El nom d'aquest bloc

Infant que beu vi i dona que parla llatí no tenen bona fi.

Fa ja dies, un amic em va suggerir de fer una entrada explicant per què havia escollit aquest nom per al bloc. Realment, el dia en què va néixer aquest bloc me'n vaig adonar del difícil que és trobar un nom nou per a un bloc de cuina: res a fer amb gastronomia, amb la cuina de...., amb cuinar.... I em va venir al cap el comentari que sempre em fan els alumnes quan llegeixen la paraula mançana al dossier de Cultura Clàssica:

-Senyo, que no es diu mançanes, que es diu pomes! Ai, las.......

A casa meva, a Lleida ciutat, a l'horta dels voltants, sempre hi ha hagut mançanes a les finques, plenes de mançaneres. Si, de petita, algú deia poma, de seguida pensava: aquest no és d'aquí. I així seguien les coses fins que un dia, a casa, els meus fills em diuen: 

-mare, mançana no surt al llibre de català, es diu poma. 

Uns dies després, la meva filla em demanava un got per beure. 

-Un vas, vols dir?

-A classe en diem gots, mare.

I, poc a poc, els espills s'estan convertint en miralls, el color roig ara és vermell.....  les particularitats de les varietats locals es van esvaint.

I d'aquí el nom del bloc: Mançanes i no pomes, tal com diem a Lleida. Ho diem bé? És correcte dir mançana en català? Doncs sí, la paraula apareix al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: en algunes contrades, poma. 

I com és que hi ha dues paraules en català per designar un mateix fruit?

La paraula poma prové del llatí pomum (plural poma), que designava els fruits dels arbres en general. Hi havia una altra paraula per designar el fruit de la mançanera: malum (plural mala).

Als voltants del segle I va existir un Gai Maci el nom del qual apareix en diversos documents escrits, entre ells la Història Natural de Plini el Vell, el tractat De Agricultura de Columela, La Vida dels dotze Cèsars de Suetoni, algunes de les Cartes a Àtic de Ciceró.... Aquest Gai Maci sembla que pertanyia a l'ordre eqüestre i tenia amistat amb Juli Cèsar. Plini el Vell, però, parla d'un Gai Maci amic d'August, amb la qual cosa potser fa al·lusió a un descendent d'aquest primer Maci, o potser estem parlant d'una persona amb una llarga vida....

La qüestió és  que Gai Maci era aficionat a l'agricultura - Plini diu que va ser el primer que va idear els boscos artificials. Columela parla d'ell com un autor que va escriure obres sobre les feines del cuiner, el forner i el reboster i fa al·lusió a ell en un capítol dedicat a mètodes de conservació d'aliments-. En tot cas, Maci  va obtenir una varietat de mançana molt acceptada entre el públic de l'època. A aquesta varietat se li va donar el nom de mala Mattiana ( mançanes macianes o de Maci).

Amb el temps, el nom genèric malum va quedar en desús, quedant simplement el mot mattiana per referir-se al fruit. Després, només calia esperar els canvis fonètics transcorreguts al llarg dels segles fins arribar a l'actual forma mançana del català, la manzana del castellà i la mazá gallega. I les pomes catalanes, o les pommes franceses, deriven, en canvi, de la paraula pomum.

Seguirem parlant de l'antiga Roma.....