En el cau dels conills, lo que fan els pares fan els fills
Fa més d'un mes que no publico cap recepta. Em sap greu, el mes de novembre ha estat intens, amb molta feina i gairebé cap hora lliure. La cuina se n'ha resentit i també el blog. El que queda de desembre fins les festes no promet ser gaire millor, però he pogut esgarrapar una estona per penjar aquesta cassola que vam dinar ja fa uns quants dies, amb uns magnífics rovellons que ens van dur. Un plat de tardor on hem combinat el conill, la llonganissa i els bolets. I una picada per donar-li el toc final. I a sucar-hi pa.
Ingredients per 6 persones:
Un conill tallat a trossos per fer a la cassola
Una llonganissa amb pebre (jo ibèrica)
750 grams de rovellons
6 grans d'all
Sal
Pebre negre mòlt
Oli d'oliva
Per la picada:
El fetge del conill fregit
Un gra d'all
Un grapat d'ametlles torrades
Unes fulles de julivert
Un vaset de vi ranci (per deixatar la picada)
En primer lloc, daurem el conill, prèviament salpebrat, i la llonganissa a la cassola amb oli. Quan hagin agafat un color lleugerament daurat, hi afegim els alls pelats i sencers i deixem que continuï coent. Mentrestant, netegem bé els rovellons i els tallem a trossos si són de mida gran.
Aboquem els rovellons, sacsem la cassola per barrejar els ingredients, rectifiquem de sal i pebre, deixem coure un parell de minuts, tapem la cassola.
Preparem la picada aixafant tots els ingredients amb la mà de morter.
Quan els rovellons estiguin cuits, hi aboquem la picada deixatada amb el vi ranci. Sacsem la cassola i deixem coure destapat fins que evapori l'alcohol. Tapem i deixem reposar uns minuts abans de servir.
Rovellons!!!!!!!! Quina combinació més bona!! El conill i la llagonissa els podria trobar per aquí a també però els rovellons... ostres... cosetes d'aquelles de 'no hi ha com a casa' :) Una abraçada
ResponEliminaI s'ha d'aprofitar la temporada, que després estarem un any sencer sense menjar rovellons! Petons.
EliminaNoia..doncs si amb poc temps fas aquests platillos...amb unes hores per endavant que tremoli l'Adrià!!! Petonarros!!!
ResponEliminaAquests són plats de dissabte o diumenge, que hi ha una mica més de temps. Durant la setmana, impossible! Petons.
EliminaEm tenies preocupada! Me n'alegro molt que estiguis bé i que tornis publicar, ja tindras més temps hi ha moments de tot, oi? Un plat impressionant aquesta cassoleta, un petó maca!
ResponEliminaLes receptes que m'agraden
Gràcies, Pilar, encara estic molt enfeinada però miraré d'esgarrapar una mica de temps per anar publicant. Una abraçada.
EliminaM'encanta, quina pinta fa!! Ja et trobàvem a faltar. Petons!
ResponEliminaI jo també us trobava a faltar a vosaltres. Una alegria retrobar-nos. Petons.
EliminaTots tenim puntes de feina o d'altres coses que ens fan deixar el blog en segon terme. El més important és que, com el Guadiana, tornem heheh
ResponEliminahas fet una cassoleta boníssima. me l'apunto i segur que la faré ja que ens encanta el conill, som fans de la llangonissa i com no dels bolets, i ens agraden moltíssims els plats de xup-xup acabats amb una bona picada!!!!
PTNTS
Dolça
Sí, Glòria, ens hem d'adaptar al que ens toca i ara em toca feina i més feina. Però de tant en tant una cassoleta com aquesta t'alegra la vida, no? Petons.
EliminaJa fa prop de 2 mesos que vaig deixar la carn, i per tant com a decisió molt pensada no enalteixo cap plat que en porti, pero m'apropo a la teva finestreta, per dirte que encar que vaig un xic atabalada per moltes coses, si que tinc un bon record de tu i que m'agrada moltíssim veuret en la meva finestreta.
ResponEliminaUNA ABRAÇÁDA DE TOT COR CHUS :))))
Conxita
Doncs una forta abraçada de part meva, Conxita. Me n'alegro de tornar a estar en contacte. Petons.
EliminaHa de ser molt bo, aquest conill!
ResponEliminaSí que ho era, un plat de tardor i de diumenge! Petons.
EliminaT'enyorava i a la vegada patia que la teva absència no fos per un problema greu...... M'alegra saber que és per motiu de feina!!!! I, senyora, has tornat forta!!! Quin plat!!!! Fabulós!!!
ResponEliminaPetons,
Olga
Gràcies, Olga, per sort no es tracta de res preocupant sinó de feina que em surt per les orelles. A veure si descanso una mica aquestes vacances. Un petonàs.
EliminaXus! se't trobava a faltar per aquí, a veure si poc a poc vas guanyant una mica de temps per dedicar-lo al blog i portar-nos receptes tan bones com aquesta d'avui! una cassoleta tremenda! un petó!!
ResponEliminaSí, Eva, ja tenia ganes de posar-me una estoneta al blog. Espero recuperar el temps perdut aquestes festes de Nadal. Una abraçada.
EliminaChus que passis molt bones festes amb la gent que t'estimes! Una abraçada maca, molts petonsci feliç Nadal!
ResponEliminaLes receptes que m'agraden
El mateix et desitjo, Pilar: molt bones festes i que les gaudeixes amb els qui t'estimes. Una abraçada ben forta.
Elimina