Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons
Mai no havia tastat ni fet una mona de Pasqua tradicional. Aquest any volia fer-ne una, però primer calia provar alguna recepta i veure si ens agradava. La recepta la vaig trobar al Corpus del Patrimoni Culinari Català i em va semblar força senzilla. Acabada de fer és una mona saborosa, amb una crosta una mica consistent i molla lleugerament compacta. Per al meu gust, crec que guanyaria amb una mica de massa mare. I els ous els vam pintar amb retoladors de tinta comestible, una bona tasca per a tenir entretinguts els petits de la casa. Només hi va haver un problema: els ous van lliscar una mica per sobre de la massa mentre era al forn i van deixar el dibuix imprès damunt de la mona. La pròxima vegada ens haurem d'assegurar que no es moguin.
Aquesta és la recepta original, jo vaig fer-la amb la meitat de les quantitats per una mona d'uns 20 cm de diàmetre:
Mig quilo de farina (jo de força)
15 grams de sucre
50 grams de llevat de forner fresc
50 grams de mantega
10 grams de sal
3 ous
La ratlladura d'un llimó
Una mica de llet, a demanda de la massa
Un ou batut per pinzellar
Sucre per empolvorar
Per començar, pastem la farina amb el sucre, els ous, la sal, el llevat, la mantega i la ratlladura del llimó. Quan tinguem els ingredients bastant integrats, hi afegim llet de mica en mica fins aconseguir una massa homogènia i que es desenganxi de les mans.
Deixem reposar la massa 30 minuts, tapada amb un drap (jo la vaig tenir gairebé una hora, mentre dinàvem).
Formem una bola amb la massa, li fem un forat al mig i li anem donant la forma de rosca. Posem en una safata per al forn coberta amb paper de forn o una làmina de silicona. Pinzellem amb ou batut i hi clavem pel damunt els ous durs, assegurant-los amb unes tires de massa en forma de creu. Empolvorem amb sucre.
Deixem que fermenti uns 20 minuts (jo la vaig deixar més estona, uns 45 minuts). Abans d'enfornar, si volem, hi podem escampar per sobre una mica de sucre torronat.
Enfornem a 170 graus. La recepta dóna un temps d'enfornat de 45 minuts, però en el meu cas va estar llesta en 25-30 minuts.
Aquesta mona tradicional és una xulada! I això que la mona quedés decorada pel desplaçament dels ous, ho trobo molt original!!! Aquest tipus de mona és la millor! Petons!
ResponEliminaMira, ha quedat la mona decorada sense voler, ja és casualitat, no? Petons.
EliminaSuper buena, una pinta deliciosa.Besos reina.
ResponEliminaMuchas gracias, guapa. Un abrazo.
EliminaChus, esta mona ha quedado bien bonita con los huevos pintados y todo. Con un aspecto casero indiscutible que la hace más linda y tradicional todavía.
ResponEliminaSaludos.
Son las monas que antiguamente se regalaban a los niños, hechas en casa con productos básicos, me parecen entrañables. Saludos.
EliminaJo tampoc he fet ni provat mai una mona tradicional, però no dubtaria a provar aquesta que has fet, tot i l'incident amb els ous fa molt goig i segur que està deliciosa!! Petons i bona pasqua!!
ResponEliminaSón semblants a una coca, la veritat és que són molt més lleugeres que les típiques d'avui dia. Aquestes es podrien menjar cada dia per esmorzar sense remordiments. Petons I bona pasqua, Eva!
EliminaPreciosa, aquesta mona!! A mi també m'agrada molt més la mona tradicional, l'altra m'embafa. I normalment, la farceixo de cabell dàngel o crema, per amorosir-la. En tot cas, és perfecta per, l'endemà, banyar-la amb llet i ... cap dins!! ha ha ha. Bona Pasqua!
ResponEliminaI tant, mullada a la llet és un esmorzar de luxe! Bona Pasqua, Marina.
EliminaM'encanta aquesta mona. L'any passat també vaig fer uns panets típics de Croàcia que tenien un ou i també es van moure.
ResponEliminaMiraré de fer-ne aquesta mona, que mai la he testada.
petons
Al pujar la massa al forn suposo que, poc o molt, l'ou es mou una mica. De totes maneres, estava molt bona. Bona Pasqua!
EliminaQuina MONA mes mona nena!!!
ResponEliminaFa gracia veure aquest format que com be dius es el tradicional.
A gaudirla y a pasar una bona PASCUA.
Molts petonets :)))
Molt bona Pasqua també a tu I els teus, Conxita. Petons.
EliminaHola Chus, gràcies per passar-te pel meu blog, me n'alegro que t'hagi agradat.
ResponEliminaAquestes mones les vaig veure per primer cop a Tortosa i estan molt bones. A Lleida mentre hi vaig viure no n'hi havien, no sé si ara les fan. T'ha quedat molt bé i m'imagino que deu estar molt bona.
Que passis bones festes i un bon dia de la mona!
Fins aviat.
*Pilar*
De vegades n'he vist alguna en alguna pastisseria però les altres guanyen per golejada. Llàstima, perquè són molt bones I més sanes. Petons.
EliminaEn primer lugar GUAU, esta mona está impresionante!!! Quiero hacerla jajajaja, no he hecho nunca, y las masas es una de las cosas que me encanta de hacer! Las imágenes, como siempre te digo, son preciosas y es que muestran a la perfección lo rica que está una receta.
ResponEliminaUn besote guapa! Felices fiestas :)
Gracias, Nieves, anímate y pruébala, es muy fácil y está muy rica. Feliz Pascua!
EliminaM'encanta la mona tradidional!! A València és molt típica. Petonets!
ResponEliminaQuina bona pinta Chus!! A veure si l'any que ve m'atreveixo a fer-la.
ResponEliminaPetons!