Pastís de xocolata al whisky

 Creixen els infants i creixen els treballs

 

Aquest encara és un dels pastissos d'aniversari de la Vica, que va celebrar dues festes: una amb les amigues de classe i l'altra amb els cosins. Per a la celebració familiar vam fer aquesta  recepta escocesa, treta d'un petit i preciós llibret anomenat A little Book of Scottish Baking, que vaig portar fa anys d'un viatge a Edimburg. La primera prova del pastís la va fer el meu fill Pavel uns dies abans, per fer un English breakfast al seu institut. Malauradament, l'esmorzar no es va poder celebrar per problemes de salut de la professora d'anglès i el vam poder tastar a casa, juntament amb els amics  de classe que havien participat en l'elaboració del pastís. El tast ens va servir per ajustar alguns ingredients: la cobertura, per exemple, duia sucre a la recepta original, però vam decidir no posar-ne perquè ens agrada l'amargor de la xocolata. I hi vam afegir una primera capa de cobertura de nata muntada, que també va servir per farcir el pastís. El resultat, deliciós. Això sí, com havia sobrat pastís de vainilla de la festa del dia abans, el de xocolata amb whisky el vam destinar al públic més gran (tietes, oncles i pares). Si el volem fer per als nens, només cal no posar-hi alcohol. Ah, i per cert, un ingredient ben curiós: patata.

Per un pastís alt (layer cake) de 18 cm. de diàmetre:

175 grams de farina de rebosteria

Un sobre de llevat químic en pols

Mitja cullerada de postres (tsp) de sal

50 grams de xocolata negra per fondre

110 grams de mantega

175 grams de sucre morè

80 grams de patata bullida i aixafada

2 ous batuts

4 cullerades (tbsp) de llet


Per la cobertura de xocolata:

150 grams de xocolata negra

170 grams de nata líquida

2 cullerades de whisky

(la recepta també incloia 50 grams de sucre de llustre, que no hem posat)


Per la cobertura de nata:

300 grams de nata líquida (35% matèria grassa)

6 cullerades de postres de sucre de llustre


Per decorar els laterals (opcional):

Fideus de xocolata

Escalfem el forn a 180 graus i greixem amb mantega dos motlles de 18 cm de diàmetre.

Tamisem la farina amb la sal i el llevat en un bol i reservem.

Desfem la xocolata al microones a intervals de 30 segons, amb cura de no cremar-lo. Deixem refredar uns minuts.

En un altre bol, batem la mantega amb el sucre fins aconseguir una mescla cremosa. A continuació, hi afegim la xocolata desfeta i la patata bullida. Barregem suaument i integrem bé els ingredients.

Afegim els ous en dues tandes, incorporant una mica de farina després de cada tanda. Finalment, acabem d'incorporar la resta de la farina i la llet, barrejant suaument fins integrar bé tots els ingredients.

Repartim la mescla entre els dos motlles i enfornem durant uns 25 minuts o fins que  punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem del forn, deixem reposar uns minuts i passem a una reixeta. Deixem refredar totalment.

 

Mentre es refreda el pastís, preparem la cobertura de xocolata:

Posem la nata a foc suau i hi afegim la xocolata a trossos. Remenem suaument fins que la xocolata estigui desfeta i la mescla sigui cremosa i uniforme. Traiem del foc i hi incorporem el whisky, integrant-lo bé a la mescla. Deixem refredar. (per donar-li més consistència, jo l'he deixat a la nevera uns 30 minuts).

Muntem la nata amb el sucre i reservem a la nevera.

Per muntar el pastís, cobrim cada capa amb la nata muntada. Cobrim  també tota la superfície i laterals del pastís. Deixem a la nevera durant uns 30 minuts per a que la nata agafi consistència.

Finalment, cobrim tot el pastís amb la cobertura de xocolata. Decorem els laterals amb els fideus de xocolata i, si volem, també podem posar una mica de nata muntada per la superfície, ajudant-nos amb una mànega pastissera.

Pastís de vainilla amb buttercream de vainilla

Ai mares, que teniu filles, no les deixeu pas ballar, que elles són perillosetes, com el vidre de trencar

Per celebrar l'aniversari de la Vica hem fet un pastís pensant en els seus catorze anys acabats d'estrenar. I per representar aquesta adolescència plena d'il·lusió, papallones i ocellets, em venia al cap el sabor suau de la vainilla, de manera que hem fet un pa de pessic aromatitzat amb vainilla i l'hem cobert amb un buttercream també de vainilla. El farcit, per donar-li una nota de color, és de melmelada de figues casolana, la preferida de la Vica. I, per decorar, unes perles blanques i daurades, del color de tots els somnis que algun dia s'esdevindran.....

Per un pastís alt de 18 cm. de diàmetre:

El pa de pessic és una coca de iogurt feta segons la recepta de Xavier Barriga, amb alguns petits canvis

6 ous

400 grams de sucre

Un iogurt natural

480 grams de farina de rebosteria

10 grams de lleviat químic en pols

Un pessic de sal

Dues cullerades de postres d'extracte de vainilla

150 grams d'oli d'oliva suau


Pel buttercream de vainilla, seguint la recepta de la Bea Roque:

150 grams de mantega (a la recepta original són 100 grams)

50 grams de llet

Una cullerada de postres d'extracte de vainilla

500 grams de sucre de llustre molt fi (icing sugar)

Pel farcit:

250 grams de melmelada de figues

Escalfem el forn a 180 graus.

En un bol, batem els ous amb el sucre fins que la mescla blanquegi i sigui esponjosa. Hi afegim el iogurt i barregem suaument.

A continuació, hi anem incorporant la farina tamisada amb el llevat i la sal. Barregem suaument fins aconseguir una mescla homogènia. Incorporem també l'extracte de vainilla.

Finalment, afegim l'oli a poc a poc i l'anem integrant a la massa.

Repartim la massa entre dos motlles desmuntables de 18 cm. de diàmetre prèviament greixats amb una mica de mantega o pinzellats amb un parell de gotes d'oli i empolsinats amb farina.

Enfornem durant uns 25 minuts o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Deixem reposar uns minuts fora del forn i traiem els anells dels motlles. Deixem refredar totalment.

Per preparar el buttercream, posem la mantega, la llet, l'extracte de vainilla i la meitat del sucre, prèviament tamisat. Batem a velocitat mitja i després pugem una mica més la velocitat, fins que la mescla blanquegi i agafi una consistència cremosa i uniforme. Llavors hi anem afegint la resta del sucre tamisat, poc a poc i sense deixar de batre.

Tallem per la meitat cada pa de pessic i farcim les capes interiors amb la melmelada de figues.

Cobrim la part superior i els laterals amb una primera capa de buttercream, que servirà per "fixar" les molles que puguin quedar. Reservem a la nevera durant uns 30 minuts.

Passat aquest temps, cobrim amb una segona capa de buttercream i decorem al nostre gust.

Tarta de Santiago

A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides

Certament, durant el mes de setembre vam collir les ametlles, o aumetlles, com en diem a Lleida. Un cop feta la collita, no falta mai una tarta de  Santiago feta amb les ametlles de casa. Per arribar a tenir-les preparades per la recepta, però, abans els hem hagut de treure la pellofa, deixar-les assecar una mica al sol, trencar-les, escaldar-les i pelar-les i, finalment, deixar-les assecar uns minuts al forn, el just per treure la humitat que els  hem donat en escaldar-les.

I, si fins aconseguir les ametlles per la tarta hem seguit un procés ben artesanal, tot el contrari per preparar la tarta: hem utilitzat la Thermomix perquè ens agrada el grau de mòlta que li dóna a l'ametlla, amb un petit punt granulat que fa la tarta lleugerament cruixent.

Per gaudir-ne del tot, a casa la servim amb un xupito d'orujo (només adults, és clar): al moment de menjar, aboquem el xupito damunt la porció de tarta, que s'impregna del licor, queda molt amorosida i, al meu gust, és deliciosa.

Per un motlle de 23 cm. de diàmetre:

250 grams d'ametlles crues

200 grams de sucre

La pell d'un llimó

4 ous

Sucre de llustre per decorar

Preparació amb Thermomix (del llibre Imprescindible para su cocina):

Escalfem el forn a 180 graus.

Posem al vas de la Thermomix les ametlles i piquem 10 segons, velocitat 5. Reservem.

Posem al vas el sucre i el polvoritzem 10 segons, velocitat 10. A continuació hi afegim la pell de llimó, que haurem assecat amb paper de cuina, i tornem a programar 10 segons, velocitat 10.

Incorporem els ous i barregem 10 segons, velocitat 4. Finalment, hi posem les ametlles picades i barregem 5 segons, velocitat 3.

Aboquem aquesta mescla en un motlle greixat amb mantega. Enfornem durant 25 minuts (la recepta dóna un temps de 15-20 minuts, però al meu forn cal uns minuts més)

Traiem del forn, deixem reposar uns minuts i desemmotllem. Un cop freda, la podem decorar amb sucre de llustre ajuntant-nos, si volem, amb una plantilla de la creu de Santiago. A la xarxa en trobareu per imprimir-ne.

Preparació a la manera tradicional:

Posem en un bol tots els ingredients secs: les ametlles, que hauran d'estar mòltes, el sucre i la ratlladura de llimó.

Hi incorporem els ous i barregem fins aconseguir una mescla homogènia. Aboquem en un motlle greixat amb mantega i enfornem durant uns 25 minuts (caldrà mirar el punt de cocció depenent de cada forn).

Amanida de ventresca

El peix blau al vell no plau

Fa uns dies vam comprar un bonítol de 14 quilos que ens va fer molt de goig. No era cap barbaritat, doncs aquell dia érem 14 persones a dinar, de manera que una part ens la vam menjar el mateix dia a la planxa. La resta, tallada a lloms i amb la ventresca per separat, la vam aprofitar per fer-la en conserva en escabetx. I la ventresca la vam reservar per a fer-ne una amanida amb patates, un plat complet i saborós que és pot deixar preparat amb antelació i que encara ve de gust, doncs es menja fred.

Per 6 persones:

Una ventresca gran de bonítol (també es pot fer amb ventresca de tonyina o amb lloms de verat)

Un porro

Una ceba

Una pastanaga

Aigua

Un quilo de patates

2 pebrots escalivats

Per la picada:

Un gra d'all

2 tomates madures sense pell

6 fulles d'alfàbrega

Un rajolí de vinagre (jo balsàmic de Mòdena)

50 grams d'oli d'oliva (se'n pot afegir més, al gust de cadascú)

Bullim les patates amb pell en aigua amb sal. Deixem refredar, pelem i tallem a rodanxes.

Fem un brou amb el porro, la ceba, la pastanaga i l'aigua. Quan el brou estigui fet, hi posem la ventresca, tapem la cassola, traiem del foc i deixem que es cogui amb l'escalfor del brou. Deixem refredar i traiem la carn de la ventresca fent-ne tires. Reservem

A la mà de morter, piquem  l'all amb les tomates i l'alfàbrega. Afegim el vinagre i lliguem amb l'oli. Una altra manera de preparar-la és posant tots els ingredients al vas de la batedora i triturar-los.

Per muntar l'amanida, posem una capa de patates, una de ventresca, la meitat del pebrot escalivat a tires i reguem amb la meitat de la picada. Fem una segona capa i reguem amb la resta de la picada. 

Si la volem deixar preparada al matí, és millor no amanir-la fins el moment de servir. Podem deixar el plat muntat a la nevera, protegit amb film transparent i amb la picada apart. Al moment de servir, amanim amb la picada.

Coca de iogurt amb mançanes caramel·litzades i rom

Tantes boques, tantes coques

Amb la collita de mançanes, arriben les coques amb mançana per esmorzar o per berenar. Aquesta l'hem feta de iogurt però amb alguns canvis: hem caramel·litzat les mançanes amb mantega i una mica de rom i, enlloc d'oli, hem utilitzat mantega per a fer la massa de la coca, que també hem perfumat amb un rajolí de rom negre. Una coca molt saborosa, preludi de la dolçor de la tardor, que tot just avui acaba de començar. Equinocci, nits iguals als dies. Natura i temps imparables.

Per una coca de 23 cm de diàmetre:

Un iogurt de llimó

Dues mesures de iogurt de sucre morè

80 grams de mantega

3 ous

Dues mesures de iogurt de farina de rebosteria

Una mesura de iogurt de farina integral

Un sobre de llevat químic en pols

Un pessic de sal

Un raig de rom negre

Per caramel·litzar les mançanes:

Dues mançanes

Una cullerada de mantega

Tres cullerades soperes de sucre morè

Un raig de rom negre

Escalfem el forn a 180 graus.

Primerament, pelem les mançanes i les tallem a daus petits. En una paella, hi desfem la mantega i hi aboquem el sucre. Quan es comenci a desfer, hi posem les mançanes i el raig de rom i deixem caramel·litzar a foc suau durant uns minuts. Reservem.

A continuació, batem la mantega amb el sucre fins aconseguir una consistència cremosa.

Hi afegim els ous un a un fins integrar-los bé a la mescla. A continuació, hi incorporem el iogurt.

Afegim la farina amb el llevat i la sal i remenem suaument fins aconseguir una massa homogènia. Finalment, aromatitzem amb un rajolí de rom.

Unim les mançanes caramel·litzades a la massa i ho aboquem tot en un motlle prèviament greixat amb mantega.

Enfornem durant uns 25-30 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Cavatelli amb pesto rosso

Del setembre a la tardor, torna la calor

 

Després d'un any i mig de publicar ininterrompudament al blog, aquest estiu ens hem pres unes llargues i merescudes vacances, que han durat gairebé dos mesos. En aquest temps, hem aprofitat per descansar i fer turisme: hem pogut gaudir de la cuina italiana, doncs hem viatjat per Itàlia i el sud de França. I hem volgut començar amb una recepta feta amb productes que vam portar del nostre viatge per Itàlia: tomates en oli i pasta, a més d'un deliciós oli d'oliva. Els alls i l'alfàbrega són de collita pròpia.

Aprofitant, doncs, que teníem tomates en oli, hem volgut fer un pesto rosso. La paraula pesto ve del verb pestare, que vol dir aixafar, i és que la salsa clàssica es prepara aixafant-la amb la mà de morter. Es pot fer amb pinyons, però també amb altres fruits secs, com l'ametlla. Nosaltres hem triat les nous, ens agrada molt la textura que li donen al pesto.

Pel que fa a la pasta, hem preparat uns cavatelli, una pasta que recorda als gnochi, tot i que, a diferència d'aquests, no porten patata, sinó farina i aigua. És un tipus de pasta consistent, amb un cor lleugerament dur i un tall central que ajuda a retenir la salsa i assaborir-la bé. Amb una peça de fruita com a postres, pot ser ben bé un plat únic ben saborós i senzill de preparar.

Per 8 persones:

15 tomates en oli

55 grams de nous

2 grans d'all

20 fulles d'alfàbrega fresca

150 grams d'oli (se'n pot afegir més si es vol més líquid)

50 grams de formatge parmesà (jo no en vaig posar)

Sal

800 grams de cavatelli

Preparació del pesto amb la mà de morter:

Escorrem l'oli de les tomates i les netegem de llavors. Posem al morter tots els ingredients, llevat de l'oli, i aixafem amb la mà de morter. Quan aconseguim la textura desitjada, aboquem l'oli a fil i anem lligant la salsa. Reservem a la nevera cobert amb film transparent o en un pot amb tapa.

Preparació del pesto amb Thermomix:

Posem al vas de la Thermomix tots els ingredients llevat de l'oli. Piquem 5 segons a velocitat 5. Abaixem les restes de les parets del vas amb l'espàtula. Si volem que quedi més triturat, podem programar 2 o 3 segons a velocitat 6.

Un cop tinguem la textura desitjada, programem velocitat 4 amb el cubilet posat i aboquem l'oli damunt de la tapa, que caurà a fil. Aturem la màquina quan hagi caigut tot l'oli dins del vas. Reservem la salsa a la nevera tapada amb film transparent o en un pot amb tapa.

Bullim la pasta en aigua abundant amb sal el temps que indiqui al paquet. Escorrem, passem a una plata per servir i hi afegim el pesto pel damunt, remenant bé per barrejar la pasta amb la salsa. Servim immediatament amb unes fulles d'alfàbrega fresca.

Suquet de rap amb gambes

 

Peix de mar és peix. peix de riu no és res

L'altre dia vam anar a comprar peix i vam trobar un rap i unes gambes que ens van fer goig. En vam fer un suquet, acompanyat amb patates noves i unes tomates de l'hort. Un plat molt saborós, poc complicat de fer i del gust de tothom. I quin tip de sucar pa a la salsa! No saps si és millor el tall o el suc.....

Per 6 persones:

Un rap d'uns 3 quilos, tallat a medallons

Una ceba

Una pastanaga petita

Una branca d'api

12 gambes grosses

Un quilo de patates

Dos grans d'all picats petits

Dues tomates ratllades

Una cullerada de postres de polpa de nyores

Un litre de brou de peix

Per la picada:

2 torrades petites

2 grans d'all

Unes fulles de julivert

Un sarpat d'ametlles torrades

Sal

Un raig del brou de peix

Fem el brou de peix amb el cap i el fetge del rap, la ceba, la pastanaga i l'api.

En una paella amb oli, fregim les dues torrades i els grans d'all sencers. Passem al morter, hi afegim la resta d'ingredients de la picada, llevat del raig de brou, i aixafem bé amb la mà de morter. Reservem.

Fregim lleugerament les gambes i el rap, prèviament enfarinat. Reservem.

Hi incorporem les patates trencades i deixem coure uns minuts, el necessari per marcar-les per tots els costats.

Incorporem l'all picat i deixem que agafi color. A continuació, hi aboquem les tomates ratllades i la polpa de nyores. Deixem sofregir bé.

Hi afegim el brou de peix i deixem coure uns 15 minuts, hi afegim la picada deixatada amb el brou, les gambes i el rap. Sacsem la cassola i deixem coure tapat uns 10 minuts. Deixem reposat una estona abans de servir.