Quart divendres de Quaresma: olla de congre

Serra la vella,

fa de bon serrar,

set de vi,

set de pa,

set de carn de bou,

torneu-me la serra,

que ja heu serrat prou.

Amb aquesta cançó baldava el meu sogre amb el peu els nostres fills i nebots quan eren petits. Qui era la vella que serrava? La vella Quaresma, representada com la figura d'una vella de fusta, o fins i tot com un tronc, que a mitja Quaresma se serrava. La imatge de la vella representava la mort, l'hivern, i passada ja la meitat de la Quaresma es començava a veure l'arribada del bon temps, de la Pàsqua propera i el renaixement de la natura.

L'olla de congre és una menja típica de la Quaresma a casa nostra des de fa molts anys. La feia la nostra padrina quan érem petites i, llavors, no ens agradava gens. Amb el temps, hem anat apreciant el sabor d'aquest plat, que necessita temps per coure i per deixar anar tots els gustos dels ingredients, senzills i sense pretensions. A més, amb productes del nostre hort: els espinacs que ens va portar el sogre, el Josep, i les patates de la collita de l'estiu. 

Per vuit persones necessitarem:

150 grams de congre assecat.
250 grams de bacallà esqueixat i dessalat.
400 grams d'espinacs.
200 grams de mongetes seques posades en remull la nit abans.
400 grams de patates.
300 grams d'arròs.
Un manat d'alls tendres.
Unes fulles de julivert.
Oli d'oliva.
Pebre roig.

Posem les mongetes i el congre, ben rentat, en una olla amb aigua i deixem bullir unes dues hores, o fins que veiem que les mongetes comencen a estar tendres.

Llavors hi afegim els espinacs, ben rentats, i les patates, tallades a trossos.

Deixem bullir fins que les patates estiguin cuites. Mentrestant, piquem els alls tendres i el julivert i els sofregim en una paella amb oli. Hi afegim una culleradeta de pebre roig, retirant de seguida la paella del foc i remenant. Aboquem aquest sofregit a l'olla, juntament amb l'arròs i el bacallà. Deixem coure fins que l'arròs estigui fet. Rectifiquem de sal.