Tiramisú

El que no agrada als ulls, no plau a la boca

El tiramisú és una de les meves postres preferides. La combinació del mascarpone amb el cafè i el cacau em sembla sublim, pura delícia. Sembla que aquestes postres d'origen burgés i aristocràtic van aparèixer a la Itàlia de meitats del segle XX. També s'associen als bordells italians d'aquella època, que servien el tiramisú com una cortesia de cara als clients.

Sigui com sigui, a casa nostra és una de les postres més aclamades quan en fem i també de les que menys duren a la nevera, tot i que sempre en fem en quantitat. La recepta original utilitza ous crus, però la nostra recepta és la del llibre Reposteria y pasteleria con Thermomix. Té l'avantatge que processa els rovells d'ou a 80 graus, evitant així una possible salmonel·losi. I, per més seguretat, utilitzem clares pasteuritzades.

Per a 8 racions generoses:

Dues tasses de cafè expresso fetes amb antelació i ja fred

100 grams de rom o amaretto 

500 grams de formatge mascarpone fred de la nevera

200 grams de nata líquida ben freda

6 rovells d'ou

200 grams de sucre

Una culleradeta de sucre vainillat

3 clares d'ou

Una cullerada de sucre

Un pessic de sal

16-20 melindros

Cacau pur en pols

Preparació amb Thermomix:

Posem la papallona al vas i hi posem el formatge mascarpone i la nata. Muntem a velocitat 3 1/2, passem a un bol gran i reservem a la nevera.

Tornem a posar la papallona al vas i hi afegim els rovells d'ou amb el sucre i el sucre vainillat. Programem 6 minuts, 80 graus, velocitat 3 1/2. Passem a un altre bol i deixem refredar.

Amb els vas i la papallona ben nets, hi posem les clares, el sucre i la sal i muntem 3 minuts, 50 graus, velocitat 3 1/2.

Barregem la crema de mascarpone i nata amb els rovells. Finalment, afegim les clares muntades amb suaus moviments de baix a dalt, amb paciència, fins tenir una crema homogènia.

Posem el cafè i el licor en un plat fondo i hi passem ràpidament els melindros, que posarem al fons del recipient on vulguem presentar el tiramisú. A nosaltres ens agrada fer copes o vasets individuals. Se'n pot fer una sola capa o repetir la capa de melindros i una nova de crema, al gust de cadascú.

Al damunt dels melindros hi posem la crema de mascarpone. Reservem a la nevera cobert amb film transparent fins el moment de servir.

En el moment de servir, empolvorem la superfície de cada copa amb cacau en pols.

Borsch

A l'hivern, bona sopa i vi calent

Feia molts dies que volia provar de fer aquesta sopa tradicional russa. La vam menjar fa anys a Rússia, un dia que ens va agafar l'hora de dinar per la carretera. Era finals de març i, per tant, ja havia començat la primavera, però els camps encara estaven coberts d'un generós mantell de neu i el fred, tot i no ser intens, es feia notar, com en un dia de gener a Lleida. Ens vam aturar en un petit restaurant d'un poblet el nom del qual he oblidat. A la carta, un borsch casolà que ens va venir molt de gust per escalfar el cos. Em va cridar l'atenció el color roig intens d'aquella sopa, el sabor curiós de la remolatxa al brou i el contrast que li donava el punt agre de la nata.

Tot just arribar, vaig buscar la recepta però es va quedar desada fins aquest any en què el meu sogre ha plantat remolatxes a l'hort per primer cop. Va ser quan me'n van portar un parell a casa que vaig pensar en aquella sopa que tant m'havia agradat uns anys enrere. Tenia un llibre de cuina russa però també vaig voler mirar per la xarxa. I em va robar el cor una recepta de la Lena, de Delicious stories, que va viure moments de la seva infantesa a Rússia i ens comparteix la recepta del borsch que feia la seva mare. Em va semblar un petit tresor, una recepta de família passada d'una generació a l'altra em va agradar molt més que la que pogués trobar en qualsevol llibre de cuina. I aquí hi ha el resultat: com fa anys, a mí em va convèncer i em va portar dolços records de fa un grapat d'anys. I al Pavel i la Vica també els va agradar molt. Gràcies a la Lena per fer-nos reviure un dia de fred viatjant per Rússia. A la teva salut!

Ingredients per a 8 persones:

Una ceba tallada a daus

Una branca d'api tallada a rodanxes fines

6 patates petites tallades a trossos no gaire grans

2,5 litres de brou de pollastre (a la recepta parla d'un litre i mig, però a mi em va donar per afegir-hi un litre més)

Un pebrot verd tallat a daus petits

Una remolacha d'uns 350 grams o dues petites, pelades i tallades a daus petits

Dues pastanagues tallades a daus petits

Tres cullerades de tomata fregida o de tomata triturada

Una cullerada de vinagre balsàmic de Mòdena

300 grams de col tallada a tires primes

Una fulla de llorer

Un pessic de comí en pols

Dos o tres grans d'all aixafats

Pebre negre mòlt

Oli d'oliva

Julivert picat

Anet picat

Un iogurt grec

Preparem i tallem tots els ingredients. En una cassola hi posem el brou, li fem arrencar el bull i hi deixem coure les patates amb l'api.

Mentrestant, comencem a sofregir la ceba en una paella amb oli. Quan estigui transparent, hi afegim el pebrot, les pastanagues i la remolatxa i deixem que vagin coent. Quan tinguem les verdures sofregides, hi posem la tomata fregida i el vinagre. Salem. Deixem un parell de minuts.

Ara caldrà abocar aquest sofregit a la cassola del brou (les patates i l'api encara no estaran del tot cuits, ja va bé). Hi incorporem també la col, el llorer i el comí, deixant coure fins que tinguem totes les verdures tendres.

Quan la sopa estigui gairebé a punt, hi afegim pebre negre mòlt,  els alls aixafats, el julivert i l'anet i comprovem el punt de sal. Deixem coure uns minuts més i apartem del foc.

Deixem reposar la sopa una bona estona. Nosaltres en vam fer un primer tast dues hores després i la sopa era bona, però l'endemà ens la vam acabar i llavors la vam trobar molt més saborosa.

Aquesta sopa s'acostuma a servir amb una mica de nata agra, però nosaltres hi vam posar una cullerada de iogurt grec, que també hi va molt bé.

Cookies amb xocolata i nabius

Gener bonancer, febrer remoler

Aquesta és una de les idees regal d'aquestes festes ja acabades. La recepta la vaig veure a la revista Thermomix del passat mes d'octubre i era amb xocolata blanca enlloc de la xocolata negra que jo vaig usar. És ben ràpida i fàcil de fer i amb les quantitats de la recepta em van surtir unes 36 galetes.  I, si el regal us el voleu fer a vosaltres mateixos, us animo a fer-les. Irresistibles a l'hora del cafè.

Per unes 36 galetes:

120 grams de mantega a temperatura ambient

65 grams de sucre blanc

65 grams de sucre morè

Una culleradeta de vainilla líquida

Un ou (jo L)

260 grams de farina

Un pessic de sal

Una culleradeta de llevat químic en pols

150 grams de xips de xocolata negra (a la recepta original era xocolata blanca en trocets d'un centímetre)

60 grams de nabius deshidratats

A la manera tradicional:

Escalfem el forn a 180 graus.

En un bol, barregem la mantega, la vainilla i els dos sucres fins que quedin ben integrats. 

Afegim l'ou i tornem a barrejar.

A continuació, hi posem la farina amb el llevat i la sal i barregem fins tenir una massa homogènia. 

Incorporem la xocolata i els nabius i tornem a barrejar per a que quedin ben distribuïts per tota la mescla.

Agafem culleradetes de massa i les dipositem en una safata coberta amb paper de forn, deixant una mica de separació entre elles (no s'eixamplen gairebé). Les aplanem una mica amb la mà. Deixem uns 10-12 minuts fins que veiem que les vores canvien de color. Deixem uns minuts a la safata i passem a una reixeta, on les deixem refredar totalment.

Preparació amb Thermomix:

Escalfem el forn a 180 graus

Posem al vas la mantega, els dos sucres i la vainilla. Barregem 1 minut, velocitat 3.

Afegim l'ou i barregem 30 segons, velocitat 3.

Hi posem la farina, la sal, el llevat, la xocolata i els nabius. Mesclem 30 segons, velocitat 4. 

Passem a un bol, acabem de barrejar bé amb l'espàtula i agafem culleradetes de massa i les dipositem en una safata coberta amb paper de forn, deixant una mica de separació entre elles (no s'eixamplen gairebé). Les aplanem una mica amb la mà. Deixem uns 10-12 minuts fins que veiem que les vores canvien de color. Deixem uns minuts a la safata i passem a una reixeta, on les deixem refredar totalment.

Aperitus salats amb pasta de full

 

Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any

La nit de Cap d'Any vam fer un sopar a base de canapès i embotits: d'aquesta manera, picant i xerrant, el sopar s'allarga fins l'hora de les campanades amb tothom assegut a taula i sense que ningú hagi d'estar pendent de servir plats. Ens vam passar una mica de frenada i en vam fer més del compte, però l'endemà van ser un bon esmorzar: per conservar-los frescos, els canapés fets amb pa de motlle només cal cobrir-los amb un drap humit (ben escorregut) i guardar-los a la nevera. Si són vol-au-vents o saladets de pasta de full, no podreu evitar que s'estovin una mica, però els podeu posar uns minuts al forn per a que tornin a tenir el seu toc cruixent.

Us desitgem un molt bon any nou!

 

Aquestes són les varietats que vam fer:


Vol-au-vents de crema de surimi amb gambes i de brandada de bacallà amb melmelada d'albergínia escalivada:






Ingredients:

Per als de crema de surimi:

125 grams de formatge per untar (jo vaig usar Philadelphia)

4 palets de surimi

24 vol-au-vents petits

12 cues de gambes o llagostins salats


Per als de brandada (en sobrarà, aprofiteu-la per unes torrades o per aquests panets amb brandada):

250 grams de bacallà dessalat i esqueixat

80 grams de patata bullida

1 all

40 grams d'oli d'oliva verge extra

30 grams de llet

Pebre blanc mòlt

Un potet de melmelada d'albergínia escalivada

24 vol-au-vents petits

Comencem preparant la brandada amb antelació, perquè caldrà  deixar-la refredar:

En un cassó amb aigua bullint, escaldem el bacallà i retirem. Assequem bé amb paper absorbent. Reservem.

A la mateixa aigua del bacallà hi bullim la patata fins que estigui tendra. Retirem.

Fregim l'all en l'oli 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.

A continuació, posem el bacallà, la patata i un polsim de pebre blanc i piquem 10 segons, velocitat 4. Programem de nou velocitat 4 sense temps i hi afegim la llet pel bocal, amb el cubilet posat. Comprovem la textura. Si volem una consistència més cremosa, sense trobar-hi trossos, podem picar 5 segons a velocitat 5.

Passem la brandada a un bol i reservem.

 

Preparem la crema de surimi:

 

Piquem ben petits els palets de surimi, a mà o amb un processador. Barregem amb el formatge cremós fins que tinguem una pasta de textura homogènia. Passem a una mànega pastissera.

 

Muntem els vol-au-vents:

 

Farcim amb la crema de surimi i acabem decorant amb una cueta de gamba.

Farcim amb la brandada i cobrim amb una mica de melmelada d'albergínia.

No convé fer-los massa aviat, per evitar que la pasta de full s'estovi. Si voleu, els podeu donar un cop de forn abans  de servir.

Canapès variats amb pa de motlle:

D'esquerra a dreta: ous de mújol, bloc de foie amb peres caramel·litzades i melmelada de gerds, crema d'anxoves amb enciam i tomata, crema de tonyina amb pebrot i ou, salmó amb salsa tàrtara i crema de surimi amb gambes i ou.

Si voleu la recepta, cliqueu aquí.

Saladets amb pasta de full: 

D'esquerra a dreta: de frankfurt, olivada, pernil dolç amb formatge, xistorra i frankfurt

Ingredients:

 

 2 làmines de pasta de full

Un paquet de salsitxes mini

Una xistorra

4 llonces de pernil dolç

8 llonces de formatge per fondre

Unes cullerades d'olivada

 

Tres cullerades de mostassa i tres de ketxup

 

Orenga

 

Ametlla en gra

 

Un ou batut per pinzellar

Preparem els saladets de frankfurt:

Escalfem el forn a 200 graus

 

Barregem en un bol la mostassa i el ketxup. Pinzellem amb aquesta salsa un dels extrems de la làmina de pasta de full. 

Al damunt hi col·loquem les salsitxes mini en filera. Enrotllem i pinzellem l'extrem exterior de la tira de pasta de full per a que el rotllet no es desfaci. Tallem al llarg i després en trocets petits, de la llargada de les salsitxes.

Posem en una safata amb paper de forn. Pinzellem amb ou batut i hi posem una mica d'ametlla picada pel damunt. Enfornem uns 14 minuts o fins que estiguin daurats.

Deixem refredar damunt d'una reixeta.

 

Preparem  els de xistorra:

Posem un tall de xistorra damunt de la làmina de pasta de full de la mateixa llargada que aquesta. Enrotllem, pinzellem l'extrem exterior amb ou batut per unir bé les dues parts, tallem al llarg i després en trocets petits.

Passem a una safata amb paper de forn, pinzellem amb ou i empolsem amb orenga. Enfornem uns 14 minuts o fins que estiguin daurats.

Deixem refredar damunt d'una reixeta.

 

Preparem els de pernil dolç i formatge:

 

Estenem dues llonces de pernil dolç i al damunt hi posem quatre llonces de formatge per fondre. Enrotllem.

 

Posem el rotllet damunt de la pasta de full i enrotllem al voltant, segellant els extrems amb ou batut. 

 

Tallem a trocets petits i posem plans damunt la safata de forn. Pinzellem amb ou i empolsem amb orenga. Enfornem uns 14 minuts o fins que estiguin daurats.

Deixem refredar damunt d'una reixeta.

 

Preparem els d'olivada:

 

Tallem uns quadrades de pasta de full d'uns 5 cm. de costat. Al centre hi posem una mica d'olivada (no n'hem de posar massa, perquè l'olivada és salada i li pot donar un sabor massa fort).

 

Tanquem unint una de les diagonals, formant un triangle, i segellem amb ou. 

Posem a la safata de forn, pinzellem amb ou empolsem amb una mica de gra d'ametlla.

Enfornem uns 14 minuts o fins que estiguin daurats.

Deixem refredar damunt d'una reixeta.