Amors de Candeler donen bon fruiter
Un dia com avui escrivia la meva primera entrada al bloc. Una fotografia de Lleida despertant-se de la boira un matí d'hivern. D'aquell matí ja ha passat un any i és just celebrar avui l'aniversari. Fent recompte, 148 entrades publicades, 50 seguidors a Blogger i 123 a Google+, 31.752 visites fins ara mateix. Són unes dades molt modestes comparades amb altres blocs, però me'n fan sentir contenta. El millor, les persones que he conegut i a qui mai he vist en persona, però amb les quals he establert una relació de complicitat al voltant de la cuina. En sé els noms, també els de les seves parelles i fills, sé on viuen, però mai les he vistes. Noves relacions per als nous temps. Des d'aquesta raconet de Lleida, gràcies a tothom per les vostres visites i comentaris.
Per fer aquestes cristines de brioix, he seguit la recepta del Xavier Barriga. Dels 13 brioixos que n'han sortit, uns els he farcit amb crema pastissera i els altres els hem menjat amb mantega i melmelada per esmorzar. L'aroma i el sabor són deliciosos, perfumats amb canyella i ratlladura de taronja i llimó. Això sí, cal paciència, però els resultats s'ho valen.
Per 13 brioixos de 75-80 grams:
500 grams de farina de força
10 grams de sal
100 grams de sucre
150 grams d'ou (3 ous)
100 grams de mantega
130 ml d'aigua
40 grams de llevat fresc
La ratlladura d'un llimó
La ratlladura d'una taronja
Mitja culleradeta de canyella en pols
Per la crema pastissera:
100 grams de sucre
500 grams de llet
50 grams de Maizena
3 ous
Una culleradeta de sucre vaïnillat
Preparem la crema pastissera: Posem tots els ingredients al vas de la Thermomix i programem 7 minuts, 90 graus, velocitat 4. En acabar, passem la crema a un recipient i cobrim amb film transparent, per evitar que es faci crosta. També es pot posar la crema directament en una mànega pastissera, però jo només en tenia de plàstic i no em va fer goig posar la crema calenta directament a la mànega. Reservem a la nevera.
Tallem la mantega a daus i la deixem a la nevera.
Posem al vas del robot amassador la farina, la sal, el sucre, els ous, una part de l'aigua -en deixem una mica per afegir-la amb el llevat més tard-, les ratlladures i la canyella. És a dir, tots els ingredients llevat de la mantega i el llevat.
Amassem amb l'accessori ganxo. Hem d'amassar fins que la massa s'hagi format. Llavors hi hem d'afegir la mantega a poc a poc per a que la massa vagi absorbint la mantega. Quan veiem que la mantega està totalment integrada a la massa, hi incorporem el llevat amb una mica d'aigua.
Seguim pastant fins que el llevat quedi totalment incorporat a la massa. Hem de continuar pastant fins que la massa es desenganxi bé de les parets del bol. Es tracta d'aconseguir una massa elàstica i fina. És un temps de pastat llarg, cal tenir paciència.
Arribats a aquest punt, formem una bola amb la massa i la posem en un bol untat amb oli d'oliva. Cobrim amb film transparent i deixem reposar una hora a la nevera.
Passada l'hora, traiem la massa i en tallem porcions de 75-80 grams. Fem una bola llisa i uniforme amb cada porció i dipositem en una safata untada amb oli - jo la vaig cobrir amb paper de forn. Cobrim les boles amb film transparent i deixem una mitja hora a la nevera.
Traiem la massa de la nevera i li donem forma. En aquest cas, de boles que hem acabat d'arrodonir. Pintem amb ou batut amb un polsim de sal i deixem fermentar en un lloc càlid sense corrents d'aire. La massa ha de gairebé duplicar el seu volum. Jo les vaig tenir al voltant d'una hora.
Escalfem el forn a 210 graus.
Quan tinguem les peces a punt, tornem a pinzellar amb ou batut. Escampem una mica de gra d'ametlla pel damunt. Enfornem uns 9 minuts. Quan veiem que els brioixos agafen un to daurat, els traiem del forn. Jo vaig haver d'abaixar la temperatura del forn, perquè es dauraven molt de pressa però no quedaven ben cuits. Ja se sap, cada forn és un món.
Traiem del forn i deixem refredar damunt d'una reixeta. Per guarnir, tallem per la meitat i farcim amb crema pastissera. Acabem empolsinant amb sucre de llustre.
XATA!!! i per molts i molts i molts anys!!!
ResponEliminaNosaltres si que hem d'estar contents per gaudir de la teva companyia tan desinteresada, i de les teves originals y delicioses receptes i es per aixó que esperem gaudir de tot lo teu molt de temps.
UN AFORTA ABRAÇADA I A DISFRUTAR D'AQUESTES CRISTINES TAN DELICIOSES!!! :)))
Moltes gràcies Conxita! Una abraçada.
EliminaMoltes felicitats! Que per molts anys puguis gaudir del blog i fer-nos gaudir a nosaltres com fins ara.
ResponEliminaUna abraçada des de Tarragona,
Nani
Gràcies, Nani, una abraçada.
EliminaMoltíssimes felicitats Chus! Això del món dels blocs no l'acabés d'entendre si no hi estàs posat...com dius, estàs en una xarxa de gent, que aprecies molt, que saps com s'expressa, com s'explica i el que li va passant, però a les que quasi no arribes a posar cara! (això darrer algun dia s'arreglarà). I això, en un món tan visual com el nostre, és especial! Per cert, la recepta de les cristines, espectacular! Ja sé que la recepta és del gran Barriga, però les mans que l'han preparat i posat en pràctica són les de la gran Chus! Petons!
ResponEliminaGràcies Mònica, la veritat és que el brioix fet així és deliciós, té una aroma espectacular. Petons.
EliminaFelicitats, Chus!
ResponEliminaMoltes gràcies, Rosa. Una abraçada.
EliminaPer molts anys!!!!
ResponEliminaSempre he dit que aquest món virtual està ple de sorpreses i de coses agradables, és com una altra família que fa que ens sentim com a "casa".
A seguir endavant molts anys més.
Una abraçada
Sí, és ben curiós aquest món dels blocs. Una abraçada, Dolors.
EliminaFelicitats pel primer, i endavant per molts més. La veritat és que, des que et segueixo, ja et puc dir que em fas gaudir molt amb les teves receptes, i fotografies, és clar! Que sempre són tan boniques... espero que continuïs amb aquesta energia perquè ara ja et trobaria a faltar!! Aquests brioxos semblen deliciosos, hauré d'anar agafant altre cop el llibre del Barriga, jo també... he he he. Petons i bon dilluns!
ResponEliminaGràcies, Marina , per les teves paraules. I t'asseguro que els brioixos amb la recepta del Barriga són una passada. Necessiten temps però val la pena. Petons.
EliminaFelicitats Chus perquè tens un blog que és xulíssssim, i tu vals molt!
ResponEliminaÉs genial com els blogs poden fer tant i disfrutar tant a les persones.
Molts petonets i segueix així! :)
Moltes gràcies, Núria, què poc m'ho imaginava l'any passat que aquest bloc em faria disfrutar tant. I conèixer gent molt maca, com tu. Petons.
EliminaFelicitats, maca! I gràcies a tu per compartir amb nosaltres les teves delicioses receptes i boniques fotos. Un petonàs! Maria
ResponEliminaGràcies, noies, el mateix us dic a vosaltres. Una abraçada.
EliminaMoltes felicitats!! I per molts anys!! Tens raó. El món dels blocs és ben curiós. Per a mi també va ser una sorpresa conèixer gent tan maca com tu. Petonets!
ResponEliminaGràcies, Carmeta, ja ho dic: el millor és totes les coneixences que fas. Un petó.
EliminaMoltes felicitats!!! I què millor que celebrar-ho amb aquest dolç... t'ha quedat de luxe!
ResponEliminaPetons
Moltes gràcies, Aisha. Són els pastissos típics d'aquesta data, a casa sempre en mengem. Petons.
EliminaMoltíssimes felicitats, Chus!!! Una gran celebració amb aquestes cristines!!! Delicioses i precioses!!!!
ResponEliminaPetons,
Olga
Gràcies, Olga, uns pastissets farcits amb crema venen sempre de gust, no? Petons.
EliminaChus, moltes felicitats per aquest primer anyet!! i espero que en siguin molts més!! a més celebrar-ho amb unes cristines així deu haver estat ideal, oi? fan molt bona pinta! jo volia fer-ne aprofitant Sant Blai i vaig estar tot el cap de setmana fora... un altre any serà! un petó!
ResponEliminaAixò rai, Eva, ja faràs cristines l'any vinent! O no, que no cal esperar tant de temps, són bones a qualsevol data. De fet, jo he fet la recepta del brioix i després l'he farcit amb crema pastissera. Petons.
Eliminauna manera deliciosa de celebrar el primer any del bloc. Felicitats, i una recepta genial! Té una pinta aquest brioix!!
ResponEliminaGràcies, aquests brioixos sense farcir són molt bons per als esmorzars de cada dia. Petons,
EliminaMoltes felicitats Chus per aquest primer aniversari...Fa pocs mesos que et segueixo i ja em fas gaudir amb les teves receptes i aquestes fotos que tan transmeten el resultat..gairebé fins la bona oloreta...sort q et tinc aprop per preguntar-te els meus dubtes..
ResponEliminaAquest cap de setmana els faré i ja t.explicaré..petonets
Sònia Sánchez
Gràcies, Sònia! Dilluns m'expliques com t'han sortit. Segur que boníssims, amb les mans que tens. Petons.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Chus! Acabo de descobrir el teu blog i m'ha encantat! Quina pintassa que fa aquesta recepta i les fotografies genials! ;)
ResponEliminaMoltes felicitats per aquest primer aniversari i endavant amb tots els que vagin venint! Si et sembla em quedo per aquí i així no em perdo res :)
Petonets i bon cap de setmana!
Moltes grácies, Cristina, i benvinguda! Petons.
EliminaPues si que has festejado dulcemente tu primer año en el blog, felicitaciones, besos
ResponEliminaMuchas gracias, Naroa. Besos
Elimina