Borsch

A l'hivern, bona sopa i vi calent

Feia molts dies que volia provar de fer aquesta sopa tradicional russa. La vam menjar fa anys a Rússia, un dia que ens va agafar l'hora de dinar per la carretera. Era finals de març i, per tant, ja havia començat la primavera, però els camps encara estaven coberts d'un generós mantell de neu i el fred, tot i no ser intens, es feia notar, com en un dia de gener a Lleida. Ens vam aturar en un petit restaurant d'un poblet el nom del qual he oblidat. A la carta, un borsch casolà que ens va venir molt de gust per escalfar el cos. Em va cridar l'atenció el color roig intens d'aquella sopa, el sabor curiós de la remolatxa al brou i el contrast que li donava el punt agre de la nata.

Tot just arribar, vaig buscar la recepta però es va quedar desada fins aquest any en què el meu sogre ha plantat remolatxes a l'hort per primer cop. Va ser quan me'n van portar un parell a casa que vaig pensar en aquella sopa que tant m'havia agradat uns anys enrere. Tenia un llibre de cuina russa però també vaig voler mirar per la xarxa. I em va robar el cor una recepta de la Lena, de Delicious stories, que va viure moments de la seva infantesa a Rússia i ens comparteix la recepta del borsch que feia la seva mare. Em va semblar un petit tresor, una recepta de família passada d'una generació a l'altra em va agradar molt més que la que pogués trobar en qualsevol llibre de cuina. I aquí hi ha el resultat: com fa anys, a mí em va convèncer i em va portar dolços records de fa un grapat d'anys. I al Pavel i la Vica també els va agradar molt. Gràcies a la Lena per fer-nos reviure un dia de fred viatjant per Rússia. A la teva salut!

Ingredients per a 8 persones:

Una ceba tallada a daus

Una branca d'api tallada a rodanxes fines

6 patates petites tallades a trossos no gaire grans

2,5 litres de brou de pollastre (a la recepta parla d'un litre i mig, però a mi em va donar per afegir-hi un litre més)

Un pebrot verd tallat a daus petits

Una remolacha d'uns 350 grams o dues petites, pelades i tallades a daus petits

Dues pastanagues tallades a daus petits

Tres cullerades de tomata fregida o de tomata triturada

Una cullerada de vinagre balsàmic de Mòdena

300 grams de col tallada a tires primes

Una fulla de llorer

Un pessic de comí en pols

Dos o tres grans d'all aixafats

Pebre negre mòlt

Oli d'oliva

Julivert picat

Anet picat

Un iogurt grec

Preparem i tallem tots els ingredients. En una cassola hi posem el brou, li fem arrencar el bull i hi deixem coure les patates amb l'api.

Mentrestant, comencem a sofregir la ceba en una paella amb oli. Quan estigui transparent, hi afegim el pebrot, les pastanagues i la remolatxa i deixem que vagin coent. Quan tinguem les verdures sofregides, hi posem la tomata fregida i el vinagre. Salem. Deixem un parell de minuts.

Ara caldrà abocar aquest sofregit a la cassola del brou (les patates i l'api encara no estaran del tot cuits, ja va bé). Hi incorporem també la col, el llorer i el comí, deixant coure fins que tinguem totes les verdures tendres.

Quan la sopa estigui gairebé a punt, hi afegim pebre negre mòlt,  els alls aixafats, el julivert i l'anet i comprovem el punt de sal. Deixem coure uns minuts més i apartem del foc.

Deixem reposar la sopa una bona estona. Nosaltres en vam fer un primer tast dues hores després i la sopa era bona, però l'endemà ens la vam acabar i llavors la vam trobar molt més saborosa.

Aquesta sopa s'acostuma a servir amb una mica de nata agra, però nosaltres hi vam posar una cullerada de iogurt grec, que també hi va molt bé.