Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carns. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carns. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de desembre del 2016

Tall rodó amb bolets i fruits secs



Nadal en diumenge, totes les festes es menja





Us presentem el nostre plat principal del dia de Sant Esteve d'aquest any: un deliciós tall rodó de vedella, fet amb la recepta de casa de tota la vida, amb bolets i fruits secs, que fan molt de Nadal. L'avantatge d'aquest plat és que es pot fer amb antelació i deixar-lo a la nevera. Reposat, encara guanya més sabor. No té cap complicació, però sí que demana paciència: cal deixar coure la carn fins que sigui ben tendra, nosaltres hi vam estar gairebé dues hores des que vam començar fins que vam apagar el foc. Ens ajuda molt el temps d'aquests dies a Lleida: amb la boira, no pensem gaire a passejar i ens agrada quedar-nos gaudint de l'escalfor de casa nostra, mentre a la cuina tot va fent xup-xup. Bones Festes.




Un tall rodó de vedella d'uns 1.500 grams

Dues cebes mitjanes

3 grans d'all

3 pastanagues grans

1 tomata mitjana

2 branques d'api

1 branqueta de timó

Una copa de brandi o de vi ranci

Un litre de brou de pollastre



500 grams de bolets variats

2 grans d'all

Julivert picat



125 grams d'orellons

150 grams de prunes seques

100 grams de pinyons



Per la picada:

3 galetes de canyella

Un grapat d'ametlles torrades

Unes fulles de julivert







Comencem lligant bé el tall per donar-li forma i tot seguit el salpebrem . En una cassola amb oli d'oliva ben calent, daurem el tall rodó per tots els costats.

A continuació, hi afegim la ceba, els alls, la pastanaga i l'api, tot tallat a trossos. Quan la ceba comenci a estar transparent, hi afegim la tomata tallada a quarts. Deixem que es facin les verdures uns 10 minuts i hi aboquem el brandi. Deixem evaporar l'alcohol uns minuts. Anem donant voltes al tall rodó, de manera que es vagi fent per tots els costats.

Incorporem el brou de pollastre, deixem arrencar el bull, abaixem el foc i tapem la cassola. Deixem que vagi coent i anem girant el tall rodó de tant en tant. Anem comprovant la cocció punxant el tall: estarà cuit quan deixi de sortir sang i notem que la carn està tendra al punxar.

Mentre el tall es cou, preparem els bolets: els netegem bé amb un drap i els saltem en una paella amb una mica d'oli. Deixem que soltin l'aigua i, a continuació, hi incorporem els alls picats i el julivert i salpebrem.  Deixem coure un parell de minuts més i retirem del foc. Reservem.

Quan la carn estigui tendra, la retirem del foc i la deixem refredar. Mentrestant, passem la salsa per un colador xinès, la tornem a abocar a la cassola. Reservem.

Quan la carn estigui freda, la tallem a rodanxes i l'anem dipositant a la cassola amb la salsa. Hi afegim els bolets pel damunt i tornem a encendre el foc. Deixem coure uns 10 minuts.

Mentrestant, preparem la picada i l'aboquem a la cassola, deixatada amb una mica de salsa. Hi afegim també els orellons, les prunes i els pinyons. Sacsem bé la cassola i deixem coure uns 10 minuts més.

Deixem reposar el plat abans de servir. El millor és fer-lo d'un dia per l'altre, d'aquesta manera la carn agafa tots els sabors de la salsa. Podem acompanyar-la amb una mica de puré de patata, combina de meravella.




diumenge, 27 de desembre del 2015

Pollastre de Nadal


Abans de Sant Blai encara és Nadal






Després de mesos sense publicar, avui tornem a penjar receptes noves al blog, aprofitant les estones que hem passat a la cuina aquest Nadal. Tot i haver passat el dia de Nadal, us portem el deliciós pollastre de corral que ens vam menjar aquell dia. Com cada any, el cap de setmana anterior a Nadal, el Xavier va arribar a casa amb un pollastre que li havia regalat el seu amic Lluís de Gerri de la Sal. Un pollastre ben gros, de plomatge rogenc i que feia quiquiriquics sense parar.

Normalment, el plat el prepara la meva sogra Carme, però aquest any l'hem fet nosaltres a casa, això sí, seguint la recepta familiar i afegint-hi algun toc nostre: uns bolets variats enlloc de xampinyons i una picada per acabar el plat. Va quedar molt tendre i amb un sabor espectacular.

Tot i que una mica tard, bones festes a tothom.

 





Ingredients per a 10 persones:
Un pollastre de corral ( el nostre pesava 3,760 grams net i buidat), tallat a trossos
3 cebes (400 grams)
6 grans d'all
Un vas de vi de Marsala ( o brandi o un bon vi ranci)
4 cullerades de tomata triturada
Mig litro de brou de pollastre ( depenent de la consistència de la salsa se'n pot afegir una mica més)
Sal, pebre negre mòlt i oli d'oliva

Per als bolets:
Un quilo de bolets variats (nosaltres els teníem congelats d'aquesta tardor)
Dos grans d'all i julivert picat
Oli d'oliva


Per la picada:
Un grapat d'ametlles torrades i pelades
Un gra d'all
Unes fulles de julivert
Una llesqueta de pa torrat






En una cassola amb oli hi daurem el pollastre, prèviament salpebrat. Quan estigui daurat, hi afegim la ceba i els alls picats molt fins. Deixem coure fins que agafin un lleuger color daurat i hi aboquem el vi. Deixem evaporar l'alcohol uns minuts.

A continuació, hi incorporem la tomata i deixem coure a foc suau fins tenir un sofregit de color daurat. Ara hi aboquem el brou de pollastre i, quan arrenqui el bull, abaixem el foc i deixem coure fins que el pollastre estigui ben tendre ( una hora i mitja en el nostre cas).

Mentre es cou el pollastre, fem els bolets en una paella amb una mica d'oli. Quan estiguin gairebé cuits, hi afegim els alls (nosaltres amb un premsador d'alls) i el julivert picat. Reservem.

Preparem també la picada a la mà de morter, aixafant bé tots els ingredients.

Quan el pollastre estigui tendre, hi incorporem els bolets i la picada, deixatada amb una mica de la salsa. Sacsem bé la cassola i deixem coure uns cinc minuts més abans d'apagar el foc.

El plat serà més bo si el deixem reposar. Nosaltres el vam fer la tarda abans i el vam deixar reposar fins al dinar de l'endemà. 










diumenge, 14 de desembre del 2014

Cassola de conill amb llonganissa i rovellons



En el cau dels conills, lo que fan els pares fan els fills








Fa més d'un mes que no publico cap recepta. Em sap greu, el mes de novembre ha estat intens, amb molta feina i gairebé cap hora lliure. La cuina se n'ha resentit i també el blog. El que queda de desembre fins les festes no promet ser gaire millor, però he pogut esgarrapar una estona per penjar aquesta cassola que vam dinar ja fa uns quants dies, amb uns magnífics rovellons que ens van dur. Un plat de tardor on hem combinat el conill, la llonganissa i els bolets. I una picada per donar-li el toc final. I a sucar-hi pa.








Ingredients per 6 persones:

Un conill tallat a trossos per fer a la cassola
Una llonganissa amb pebre (jo ibèrica)
750 grams de rovellons
6 grans d'all
Sal
Pebre negre mòlt
Oli d'oliva


Per la picada:
El fetge del conill fregit
Un gra d'all
Un grapat d'ametlles torrades
Unes fulles de julivert
Un vaset de vi ranci (per deixatar la picada)








En primer lloc, daurem el conill, prèviament salpebrat, i la llonganissa a la cassola amb oli. Quan hagin agafat un color lleugerament daurat, hi afegim els alls pelats i sencers i deixem que continuï coent. Mentrestant, netegem bé els rovellons i els tallem a trossos si són de mida gran.

Aboquem els rovellons, sacsem la cassola per barrejar els ingredients, rectifiquem de sal i pebre, deixem coure un parell de minuts, tapem la cassola.

Preparem la picada aixafant tots els ingredients amb la mà de morter.

Quan els rovellons estiguin cuits, hi aboquem la picada deixatada amb el vi ranci. Sacsem la cassola i deixem coure destapat fins que evapori l'alcohol. Tapem i deixem reposar uns minuts abans de servir.



dimecres, 19 de febrer del 2014

Minutal Matianum, o un plat de porc amb mançanes de la Roma imperial



Oportet esse ut vivas, non vivere ut edas
Convé menjar perquè visquis, no viure perquè mengis










Feia dies que havia de publicar aquesta entrada. De fet, l'entrada anterior i aquesta mateixa les volia publicar per celebrar el primer aniversari del bloc, però el temps no es pot estirar, i no vaig poder fer-les en aquell moment. Després de comentar l'etimologia de la paraula mançana, calia presentar un plat que duu el nom de Gai Maci, la persona que va donar origen a aquest mot.
Al tractat De Re Coquinaria, atribuït a Marc Gavi Apici, podem trobar molts dels plats que es menjaven a les cases benestants romanes en els primers segles de l'Imperi. Hi podem llegir un plat anomenat Minutal Matianum, en referència a aquell Gai Maci; una cassola feta amb carn de porc, mandonguilles i mançanes, tot tallat en trossos petits i cuit en una salsa. 
La interpretació de les receptes del tractat és difícil, perquè sovint no hi apareixen les quantitats dels ingredients. Altres cops, els ingredients que es proposen ja no existeixen, com és per exemple la planta anomenada silphium, avui dia extingida.
Vaig trobar, però, un petit tresor en forma de llibre: De Re Coquinaria. Antologia de recetas de la Roma Imperial, edició del professor Attilio A. Del Re. En ell, Del Re fa una selecció de receptes del tractat romà i les presenta en forma de menús. En dóna la versió llatina, la traducció i, el que és més important, l'adaptació de la recepta a l'època actual, amb les quantitats dels ingredients i els productes que podem utilitzar per a substituir aquells que ja no es poden trobar. Totes les receptes, per descomptat, han estat fetes i tastades per ell. D'aquesta obra en surt aquest plat, tot un entreteniment del passat cap de setmana.

Amb aquesta recepta participo al Reto de Cocineros del Mundo en Google+, categoria Salado

En primer lloc, la versió llatina:

Adicies in caccabum oleum, liquamen, cocturam, concides porrum, coriandrum, isicia minuta, spatulam porcinam coctam tessellatim concides cum sua sibi tergilla. Facies ut simul coquantur. Media coctura mala matiana purgata intrinsecus, concisa tessellatum mittes. Dum coquitur, teres piper, cuminum, coriandrum viride vel semen, mentam, laseris radicem, suffundes acetum, mel, liquamen, defritum modice et ius de suo sibi, aceto modico temperatubis. Facies ut ferveat. Cum ferbuerit, tractam confringes et ex ea obligas. Piper asparges et inferes.

I la traducció:

Posa en una cassola oli, liquamen, brou, talla un porro, cilantre, mandonguilles. Talla a daus amb la seua corna una paletilla de porc cuita. Fes que cogui tot junt. A mitja cocció, posa les mançanes matianes netes de dins, tallades a daus. Mentre cou, aixafa pebre, comí, coriandre verd o en llavors, menta, arrel de laser, cobreix amb vinagre, mel, liquamen, defritum amb moderació i el seu propi suc, barreja amb una mica de vinagre. Fes-ho bullir. Quan hagi bullit, trenca una tracta i lliga. Afegeix pebre i serveix.







Abans d'anar amb la recepta, cal comentar els ingredients en negreta: 

El liquamen és una salsa que s'obté al filtrar o decantar el garum, una salsa bàsica a la cuina romana i també a tota la Mediterrània de l'època.  El garum s'obtenia amb la maceració de peix o les seves vísceres en salaó. Era un procés llarg que durava tot un estiu a altes temperatures. Sembla que s'utilitzava com a potenciador del sabor. En l'actualitat, el liquamen es pot substituir per una mescla de salsa de soja i pasta d'anxoves. En aquest cas, per la pasta d'anxoves vaig seguir la recepta de garum que proposen al bloc El comidista.

Les mandonguilles es poden substituir per llonganissa tendra en talls d'uns dos centímetres. També es poden utilitzar salsitxes de Frankfurt fumades.

L'arrel de laser és impossible d'aconseguir avui dia. El laser cyrenaicum, o silphium, ja s'havia extingit a l'època de Neró. Va ser substituïda per l'asafètida. El llibre recomana substituir aquest ingredient per all.

El defritum era most concentrat per l'efecte del calor. Es pot substituir per mig vas de vi Marsala barrejat amb una cullerada de postres de mel, deixant que bulli fins que evapori l'alcohol.

La tracta era una mena de rosca feta amb farina i aigua, deixada assecar i que es conservava penjada. Es recomana substituir-la per crackers integrals, o bé per pa ratllat, farina o fècula de blat. La seva funció en aquesta recepta era d'espessir la salsa.

Doncs amb totes aquestes consideracions, anem ara per la recepta.

Per 8 persones:

Per al garum (pasta d'anxoves):

200 grams d'olives mortes de l'Aragó.
Una llauna petita d'anxoves (23 grams pes escorregut)
Una cullerada petita d'orenga
Dues cullerades d'oli d'oliva

Pel plat:

Un quillo de carn de porc de l'espatlla en filets d'uns 2 cm. de gruix
Una llonganissa tendra amb poc pebre tallada a trossos d'uns 2 cm.
Dues mançanes reineta amb pell i sense el cor, tallades a daus d'uns 2 cm.
Un vas d'aigua
4 cullerades de salsa de soja
4 cullerades petites de pasta d'anxoves
Un porro tallat a trossos de 2 cm.
Una cullerada de fulles de cilantre picades

Per la salsa:

10 grans de pebre negre
1/4 de cullerada petita de comí en pols
Una cullerada de llavors de cilantre
Una cullerada petita de menta fresca o seca picada
3 grans d'all
2 cullerades de salsa de soja
2 cullerades petites de mel
2 cullerades de vinagre
2 cullerades petites de pasta d'anxoves
Mig vas de Marsala més dues cullerades
80 grams de crackers integrals aixafades fins aconseguir una consistència similar al pa ratllat.
Una cullerada petita de vinagre







Primerament, preparem el garum, que utilitzarem com a liquamen:

Traiem el pinyol a les olives, les posem a la mà de morter juntament amb les anxoves ben escorregudes i l'orenga. Aixafem fins aconseguir la consistència d'una pasta. Lliguem amb l'oli. També ho podem triturar tot amb un robot de cuina.

A continuació, fregim els filets de paletilla en una paella amb oli. Retirem i deixem refredar. Tallem els filets en daus d'uns 2 cm. Reservem.

En una cassola, posem l'oli de fregir el porc i el suc que hagi deixat anar. Afegim un vas d'aigua, la salsa de soja, la pasta d'anxoves, el porro, les fulles de cilantre, els talls de llonganissa i la carn de la paletilla. Deixem coure a foc baix. Passats uns 15 minuts, afegim els talls de mançana.

Mentrestant, preparem els ingredients de la salsa:

A la mà de morter, aixafem el pebre amb el comí, el cilantre, la menta i els alls. Barregem amb la salsa de soja, la pasta d'anxoves, el vi de Marsala, la mel i el vinagre. Posem al foc i deixem que arrenqui el bull i que evapori l'alcohol del vi (uns cinc minuts). Afegim els crackers i remenem bé, incorporant la cullerada petita de vinagre. 

Aboquem aquesta salsa pel damunt de la carn, sacsem bé per barrejar la salsa amb la carn. Servim amb pebre negre mòlt.

I, si ens volem posar més en situació, un breu i deliciós poema de Catul abans de tastar el plat.








Soparàs bé, Fàbul meu, a casa meva, 
d'aquí pocs dies, si els deús et son favorables
i si portes amb tu un bon i abundant sopar
i una bella jove, i vi i sal i molt de riure.
Tot això, si ho portes, deia, maco, 
soparàs bé; doncs del teu Catul
la bossa és plena de teranyines.
Però per contra, rebràs amor sincer
o quelcom més dolç i distingit:
doncs et donaré un perfum que a la meva noia
van donar les Venus i Cupidons:
que tu, quan l'oloris, pregaràs als deús,
Fàbul, que et facin tot tu nas.


dimecres, 15 de gener del 2014

Filet de porc amb salsa Cumberland



Darrere el porc fi, bon vi








Aquest és un plat que podem servir un dia que tinguem convidats i que ens farà quedar molt bé. És un plat força saludable, amb pocs greixos i un sabor, al meu gust, exquisit. Sembla que el nom de la salsa fa honor al duc de Cumberland,  però que fou popularitzada pel gastrònom Escoffier. Els ingredients més destacats són la fruita, la mostassa, el vi d'Oporto, i també se li pot afegir gingebre.
Aquesta recepta l'he tret del número de gener de la revista Thermomix. A casa l'hem feta amb algunes adaptacions: la carn s'havia de coure al vapor, però jo l'he feta en medallons a la planxa. Enlloc de mantega, he utilitzat oli d'oliva per sofregir les escalunyes. I, pel que fa al vi, hi he posat meitat Oporto i meitat Pedro Ximénez.







Per 6 persones:

2 peces de filet de porc

Sal

Pebre negre mòlt

200 grams d'aigua

La pell d'una taronja, sense part blanca, tallada en juliana molt fina

La pell d'un llimó, sense part blanca, tallada en juliana molt fina

2 escalunyes

40 grams d'oli d'oliva (a la recepta original mantega)

400  grams de vi d'Oporto (jo 350 grams, meitat Oporto i meitat Pedro Ximénez)

Una cullerada de Maizena

100 grams de suc de taronja

Mitja culleradeta de mostassa

250 grams de melmelada de groselles o de gerds

Fruits del bosc per decorar








A la manera tradicional:

Primerament, escaldem les pells de la taronja i el llimó, deixant-les dos minuts en aigua bullint. Retirem, escorrem i assequem bé amb paper absorbent. Reservem.

Sofregim les escalunyes picades en una cassola amb oli d'oliva. Quan comencin a estar transparents, hi aboquem el vi i deixem coure, destapat, per evaporar l'alcohol i reduir una mica.

Mentrestant, desfem la Maizena en el suc de taronja. Quan el vi hagi reduït una mica i hagi evaporat l'alcohol, afegim a la cassola el suc de taronja, la mostassa, un polsim de pebre, un polsim de sal i la melmelada. Deixem coure uns cinc minuts. Finalment, afegim les pells dels cítrics i deixem un parell de minuts més. Passem la salsa a una salsera i reservem.

Fem els medallons de filet a la planxa. Un cop cuits, salpebrem. Servim immediatament amb la salsa. Podem afegir uns fruits del bosc per decorar i aportar frescor. Menjats amb la carn i la salsa són deliciosos.









Amb Thermomix:

Per preparar la salsa, posem l'aigua al vas de la Thermomix i fem bullir programant 4 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1. Hi afegim la pell de la taronja i del llimó i escaldem 2 minuts, temperatura Varoma, gir a l'esquerra i velocitat cullera. Retirem, colem les pells, les assequem amb paper absorbent i reservem.

Posem al vas les escalunyes i piquem 4 segons, velocitat 5. Afegim l'oli d'oliva i sofregim 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1. A continuació, hi aboquem el vi i programem 15 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1, sense cubilet.

Mentrestant, desfem la Maizena dins del suc de taronja. Un cop passats els 15 minuts, aboquem al vas el suc de taronja, la mostassa, un polsim de pebre, un polsim de sal i la melmelada. Programem 5 minuts, 100 graus, velocitat 5.

Afegim les pells de la taronja i el llimó i barregem 5 segons, velocitat 3. Passem la salsa a una salsera.

Fem els medallons de filet a la planxa. Un cop cuits, salpebrem. Servim immediatament amb la salsa. Podem afegir uns fruits del bosc per decorar i aportar frescor. Menjats amb la carn i la salsa són deliciosos.

Aquesta salsa s'acostuma a servir freda i és ideal per carn freda com el pernil cuit. De fet, a la recepta original el filet de porc es cuina al vapor per donar-li aquesta textura, però a casa ens agrada més la carn acabada de fer, de manera que vam adaptar la recepta al nostre gust.






diumenge, 22 de desembre del 2013

Pollastre amb fredolics i fruits secs i picada de torrons i xocolata



Ditxós mes, que entra amb llardons i surt amb torrons








Quan vaig llegir la proposta del Memòries d'una cuinera d'aquest mes, vaig pensar de seguida en una conversa que havia tingut uns dies abans en una torroneria del Carrer Major. Com és de suposar, a casa nostra es consumeixen torrons d'Agramunt, és clar. Doncs mentre el Pavel i la Vica remenaven amunt i avall i triaven varietats que jo desconeixia - estic escrivint i tastant un torró soufflé dur cruixent deliciós-, jo anava parlant amb la venedora de l'enrenou de menjars d'aquestes festes. I  parlant de plats, em comenta:

-I si et sobra torró després de les festes, aprofita'l per posar-lo a les picades. El tou queda molt bo.

I cap a casa me'n vaig anar amb aquesta idea al cap. L'endemà, diumenge, vaig fer un pollastre rostit amb fruits secs i fredolics, amb una picada de torró i xocolata. I un polsim de canyella. I ja l'hem repetida un parell de cops. Acabat de fer és molt saborós, però d'un dia per l'altre encara ho és més. Si algú vol una recepta de pollastre per Nadal i encara no s'ha decidit, aquesta és una bona opció.








Per 5-6 persones:

Un pollastre d'uns 2 quilos i mig
Una ceba mitjana
3 grans d'all
100 grams de tomata natural triturada
Un vas de vi ranci
Un vas de brou de pollastre
Un pot de fredolics en conserva de bona qualitat
12 prunes seques
12 orellanes
Un sarpat de pinyons

Per la picada:

Un tall de torró tou d'ametlla d'uns 2 centímetres
Mitja presa de xocolata (5 grams)
Un all
2 carquinyolis
Sal
Un polsim de canyella
Un raig de vi ranci







Comencem daurant el pollastre, prèviament salpebrat, en una cassola amb oli. Retirem.

A la mateixa cassola hi sofregim la ceba i els alls, tot ben picat, fins que la ceba quedi transparent. Hi afegim la tomata i deixem sofregir fins que canviï de color i agafi una tonalitat daurada. Llavors hi incorporem el pollastre i afegim el vi ranci, deixant que evapori l'alcohol.

Quan notem que l'alcohol s'ha evaporat, hi afegim mig vas de brou de pollastre, tapem i deixem coure a foc mig uns 20 minuts.

Mentrestant, preparem la picada: posem tots els ingredients al morter, els aixafem bé, hi afegim el raig de vi ranci i remenem bé.

Escorrem els fredolics i els incorporem a la cassola. Hi aboquem també la picada, sacsem la cassola i deixem un moment destapat fins que evapori l'olor de l'alcohol de la picada. Tornem a tapar i deixem uns 20 minuts més a foc suau. Quan quedin uns 10 minuts, hi afegim els fruits secs.

Si veiem que la salsa queda espessa, hi afegim una mica més de brou de pollastre.



dijous, 28 de novembre del 2013

Cassola de rovellons amb llonganissa i xoriço



De la missa i de la llonganissa, fins els trossos en són bons








Aquest va ser el sopar d'ahir. Uns rovellons preciosos i serenys que vam cuinar amb llonganissa i xoriço. Un plat una mica consistent per a un sopar, d'acord. Però el truc va estar en menjar-ne una ració petita i acompanyar-lo d'una fruita o un iogurt per postres. Com és un plat que continua essent deliciós d'un dia per l'altre, avui ja ens hem trobat el dinar fet. Per gaudir-ne encara més, l'hem acompanyat amb una torrada de pa de pagès sucada amb all. Amb una amanida i una fruita per acabar, hem tingut un dinar de luxe.









Per 6 persones necessitarem:

Un quilo de rovellons
Una llonganissa amb pebre
Un xoriço roig (el picant al gust de cadascú). També s'hi pot posar xistorra
3 grans d'all
Oli d'oliva
Sal
Pebre negre mòlt








Comencem netejant bé els rovellons amb un drap i traient-los la terra i les brosses. Comprovem que estiguin serenys i, si cal, traiem els trossos corcats.

En una cassola amb oli, enrossim la llonganissa, tallada a trossos d'uns quatre dits. A continuació hi incorporem el xoriço o la xistorra i enrossim. 

Afegim els alls laminats, deixem que agafin color i hi posem els rovellons. Salpebrem i deixem arrencar el bull i coure uns cinc minuts. Abaixem el foc, tapem la cassola i deixem coure uns cinc minuts més. Deixem reposar tapat una estona, mentre parem la taula i preparem l'amanida.






dimecres, 23 d’octubre del 2013

Conill amb vermut, bolets i carabassa



El caçador, molts conills a la boca i pocs al sarró








Hem fet un conill a la cassola amb sabors de tardor. Si hagués d'associar una olor a la tardor, diria que és l'olor dolça de la fruita caiguda pels marges dels camins, o la de les figueres carregades de fruits. Doncs un toc d'aquesta dolçor és el que porta aquest plat de conill, amb el vermut i la carabassa. I no hi podien faltar els bolets i unes herbes aromàtiques. I la picada per acabar. Recomanem tenir una bona llesca de pa a la vora per anar-lo sucant a la salsa.

Amb aquesta recepta participo al Reto de octubre de  Cocineros del Mundo en G+ categoria Salado, patrocinat per La Casona de Salamanca.
















Per 5 persones necessitarem:
Un conill tallat a trossos
Una cabeça d'alls
Una branqueta de timó
Una branqueta de romer
Un vaset de vermut
300 grams de bolets variats
350 grams de carabassa
Oli d'oliva
Sal
Pebre negre mòlt


Per la picada:
Dos grans d'all
Un sarpat d'avellanes
El fetge del conill
Unes fulles de julivert
Sal








Comencem salpebrant el conill i daurant-lo, amb el seu fetge, en una cassola amb oli. Quan el conill comenci a agafar color, hi afegim els alls pelats i les herbes i deixem coure fins que els alls estiguin daurats.


Retirem el fetge, que ja estarà ben cuit,  i el posem al morter. Llavors afegim a la cassola el vermut i deixem evaporar l'alcohol uns minuts. A continuació, hi posem els bolets i els deixem coure uns 10 minuts, fins que hagin soltat tot el seu líquid i veiem que la salsa comença a prendre consistència.









Mentrestant, preparem la picada, aixafant bé tots els ingredients al morter. Aboquem la picada a la cassola, afegint una mica d'aigua, si cal, i deixem coure uns 15 minuts tapat i a foc suau.

Tallem la carabassa a daus petits I els fregim en una paella amb oli abundant. Retirem i deixem un instant damunt de paper de cuina perquè absorbeixi el greix sobrant. Salpebrem i afegim a la cassola del conill, amb el foc ja apagat, sacsant una mica per integrar la carabassa al guisat. Tapem i deixem reposar fins al moment de servir.  I si en sobra, cap problema: d'un dia per l'altre està deliciós.










dilluns, 7 d’octubre del 2013

Pollastre al forn amb figues i vi ranci



Un bon dinar treu la gana de sopar








Ja feia dies que volíem provar de fer pollastre amb figues. Fa uns dies, el Francesc d'A la taula i al llit va publicar un pollastre amb figues, el seu fet a la cassola, amb un aspecte molt apetitós. Nosaltres l'hem fet al forn, com moltes vegades fem amb altres fruites. Aquest cop, amb les figues fosques de la nostra figuera, que encara ens en va donant. Molt fàcil de fer, el pollastre es cou amb l'oli, el suc de llimó i el seu propi suc. I les figues, posades més tard, amoroseixen la carn i deixen anar la seva pròpia aroma que es barreja amb la resta del suc a la safata. Per menjar-lo, tallem les figues a quarts i punxem un tall de pollastre i un tall de figa. I després suquem pa a la salsa. Menjar de diumenge.



Per 6 persones necessitarem:

Un pollastre tallat a trossos
12 figues negres
Oli d'oliva
El suc d'un llimó
Sal
Sucre
Pebre negre mòlt
Canyella en pols
Mig vas de vi ranci








Salpebrem el pollastre pels dos costats i el posem en una safata apta per al forn que haurem sucat amb una mica d'oli. Reguem el pollastre amb el suc de llimó i un raig d'oli i l'empolvorem amb un polsim de canyella. Posem al forn a 200 graus durant uns 30 minuts.

Mentrestant, rentem i assequem les figues. Els fem un tall en forma de creu per la part de dalt. Hem de tenir cura que el tall no arribi a la meitat del fruit, si no s'obrirà i l'interior es courà massa, i el que ens interessa és que la figa conservi la seva melositat un cop cuita. Condimentem amb un polsim de sucre, canyella i pebre negre. 








Quan el pollastre estigui daurat per un costat, li donem la volta als talls i hi afegim mig vas de vi ranci. Deixem coure uns 15 minuts i llavors hi afegim les figues. Al moment de posar-les al forn, reguem cada figa amb una mica del suc de la cocció. Deixem coure uns 15 minuts més, fins que veiem el pollastre ben daurat.








dimarts, 20 d’agost del 2013

Melmelada de pebrots verds i burguer a la catalana



Un bon català de les pedres en fa pa











Aquest matí l'hem passat fent melmelades. Una d'elles ha estat la de pebrots verds, per aprofitar tot el bé de Déu que ens dóna l'hort aquests dies. Com no volíem complicar-nos la vida amb el dinar, hem decidit fer unes hamburgueses amb patates i una amanida. Però quan hem tingut la melmelada feta i l'hem tastada, se'ns ha acudit que podria ben bé acompanyar les hamburgueses. I d'allí a muntar el nostre burguer a la catalana ha estat un moment: Unes torrades de pa de pagès fregades amb all; tomata, ceba i olives mortes damunt d'una llesca i l'hamburguesa amb la melmelada de pebrots al damunt de l'altra. I les patates fregides per acabar-lo de guarnir. Els adolescents de la casa l'han devorat. I nosaltres també.












La recepta de la melmelada de pebrots verds la vam trobar a La cajita de nieveselena.


Per fer la melmelada necessitarem:

750 grams de pebrots verds, ja nets i sense llavors
250 grams de sucre
50 grams d'oli d'oliva
Un pessic de sal

Posem els pebrots al vas de la Thermomix i els piquem 5 segons a velocitat 5. Afegim el sucre, l'oli i la sal i programem 25 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1. Quan faltin 5 minuts per acabar el temps, traiem el cubilet per a que evaporin bé els líquids.

Comprovem la textura de la melmelada. Si la volem menys grumollosa, podem triturar uns segons a velocitat 7.

Posem la melmelada en pots prèviament esterilitzats, tapem i posem els pots de cap per avall per a que facin el buit. Deixem fins que s'hagin refredat completament.

Si volem que la melmelada ens duri més, podem fer bullir els pots submergits en aigua durant 15 minuts.













Per a fer 4 burguers necessitarem:

4 hamburgueses de vedella
4 torrades de pa de pagès tallades per la meitat
Una ceba
Un gra d'all
Olives mortes
Oli d'oliva
Melmelada de pebrots verds
2 patates grans
2 grans d'all

Tallem la ceba a làmines i la deixem amb sal i vinagre mentre fem les patates i les hamburgueses.

Fregim les patates en oli d'oliva abundant. Quan estiguin gairebé fetes, els afegim 2 grans d'all laminats i deixem enrossir. Traiem les patates, les deixem un minut en paper absorbent i les dipositem en una safata. Salem i reservem.

Mentrestant, anem coent les hamburgueses en una graella.

Torrem el pa de pagès, el freguem amb l'all i hi afegim un raig d'oli.

Damunt d'una de les meitats del pa hi posem una mica de tomata tallada a gallons, una mica de la ceba, prèviament passada per aigua per eliminar la sal i el vinagre, i unes quantes olives mortes. Reguem amb un fil d'oli d'oliva i un polsim de sal.

A l'altra meitat de la torrada hi dipositem l'hamburguesa i la guarnim amb una cullerada de melmelada de pebrots. Acabem de guarnir el plat amb les patates fregides.





dimarts, 6 d’agost del 2013

Lasanya d'albergínies i carn



Quan l'agost plora, la verdura és bona










Aquests dies estem tenint una autèntica invasió d'albergínies, pebrots i carabassons a l'hort. Cada dia en mengem d'una manera o altra. Avui hem aprofitat les albergínies que ens ha portat el Josep de l'hort de bon matí. Hem fet una lasanya utilitzant les albergínies enlloc de pasta. Aquest plat és la nostra versió lleugera de la moussaka grega, que porta albergínies fregides i beixamel amb formatge a cada capa, a més de la carn. Nosaltres hem fet les albergínies al vapor i només hem posat beixamel a la capa superior. De formatge, només una mica d'emmental per gratinar.











La recepta és amb Thermomix i feta en dues tandes, perquè el vas de la màquina no té capacitat per tanta quantitat de menjar (érem 10). Sembla una pèrdua de temps, però com no cal estar pendent d'anar remenant la cassola, mentrestant podem aprofitar per a fer altres coses. Si la fem a la manera tradicional, llavors sí que la podem fer tota d'un cop en una cassola ben gran.

Per 10 persones necessitarem:

Un quilo i mig d'albergínies
Mig quilo de carn picada de vedella
Mig quilo de carn picada de porc
Dues cebes grosses
Dos grans d'all
800 grams de tomata natural pelada i triturada
Julivert
Orenga
Alfàbrega
Pebre negre mòlt
Sal
100 grams d'oli d'oliva

Per la beixamel (amb Thermomix):

50 grams d'oli d'oliva
110 grams de farina
800 grams de llet
Nou moscada
Pebre negre mòlt
Sal









Formatge emmental ratllat per gratinar

Rentem les albergínies i les tallem a làmines de mig centímetre aproximadament. Els posem sal i les situem al recipient Varoma de costat, de manera que el vapor pugui circular per tot el recipient. Reservem.

Posem al vas de la Thermomix una ceba tallada a quarts i un gra d'all i piquem 5 segons, velocitat 5. Afegim 50 grams d'oli d'oliva i sofregim 7 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.

A continuació, afegim mig quilo de carn picada barrejada (250 grams de vedella i 250 grams de porc). Remenem amb l'espàtula, salpebrem i programem 5 minuts, temperatura Varoma, gir a l'esquerra i velocitat cullera.

Incorporem la meitat de la tomata (400 grams) i les herbes i programem 20 minuts, temperatura Varoma, gir a l'esquerra, velocitat cullera. Posem al damunt del vas el recipient Varoma amb les albergínies per a que es puguin coure amb el vapor del sofregit.
Passat el temps, comprovem que les albergínies estan tendres. Si cal, programem uns minuts més.

En una safata apta per al forn, posem una capa d'albergínies. Damunt hi aboquem el sofregit amb la carn. Al final hem de tenir 3 capes d'albergínies i 2 de carn, començant i acabant per les albergínies. Si només volem fer el plat per 5 persones, amb aquestes quantitats en tindrem prou i només caldrà afegir la beixamel. Si, en canvi, volem cuinar per a 10 persones, caldrà repetir tot el procés de nou ( fer el sofregit i les albergínies al vapor).

Un cop tinguem preparades les capes de la lasanya, preparem la beixamel.

Posem al vas de la Thermomix l'oli i programem 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 2. Incorporem la farina i programem un minut, temperatura Varoma, velocitat 2. A continuació, hi afegim la llet, la nou moscada, el pebre i la sal i barregem 5 segons, velocitat 7. Programem 7 minuts, 90 graus, velocitat 4.

Aboquem la beixamel pel damunt de la lasanya, escampem una mica de formatge ratllat i gratinem uns minuts al forn.









A la manera tradicional:

Preparem les albergínies tal com hem explicat anteriorment i les posem en un cistellet per coure al vapor. Posem un cassola amb aigua al foc i, quan arrenqui el bull, hi posem al damunt el cistellet amb les albergínies i deixem coure uns 15-18 minuts, comprovant que les albergínies quedin tendres.

Piquem les cebes i els alls i els sofregim en una cassola amb oli d'oliva. Afegim la carn salpebrada, la deixem sofregir uns minuts i hi aboquem la tomata amb les herbes. Deixem reduir la tomata fins obtenir una salsa una mica espessa.

Fem una beixamel enrossint la farina en l'oli i afegint-hi la llet, la nou moscada, el pebre i la sal. Remenem continuadament fins que la salsa agafi la consistència adequada.

Muntem la lasanya: primer una capa d'albergínies, cobrim amb la meitat del sofregit i hi posem una segona capa d'albergínies. Al damunt hi aboquem la resta del sofregit i acabem amb una tercera capa d'albergínies. Finalment, cobrim amb la beixamel, hi posem formatge ratllat i gratinem uns minuts al forn.






diumenge, 4 d’agost del 2013

Conill amb samfaina



Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomates







Un plat ben estiuenc, i és que tots els ingredients de la samfaina són del nostre hort. Les cebes i els alls, ja secs, collits durant la primavera. Els carabassons, les tomates, els pebrots i les albergínies acabats de collir, rentats a raig d'aixeta i directes a la cassola.

Que qui eren Sant Nin i Sant Non? Aquí en tenim una petita explicació.






Per 8 persones necessitarem:

Un conill tallat a trossos per fer a la cassola

Dues cebes grosses tallades a daus.
Dos grans d'all picats
Dues tomates grosses sense les llavors i tallades a daus
Dos pebrots (els nostres verds, encara no en tenim de rojos) tallats a daus
Dues albergínies mitjanes tallades a daus
Dos carabassons mitjans tallats a daus

Oli d'oliva
Sal
Pebre negre mòlt







Salpebrem el conill i l'enrossim en una cassola amb oli d'oliva ben roent. Un cop enrossit, reservem.


A la mateixa cassola hi sofregim la ceba. Quan comenci a estar tendra, hi afegim els alls. A continuació, hi anem abocant la resta de verdures, deixant uns minuts entre cadascuna i en aquest ordre: la tomata, els carabassons i les albergínies. Deixem coure a foc suau fins que la samfaina comenci a estar tendra. Comprovem el punt de sal i hi afegim el conill. Deixem coure a foc suau fins que el conill estigui fet.













dimarts, 16 de juliol del 2013

Pollastre al forn amb albercocs



L'albercoc, pel juny, en vuit dies és groc









Doncs aquest any no ha estat així, almenys als nostres arbres. La fresca del mes de maig i del juny han endarrerit l'arribada dels albercocs que, per fi, ja són aquí. Avui els hem fet amb pollastre al forn, amb una mica de llimó, pebre i canyella i ben regats amb oli d'oliva. És una recepta que va bé amb la fruita, ja l'havíem feta amb codony i amb mançanes i, ara, la combinació amb els albercocs ha estat un encert. 






Per 6 persones necessitarem:

6 cuixes de pollastre, partides en dos trossos
6 albercocs partits per la meitat i sense l'os (1 per persona, però com queden molt bons,  se'n poden posar més)
Un llimó gran, o dos de mitjans
Sal
Pebre negre mòlt
Canyella











Escalfem el forn a 200 graus.

Mentrestant, salpebrem el pollastre i el posem en una safata per al forn. El ruixem amb el suc del mig llimó i afegim un polsim de canyella a cada peça. Enfornem i anem girant per a que es dauri per tots els costats. 

Preparem els albercocs: els netegem, els partim per la meitat i els traiem l'os. Els posem en una safata de cap per amunt i els reguem amb el suc de l'altre mig llimó i els condimentem amb un polsim de pebre negre i de canyella. Reservem.

Passats uns 45 minuts, o quan veiem que al pollastre li falten uns 20 minuts (cadascú es coneix el seu forn), hi posem els albercocs de cara amunt repartits entre els talls de pollastre.