l'hora del cafè o, si els mengem per postres, en podem servir un parell a cada plat i acompanyar-los amb una bola de gelat de vainilla, o amb una mica de nata muntada, al gust de cadascú. Nosaltres ens els vam menjar sols, jo amb el cafè.

Per 9 pastissets necessitarem:

9 peces de pasta per crestes
4 maçanes golden
El suc d'un llimó
30 grams de mantega
3 cullerades de sucre morè
Una culleradeta de cafè de canyella

Escalfem el forn a 200 graus.

Posem una pasta de crestes a cada motlle donant-li forma de cistell, jo les he posat amb el paper separador que porten per després desemmotllar més fàcilment.

Pelem 3 mançanes i les tallem a daus petits, les posem en un bol i ruixem amb el suc de mig llimó. Posem la mantega a escalfar al foc i, quan s'hagi desfet, hi aboquem els daus de mançana, el sucre i la canyella. Deixem que es vagi caramel·litzant i anem remenant suaument. 

Mentrestant, traiem el cor de la mançana que ens queda i en fem làmines fines amb una mandolina. Ruixem amb l'altre mig llimó per evitar l'oxidació. Reservem.

Quan la mançana estigui tendra però sencera, retirem del foc i farcim cada cistellet amb una cullerada d'aquesta preparació. Cobrim amb dues o tres làmines de mançana i empolsinem amb una mica de sucre morè. Introduïm al forn durant uns 12 o 15 minuts.

Crema de carabassa, pastanagues i moniato amb panses i pinyons

Cada lliura de carabassa en fa perdre una de greix

Aquesta crema és la tardor per excel·lència: carabassa i moniatos, a més de les pastanagues. És una crema molt suau i lleugera, amb l'únic greix de l'oli d'oliva utilitzat per sofregir les verdures i el poc que pugui dur el brou de pollastre on hem bullit les verdures. A més, és una bona font de vitamines, minerals i fibra. Un plat saludable i saborós, guarnit amb uns pinyons torrats i unes panses amb un toc especial.

Per cinc persones necessitarem:

Una ceba grossa
Un gra d'all
450 grams de carbassa
200 grams de pastanagues
150 grams de moniato
Un litre de brou de pollastre
Oli d'oliva
Sal
Pebre negre mòlt
Un sarpat de panses
Un raig de vi ranci
Un sarpat de pinyons

Posem les panses en un vas i les ruixem amb una mica de vi ranci. Sacsem perquè es barregin bé amb el vi  i reservem.

Comencem la crema sofregint la ceba i l'all ben picats, fins que quedin transparents. Llavors hi afegim la carabassa, les pastanagues i el moniatos a trossos i continuem sofregint durant uns cinc minuts. A continuació hi aboquem el brou de pollastre, salpebrem i deixem coure durant uns 25 minuts.

Triturem ben fi i reservem.

En una paella daurem els pinyons, retirem i reservem. A la mateix paella hi aboquem les panses amb el vi. Anem remenant fins que es consumeixi el vi. Retirem, afegim un polsim de sal i reservem.

Servim la crema amb els pinyons i les panses pel damunt i, si volem, un raig d'oli cru.

Preparació amb Thermomix:

Posem les panses en un vas i les ruixem amb una mica de vi ranci. Sacsem perquè es barregin bé amb el vi  i reservem.

Posem al vas de la Thermomix la ceba tallada a quarts i l'all. Piquem 5 segons, velocitat 5. Abaixem les restes que hagin quedat a les parets del vas i afegim l'oli d'oliva. Sofregim 7 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.

A continuació, hi incorporem les verdures tallades a trossos i sofregim 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1. Passat aquest temps, hi aboquem el brou de pollastre i salpebrem (compte amb la sal si el brou ja l'havíem salat al fer-lo). Programem 22 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.

Triturem les verdures 1 minut, velocitat 7. Reservem la crema al vas.

En una paella daurem els pinyons, retirem i reservem. A la mateix paella hi aboquem les panses amb el vi. Anem remenant fins que es consumeixi el vi. Retirem, afegim un polsim de sal i reservem.

Servim la crema amb els pinyons i les panses pel damunt i, si volem, un raig d'oli cru.

Conill amb vermut, bolets i carabassa

El caçador, molts conills a la boca i pocs al sarró

Hem fet un conill a la cassola amb sabors de tardor. Si hagués d'associar una olor a la tardor, diria que és l'olor dolça de la fruita caiguda pels marges dels camins, o la de les figueres carregades de fruits. Doncs un toc d'aquesta dolçor és el que porta aquest plat de conill, amb el vermut i la carabassa. I no hi podien faltar els bolets i unes herbes aromàtiques. I la picada per acabar. Recomanem tenir una bona llesca de pa a la vora per anar-lo sucant a la salsa.

Amb aquesta recepta participo al Reto de octubre de  Cocineros del Mundo en G+ categoria Salado, patrocinat per La Casona de Salamanca.

Per 5 persones necessitarem:
Un conill tallat a trossos
Una cabeça d'alls
Una branqueta de timó
Una branqueta de romer
Un vaset de vermut
300 grams de bolets variats
350 grams de carabassa
Oli d'oliva
Sal
Pebre negre mòlt


Per la picada:
Dos grans d'all
Un sarpat d'avellanes
El fetge del conill
Unes fulles de julivert
Sal

Comencem salpebrant el conill i daurant-lo, amb el seu fetge, en una cassola amb oli. Quan el conill comenci a agafar color, hi afegim els alls pelats i les herbes i deixem coure fins que els alls estiguin daurats.

Retirem el fetge, que ja estarà ben cuit,  i el posem al morter. Llavors afegim a la cassola el vermut i deixem evaporar l'alcohol uns minuts. A continuació, hi posem els bolets i els deixem coure uns 10 minuts, fins que hagin soltat tot el seu líquid i veiem que la salsa comença a prendre consistència.

Mentrestant, preparem la picada, aixafant bé tots els ingredients al morter. Aboquem la picada a la cassola, afegint una mica d'aigua, si cal, i deixem coure uns 15 minuts tapat i a foc suau.

Tallem la carabassa a daus petits I els fregim en una paella amb oli abundant. Retirem i deixem un instant damunt de paper de cuina perquè absorbeixi el greix sobrant. Salpebrem i afegim a la cassola del conill, amb el foc ja apagat, sacsant una mica per integrar la carabassa al guisat. Tapem i deixem reposar fins al moment de servir.  I si en sobra, cap problema: d'un dia per l'altre està deliciós.

Ametlles garapinyades

Ametlles, avellanes i figues són bones amigues

Aquest mes a Memòries d'una cuinera ens proposen de fer garapinyades. Una preparació que a mi em transporta instantàniament a les tardes de final d'estiu viscudes a casa, amb la meva mare, les meves germanes i els nostres fills. En el nostre cas, fer garapinyades ens fa passar una tarda distreta amb un resultat final ben gormand.

Seguim la recepta que sempre hem fet a casa. Els fruits no queden totalment banyats amb una capa de sucre, sinó que aquest hi queda enganxat a trossos. Això és perquè interrompem el procés i el retirem del foc tot just consumir-se l'aigua. Són unes garapinyades una mica menys dolces. A més, els hem afegit una mica de canyella, idea que em va donar la meva companya i amiga Teresa i que els dóna un toc especial. Normalment la nostra recepta és amb avellanes, però avui l'hem feta amb ametlles, doncs era el que teníem. Avui, enlloc d'explicar la recepta, expliquem tot el procés d'elaboració i com passem la tarda en fer-les. La recepta hi va inclosa.

Comencem fent una expedició als avellaners i pentinant tota la zona a la recerca d'avellanes. Qualsevol cosa serveix per a guardar-les: el davantal de la padrina, les butxaques dels nens, la samarreta ben ampla i que fa bossa dels més grans, el barret de palla pel sol...... Quan ens sembla que ja n'hem plegat prou, anem al pati del darrere. Allí, a l'ombra de la parra, la padrina s'asseu en un tamboret davant del banc de pedra i, martellet a la mà, va trencant els fruits. Al voltant, els nens es dediquen a pispar almenys una avellana de cada dues, i el procés s'allarga una bona estona. Les germanes anem fent la xerrada, vigilant que ningú no prengui mal. A cada costat  del banc, com el bou i la mula del pessebre, jeuen els gossos indolents, a l'espera que s'escapi alguna avellana i la puguin enganxar al vol, més ràpids que ningú. De tant en tant, una glopada d'aire passa i ens alleuja la calor.

Quan la padrina ha aconseguit omplir un pot amb les avellanes, entra a la cuina i es prepara per garapinyar-les. Primer, talla una branqueta de canyella en bocins ben petits i els posa en una paella. Hi aboca també les avellanes i, amb el mateix potet on hi havia les avellanes, pren la mateixa mesura de sucre i d'aigua i ho afegeix a la paella. Encén el foc i comença a remenar, remenar, remenar...... sense deixar de fer-ho en tot el procés. Arriba un moment en què ja no hi queda aigua, només el sucre que cou fent bombolles. Llavors retira la paella del foc, sense deixar de remenar. El sucre es comença a refredar i adquireix una consistència terrosa. Ella continua remenant fins que el sucre i les ametlles se separen i llavors ho aboca tot damunt d'un drap o d'una làmina de paper de forn, escampant bé les avellanes per a que es refredin més ràpidament. 

Mentrestant, al menjador, se sent ja l'olor de canyella i sucre i uns quants menuts treuen el cap per la porta.

-Padrina, ja has acabat de fer les avellanes?

-Sí, però encara són calentes, hem d'esperar una estoneta.

I quan ja són fredes, la padrina les posa en un pot de vidre i les hi porta al menjador. Desapareixen de pressa davant de la tele, contemplant els dibuixos.

Salmó al llimó amb olives i tàperes

Suc de llimona, medecina bona

A casa era un problema fer salmó a la planxa. Tot quedava impregnat de la seva olor, no hi feia res que tinguéssim la campana extractora a la màxima potència. No hi havia res a fer. Fins que vam trobar aquesta manera de cuinar-lo, macerat amb llimó durant una bona estona. L'àcid del llimó neutralitza l'olor del greix del salmó en coure's i, si bé també cal utilitzar la campana extractora, la casa no queda perfumada de salmó durant la resta del dia. I el sabor del peix és més suau i no ens tornarà el regust del greix durant tota la tarda. 

Per 5 persones necessitarem:

Mig salmó sense pell ni espines tallat a filets (uns 800 grams)
El suc i la ratlladura de dos llimons mitjans
10 cullerades d'oli d'oliva
Sal
Pebre negre mòlt
Un grapat d'olives negres (si són mortes, encara millor)
Un grapat de tàperes en vinagre

Preparem el líquid en què posarem a macerar el salmó: En un bol hi posem el suc i la ratlladura dels llimons, l'oli, la sal i el pebre negre. Barregem bé amb unes varetes.

Pinzellem el fons d'un recipient de vidre amb aquest líquid i hi posem una primera capa de filets de salmó. Els pinzellem i anem afegint-hi capes, pinzellant-ne cadascuna. Quant haguem col·locat tot el salmó, hi aboquem la resta del líquid de maceració, tapem i deixem a la nevera durant una bona estona (nosaltres el preparem al matí i el traiem a l'hora de dinar).

En una paella o planxa roent, hi anem coent els filets de salmó, mirant de no coure'ls massa per evitar que quedin secs. Anem posant-los en una safata per servir.

Colem el líquid que ens ha quedat de la maceració i l'escalfem en una paella neta. Quan estigui calent, hi afegim les olives i deixem coure uns 3 o 4 minuts mentre anem remenant. Al darrer moment, hi aboquem les tàperes, remenem una mica més i aboquem aquesta salsa damunt del salmó. Servim immediatament.

Amanida amb figues caramel·litzades, mató, codonyat i anxoves

 

Una amanida ben amanida

 

 

Ben llarg el nom d'aquesta amanida. I encara hi hauríem pogut afegir "i vinagreta de mel". Aquesta amanida l'acostumem a fer a la tardor, quan tenim codonyat. Aquest any, però, li hem afegit les figues caramel·litzades. La idea la vam agafar d'un "Cuines" de la setmana passada. En Gonzalo Ferreruela, xef del restaurant Ferreruela de Lleida, va presentar una amanida de formatge amb fruites de tardor i carquinyolis, amb unes figues caramel·litzades que acabaven el plat . Nosaltres hem copiat la idea de les figues i hem fet una amanida amb els ingredients que teníem per casa: mató -més suau que el formatge, que a mi no m'agrada- , codonyat, anxoves, nous i figues. I mel per la vinagreta. 

Per 5 persones necessitarem:

Enciam variat (nosaltres crèixens i escarola)

15 anxoves en oli

125 grams de mató

4 daus de codonyat per persona

8 figues

Un grapat de nous

Per la vinagreta:

100 grams d'oli d'oliva

Un raig de vinagre balsàmic de Mòdena

Una culleradeta de mel

Sal

Pebre negre mòlt

 


Posem al plat un llit de fulles d'enciam. Fem boletes de mató amb un estri especial per a fer boletes. En col·loquem 4 a cada plat i les alternem amb 4 daus de codonyat. Al damunt de l'enciam hi posem 3 o 4 filets d'anxova i hi escampem les nous.

Tallem les figues a quarts i les empolvorem amb una mica de sucre. Caramel·litzem aquest sucre amb l'ajut d'un bufador. Repartim les figues als plats.

Per preparar la vinagreta, posem tots els ingredients en un bol i batem amb unes varetes fins que quedi tot ben emulsionat. Amanim amb aquesta vinagreta.

Coca de sucre per princeses i prínceps

Coca i coqueta, tot surt de la pasteradeta

Dissabte vam celebrar que la Vica feia tretze anys. A casa, com ens agrada a nosaltres. Amb una colla de cosins de totes edats corrent amunt i avall, com també fèiem nosaltres a les nostres festes d'aniversari de petits. He de reconèixer que no m'agradaven gens les celebracions comunes d'aniversari que s'organitzaven quan els meus fills encara anaven a l'escola: en una sola trobada per trimestre, tots els nens i nenes que feien anys en aquell període compartien la mateixa festa, on hi eren convidats tota la resta de la classe. Al meu parer, eren celebracions impersonals, on hi havia nens celebrant un aniversari que encara no havien fet i altres que havien fet els anys feia més d'un mes i no entenien perquè ara tornaven a recordar-ho. 

Els aniversaris també són educatius: el nen o nena ha de triar quins amics convida (a casa no hi cap tota la classe), de manera que ha de fer una tasca de selecció. Els nens i nenes triats estableixen un lligam especial amb el seu amfitrió: són el grupet d'amics "més amics". Els que no són cridats a la festa, han d'assumir aquesta petita frustració però entenent que altres nens els convidaran en properes celebracions. I s'estableixen unes primeres normes socials: si tu em convides, jo també et convidaré. Cada nen o nena es converteix per una tarda en el rei o la reina del grup: obre la seva casa als amics, els presenta la seva família, la seva mascota, comparteix els secrets de la seva habitació, les seves joguines. És el protagonista, ell sol, el centre del món. A qui no li agrada sentir-se així per un dia?

Doncs amb la festa a casa, el nostre menú típic és la xocolata desfeta amb coca de sucre, tot fet a casa. La recepta d'aquesta coca me la va passar la Teresa, la meva presentadora de Thermomix. És una recepta que dóna molt de joc, tant per prendre amb xocolata desfeta com per esmorzars i berenars. Quan en fem, la que no ens mengem la congelem ja tallada a trossos, en una bossa i ben plana al congelador. Al matí, la traiem del congelador i, o bé la deixem damunt del radiador embolicada amb paper de cuina o, també embolicada, la descongelem 15-20 segons al microones i ens la cruspim amb un bon cafè amb llet. Ah! Se m'oblidava: és un recurs ideal per portar un detall saludable a l'escola els dies de celebració de l'aniversari dels nostre fills. I molt més econòmic que si l'hem de comprar al forn de pa.

Per una coca de la mida d'una safata per al forn, necessitarem:

120 grams de llet

80 grams d'infusió d'anís en gra

75 grams de sucre

120 grams d'oli d'oliva

40 grams de llevat fresc

4 ous

Un pessic de sal

650 grams de farina de força

Sucre per empolvorar

Comencem posant la llet, el sucre, la infusió d'anís i l'oli al vas de la Thermomix i programem 2 minuts, 37 graus, velocitat 2.

A continuació, hi afegim els ous i el llevat i barregem 5 segons, velocitat 4.

Incorporem la meitat de la farina i tornem a barrejar 15 segons, velocitat 6.

Acabem d'abocar la resta de farina i la sal i amassem 3 minuts, vas tancat, velocitat espiga.

Deixem reposar aquesta massa dins del vas, tapat amb un drap, fins que sobresurti pel bocal (uns 30 minuts).

Cobrim una safata amb paper de forn i hi aboquem la massa. Amb les mans sucades d'oli, anem donant forma a la coca. Empolvorem amb sucre i deixem que la coca torni a pujar en un lloc resguardat del fred i de corrents d'aire (mínim 45 minuts).

Escalfem el forn a 250 graus.

Quan la massa hagi pujat, tornem a empolvorar amb sucre i introduïm al forn. Fem una cocció ràpida, d'uns 7 minuts, per aconseguir que quedi ben tendra.

Traiem del forn, retirem amb compte la safata i el paper de forn i deixem refredar damunt d'una reixeta.

Tarta tatin de figues amb crema anglesa

Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves

Doncs de tot en tenim una mica, les oliveres ben velles, de la rebesàvia del Xavier; la figuera, plantada pel meu pare ja fa molt. I de vinyes, les millors les més joves. Continuem amb les figues, ja portem unes quantes receptes, però al camp, quan arriba un producte, tot és menjar el mateix mentre dura la temporada del producte en qüestió: si hi ha bròquil, doncs bròquil per dinar i bròquil per sopar, en verdura, en crema, en truita...... I el mateix amb la fruita. Hem volgut fer una tarta tatin amb figues i acompanyar-la amb una crema anglesa. Quan estàvem a punt d'acabar de farcir la tarta amb les figues, se'ns han acabat i hem hagut de completar el centre de la tarta amb una mançana. Ha quedat igualment deliciosa. Brutal, diria jo.

Per una tarta de 26 cm de diàmetre (en mengen bé 10 persones) necessitarem:

Una làmina circular de pasta de full
1.250 grams de figues, les nostres negres i pelades
150 grams de sucre
El suc de mig llimó
50 grams de mantega
Canyella en pols

Per la crema anglesa (amb Thermomix, segons la recepta del llibre Reposteria y pasteleria):

300 grams de llet
3 rovells d'ou
50 grams de sucre
Una culleradeta de sucre vainillat









Escalfem el forn a 180 graus.

Primerament, preparem la crema anglesa: Posem tots els ingredients al vas de la Thermomix i programem 7 minuts, 90 graus, velocitat 4. Aboquem en un recipient, deixem refredar i conservem a la nevera fins el moment de servir. Podem tapar la superfície amb film transparent, per evitar que es faci una crosta a la part superior.

A continuació, engreixem el motlle on farem la tarta amb mantega. Nosaltres hem fet servir un motlle circular de silicona, perquè els altres que tenim són desmuntables i correm el perill que s'escoli el caramel si no està ben ajustat.

Fem un caramel en una paella amb el sucre, el suc de llimó i la mantega. Quan agafi el seu típic color daurat, l'aboquem dins del motlle, mirant que cobreixi tota la superfície. Col·loquem les figues ben atapeïdes damunt d'aquest caramel. Empolvorem amb una mica de canyella en pols.

Finalment, posem la làmina de pasta de full al damunt i anem apretant les vores cap a l'interior del motlle, de manera que les figues quedin ben subjectes per la pasta de full. Punxem la superfície per evitar que pugi.

Introduïm al forn durant uns 20 minuts o fins que veiem que la pasta de full està daurada. 

Desemmotllem quan el caramel encara no s'hagi solidificat (si no, la feina serà nostra per treure la tarta del motlle). Deixem refredar.

Servim acompanyat de la crema anglesa.

Pollastre al forn amb figues i vi ranci

Un bon dinar treu la gana de sopar

Ja feia dies que volíem provar de fer pollastre amb figues. Fa uns dies, el Francesc d'A la taula i al llit va publicar un pollastre amb figues, el seu fet a la cassola, amb un aspecte molt apetitós. Nosaltres l'hem fet al forn, com moltes vegades fem amb altres fruites. Aquest cop, amb les figues fosques de la nostra figuera, que encara ens en va donant. Molt fàcil de fer, el pollastre es cou amb l'oli, el suc de llimó i el seu propi suc. I les figues, posades més tard, amoroseixen la carn i deixen anar la seva pròpia aroma que es barreja amb la resta del suc a la safata. Per menjar-lo, tallem les figues a quarts i punxem un tall de pollastre i un tall de figa. I després suquem pa a la salsa. Menjar de diumenge.

Per 6 persones necessitarem:

Un pollastre tallat a trossos

12 figues negres

Oli d'oliva

El suc d'un llimó

Sal

Sucre

Pebre negre mòlt

Canyella en pols

Mig vas de vi ranci

Salpebrem el pollastre pels dos costats i el posem en una safata apta per al forn que haurem sucat amb una mica d'oli. Reguem el pollastre amb el suc de llimó i un raig d'oli i l'empolvorem amb un polsim de canyella. Posem al forn a 200 graus durant uns 30 minuts.

Mentrestant, rentem i assequem les figues. Els fem un tall en forma de creu per la part de dalt. Hem de tenir cura que el tall no arribi a la meitat del fruit, si no s'obrirà i l'interior es courà massa, i el que ens interessa és que la figa conservi la seva melositat un cop cuita. Condimentem amb un polsim de sucre, canyella i pebre negre. 

Quan el pollastre estigui daurat per un costat, li donem la volta als talls i hi afegim mig vas de vi ranci. Deixem coure uns 15 minuts i llavors hi afegim les figues. Al moment de posar-les al forn, reguem cada figa amb una mica del suc de la cocció. Deixem coure uns 15 minuts més, fins que veiem el pollastre ben daurat.

Cóc ràpid de mançana i nous

De pans i de coques, n'hi ha de totes

Aquests dies ja ve de gust preparar masses per esmorzar i/o berenar: magdalenes, cócs, pastissos diversos..... En aquest cas, hem preparat un cóc ràpid al qual hem afegit mançanes i nous. La recepta l'hem adaptat del Corpus del patrimoni culinari català, una autèntica joia que recull receptes catalanes de tota la vida. És un cóc amb molt pocs greixos, de fet només té una cullerada d'oli a més dels greixos dels ous. Ens ha semblat una opció saludable per als nostres esmorzars i berenars. De sabor suau i textura esponjosa, ens ha durat dos dies i, guardat en aquesta safata amb tapa, s'ha mantingut tendre com el primer dia.

Per un motlle de 24 cm de diàmetre necessitarem:

La ratlladura d'un llimó

250 grams de farina

250 grams de sucre

4 ous

40 grams de suc de llimó (el suc del llimó que hem ratllat)

Una cullerada d'oli d'oliva

Un sobre de llevat químic en pols

2 mançanes golden

Un grapat de nous

Escalfem el forn a 180 graus.

Pelem el llimó mirant de no incloure-hi la part blanca. Traiem la humitat posant la pell entre dos fulls de paper absorbent. Dipositem al vas de la Thermomix i triturem 30 segons, velocitat progressiva 5-10.

Posem la papallona al vas i hi incorporem els ous i el sucre. Batem 6 minuts, 37 graus, velocitat 4, fins aconseguir una textura cremosa i homogènia.

A continuació, hi afegim l'oli, el suc de llimó i la meitat de la farina i barregem 5 segons, velocitat 3.

Incorporem la resta de la farina i el llevat i tornem a barrejar 5 segons, velocitat 3. Acabem d'integrar tots els ingredients de la massa amb l'espàtula.

Pelem i ratllem les dues mançanes i les afegim a la massa. Hi incorporem les nous a trossos i barregem per integrar bé aquests ingredients a la massa.

Engreixem un motlle amb mantega i l'enfarinem lleugerament. Hi aboquem la massa i posem al forn uns 30 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca. 

Podem empolvorar el cóc amb sucre abans d'introduir-lo al forn, de manera que s'hi formi una petita crosta en coure's. Altrament, podem empolvorar-lo amb sucre de llustre un cop fet i refredat.