Cassola de rovellons amb llonganissa i xoriço

De la missa i de la llonganissa, fins els trossos en són bons

Aquest va ser el sopar d'ahir. Uns rovellons preciosos i serenys que vam cuinar amb llonganissa i xoriço. Un plat una mica consistent per a un sopar, d'acord. Però el truc va estar en menjar-ne una ració petita i acompanyar-lo d'una fruita o un iogurt per postres. Com és un plat que continua essent deliciós d'un dia per l'altre, avui ja ens hem trobat el dinar fet. Per gaudir-ne encara més, l'hem acompanyat amb una torrada de pa de pagès sucada amb all. Amb una amanida i una fruita per acabar, hem tingut un dinar de luxe.

Per 6 persones necessitarem:

Un quilo de rovellons
Una llonganissa amb pebre
Un xoriço roig (el picant al gust de cadascú). També s'hi pot posar xistorra
3 grans d'all
Oli d'oliva
Sal
Pebre negre mòlt

Comencem netejant bé els rovellons amb un drap i traient-los la terra i les brosses. Comprovem que estiguin serenys i, si cal, traiem els trossos corcats.

En una cassola amb oli, enrossim la llonganissa, tallada a trossos d'uns quatre dits. A continuació hi incorporem el xoriço o la xistorra i enrossim. 

Afegim els alls laminats, deixem que agafin color i hi posem els rovellons. Salpebrem i deixem arrencar el bull i coure uns cinc minuts. Abaixem el foc, tapem la cassola i deixem coure uns cinc minuts més. Deixem reposar tapat una estona, mentre parem la taula i preparem l'amanida.

Blogs contra la fam: Olla de cigrons amb verdures i arròs

De cigró a cigró, hi ha de poder jeure un moltó

Aquesta entrada és per adherir-nos a Blogs contra la fam, una iniciativa nascuda a Facebook per promoure el Gran Recapte d'Aliments, que tindrà lloc els dies 29 i 30 de novembre, a càrrec del Banc dels Aliments.

Els blocs han de publicar a Facebook una recepta econòmica basada en algun dels aliments bàsics que recull el Banc dels Aliments: llegums, pasta, llaunes de peix en conserva, farinetes per nadons, oli.......

Aquests és el primer any que participem en aquesta iniciativa des del bloc, però ja és el tercer any que hi participem des del nostre Institut. Un grup d'alumnes s'encarreguen de recollir recapte per les aules durant els primers dies de desembre. Un cop recollit, són els mateixos alumnes, acompanyats de professorat, qui fan arribar el nostre recapte al Banc d'Aliments. He de dir que, tot i que moltes famílies es troben en una situació precària, la participació és massiva. Fins i tot les famílies que menys poden contribueixen amb el seu petit gra de sorra: un paquet d'arròs, una llauna de sardines..... Una marea solidària que ens fa sentir orgullosos del nostre alumnat.

La nostra contribució des del bloc és aquesta olla de cigrons amb verdures i arròs. És un plat complet ric en hidrats de carboni d'absorció lenta i en proteïnes, enriquides amb la presència de l'arròs. També aporta fibra, minerals i vitamines.

Per 6 persones necessitarem:

Una ceba grossa
Tres grans d'all
Un porro
3 pastanagues mitjanes
Un tall de carabassa (uns 200 grams)
150 grams d'espinacs
400 grams de cigrons cuits
2 tasses de cafè d'arròs
Un litre i mig de brou de pollastre
Mitja culleradeta de pebre roig dolç
Sal
Oli

Piquem la ceba ben fina i la posem a sofregir a l'olla. Piquem també els alls i tallem el porro a rodanxes ben fines i ho afegim tot a l'olla. Deixem sofregir a foc mig, vigilant que no es cremi.

Mentrestant, pelem les pastanagues i les tallem a daus. Les afegim al sofregit.

A continuació, fem el mateix amb la carabassa i també la incorporem a l'olla. Deixem uns cinc minuts i hi posem els espinacs.

Quan veiem que les verdures comencen a estar tendres, hi aboquem els cigrons cuits i escorreguts. Remenem i deixem coure uns cinc minuts. Incorporem el pebre roig, remenem un moment i hi aboquem el brou de pollastre. Salem. Tapem i deixem arrencar el bull.

Quan l'olla bulli, hi posem l'arròs i deixem coure uns 20 minuts tapat.

Deixem reposar uns minuts abans de servir. Aquest plat està també molt bo l'endemà de fer-lo. A casa en fem sempre una mica més del compte i així ja ens trobem el dinar fet l'endemà.

Flam pijama

Diumenge com que no es treballa, es menja

La proposta del Memòries d'una cuinera d'aquest mes ha estat un viatge en el temps: als diumenges de la meva infantesa. Un bon dinar i, per acabar, un pijama. Aquestes eren les postres per excel·lència dels nostres diumenges: flam, un parell de talls de préssec en almívar de casa i una galeta o un melindro per acompanyar. I la cirereta del plat: un minúscul rajolí de Cointreau o de Calisay que el nostre pare ens posava al damunt del flam. Quina delícia! I entre cullerada i cullerada, vèiem La Casa de la Pradera, i la Heidi, i més endavant el mil cops repetit Verano Azul...... Totes aquestes sèries tenen el mateix gust per a mi: el del pijama.

Aquest plat és a mig camí del flam i del púding. Volia fer un flam que inclogués els melindros, el préssec i el Cointreau. Amb les quantitats de la recepta va sortir un flam familiar , per sis persones, i sis d'individuals. El flam gros o familiar va quedar més lleuger, mentre que els individuals van resultar més consistents, doncs les flameres les vaig recobrir amb melindros pels costats. Un d'aquests flams és un berenar ben complet per als nens al tornar de l'escola. La part exterior és esponjosa, amb els melindros amarats de la crema. L'interior és cremós, amb els talls de préssec barrejats amb el flam. Si fem els flams per als nens, podem prescindir del Cointreau.

Un litre de llet

7 ous

250 grams de sucre

Mig pal de canyella

Un tall petit de pell de llimó sense part blanca

Un vas de xupito de Cointreau o un altre licor de taronja

Dos talls de préssec en almívar

25 melindros

A més, sucre per fer el caramel (unes 10 cullerades)

Escalfem el forn a 180 graus.

Preparem el caramel posant el sucre al foc i movent el recipient lentament fins que tinguem tot el sucre fos i agafi un color daurat. Aboquem el caramel al fons dels motlles.

A continuació, posem a bullir la llet amb la canyella i la pell de llimó. Mentrestant, batem el sucre amb els ous fins aconseguir una consistència cremosa.

Tallem el préssec a daus petits. 

Posem el Cointreau en un plat petit i hi anem mullant els melindros. Folrem amb aquests els costats de les flameres individuals, retallant-ne la part que surti de la flamera. Reservem els talls que ens sobrin.

Quan la llet arrenqui el bull, la traiem del foc, la colem i la aboquem a poc a poc a la mescla de sucre i ous, sense deixar de remenar. Afegim a aquesta barreja els daus de prèssec.

Omplim les flameres individuals amb la crema. Com els melindros absorbiran líquid, serà necessari reomplir una mica més al cap d'un parell de minuts.

Omplim també la flamera familiar, deixant un dit fins arribar a dalt. Cobrim amb els melindros restants i els trossos que ens han sobrat de les flameres individuals.

Posem els motlles en un recipient de vidre que omplirem d'aigua fins arribar a una mica més de la meitat de l'altura dels motlles. Posem al forn a 180 graus. El flam gran va necessitar una hora, mentre que els petits van estar fets en uns 40 minuts. Per comprovar si estan cuits, punxem amb una agulla i, si surt seca, ja els podem traure.

Deixem refredar completament i guardem a la nevera tapats amb paper d'alumini o film transparent fins el moment de menjar.

Arròs amb bacallà i bolets

Arròs i sol, mai n'hi ha prou

Dissabte ens vam despertar amb pluja. Des del llit, les cortines deixaven passar la foscor grisa del carrer i podíem percebre el xip xip de les gotes que queien. Tot convidava a la mandra i a quedar-se a casa. Tot eren moviments lents, indolents, sense pressa. Un esmorzar llarg i dolç, la calefacció encesa i la bata ben cenyida a la cintura. I un matí llarg i tranquil, mentre fora feia fred i seguia plovent. A l'hora de dinar, vam buscar al rebost: uns bolets secs, bacallà esqueixat, arròs, verdures pel sofregit. Per què no regalar-nos un arròs amb bacallà i bolets?

Per 7 persones necessitarem:

Una ceba grossa
4 grans d'all
Un pebrot verd gran
2 tomates mitjanes
500 grams de bacallà esqueixat
60 grams de bolets secs
700 grams d'arròs bomba
Un litre i mig d'aigua
Una mica de l'aigua d'hidratar els bolets ( uns 250 ml.)
Oli d'oliva
Sal

Posem el bacallà a dessalar. Com el nostre era bacallà esqueixat, el vam posar en remull després d'esmorzar, pensant en utilitzar-lo pel dinar. Just abans de començar a preparar el plat, vam fer un canvi d'aigua i després un parell de canvis més, fins que ens va semblar que estava al punt de sal que ens agrada.

També abans de començar a cuinar, posem els bolets en remull en aigua calenta per a que s'hidratin.

Piquem la ceba ben fina i la comencem a sofregir. Afegim els alls i el pebrot, també picats ben fins. Quan la ceba estigui transparent, hi aboquem la tomata ratllada i deixem sofregir fins que canviï de color i s'hagi absorbit l'aigua de la tomata.

Incorporem el bacallà i el deixem coure un parell de minuts. Llavors hi afegim l'arròs i el deixem fregir un parell de minuts més, remenant-lo.

Colem els bolets i els incorporem a l'arròs. Afegim l'aigua i el suc dels bolets.

Deixem coure uns 18 minuts. Si cal, afegim una mica més d'aigua. Tapem, deixem reposar cinc minuts i servim.

Pastís de formatge i codonyat

Sol setembrer madura el codonyer

Ens agrada molt menjar codonyat amb formatge per postres. Jo em decanto per formatges cremosos i suaus, però altres membres de la família prefereixen formatges més consistents. Volíem provar com quedaria un pastís que combinés el formatge i el codonyat, amb una base de galeta. El vam fer un diumenge al matí per menjar-lo a l'hora de dinar. Quan el torni a fer, el prepararé el dia abans per a que pugui quallar bé tota la nit i quedi més consistent. En el nostre cas, la gormanderia de voler-lo tastar a l'hora de dinar ens el va fer posar una estona al congelador abans de servir. I va quedar molt bo. El repetirem.

Per un motlle de 23 cm de diàmetre:

Per la base:

150 grams de galetes Maria

70 grams de mantega a temperatura ambient

Per al pastís:

150 grams de sucre

La pell d'un llimó sense la part blanca

Mig quilo de formatge fresc (el nostre quark)

Un iogurt

5 ous

Per al codonyat (ens va sortir la cobertura del pastís i els tres motlles de la recepta del codonyat), mireu la recepta i les quantitats aquí.

Aquest pastís l'hem fet amb la Thermomix, adaptant-lo de la recepta de la Tarta de formatge del llibre Imprescindible. 

Escalfem el forn a 180 graus.

Posem el sucre al vas i polvoritzem 30 segons, velocitat progressiva 5-10. Afegim la pell de llimó, ben assecada amb paper de cuina, i tornem a programar el mateix temps i velocitat. Reservem en un bol.

A continuació, posem les galetes al vas i les triturem 20 segons, velocitat 6. Hi afegim la mantega i barregem 10 segons, velocitat 6. Aboquem aquesta preparació al motlle i aixafem bé per fer la base del pastís. Posem al forn uns 10 minuts, traiem i deixem refredar. Guardem a la nevera.

Quan tinguem la base freda, posem al vas la barreja de sucre i llimó que teníem reservada i hi afegim la resta d'ingredients del pastís. Programem 7 minuts, 100 graus, velocitat 4. Acabat aquest temps, barregem 30 segons a velocitat 5 per deixar una crema ben fina.

Aboquem aquesta crema al motlle, damunt de la base de galeta. Deixem refredar. Poc a poc, anirà quallant. Quan la crema s'hagi refredat, introduïm el motlle a la nevera i deixem una bona estona; si és possible, tota la nit, per a que el pastís agafi consistència. Cobrim el motlle amb film transparent per evitar que es faci crosta. 

Per fer el codonyat, seguim les indicacions de la recepta. Un cop tinguem la textura desitjada, aboquem la quantitat necessària per cobrir la base d'un motlle com el del pastís, amb un gruix de mig centímetre, aproximadament. Deixem refredar i quallar completament.

Amb cura, desemmotllem el codonyat i el posem damunt del formatge. Aquest pastís té una consistència cremosa i més aviat tova. Si volem aconseguir una consistència més forta, el podem posar al congelador uns 30 minuts abans de servir.

Bescuit de pastanaga i ametlles

On no s'hi fa res, s'hi fa l'ametller

Aquest bescuit ens va cridar l'atenció perquè no porta ni mantega ni oli. Està fet amb pastanaga i ametlla mòlta, a més d'una mica de farina, sucre i ous. Ens va semblar una bona opció per els esmorzars de cada dia, en què cal energia per començar la jornada. I aquí tenim l'energia del fruit sec, que omple i et deixa satisfet durant força temps. A més, ens va agradar molt aquest color lleugerament taronja del tall. Al mossegar-lo, es nota el petit gra de l'ametlla, molt picada però sense arribar a semblar farina, i un lleuger record a la pastanaga, amb el perfum de la ratlladura de llimó.

Per un motlle de 24 cm de diàmetre:

300 grams d'ametlla crua
200 grams de sucre
La pell d'un llimó, sense part blanca
300 grams de pastanagues pelades
4 ous
80 grams de farina de rebosteria
Un sobre de llevat químic
Un pessic de sal
Una mica de mantega per untar el motlle

El bescuit l'hem fet seguint una recepta del llibre Reposteria y pasteleria con Thermomix. Si es volem fer de manera tradicional, el farem així:

Escalfem el forn a 180 graus

En un robot de cuina, piquem les ametlles fins que quedin ben fines però sense arribar a la consistència de la farina. Reservem.

Si no podem picar les ametlles, sempre podem substituir-ho per farina d'ametlla. L'única diferència és que, un cop fet el bescuit, no notarem el punt cruixent que dóna l'ametlla picada.

Si podem, fem 200 grams de sucre de llustre. Si no, utilitzem sucre de llustre comprat. El posem en un recipient apte per picar amb un robot de cuina i hi afegim també la ratlladura d'un llimó. Hi incorporem les pastanagues tallades a trossos i piquem bé. Hem d'aconseguir que el sucre quedi ben barrejat amb la pastanaga i ens quedi una mescla ben homogènia.

Passem a un bol i hi afegim els ous, barrejant fins integrar-los bé a la mescla. A continuació, hi posem la farina, el llevat, la sal i les ametlles picades i barregem de nou amb una espàtula fins aconseguir una massa uniforme. 

Untem un motlle amb mantega i hi aboquem la massa. Enfornem uns 40-45 minuts o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca. (al nostre forn, 40 minuts exactes)

Preparació amb Thermomix:

Escalfem el forn a 180 graus.

Piquem les ametlles al vas, 15 segons, velocitat 6. Reservem en un bol.

Posem ara al vas el sucre i la pell del llimó i triturem 30 segons, velocitat progressiva 5-10, per aconseguir un sucre de llustre aromatitzat amb llimó.

Hi afegim les pastanagues tallades a trossos i piquem 20 segons, velocitat 5. A continuació, hi posem els ous i batem 5 segons, velocitat 7.

Incorporem la farina, el llevat, la sal i les ametlles reservades i barregem 6 segons, velocitat 4. Acabem de mesclar amb una espàtula.

Untem un motlle amb mantega i hi aboquem la massa. Enfornem uns 40-45 minuts o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca. (al nostre forn, 40 minuts exactes).

Traiem del forn, deixem uns minuts i desemmotllem, deixant refredar damunt d'una reixeta. Quan estigui totalment fred, podem decorar amb una mica de sucre de llustre. Nosaltres hem utilitzat una plantilla.

Crema de bledes amb gambes. Recepta d'aprofitament

Bleda vol dir encantada i freda; julivert, cap verd, i marduix, cap fluix

Vam fer unes bledes bullides amb patates per sopar i ens en va sobrar una mica. L'endemà érem només tres a dinar i volíem aprofitar la verdura de la nit anterior, però quedaven uns plats una mica justets. Vam decidir fer una crema amb la verdura, afegint-li un sofregit amb alls, aigua i llet. I, per a que no es veiés tan trista, vam saltar unes gambes pelades que teníem al congelador i les hi vam posar pel damunt. El resultat ens va deixar força satisfets: no es va fer malbé res i vam tenir fet un primer plat sa i saborós en un moment.

No donem quantitats, perquè partim d'unes sobres de bledes i patates bullides (uns tres plats petits). A part de la verdura, necessitarem:

Alls laminats pel sofregit i un all picat per les gambes
Aigua
Llet
Julivert
Pebre negre mòlt

Descongelem unes gambes pelades damunt un colador, per a que deixin anar tota l'aigua.

En primer lloc, sofregim uns alls laminats en oli d'oliva en una cassola, fins que es comencin a daurar. Hi incorporem la verdura i sofregim tres o quatre minuts, deixant que es barregin els sabors. A continuació, hi aboquem aigua i deixem arrencar el bull. Deixem bullir a foc suau uns 5 minuts. Finalment, hi afegim un raig de llet i traiem del foc. Triturem fins aconseguir una crema fina. 

En una paella amb unes gotes d'oli, saltem les gambes amb un all picat, julivert i pebre negre mòlt.

Servim la crema amb unes gambes pel damunt i un raig d'oli d'oliva cru.

Codonyat

De genollons codonys collia, de genollons collia codonys

Un embarbussament ben conegut de tothom i que ens pot fer acabar dient una grolleria si ens entestem a dir-lo de pressa. Codonys collim i codonys preparem per fer un bon codonyat i aprofitar els fruits que ens dóna el nostre codonyer, ben carregat aquest any. Ja n'hem fet panellets fa uns dies, també l'utilitzem en amanides on ens agrada contrastar el sabor dolç i el salat; amb formatge per postres o com aperitiu. Per picar-ne un bocinet quan preparem el dinar o si ens pica el cuquet.  I en algun pastís que aviat publicarem. Ben guardat en un recipient hermètic ens aguantarà molt temps a la nevera i en podrem gaudir tot l'hivern. 

Des que tenim la Thermomix, el codonyat el fem sempre amb aquesta màquina. És molt còmode i no cal estar pendent de remenar contínuament. Hem seguit la recepta del llibre "Imprescindible" però adaptada al nostre gust, ja que el temps que marca la recepta no és suficient perquè el codonyat agafi la textura que ens agrada. Evidentment, tot dependrà del grau de maduració de la fruita, de les quantitats de pectina que duu, i del gust de cadascú, de manera que aquí hi ha la recepta al nostre gust. 

Per uns 1.200 grams de codonyat necessitarem:

650 grams de codonys, ben rentats i sense llavors

Una mançana golden sense pelar i sense llavors

550 grams de sucre

Un llimó pelat sense part blanca ni llavors

Tallem el codony a bocins i el posem al vas de la Thermomix. Fem un primer triturat 8 segons a velocitat 5. Afegim la resta d'ingredients i tornem a picar 5 segons a velocitat 5.

Programem 30 minuts, 100 graus, velocitat 5. Passats 20 minuts, traiem el cubilet de la tapa i deixem coure per afavorir l'evaporació.

Comprovem ara la textura del codonyat. En el meu cas, mai m'ha agradat la textura en aquest punt de la cocció, de manera que, un cop passats els 30 minuts, programo 5 minuts més, temperatura Varoma, velocitat 5 i sense cubilet.

Passat aquest temps, es comprova de nou la textura del codonyat. Normalment, sempre he de tornar a programar 5 minuts més a la mateixa temperatura i velocitat. En aquest punt el codonyat té la textura que m'agrada i és el moment de passar-lo a un recipient i deixar-lo refredar.

Aquest cop, enlloc d'un recipient hem utilitzat uns motlles de mini bundts. Queden força bonics per regalar-los a la família o als amics.

Coca de cabell d'àngel i pinyons

La coca estalvia el pa

Dissabte vaig comprar un parell de pots de cabell d'àngel. No n'acostumo a veure per la zona on compro i vaig pensar en fer alguna recepta amb aquest ingredient. De seguida em va venir al cap la imatge de la coca de pasta de full farcida amb el cabell d'àngel i ben coberta amb sucre i pinyons. I, com a casa hi havia tots els ingredients necessaris, diumenge al matí vam fer aquesta coca per esmorzar. Amb un cafè amb llet i el diari, tot un esmorzar de festa. I a un preu molt assequible.

Per una coca de la mida d'una safata del forn:

Dues làmines de pasta de full
400 grams de cabell d'àngel
Un ou batut per pinzellar
Sucre per empolsinar
Pinyons

Comencem escalfant el forn a 200 graus.

Estirem amb el corró una de les làmines de pasta de full, la posem damunt la safata del forn coberta amb paper de forn,  la punxem una mica i hi escampem el cabell d'àngel.

Estirem una mica la segona làmina de pasta de full i la posem damunt de l'altra làmina amb el cabell d'àngel. Tanquem bé pels quatre costats fent un petit plec. Amb una forquilla, punxem la superfície per evitar que la pasta de full ens pugi massa.

Pinzellem la superfície de la coca amb ou batut, hi escampem pinyons amb generositat i empolsinem amb sucre també generós.

Posem al forn durant uns 20 minuts o fins que veiem que la superfície de la coca està ben daurada.

Retirem del forn i deixem refredar damunt d'una reixeta.

Nosaltres ens la vam menjar acabada de fer i una mica tèbia. Estava per llepar-se els dits!

Macarrons amb beixamel

A la casa on de tot hi ha, aviat s'arregla el sopar

Quan a casa ens hem d'aplegar colla i el nombre de gent per sota dels 16 anys és considerable, aquest és un dels plats que té més probabilitats de ser servit. Senzillament perquè la pasta agrada a tothom, inclosos els petits - que poden arribar a ser molt llepafils-, i es pot convertir en un plat únic, acompanyat d'uns entrants suaus i unes postres lleugeres - o no, tot depèn dels gustos de cadascú. Els acostumem a fer amb carn picada, però també es poden convertir en un plat d'aprofitament. Aquests de la fotografia, per exemple, enlloc de carn picada hi porten un tall de llonganissa amb pebre esparracada i uns filets de pollastre a daus. I van quedar deliciosos. Almenys, el públic petit s'ho va menjar tot i sense protestar ni alçar-se de la taula, que ja és molt.

Per 5 persones necessitarem:

Mig quilo de macarrons
Oli d'oliva pel sofregit
Una ceba grossa
Dos grans d'all
Mig quilo de carn picada (meitat de porc i meitat de vedella) o altres tipus de carn que vulguem aprofitar (pollastre o llom tallat a daus, llonganissa esparracada...)
400 grams de tomata natural triturada
Sal
Pebre negre mòlt
Mitja culleradeta  pel sofregit i la mateixa quantitat per l'aigua de bullir la pasta de cadascuna d'aquestes herbes seques: julivert, orenga i alfàbrega.

Per la beixamel:

Oli d'oliva
110 grams de farina
800 grams de llet
Sal, pebre negre mòlt i nou moscada

Per gratinar:

Formatge ratllat (nosaltres Emmental)
Una mica de mantega

Comencem sofregint la ceba i els alls en una cassola fins que estiguin transparents. Llavors hi incorporem la carn, salpebrem i deixem sofregir fins que comenci a estar daurada. A continuació hi aboquem la tomata i les herbes, deixant sofregir uns 10 minuts.

Mentrestant, posem a bullir aigua abundant per la pasta. Quan arrenqui el bull, li afegim sal, pebre negre mòlt i les herbes seques. A continuació hi aboquem la pasta i deixem bullir destapat el temps que marqui el fabricant.

Per fer la beixamel, posem unes dues cullerades d'oli en una paella i escalfem. Aboquem la farina i anem remenant fins que estigui daurada. Llavors hi incorporem la llet calenta  i remenem contínuament amb un batedor de varetes fins que arrenqui el bull. Abaixem el foc i deixem coure fins que espesseixi. Condimentem amb sal, pebre i nou moscada.

Quan la pasta estigui al punt, l'escorrem i la passem a la cassola on tenim el sofregit i remenem perquè es barregi bé la pasta amb la salsa. A continuació, ho passem a una safata o plata apta per al forn i cobrim amb la beixamel. Al damunt hi posem uns petits daus de mantega i hi escampem el formatge ratllat. Gratinem al forn fins que la superfície estigui ben daurada.

Preparació amb ¨Thermomix:

Preparem primer el sofregit: Posem al vas de la Thermomix la ceba tallada a quarts i els alls i piquem 5 segons a velocitat 5. Hi afegim l'oli i sofregim 7 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.

A continuació, hi incorporem la carn, salpebrem i programem 5 minuts, temperatura Varoma, gir a l'esquera i velocitat cullera.

Afegim la tomata, el pebre negre mòlt i les herbes i programem 15 minuts, temperatura Varoma, gir a l'esquerra i velocitat cullera.

Mentrestant, posem a bullir aigua abundant per la pasta. Quan arrenqui el bull, li afegim sal, pebre negre mòlt i les herbes seques. A continuació hi aboquem la pasta i deixem bullir destapat el temps que marqui el fabricant.

Quan tinguem el sofregit fet, preparem la beixamel sense necessitat de netejar el vas de la Thermomix: Escalfem un parell de cullerades d'oli 1 minut a 100 graus, velocitat 1. Incorporem la farina i coem 2 minuts, 100 graus, velocitat 1.

A continuació, hi aboquem la llet, la sal, el pebre i la nou moscada i barregem 5 segons, velocitat 7. Finalment, programem 7 minuts, 100 graus, velocitat 4.

Quan la pasta estigui al punt, la barregem amb el sofregit i ho passem tot a una safata o plata apta per al forn i cobrim amb la beixamel. Al damunt hi posem uns petits daus de mantega i hi escampem el formatge ratllat. Gratinem al forn fins que la superfície estigui ben daurada.

Bescuit de xocolata sense ous

Molts en governa la farina

Aquesta recepta em va semblar interessant: un bescuit de xocolata que es fa sense ous i sense mantega. La vaig trobar al llibre Reposteria y pasteleria de Thermomix. Utilitza oli de gira-sol com a greix, a més del que li pugui aportar el cacau en pols que conté. Amb els ingredients de la recepta surt un bescuit gran, per 12 persones, de manera que a nosaltres ens va durar tres dies. Una bona opció per esmorzar i berenar a casa, ara que el dia es fa curt i comença a venir de gust quedar-se al sofà amb un bon llibre. 

Per un motlle de 27 cm de diàmetre:

400 grams de farina de rebosteria
300 grams de sucre
1 sobre de llevat químic
80 grams de cacau pur en pols
2 culleradetes de bicarbonat
250 grams de llet
250 grams d'aigua
180 grams d'oli de gira-sol

Escalfem el forn a 200 graus.

Posem en un bol la farina, el sucre, el cacau, el llevat químic i el bicarbonat i barregem bé fins obtenir una mescla de color uniforme. Hi afegim la llet, l'aigua i l'oli i barregem bé fins obtenir una massa de textura homogènia.

Untem amb mantega un motlle i hi aboquem la mescla. Posem al forn uns 40 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca. Retirem del forn, deixem refredar uns minuts i desemmotllem damunt d'una reixeta fins que estigui totalment fred. Podem decorar la superfície amb sucre de llustre.

Elaboració amb Thermomix:

Posem al vas la farina, el sucre, el cacau, el llevat químic i el bicarbonat i barregem 10 segons, velocitat 5. A continuació, hi afegim la llet, l'aigua i l'oli i tornem a barrejar 15 segons, velocitat 6. 

Abaixem les restes de les parets del vas amb l'espàtula i tornem a barrejar 15 segons, velocitat 6.

Untem amb mantega un motlle i hi aboquem la mescla. Posem al forn uns 40 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca. Retirem del forn, deixem refredar uns minuts i desemmotllem damunt d'una reixeta fins que estigui totalment fred. Podem decorar la superfície amb sucre de llustre.

Dinar tertúlia: Com ser un restaurant efectiu a facebook?

El passat dilluns 28 d'octubre vaig tenir la sort d'assistir al primer dinar-tertúlia del cicle Dilluns de Gastronomia i Comunicació, que organitza la consultoria gastronòmica Como Pomona i l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida i patrocinat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i el Consell Comarcal del Segrià.

En arribar, vam ser benvinguts amb un tast de cervesa artesana La Vella Caravana i informació sobre l'edició Camins d'or líquid al Segrià. A continuació, vam passar al restaurant pedagògic de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida, on Rafa Gimena va fer la presentació del cicle i de la primera intervenció de la tertúlia, la Dolors Mateu del blog de cuina de la dolorss, que ens va presentar el seu llibre La cocina de Dolorss Mateu. Després va ser el torn de Cristina Garbancita, que ens va parlar de la importància de fer un bon ús de les xarxes socials en la restauració. A partir d'aquí es van anar alternant les intervencions dels diversos membres de la taula, mentre se servia el dinar.

L'esdeveniment va ser una oportunitat de tastar productes de proximitat com els vins de Castell del Remei i Cérvoles i carns de Carns Sargaire. El dinar va estar exquisidament elaborat i servit pels alumnes de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida amb aquest menú:

Copa de benvinguda de La Vella Caravana, cervesa artesana

Els entrants van estar regats amb vins Blanc Planell i Sícoris, de Castell del Remei (DO Costers del Segre) i van consistir en:

Cremós de mongetes amb bombó de botifarra negra

Falses angules de pasta i anxoves

Fideus de senyoret

Tàrtar de vedella Carn Sargaire

Els plats principals van ser:

Corball amb pebrot i cruixent de patata, amb vi Cérvoles blanc (DO Costers del Segre) i

Dau de culata farcit de ceba confitada i salsa de mostassa, amb el vi 1780 de Castell del Remei (DO Costers del Segre)

Dues postres:

Granissat de préssec, gerds, nata i ametlla

Mousse de xocolata blanca i figues

I amb els cafès, uns petit fours: Kisperts, bombó de músic i garapinyades.

Va ser una ocasió única per conèixer la Dolors Mateu i la Cristina Garbancita, el Rafa Gimena, la Vivi de La cocina de Vifran i molta altra gent relacionada amb el món de la gastronomia. A més, vaig poder comprar el llibre de la Dolorss i emportar-me'l amb dedicatòria inclosa! Una magnífica experiència.