El caçador, molts conills a la boca i pocs al sarró
Hem fet un conill a la cassola amb sabors de tardor. Si hagués d'associar una olor a la tardor, diria que és l'olor dolça de la fruita caiguda pels marges dels camins, o la de les figueres carregades de fruits. Doncs un toc d'aquesta dolçor és el que porta aquest plat de conill, amb el vermut i la carabassa. I no hi podien faltar els bolets i unes herbes aromàtiques. I la picada per acabar. Recomanem tenir una bona llesca de pa a la vora per anar-lo sucant a la salsa.
Amb aquesta recepta participo al Reto de octubre de Cocineros del Mundo en G+ categoria Salado, patrocinat per La Casona de Salamanca.Per 5 persones necessitarem:
Un conill tallat a trossos
Una cabeça d'alls
Una branqueta de timó
Una branqueta de romer
Un vaset de vermut
300 grams de bolets variats
350 grams de carabassa
Oli d'oliva
Sal
Pebre negre mòlt
Per la picada:
Dos grans d'all
Un sarpat d'avellanes
El fetge del conill
Unes fulles de julivert
Sal
Comencem salpebrant el conill i daurant-lo, amb el seu fetge, en una cassola amb oli. Quan el conill comenci a agafar color, hi afegim els alls pelats i les herbes i deixem coure fins que els alls estiguin daurats.
Retirem el fetge, que ja estarà ben cuit, i el posem al morter. Llavors afegim a la cassola el vermut i deixem evaporar l'alcohol uns minuts. A continuació, hi posem els bolets i els deixem coure uns 10 minuts, fins que hagin soltat tot el seu líquid i veiem que la salsa comença a prendre consistència.
Mentrestant, preparem la picada, aixafant bé tots els ingredients al morter. Aboquem la picada a la cassola, afegint una mica d'aigua, si cal, i deixem coure uns 15 minuts tapat i a foc suau.
Tallem la carabassa a daus petits I els fregim en una paella amb oli abundant. Retirem i deixem un instant damunt de paper de cuina perquè absorbeixi el greix sobrant. Salpebrem i afegim a la cassola del conill, amb el foc ja apagat, sacsant una mica per integrar la carabassa al guisat. Tapem i deixem reposar fins al moment de servir. I si en sobra, cap problema: d'un dia per l'altre està deliciós.
És un plat que s'associa directament a la tardor. La dolçor que li deu donar al conill ha de fer que quedi boníssim i tendre. Deliciós! Petons
ResponEliminaSí que va quedar bo i tendre. I la salsa és brutal! Petons.
EliminaQuina bona recepta, Chus!! El conill és la carn que més m'agrada, sobretot, fet en cassola com el teu i a la brasa. Has aconseguit incorporar la carbassa, un ingredient tan d'ara... i a més el vermut Yzaguirre, que a casa també fem servir molt en plats salats. Genial, la teva recepta!
ResponEliminaM'agrada fregir uns daus de patata amb el conill a la cassola, però aquest cop, com tenia carabassa, vaig provar de posar-ne. I li va donar un toc molt especial, val la pena provar-ho. Petons.
EliminaApa quina cassoleta, fa molt bona pinta!! i força original, una bona idea substituir les patates per carabassa, queda molt de tardor!
ResponEliminaHola Eva, com va? Encara que el temps no acompanyi, els ingredients d'ara ja són de tardor, hem d'aprofitar-los. Petons.
EliminaQUIN BODEGÓ I QUIN PLAT TAN REBÓ CHUS!!!
ResponEliminaOstres quina efecte que fa!!!
Hem sembla deliciós... A mi que m'agrada tan el CONILL l'hauré de probar
UNA BRAÇADA XATAS I BON CAP DE SETMANA:)))
Conxita, si t'agrada el conill, no deixis de tastar aquesta cassola, t'encantarà. Petons i bon cap de setmana.
EliminaCom pot ser que no et coneguès encara? Em quedo una estona amb aquestes receptes i les magnífiques fotograifes! Sóc la Cinta, del trossets de cuina. I jo no dic pomes, ni mançanes, sinó maçanes directament! Petons!
ResponEliminaHola Cinta, moltes gràcies pel teu comentari. Jo tampoc et coneixia i també m'ha agradat molt el teu bloc. I quines fotografies! Petons.
ResponEliminaUn plat molt festiu i saborós! Petonets!
ResponEliminaSí que va ser festiu, el vam menjar dissabte passat, els caps de setmana pots cuinar més tranquil.lament i gaudir dels plats. Petons.
EliminaDELICIOSA RECEPTA I MAGNÍFIC BLOG
ResponEliminaMoltes gràcies, Marga! Petons.
EliminaAvui he fet la recepta. Gràcies per la dedicació del blogs.
ResponEliminaAlbert.
Espero que t'hagi agradat, Albert. Salutacions.
Elimina