Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomates
Un plat ben estiuenc, i és que tots els ingredients de la samfaina són del nostre hort. Les cebes i els alls, ja secs, collits durant la primavera. Els carabassons, les tomates, els pebrots i les albergínies acabats de collir, rentats a raig d'aixeta i directes a la cassola.
Que qui eren Sant Nin i Sant Non? Aquí en tenim una petita explicació.
Per 8 persones necessitarem:
Un conill tallat a trossos per fer a la
cassola
Dues cebes grosses tallades a daus.
Dos grans d'all picats
Dues tomates grosses sense les llavors
i tallades a daus
Dos pebrots (els nostres verds, encara
no en tenim de rojos) tallats a daus
Dues albergínies mitjanes tallades a
daus
Dos carabassons mitjans tallats a daus
Oli d'oliva
Sal
Pebre negre mòlt
Salpebrem el conill i
l'enrossim en una cassola amb oli d'oliva ben roent. Un cop enrossit,
reservem.
A la mateixa cassola hi
sofregim la ceba. Quan comenci a estar tendra, hi afegim els alls. A
continuació, hi anem abocant la resta de verdures, deixant uns
minuts entre cadascuna i en aquest ordre: la tomata, els carabassons
i les albergínies. Deixem coure a foc suau fins que la samfaina
comenci a estar tendra. Comprovem el punt de sal i hi afegim el
conill. Deixem coure a foc suau fins que el conill estigui fet.
Ostres aquest hort com dóna de si, eh?? m'encanta les idees que em dones per anar gastant les verduretes. T'ha quedat un plat de diumenge!!
ResponEliminaEl Josep, el meu sogre, és un crac fent hort. Gràcies a ell mengem verdura de casa tot l'any. Petons.
EliminaApa quina sanfaineta tan bona y acabada de collir que acompanya aquest conillet.
ResponEliminaJo ara mateix en tinc mitg a la paiella, pero en mes sencill, avui vaig rápida que haig de baixara a ciutat.
PETONS BONICA BON DILLUNS :)))
Doncs vinga, a menjar samfaina i que tinguis un bon dia a la ciutat. Petons.
ResponEliminaHola Chus! quina pinta més bona que fa, i això que a mi la samfaina no és que m'agradi gaire, pel pebrot.
ResponEliminaI si ho proves sense pebrot, posant-hi una mica més de la resta de verdures? És un plat molt bo i molt de la terra, no? Llàstima no haver tingut unes caragolines per posar-ne.
EliminaNo acostumem a menjar gaire conill a casa pero aquest es veu súper bo!!
ResponEliminapetons
Sí que està bo, sí. A nosaltres ens agrada menjar-ne de tant en tant, és una carn blanca molt suau i amb pocs greixos. Petons.
ResponEliminaMmmmmmmm m'encanta el plat que has preparat!! I a més amb verdures de l'hort! Que més es pot demanar?? M'agraden molt les fotografies! Em semblen molt atractives i el conill diu... menja'm!!! Segur que está bonissím! T'he descobert per casualitat en un enllaç d'un blog amic, i em quedo per aqui, amb el teu permis! Petons
ResponEliminaBenvinguda, Laura, gràcies per aquestes floretes, petonets.
Elimina