Cake de canyella

Berenats i dejuns, no canten junts

Aquesta recepta és del llibre El Rincón de Bea, però adaptada per disminuir la quantitat de greixos i fer-la accessible a persones que han de tenir cura amb la seva ingesta. Originalment porta mantega i nata fresca, però nosaltres els hem substituït per oli d'oliva i llet desnatada. Tot i que no dubto que la versió original és absolutament deliciosa, he de dir que, amb el canvi, tenim un cake força saborós i esponjós per als esmorzars o berenars diaris. Això sí, porta força sucre que, posat a capes i barrejat amb la canyella i la nou moscada, li dóna al bescuit un aspecte marbrat.

Per fer el sucre de canyella:

50 grams de sucre

50 grams de sucre morè de canya

Mitja culleradeta de canyella en pols

1/4 culleradeta de nou moscada


Per la massa:

125 grams d'oli d'oliva suau (a la recepta original, la mateixa quantitat de mantega)

175 grams de sucre

2 ous XL

275 grams de farina

Una culleradeta de llevat químic en pols

1/4 culleradeta de bicarbonat sòdic

1/4 culleradeta de sal

225 grams de llet -jo desnatada (a la recepta original, la mateixa quantitat de nata fresca)

Escalfem el forn a 175 graus

Preparem el sucre de canyella barrejant-hi tots els ingredients en un bol.

En un altre bol, barregem la farina amb el llevat químic, el bicarbonat i la sal. Reservem.

Batem l'oli i el sucre un parell de minuts. Afegim els ous d'un en un, esperant que s'integri el primer per incorporar el segon, sense deixar de batre.

A continuació, incorporem la mescla de la farina i la llet de la següent manera: Primer, un terç de la farina; quan estigui ben integrat a la massa, la meitat de la llet; un cop ben integrat, un altre terç de la farina, més tard la resta de la llet i, finalment, l'últim terç de la farina, sempre esperant que el que anem afegint quedi ben integrat abans de continuar incorporant més ingredients.

En un motlle prèviament greixat amb oli o espray per desemmotllar, aboquem un terç d'aquesta massa. Empolvorem la superfície amb un terç del sucre de canyella. Afegim un altre terç de la massa i de nou un altre terç del sucre. Finalment, acabem d'incorporar el que queda de massa i la resta de sucre.

Per donar-li un efecte marbrat, fem una ziga-zaga a la massa amb un ganivet, d'un sol cop.

Enfornem durant uns 50 minuts o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem del forn i deixem reposar uns 15 minuts dins del motlle. Desemmotllem i deixem refredar damunt d'una reixeta.

Patates farcides amb brandada de bacallà, carxofes i olivada

Amb tot va bé la patata, puix és menjar que no mata

La proposta del Memòries d'una cuinera d'aquest mes eren les patates farcides, un plat que no fem sovint a casa. Sí que cuinem molt amb patata, però. Tenim la sort de poder gaudir de les patates que aquest estiu ens va donar l'hort -i el meu sogre; si no, no hi hauria patates -. De la varietat Kennebec, ens encanten bullides en verdura, fregides, al forn o en puré. Són un tot terreny. 

Per fer aquest plat vam pensar en què ens agradaria combinar amb la patata. Hi comença a haver carxofes, i s'apropa el temps de menjar bacallà. Brandada, ens va venir al cap. I unes carxofes fregides al voltant. I, per amanir-ho, una mica d'olivada. Dit i fet. 

Per 4 persones:

8 patates d'uns 100 grams cadascuna, amb pell i ben netes

Per la brandada:

500 grams de bacallà dessalat
150 grams de patata bullida (part del que vam buidar de les patates)
3 grans d'all
80 grams d'oli
50 grams de llet
Pebre blanc mòlt

A més:

2 carxofes
Una cullerada de cafè d'olivada
4 cullerades d'oli d'oliva

En primer lloc, posem una cassola amb agua a bullir ( allí bullirem després les patates). Quan arrenqui el bull, hi incorporem el bacallà i l'escaldem durant 2 minuts. Retirem, assequem bé amb paper de cuina i reservem.

A la mateixa aigua hi posem les patates i les deixem bullir fins que estiguin cuites.

Traiem les patates de l'aigua i, amb cura, els retallem la part superior i, amb una cullereta, fem un forat per poder-hi posar la brandada. Reservem les restes que ens queden de buidar les patates, perquè les utilitzarem per fer la brandada.

A continuació, fem la brandada. Jo l'he feta amb la Thermomix, és un procés força ràpid i fàcil i queda amb una textura molt cremosa i suau. 

Posem l'oli i els alls al vas de la TMX, i programem 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1. Passat aquest temps, retirem els alls i hi incorporem el bacallà i els 150 grams de patata. Afegim un polsim de pebre blanc mòlt. Programem 8 segons, velocitat 4. A continuació, tornem a programar velocitat 4 sense temps i hi afegim la llet pel bocal, per a que caigui a poc a poc. Parem la màquina. Passem la brandada a un recipient i reservem.

Sense TMX, cal fregir els alls en l'oli i retirar-los. A continuació, cal aixafar o triturar el bacallà amb les patates i el pebre. Finalment, s'aboca l'oli i la llet a fil i es lliga la crema.

Traiem les fulles més dures de les carxofes, escapcem les puntes i tallem en llesques fines. Salem i fregim en oli abundant, el temps necessari per a que agafin color. Traiem i deixem un parell de minuts damunt de paper de cuina per eliminar l'excés d'oli.

Per muntar el plat, posem un parell de patates a cada plat. Farcim amb una cullerada generosa de brandada. Reguem amb l'olivada, que haurem desfet en les 4 cullerades d'oli. Acabem decorant amb les carxofes. Servim immediatament.

Postres de taronja en tres textures, o postres d'aprofitament

Primer que gana, taronja i magrana

Al natural, amb gelatina, en suc i, fins i tot, una mica de ratlladura. Així vam aprofitar el que ens quedava del pastís fred de taronja que publicava fa uns dies. A la nevera hi quedava un tros que no donava per tots, de manera que vam fer unes postres lleugeres i fresques aprofitant les restes del pastís. També vam aprofitar un tall de torró tou d'ametlla que ens quedava de Nadal. Ben presentat en unes copes, vam tenir unes postres de diumenge ràpides, senzilles i saboroses.

Per 5 persones:

5 taronges

5 talls de pastís fred de taronja, d'un gruix d'una mica menys d'un centímetre

El suc que recollim de pelar i tallar les taronges

Mitja culleradeta de licor de taronja

Torró tou d'ametlla esmicolat per decorar

La ratlladura d'una taronja

Pelem les taronges, eliminant la part blanca. Tallem en daus petits.Fem aquesta operació en un plat on puguem anar recollint el suc que deixen, que aprofitarem després.

Tallem les llesques del pastís en daus petits. Retirem la part exterior, que ha estat en contacte amb el caramel i te un color més daurat, i fem els daus amb la part interior. 

En una copa, posem una capa de taronja, al damunt una capa de pastís i acabem amb una altra capa de taronja. 

Recollim el suc de les taronges en un vas i hi afegim el licor de taronja.

Posem una cullerada d'aquest suc a cada copa.

Fins aquí, podem deixar fetes les postres i reservar-les a la nevera, cobertes amb film transparent. Al moment de servir, acabem de decorar:

Esmicolem un tall de torró tou d'ametlla i n'escampem pel damunt dels daus de taronja.

Acabem amb una mica de ratlladura de taronja.

Brownies amb perles de xocolata

En aquest món uns pasten i altres van al forn

Aquesta recepta la vaig veure al bloc de la Pili Folch, de The Pink Cake Factory, que ens proposava un original regal: un pot amb una mescla per fer brownies. La idea l'havia tret de l'Alma Obregón i la recepta l'havia adaptat d'Entertaining with Beth. A mí em va semblar una idea força divertida per regalar i m'hi vaig posar: el dia de Reis, arribava a casa de la meva mare un potet de vidre amb la mescla per fer brownies i la recepta ben lligada a la tapa. Un altre pot arribava a casa nostra, pensant en el Pavel i la Vica, que podien fer pràctiques a la cuina i després cruspir-se l'experiment.

Aquest cap de setmana vaig estar a casa de la meva mare, mirant com havien quedat les reformes que havia fet al menjador i comentant els mobles nous. Obrint i tancant els armaris del moble, mirant on hi havia ara la vaixella "de diumenge", els jocs de cafè de porcellana i altres delicadeses, en un dels armaris va aparèixer el pot de la mescla. La meva mare el va agafar i se´l va mirar:

-Encara no l'has fet, mare?

-No em convé gaire, no, amb el colesterol...

-Dona, un dia és un dia!

Es va quedar un moment pensant. Llavors va allargar la mà i em va posar el pot a les mans:

-Mira, millor que el facis tu, que aquestes coses et surten millor que a mí. Com demà vinc a dinar, si el fas el tastarem.

I així, amb aquesta subtilesa tan genuïna que tenen les mares, la meva em va encolomar la feina de fer els brownies i, a sobre, em va posar data per fer-la.

L'endemà, diumenge, la Vica es va oferir a fer la recepta. Van quedar uns brownies exquisits, val a dir que porten gairebé doble ració de xocolata, i això s'ha de notar. En tallar-lo, ens queden els trossos de xocolata i les nous a la vista.  Encara ens queda el pot de casa nostra. Aviat caurà.

En primer lloc, hem de buscar un pot d'uns 450 ml de capacitat i hi hem de posar els següents ingredients:

100 grams de sucre
100 grams de perles de xocolata
50 grams de farina
Una cullerada sopera de cacau en pols (jo vaig usar Valor)
2 cullerades de nous

A continuació, hem d'escriure la recepta en una targeta, amb les següents instruccions:

Escalfar el forn a 180ºC. Untar amb mantega un motlle d'uns 15cm i posar paper vegetal a la base.

Escalfar en un cassó 100 gr de mantega i 100 gr de xocolata negra. Remenar a foc baix fins que es desfaci.

Passar la mescla en un bol i incorporar el contingut d'aquest pot. Batre la mescla i afegir 2 ous.

Mesclar bé fins que la mescla sigui homogènia i posar la massa al motlle.

Fornejar durant uns 10-12 minuts.

Pel que fa a l'elaboració, jo vaig separar les nous i les vaig afegir a l'últim moment, amb la massa ja preparada, per evitar que es trenquessin massa.

El temps de fornejat va ser més llarg del que indica la recepta. Els brownies van necessitar uns 23 minuts per quedar ben cuits.

Com en aquell moment no tenia cap recipient rectangular per poder-hi posar la massa, la vaig posar en càpsules de magdalenes i vaig fer brownies individuals. La idea la vaig veure al bloc de la Sònia, Entre Harinas.

Pastís fred de taronges

La mitja taronja, sort del qui l'ha, que molts la cerquen i no la poden trobar

No és ben bé un flam, perquè no porta ous, però la textura s'hi assembla molt. Aquest plat és una variant del pastís fred de pinya que vaig publicar aquest estiu, però ara fet amb fruita fresca, sucre, gelatina i llet desnatada. Unes postres força lleugeres que podem menjar sense remordiments perquè no ens aportaran greixos. Són ideals per aquests dies en què volem compensar els excessos de les festes però no ens volem estar de fer unes postres diferents de la fruita o el iogurt. Si volem fer-ne una versió més rica, però, sempre hi podem posar llet sencera o nata líquida....

Amb aquesta recepta participo al Reto de Enero de Cocineros del Mundo en Google+, apartat Dulce

Per un motlle tipus plum de 28 cm:

650 grams de taronges, ja pelades, sense cap part blanca
100 grams de suc de taronja
500 grams de llet desnatada

6 cullerades de sucre
2 sobres de gelatina neutra
Caramel líquid pel motlle


Amb Thermomix:

Posem les taronges a trossos i el suc al vas de la Thermomix i triturem 3 minuts, velocitat progressiva 5-10. Incorporem la llet, el sucre i la gelatina i barregem uns segons a velocitat 5. A continuació, programem 8 minuts, temperatura Varoma, velocitat 3.

Mentrestant, cobrim el fons del motlle amb caramel líquid, o preparem un caramel nosaltres mateixos i cobrim el fons del motlle.

Aboquem la mescla al motlle i deixem refredar una bona estona a temperatura ambient. Després, deixem a la nevera fins que qualli, mínim 5 hores. L'ideal és fer-lo d'un dia per l'altre.

A la manera tradicional:

Hem de triturar bé les taronges amb el suc, mirant que ens quedi una mescla el més fina possible. 

Hi incorporem la resta dels ingredients, llevat del caramel líquid, posem la mescla al foc i li fem arrencar el bull mentre anem remenant. Deixem un minut i passem a un motlle que haurem cobert amb el caramel.

Deixem refredar i posem a la nevera per a que qualli, un mínim de 5 hores i millor si és d'un dia per l'altre.

Filet de porc amb salsa Cumberland

Darrere el porc fi, bon vi

Aquest és un plat que podem servir un dia que tinguem convidats i que ens farà quedar molt bé. És un plat força saludable, amb pocs greixos i un sabor, al meu gust, exquisit. Sembla que el nom de la salsa fa honor al duc de Cumberland,  però que fou popularitzada pel gastrònom Escoffier. Els ingredients més destacats són la fruita, la mostassa, el vi d'Oporto, i també se li pot afegir gingebre.

Aquesta recepta l'he tret del número de gener de la revista Thermomix. A casa l'hem feta amb algunes adaptacions: la carn s'havia de coure al vapor, però jo l'he feta en medallons a la planxa. Enlloc de mantega, he utilitzat oli d'oliva per sofregir les escalunyes. I, pel que fa al vi, hi he posat meitat Oporto i meitat Pedro Ximénez.

Per 6 persones:

2 peces de filet de porc

Sal

Pebre negre mòlt

200 grams d'aigua

La pell d'una taronja, sense part blanca, tallada en juliana molt fina

La pell d'un llimó, sense part blanca, tallada en juliana molt fina

2 escalunyes

40 grams d'oli d'oliva (a la recepta original mantega)

400  grams de vi d'Oporto (jo 350 grams, meitat Oporto i meitat Pedro Ximénez)

Una cullerada de Maizena

100 grams de suc de taronja

Mitja culleradeta de mostassa

250 grams de melmelada de groselles o de gerds

Fruits del bosc per decorar

A la manera tradicional:

Primerament, escaldem les pells de la taronja i el llimó, deixant-les dos minuts en aigua bullint. Retirem, escorrem i assequem bé amb paper absorbent. Reservem.

Sofregim les escalunyes picades en una cassola amb oli d'oliva. Quan comencin a estar transparents, hi aboquem el vi i deixem coure, destapat, per evaporar l'alcohol i reduir una mica.

Mentrestant, desfem la Maizena en el suc de taronja. Quan el vi hagi reduït una mica i hagi evaporat l'alcohol, afegim a la cassola el suc de taronja, la mostassa, un polsim de pebre, un polsim de sal i la melmelada. Deixem coure uns cinc minuts. Finalment, afegim les pells dels cítrics i deixem un parell de minuts més. Passem la salsa a una salsera i reservem.

Fem els medallons de filet a la planxa. Un cop cuits, salpebrem. Servim immediatament amb la salsa. Podem afegir uns fruits del bosc per decorar i aportar frescor. Menjats amb la carn i la salsa són deliciosos.

Amb Thermomix:

Per preparar la salsa, posem l'aigua al vas de la Thermomix i fem bullir programant 4 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1. Hi afegim la pell de la taronja i del llimó i escaldem 2 minuts, temperatura Varoma, gir a l'esquerra i velocitat cullera. Retirem, colem les pells, les assequem amb paper absorbent i reservem.

Posem al vas les escalunyes i piquem 4 segons, velocitat 5. Afegim l'oli d'oliva i sofregim 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1. A continuació, hi aboquem el vi i programem 15 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1, sense cubilet.

Mentrestant, desfem la Maizena dins del suc de taronja. Un cop passats els 15 minuts, aboquem al vas el suc de taronja, la mostassa, un polsim de pebre, un polsim de sal i la melmelada. Programem 5 minuts, 100 graus, velocitat 5.

Afegim les pells de la taronja i el llimó i barregem 5 segons, velocitat 3. Passem la salsa a una salsera.

Fem els medallons de filet a la planxa. Un cop cuits, salpebrem. Servim immediatament amb la salsa. Podem afegir uns fruits del bosc per decorar i aportar frescor. Menjats amb la carn i la salsa són deliciosos.

Aquesta salsa s'acostuma a servir freda i és ideal per carn freda com el pernil cuit. De fet, a la recepta original el filet de porc es cuina al vapor per donar-li aquesta textura, però a casa ens agrada més la carn acabada de fer, de manera que vam adaptar la recepta al nostre gust.

Bundt cake de carabassó i xocolata

Els carabassons no es poden mirar, perquè es blimen

Un altre dels regals d'aquestes festes va ser el llibre El Rincón de Bea, de la Bea Roque, bloguera i experta en el món de la rebosteria, especialment l'americana. Un llibre molt interessant, amb una introducció molt detallada que inclou tot el que necessitem per posar-nos a treballar, notes molt aclaridores sobre els diferents ingredients que s'acostumen a utilitzar i sobre el pas a pas de les diferents elaboracions. Hi trobarem un apartat dedicat als bundt cakes, un altre amb receptes de layer cakes, a continuació els foam cakes, els muffins i cupcakes, els cheesecakes i, finalment, les cookies. En un capítol apart la Bea comenta les seves receptes favorites. Per acabar, un capítol dedicat a les galetes decorades, la glaça i diferents tècniques. A més, consells per tenir èxit amb les receptes, un glossari anglès-espanyol de termes de rebosteria i una taula de conversió de mesures en grams. 

La primera recepta que he provat és aquest bundt cake de carabassó i xocolata. Havia fet bescuits amb carabassó, però mai n'havia fet incloent la xocolata. És un bescuit lleugerament especiat, perfumat suaument amb la ratlladura de taronja, esponjós i una mica humit. Es pot acabar amb glaça, tot i que a casa el vam menjar sense res i estava deliciós. Les fotografies les vaig haver de fer amb el mòbil i no van quedar gens bé. Per això m'he entretingut a disfressar-les una mica tenyint-les de color sèpia. Mil disculpes.

Per un motlle de bundt de 25 cm de diàmetre:

175 grams de mantega a temperatura ambient

300 grams de sucre

3 ous grans

350 grams de farina

2 1/2 culleradetes (tsp) de llevat químic

2 1/2 culleradetes (tsp) de bicarbonat sòdic

Una culleradeta (tsp) de sal

Una culleradeta (tsp) de canyella en pols

Una culleradeta (tsp) d'extracte de vainilla

2 culleradetes (tsp) de ratlladura de taronja

60 grams de cacau en pols Hershey's

125 ml de llet

250 grams de carabassó pelat i ratllat

100 grams de nous en trossets

Escalfem el forn a 175 graus i greixem el motlle. Jo l'he pinzellat amb oli d'oliva.

Tamisem la farina, el bicarbonat, el llevat químic, la canyella, el cacau i la sal i reservem.

Batem la mantega amb el sucre fins aconseguir una mescla blanquinosa i de consistència cremosa. 

Continuem batent, ara a velocitat baixa. Afegim els ous, lleugerament batuts, d'un en un. No incorporem el següent ou fins que l'anterior estigui totalment integrat a la mescla. 

A continuació, hi posem l'extracte de vainilla, la ratlladura de taronja i el carabassó ratllat i batem uns segons.

Incorporem un terç de la mescla de farina i deixem que s'integri a la massa. Llavors hi afegim la meitat de la llet, seguim batent fins que la massa quedi homogènia. Tornem a afegir un altre terç de la farina, després la resta de la llet i acabem amb el que ens queda de farina, sempre esperant que s'integri bé un ingredient abans d'incorporar-hi l'altre.

Deixem de batre i comprovem que tota la massa té un color uniforme. Hi posem les nous i les repartir de manera homogènia amb una espàtula.

Aboquem la mescla al motlle poc a poc i des del mateix lloc tota l'estona: la massa anirà escampant-se pel motlle tota sola. Finalment, donem un parell de cops amb el motlle damunt la taula per aconseguir que la massa entri per totes les parts del motlle. Allisem la superfície amb una espàtula.

Enfornem entre 45 i 50 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem del forn i deixem reposar dins del motlle i damunt d'una reixeta 10 minuts justos. Passat aquest temps, girem el motlle de cap per avall i desemmotllem damunt de la reixeta. Deixem refredar totalment.

Pa de pessic de clares

Els ous, si els saps batre, tres valen per quatre; i si no els bats bé, quatre no en fan tres

Aquest pa de pessic és tendre, delicat i esponjós. Una meravella per esmorzar o berenar. La recepta la va publicar la Marina, del Tapa't de tapes, que va llegir a Cuina per a llaminers, que també l'havia llegit a Samfaina d'Arts. La Marina parlava de fer una cadena de blocs amb aquesta recepta, i la veritat és que s'ho val. Jo hi he fet la meva aportació: he substituït la mantega per oli d'oliva suau, així el convertim en un pa de pessic força saludable, ja que només duu la clara dels ous i els greixos de l'oli d'oliva. A casa ja l'hem fet tres cops, de vegades amb ratlladura de llimó i altres amb ratlladura de taronja. Les dues versions són igualment saboroses. Un bàsic, jo diria que un fons d'armari.

És un bon recurs per aprofitar les clares d'ou que ens sobren d'altres preparacions. De totes maneres, si en volem fer i no sabem què fer-ne amb els rovells, podem comprar clares d'ou pasteuritzades i aprofitar les que sobrin per fer una truita amb clares, ideal per a persones amb colesterol elevat.

Per un motlle de 23 cm  de diàmetre:

6 clares d'ou (si són pasteuritzades, 200 mil·lílitres)
Un pessic de sal
250 grams de sucre
140 grams de farina de rebosteria
90 grams d'oli d'oliva suau
La ratlladura d'un llimó o la d'una taronja

Escalfem el forn a 180 graus.

Comencem muntant les clares d'ou amb el pessic de sal. Quan estiguin gairebé muntades, hi afegim una cullerada de sucre i continuem muntant. Jo ho he fet amb la Kitchen Aid i les he muntat començant per la velocitat 2 i pujant progressivament a la velocitat 8 fins que han quedat ben muntades.

Sense deixar de batre, (amb la Kitchen Aid he baixat a velocitat 2 i he seguit així fins al final) anem afegint el sucre barrejat amb la ratlladura de llimó o taronja. Ho fem a poc a poc, cullerada a cullerada, per evitar que ens baixin les clares.

A continuació, hi anem incorporant la farina, prèviament tamisada, cullerada a cullerada. No hi afegim més farina fins que cada cullerada quedi ben incorporada a la mescla.

Finalment, hi anem incorporant l'oli a poc a poc, a fil, fins que aconseguim una massa homogènia.

Passem aquesta massa a un motlle i enfornem durant uns 25-30 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca. Sobretot, no obrim el forn fins passats 20 minuts, si no volem que se'ns abaixi el bescuit.

Traiem del forn i deixem reposar uns quinze minuts. Traiem amb cura l'anell del voltant i empolsinem amb sucre de llustre.

Ben tapat es conserva tendre tres dies. Més enllà no ho puc dir, a casa no ha durat més.

Galetes de mantega. Recepta de Xavier Barriga

Al forn i al rentador es xerra el bo i millor

Aquestes festes el Pare Noel, que a casa sempre deixa llibres i només llibres, em va dur, entre altres,  Pa de Xavier Barriga. Un llibre amb una selecció de receptes de pa i altres masses llevades que et fan venir ganes de córrer a la cuina i començar a pastar. A més, els Reis es van avançar una mica i van portar una fantàstica Kitchen Aid per facilitar més la feina de pastat i l'elaboració de receptes de rebosteria. La vam estrenar ben aviat, primer per fer un deliciós pa de pessic que ens va proposar la Marina del Tapa't de tapes i que aviat publicaré, i després van arribar aquestes galetes de mantega. En dues versions: només amb mantega i amb mantega i xocolata. Cruixents, deixen a la boca el perfum de la mantega en acabar-les. I si és les de xocolata, tastar-les és una experiència similar a l'èxtasi místic.

Per unes 60 galetes:

150 grams de mantega pomada
150 grams de sucre de llustre
Un ou
325 grams de farina de rebosteria
80 ml de llet
Un pessic de sal

A més:

Un ou per pinzellar-les
Sucre de llustre per empolsinar

Per la versió de xocolata:

150 grams de mantega pomada
150 grams de sucre de llustre
Un ou
295 grams de farina de rebosteria
30 grams de cacau en pols (jo vaig utilitzar el cacao Valor)
60 grams de gotes de xocolata (les vaig comprar al Mercadona)
Un pessic de sal

Un ou per pinzellar-les (amb l'ou d'abans em va donar per totes les galetes)

Una barreja de tres cullerades de postres de sucre de llustre i tres de cacau en pols per empolsinar

Barregem la mantega amb el sucre fins que obtinguem una mescla homogènia. Llavors hi afegim l'ou i continuem barrejant. Si no acaba de lligar, no passa res, això s'arreglarà quan incorporem la farina.

Barregem la farina amb la sal i l'afegim a la mescla que estem treballant. Treballem fins aconseguir una massa homogènia. Tapem amb film transparent i deixem a la nevera. 

A la recepta original, el temps a la nevera és de 25 minuts. Jo vaig trobar que, passat aquest temps, la massa era molt enganxosa i vaig decidir seguir el procediment que vaig explicar amb les anteriors galetes de mantega:

Posem la bola de massa entre dues fulles de paper de forn i amb un corró l'estirem fins aconseguir un gruix d'uns 6 mil·límetres o màxim d'un centímetre. La deixem al congelador uns 25 minuts. 

Escalfem el forn a 180 graus (a la recepta original la temperatura del forn és de 210 graus, massa per al meu forn, que va torrar la primera fornada. Vaig baixar a 180 graus i la cocció va ser correcta)

Traiem la massa, retirem el paper del damunt i anem fent les galetes amb els talladors desitjats. Situem les galetes damunt d'una safata per al forn coberta amb paper de forn. Pinzellem amb l'ou lleugerament batut. Enfornem durant uns 10-12 minuts ( a la recepta original són 20 minuts d'enfornat o fins que les galetes agafin un to lleugerament daurat. En el meu cas, amb 10-12 minuts va ser suficient)

Traiem les galetes del forn i les empolsinem amb el sucre de llustre o la barreja de sucre i cacau. Deixem refredar (jo les vaig passar a una reixeta perquè no es torrés la base de la galeta). Les conservem en un pot hermètic per evitar que s'estovin. 

Posades en una capseta, són una bona idea per regalar o per dur per al cafè quan ens conviden a dinar o a sopar. A casa sempre diem que no es pot anar de convidat amb les mans al cap, és a dir, sense dur cap detall d'agraïment.

Tortell de Reis i fi de festa (Thermomix)

Pels Reis el dia creix i el fred neix

Aquest any el tortell de Reis l'ha fet la Sandra. Un gran tortell del qual n'hem menjat 13 persones i encara n'hi ha hagut alguns que han repetit. Després d'obrir els regals a casa de la padrina, grans i petits ens hem entaulat per fer l'últim dels dinars d'aquestes festes de Nadal. De postres no hi podia faltar el tortell. Meitat nata i meitat crema, ja que a casa n'hi ha per tots els gustos. Mentre els grans fèiem la sobretaula, a la saleta se sentia la xerrameca i l'anar i venir dels petits amb les joguines. I per la finestra, el dia sembla que comença a allargar...

La Sandra ha fet el tortell amb la Thermomix, seguint una recepta enviada per la Teresa, la presentadora que ens va vendre la màquina ja fa uns anys. Avui només hi ha una fotografia del tortell, feta enmig del dinar familiar de Reis a casa de la meva mare. No hi havia temps de gaires filigranes amb tots els petits (i els no tan petits) fent cua per tastar el tortell.

Per fer el sucre de llustre aromatitzat:

120 grams de sucre

La pell d'un llimó sense part blanca

La pell d'una taronja sense part blanca

Per la massa mare:

70 grams de llet

10 grams de llevat fresc de forner

Una cullerada de sucre

130 grams de farina de força

Per la massa:

60 grams de llet

70 grams de mantega a temperatura ambient

2 ous

20 grams de llevat fresc de forner

30 grams d'aigua de flor de taronger

450 grams de farina de força

Un pessic de sal

Per decorar:

Fruita confitada

Sucre humitejat

Ametlla picada

Ou batut

Per farcir:

Crema pastissera:

100 grams de sucre

500 grams de llet

50 grams de Maizena

3 ous

Una culleradeta de sucre vainillat

Nata muntada:

500 ml de nata per muntar

3 cullerades de sucre de llustre

Primerament preparem el sucre de llustre aromatitzat: Posem el sucre al vas de la màquina i polvoritzem 30 segons, velocitat progressiva 5-10. A continuació, hi afegim les pells dels cítrics ben seques i tornem a programar 20 segons, a la mateixa velocitat. Reservem.

Posem tots els ingredients de la massa mare dins d'un bol i programem 14 segons, velocitat 4. Traiem del vas, formem una bola  i la posem dins d'un bol amb aigua tèbia. La massa ha de surar i doblar el volum, llavors ja la tindrem a punt.

Posem ara al vas el sucre aromatitzat, els ingredients de la massa i la massa mare. Barregem 30 segons, velocitat 6. A continuació, amassem programant 3 minuts, vas tancat, velocitat Espiga. En acabar, deixem reposar la massa dins del vas i en un lloc càlid. Tapem amb un drap. La massa ha d'augmentar fins sortir pel bocal de la tapa. La Sandra l'ha deixat una hora i mitja.

Mentrestant, podem preparar la crema pastissera: Posem tots els ingredients al vas de la Thermomix i programem 7 minuts, 90 graus, velocitat 4. En acabar, passem la crema a un recipient i cobrim amb paper film, de manera que aquest quedi en contacte amb tota la superfície de la crema. Reservem a la nevera.

Un cop ha pujat la massa, introduïm amb cura dins del vas la part que ha sobreeixit i tornem a amassar 1 minut, vas tancat, velocitat Espiga.

Traiem la massa del vas i la posem damunt d'una superfície enfarinada. Formem una bola amb les mans i la col·loquem damunt d'una safata de forn amb paper de forn. Posem els dits al mig i anem obrint la massa per aconseguir el forat central. Amb tortells més petits es pot posar un anell d'emplatar per conservar la forma rodona del forat, però el nostre tortell era força gran i no teníem cap anell de la mida, de manera que el forat no ha quedat ben bé rodó. Pinzellem la superfície amb ou batut i decorem amb les fruites confitades, el sucre humitejat i les ametlles. Deixem reposar fins que dobli el volum. La Sandra l'ha posat dins del forn tancat  i l'hi ha tingut 3 hores.

Escalfem el forn a 200 graus.

Enfornem durant 20 o 25 minuts, abaixant la temperatura a 180 graus als últims minuts de cocció. Si veiem que es daura massa, el cobrim amb paper d'alumini.

Un cop fred, el farcim amb la crema pastissera i/o la nata muntada. Per muntar la nata, la posem al vas de la Thermomix amb la papallona. Programem velocitat 3 1/2 i, quan veiem que comença a estar muntada, hi afegim poc a poc dues o tres cullerades de sucre en pols. Guardem la nata en un recipient a la nevera fins el moment de servir.

Des d'aquest raconet de Lleida desitgem que hàgiu tingut una feliç diada de Reis i que us hagin portat tot el que somnieu. A casa nostra hi ha hagut regals per tothom, petits i grans.

Tapenada

Qui esporga l'olivera pel gener, l'esporga per res

Aquesta és una de les cremes que vam preparar per fer els canapès de cap d'any. La tapenada o tapenade és una crema o pasta d'olives que inclou altres ingredients com anxoves, all, tonyina, oli i tàperes. De fet, la paraula tapenade ve del terme occità tapena, que vol dir tàpera. Es pot menjar untada al pa i també pot servir d'acompanyament per carns i verdures. També es pot dissoldre en una mica d'oli d'oliva i utilitzar-la com una salsa per la pasta. Es pot conservar a la nevera cobrint-la amb oli d'oliva, tot i que a nosaltres un pot no ens dura més de tres o quatre dies. Proveu-la simplement com veieu a les fotografies: amb una mica de tomata pel damunt. Un esmorzar o un berenar deliciós i sa.

Per uns 400 grams de tapenade, adaptada de  la recepta del llibre Imprescindible de Thermomix:

300 grams d'olives negres de bona qualitat, pesades sense pinyol

25 grams de filets d'anxova en oli d'oliva (una llauna petita, amb 6 filets)

45 grams de tonyina en oli d'oliva, que haurem escorregut (una llauna petita)

3 grans d'all

Una cullerada de cafè de timó

Una cullerada de tàperes

Un polsim de pebre negre mòlt

15 grams d'oli d'oliva.

A la manera tradicional:

Aixafem tots els ingredients, llevat de l'oli, amb la mà de morter. Després hi afegim l'oli a fil per lligar-lo a la pasta. Guardem en un pot de vidre ben tapat i cobert amb una capa fina d'oli d'oliva.

Amb Thermomix: 

Posem tots els ingredients al vas, llevat de l'oli,  i triturem 2 minuts, velocitat progressiva 5-8.

Abaixem les restes que hagin quedat a les parets del vas i tornem a triturar un minut més a la mateixa velocitat.

Abaixem de nou les restes de les parets i programem velocitat 4 sense temps. Aboquem l'oli a la tapa, amb el cubilet posat, i deixem que caigui a fil dins del vas.

Passem a un recipient de vidre amb tapa i conservem cobert amb una capa fina d'oli d'oliva.

Canapès variats

Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou

Mai millor dit, en els temps que vivim. Misèries apart, així vam acomiadar l'any ahir a la nit, amb una safata de canapès variats com entrants. Sempre he associat aquest petit mos amb la nit de Cap d'Any: quan érem petites, la meva mare arribava al vespre de la botiga i es posava a preparar canapès per al sopar. I quan duia la safata a la taula, ens quedàvem bocabadades mirant aquelles petites meravelles plenes de colors, i estudiant quin ens menjaríem primer i quin el seguiria. I mentre sopàvem, sentíem l'Especial Fin de Año que anava fent, tot sol, a la tele de la saleta. No hi havia res més per triar, la veritat. 

Des d'aquest raconet de Lleida us desitgem un bon 2014, un any molt especial per als catalans. Que tots els nostres desitjos es puguin acomplir, d'una manera o altra.

Aquestes són les varietats de canapès que vam menjar ahir:

Salmó amb salsa tàrtara i ou filat

Ous de mújol amb llimó

Crema d'anxoves amb enciam i codonyat

Crema de tonyina amb pebrot

Tapenada amb bacallà esqueixat

Surimi i ou

Foie amb peres caramel·litzades i melmelada de figues

Salmó amb ou filat, surimi i ou, ous de mújol amb llimó i crema d'anxoves amb enciam i codonyat

I així els hem preparat:

Per totes les varietats, untem amb la crema corresponent dues llesques de pa de motlle, en posem una al damunt de l'altra i tallem de manera que ens quedin 4 quadres. Després acabem de decorar.

És una preparació laboriosa però no complicada. Per anar més de pressa, es poden fer amb antelació les cremes que serviran de base per als canapès, guardant-les bé en recipients hermètics. També cal fer abans les peres caramel·litzades. I també necessitarem 4 ous durs, que ja hauran d'estar freds quan ens posem a fer els canapès. Jo vaig fer tot això ahir al matí i vaig muntar els canapès per la tarda. No els hem de fer massa aviat, si no correm el risc que quedin secs. Els podem mantenir a la nevera cobrint-los bé amb un drap humit, vigilant que no toqui la superfície dels canapès.

Amb les quantitats que us donem vam fer 12 canapès de cada varietat. Va sobrar una mica de crema d'anxoves, de tonyina i tapenada. Aprofiteu-les per esmorzar o berenar damunt d'una torrada de pa. Són delicioses.

Salmó amb salsa tàrtara

Preparem una salsa tàrtara ràpida triturant una cullerada de cogombrets en vinagre i una cullerada de tàperes. Triturem també un ou dur i ho posem tot en un bol. Hi afegim 3 cullerades de maionesa i mitja cullerada de cafè de mostassa a l'antiga (m'agrada el toc de la mostassa).

Untem amb aquesta salsa les dues capes de pa. Al damunt hi posem un tall de salmó fumat que cobreixi bé el pa, retallem el que sobresurti  i tallem els 4 canapès. Acabem amb ou filat.

Ous de mújol

Untem els dos pisos de pa amb mantega, en un dels extrems hi posem un tros de rodanxa de llimó i acabem de farcir amb una culleradeta d'ous de mújol.

Crema d'anxoves amb enciam i codonyat i ous de mújol amb llimó

Crema d'anxoves amb enciam i codonyat

Per la crema:

200 grams de formatge per untar tipus Philadelphia

Una llauna petita d'anxoves en oli d'oliva

Triturem les anxoves amb el formatge fins obtenir una crema homogènia.

Suquem les dues capes de pa amb aquesta crema. Decorem amb una mica d'enciam tallat en juliana i un dauet de codonyat.

Crema de tonyina amb pebrot

Per la crema:

200 grams de formatge per untar tipus Philadelphia

Una llauna petita de tonyina en oli d'oliva, ben escorreguda.

Triturem la tonyina amb el formatge fins obtenir una crema homogènia.

Untem les dues capes de pa amb aquesta crema. Decorem amb pebrot escalivat o del piquillo.

Tapenada o olivada amb bacallà esqueixat:

Untem els dos pisos de pa amb la crema (demà publicaré la recepta de la tapenada, que és deliciosa). Al damunt hi posem una mica de bacallà esqueixat i una rodanxa de tomata cherry. Acabem amb un polsim de pebre negre mòlt.

Surimi i ou

Aquesta idea la vaig treure del bloc de la Vivi, La Cocina de Vifran, i és una de les varietats que van tenir més èxit.

Piquem ben petit 6 pals de surimi. Reservem 3 cullerades per la decoració final. Piquem també un ou dur i posem en un bol juntament amb la resta del surimi. Afegim 4 cullerades de maionesa i barregem bé.

Untem les dues llesques de pa amb aquesta barreja. Acabem decorant amb una rodanxa d'ou dur i una mica de surimi al voltant.

Tapenada amb bacallà esqueixat, crema de tonyina amb pebrot i bloc de foie amb peres i melmelada de figues

Foie amb peres caramel·litzades i melmelada de figues:

Prèviament hem de caramel·litzar les peres. Pelem i  tallem a daus petits una pera flor d'hivern. Ruixem amb unes gotes de llimó per evitar l'oxidació. Fem un caramel amb 3 cullerades de sucre. Quan estigui ben daurat, hi afegim una cullerada de postres de mantega i esperem que es desfaci. Hi aboquem els daus de pera i 3 cullerades d'aigua. Deixem coure, sacsant la paella de tant en tant, fins que no quedi líquid. Pasem a un recipient pla i deixem refredar. Reservem.

Untem les dues llesques de pa amb bloc de foie d'ànec. Al damunt hi posem uns daus de pera. Acabem amb una mica de melmelada de figues.