No et sufoquis, Jupetí, que et cauran les mançanetes
Aquests pastissets els vam preparar el dissabte com unes postres ràpides per uns convidats gormands que teníem a dinar: el Nil i el Pau, els fills de la Sandra. En poc més de mitja hora els vam tenir fets i a taula. Vam aprofitar unes pastes per fer crestes que teníem començades com a base. Les vam cobrir amb uns daus de poma caramel·litzada i vam acabar amb unes làmines també de poma, ben ensucrades. Són uns pastissets petits, com es pot veure a la fotografia, que també poden servir-se a l'hora del cafè o, si els mengem per postres, en podem servir un parell a cada plat i acompanyar-los amb una bola de gelat de vainilla, o amb una mica de nata muntada, al gust de cadascú. Nosaltres ens els vam menjar sols, jo amb el cafè.
Per 9 pastissets necessitarem:
9 peces de pasta per crestes
4 maçanes golden
El suc d'un llimó
30 grams de mantega
3 cullerades de sucre morè
Una culleradeta de cafè de canyella
Escalfem el forn a 200 graus.
Posem una pasta de crestes a cada motlle donant-li forma de cistell, jo les he posat amb el paper separador que porten per després desemmotllar més fàcilment.
Pelem 3 mançanes i les tallem a daus petits, les posem en un bol i ruixem amb el suc de mig llimó. Posem la mantega a escalfar al foc i, quan s'hagi desfet, hi aboquem els daus de mançana, el sucre i la canyella. Deixem que es vagi caramel·litzant i anem remenant suaument.
Mentrestant, traiem el cor de la mançana que ens queda i en fem làmines fines amb una mandolina. Ruixem amb l'altre mig llimó per evitar l'oxidació. Reservem.
Quan la mançana estigui tendra però sencera, retirem del foc i farcim cada cistellet amb una cullerada d'aquesta preparació. Cobrim amb dues o tres làmines de mançana i empolsinem amb una mica de sucre morè. Introduïm al forn durant uns 12 o 15 minuts.
Mmm, m'encanten aquests postres sencills. Quina pinta fan. I la cita de l'inici del post preciosa. Prenc nota de la recepta. Una abraçada
ResponEliminaSembla que és una dita per als qui se sufoquen amb facilitat, la vaig trobar divertida. Petons.
EliminaQue bonics aquests pastissets, i que facils semblen! Petons!
ResponEliminaSí que són fàcils, una solució d'última hora, i van quedar força bons. Petons.
EliminaSenzill i boníssim! I ja saps que les pomes són la nostra perdició ;)
ResponEliminaDoncs proveu aquests pastissets i veureu què bons! No sé com quedarien amb pasta de full, també els ha d'anar molt bé. Petons.
Eliminaoh, que semblen bons, Chus!! Apuntats a la llista d'espera... he he he.
ResponEliminaSí, a la llista, que ara se'ns acumula la feina de menjar panellets i castanyes! Petons!
EliminaFàcils i de fer i una presentación maquíssima! Segur que als vostres convidats els hi van agradar molt! Petons
ResponEliminaDoncs el Pau (d'un any) es va dedicar a "deconstruir" el pastís i, quan el va tenir ben desfet, va decidir que no li interessava. Però la resta ens els vam acabar! Petons.
EliminaFANTASTICS!!! i tenim la ventatja de que si son petits en podem menjar dos!!!
ResponEliminaBONA CASTANYADA CHUS :)))
I tant, passen sense adonar-se'n, no són gens pesats. Bona castanyada, Conxita!
EliminaTe han quedado fantásticos y deliciosos Chus!! Y como siempre con unas fotografías espectaculares!! En casa nos encanta la tarta de manzana, así que esta se queda pendiente! Petons
ResponEliminaGracias Nieves, espero que os guste. Besos.
EliminaQuina recepta més bona!!! Te la furte!!
ResponEliminaSalutacions
A veure si t'agrada, ja em contaràs. Petons.
EliminaUn altre pastís ràpid i exquisit! Genial!! Ideal per als que els agrada la poma i la canyella! Petonets!
ResponElimina