divendres, 18 d’octubre del 2013

Salmó al llimó amb olives i tàperes



Suc de llimona, medecina bona








A casa era un problema fer salmó a la planxa. Tot quedava impregnat de la seva olor, no hi feia res que tinguéssim la campana extractora a la màxima potència. No hi havia res a fer. Fins que vam trobar aquesta manera de cuinar-lo, macerat amb llimó durant una bona estona. L'àcid del llimó neutralitza l'olor del greix del salmó en coure's i, si bé també cal utilitzar la campana extractora, la casa no queda perfumada de salmó durant la resta del dia. I el sabor del peix és més suau i no ens tornarà el regust del greix durant tota la tarda. 





Per 5 persones necessitarem:

Mig salmó sense pell ni espines tallat a filets (uns 800 grams)
El suc i la ratlladura de dos llimons mitjans
10 cullerades d'oli d'oliva
Sal
Pebre negre mòlt
Un grapat d'olives negres (si són mortes, encara millor)
Un grapat de tàperes en vinagre










Preparem el líquid en què posarem a macerar el salmó: En un bol hi posem el suc i la ratlladura dels llimons, l'oli, la sal i el pebre negre. Barregem bé amb unes varetes.

Pinzellem el fons d'un recipient de vidre amb aquest líquid i hi posem una primera capa de filets de salmó. Els pinzellem i anem afegint-hi capes, pinzellant-ne cadascuna. Quant haguem col·locat tot el salmó, hi aboquem la resta del líquid de maceració, tapem i deixem a la nevera durant una bona estona (nosaltres el preparem al matí i el traiem a l'hora de dinar).








En una paella o planxa roent, hi anem coent els filets de salmó, mirant de no coure'ls massa per evitar que quedin secs. Anem posant-los en una safata per servir.

Colem el líquid que ens ha quedat de la maceració i l'escalfem en una paella neta. Quan estigui calent, hi afegim les olives i deixem coure uns 3 o 4 minuts mentre anem remenant. Al darrer moment, hi aboquem les tàperes, remenem una mica més i aboquem aquesta salsa damunt del salmó. Servim immediatament.




dimecres, 16 d’octubre del 2013

Amanida amb figues caramel·litzades, mató, codonyat i anxoves

 

Una amanida ben amanida

 

 






Ben llarg el nom d'aquesta amanida. I encara hi hauríem pogut afegir "i vinagreta de mel". Aquesta amanida l'acostumem a fer a la tardor, quan tenim codonyat. Aquest any, però, li hem afegit les figues caramel·litzades. La idea la vam agafar d'un "Cuines" de la setmana passada. En Gonzalo Ferreruela, xef del restaurant Ferreruela de Lleida, va presentar una amanida de formatge amb fruites de tardor i carquinyolis, amb unes figues caramel·litzades que acabaven el plat . Nosaltres hem copiat la idea de les figues i hem fet una amanida amb els ingredients que teníem per casa: mató -més suau que el formatge, que a mi no m'agrada- , codonyat, anxoves, nous i figues. I mel per la vinagreta. 







Per 5 persones necessitarem:

Enciam variat (nosaltres crèixens i escarola)
15 anxoves en oli
125 grams de mató
4 daus de codonyat per persona
8 figues
Un grapat de nous

Per la vinagreta:

100 grams d'oli d'oliva
Un raig de vinagre balsàmic de Mòdena
Una culleradeta de mel
Sal
Pebre negre mòlt



 


Posem al plat un llit de fulles d'enciam. Fem boletes de mató amb un estri especial per a fer boletes. En col·loquem 4 a cada plat i les alternem amb 4 daus de codonyat. Al damunt de l'enciam hi posem 3 o 4 filets d'anxova i hi escampem les nous.




Tallem les figues a quarts i les empolvorem amb una mica de sucre. Caramel·litzem aquest sucre amb l'ajut d'un bufador. Repartim les figues als plats.


Per preparar la vinagreta, posem tots els ingredients en un bol i batem amb unes varetes fins que quedi tot ben emulsionat. Amanim amb aquesta vinagreta.




dilluns, 14 d’octubre del 2013

Coca de sucre per princeses i prínceps



Coca i coqueta, tot surt de la pasteradeta










Dissabte vam celebrar que la Vica feia tretze anys. A casa, com ens agrada a nosaltres. Amb una colla de cosins de totes edats corrent amunt i avall, com també fèiem nosaltres a les nostres festes d'aniversari de petits. He de reconèixer que no m'agradaven gens les celebracions comunes d'aniversari que s'organitzaven quan els meus fills encara anaven a l'escola: en una sola trobada per trimestre, tots els nens i nenes que feien anys en aquell període compartien la mateixa festa, on hi eren convidats tota la resta de la classe. Al meu parer, eren celebracions impersonals, on hi havia nens celebrant un aniversari que encara no havien fet i altres que havien fet els anys feia més d'un mes i no entenien perquè ara tornaven a recordar-ho. 

Els aniversaris també són educatius: el nen o nena ha de triar quins amics convida (a casa no hi cap tota la classe), de manera que ha de fer una tasca de selecció. Els nens i nenes triats estableixen un lligam especial amb el seu amfitrió: són el grupet d'amics "més amics". Els que no són cridats a la festa, han d'assumir aquesta petita frustració però entenent que altres nens els convidaran en properes celebracions. I s'estableixen unes primeres normes socials: si tu em convides, jo també et convidaré. Cada nen o nena es converteix per una tarda en el rei o la reina del grup: obre la seva casa als amics, els presenta la seva família, la seva mascota, comparteix els secrets de la seva habitació, les seves joguines. És el protagonista, ell sol, el centre del món. A qui no li agrada sentir-se així per un dia?


Doncs amb la festa a casa, el nostre menú típic és la xocolata desfeta amb coca de sucre, tot fet a casa. La recepta d'aquesta coca me la va passar la Teresa, la meva presentadora de Thermomix. És una recepta que dóna molt de joc, tant per prendre amb xocolata desfeta com per esmorzars i berenars. Quan en fem, la que no ens mengem la congelem ja tallada a trossos, en una bossa i ben plana al congelador. Al matí, la traiem del congelador i, o bé la deixem damunt del radiador embolicada amb paper de cuina o, també embolicada, la descongelem 15-20 segons al microones i ens la cruspim amb un bon cafè amb llet. Ah! Se m'oblidava: és un recurs ideal per portar un detall saludable a l'escola els dies de celebració de l'aniversari dels nostre fills. I molt més econòmic que si l'hem de comprar al forn de pa.







Per una coca de la mida d'una safata per al forn, necessitarem:

120 grams de llet
80 grams d'infusió d'anís en gra
75 grams de sucre
120 grams d'oli d'oliva
40 grams de llevat fresc
4 ous
Un pessic de sal
650 grams de farina de força
Sucre per empolvorar

Comencem posant la llet, el sucre, la infusió d'anís i l'oli al vas de la Thermomix i programem 2 minuts, 37 graus, velocitat 2.

A continuació, hi afegim els ous i el llevat i barregem 5 segons, velocitat 4.

Incorporem la meitat de la farina i tornem a barrejar 15 segons, velocitat 6.

Acabem d'abocar la resta de farina i la sal i amassem 3 minuts, vas tancat, velocitat espiga.










Deixem reposar aquesta massa dins del vas, tapat amb un drap, fins que sobresurti pel bocal (uns 30 minuts).

Cobrim una safata amb paper de forn i hi aboquem la massa. Amb les mans sucades d'oli, anem donant forma a la coca. Empolvorem amb sucre i deixem que la coca torni a pujar en un lloc resguardat del fred i de corrents d'aire (mínim 45 minuts).

Escalfem el forn a 250 graus.

Quan la massa hagi pujat, tornem a empolvorar amb sucre i introduïm al forn. Fem una cocció ràpida, d'uns 7 minuts, per aconseguir que quedi ben tendra.

Traiem del forn, retirem amb compte la safata i el paper de forn i deixem refredar damunt d'una reixeta.






dimecres, 9 d’octubre del 2013

Tarta tatin de figues amb crema anglesa



Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves






Doncs de tot en tenim una mica, les oliveres ben velles, de la rebesàvia del Xavier; la figuera, plantada pel meu pare ja fa molt. I de vinyes, les millors les més joves. Continuem amb les figues, ja portem unes quantes receptes, però al camp, quan arriba un producte, tot és menjar el mateix mentre dura la temporada del producte en qüestió: si hi ha bròquil, doncs bròquil per dinar i bròquil per sopar, en verdura, en crema, en truita...... I el mateix amb la fruita. Hem volgut fer una tarta tatin amb figues i acompanyar-la amb una crema anglesa. Quan estàvem a punt d'acabar de farcir la tarta amb les figues, se'ns han acabat i hem hagut de completar el centre de la tarta amb una mançana. Ha quedat igualment deliciosa. Brutal, diria jo.






Per una tarta de 26 cm de diàmetre (en mengen bé 10 persones) necessitarem:

Una làmina circular de pasta de full
1.250 grams de figues, les nostres negres i pelades
150 grams de sucre
El suc de mig llimó
50 grams de mantega
Canyella en pols

Per la crema anglesa (amb Thermomix, segons la recepta del llibre Reposteria y pasteleria):

300 grams de llet
3 rovells d'ou
50 grams de sucre
Una culleradeta de sucre vainillat









Escalfem el forn a 180 graus.

Primerament, preparem la crema anglesa: Posem tots els ingredients al vas de la Thermomix i programem 7 minuts, 90 graus, velocitat 4. Aboquem en un recipient, deixem refredar i conservem a la nevera fins el moment de servir. Podem tapar la superfície amb film transparent, per evitar que es faci una crosta a la part superior.

A continuació, engreixem el motlle on farem la tarta amb mantega. Nosaltres hem fet servir un motlle circular de silicona, perquè els altres que tenim són desmuntables i correm el perill que s'escoli el caramel si no està ben ajustat.

Fem un caramel en una paella amb el sucre, el suc de llimó i la mantega. Quan agafi el seu típic color daurat, l'aboquem dins del motlle, mirant que cobreixi tota la superfície. Col·loquem les figues ben atapeïdes damunt d'aquest caramel. Empolvorem amb una mica de canyella en pols.









Finalment, posem la làmina de pasta de full al damunt i anem apretant les vores cap a l'interior del motlle, de manera que les figues quedin ben subjectes per la pasta de full. Punxem la superfície per evitar que pugi.
Introduïm al forn durant uns 20 minuts o fins que veiem que la pasta de full està daurada. 
Desemmotllem quan el caramel encara no s'hagi solidificat (si no, la feina serà nostra per treure la tarta del motlle). Deixem refredar.
Servim acompanyat de la crema anglesa.





dilluns, 7 d’octubre del 2013

Pollastre al forn amb figues i vi ranci



Un bon dinar treu la gana de sopar








Ja feia dies que volíem provar de fer pollastre amb figues. Fa uns dies, el Francesc d'A la taula i al llit va publicar un pollastre amb figues, el seu fet a la cassola, amb un aspecte molt apetitós. Nosaltres l'hem fet al forn, com moltes vegades fem amb altres fruites. Aquest cop, amb les figues fosques de la nostra figuera, que encara ens en va donant. Molt fàcil de fer, el pollastre es cou amb l'oli, el suc de llimó i el seu propi suc. I les figues, posades més tard, amoroseixen la carn i deixen anar la seva pròpia aroma que es barreja amb la resta del suc a la safata. Per menjar-lo, tallem les figues a quarts i punxem un tall de pollastre i un tall de figa. I després suquem pa a la salsa. Menjar de diumenge.



Per 6 persones necessitarem:

Un pollastre tallat a trossos
12 figues negres
Oli d'oliva
El suc d'un llimó
Sal
Sucre
Pebre negre mòlt
Canyella en pols
Mig vas de vi ranci








Salpebrem el pollastre pels dos costats i el posem en una safata apta per al forn que haurem sucat amb una mica d'oli. Reguem el pollastre amb el suc de llimó i un raig d'oli i l'empolvorem amb un polsim de canyella. Posem al forn a 200 graus durant uns 30 minuts.

Mentrestant, rentem i assequem les figues. Els fem un tall en forma de creu per la part de dalt. Hem de tenir cura que el tall no arribi a la meitat del fruit, si no s'obrirà i l'interior es courà massa, i el que ens interessa és que la figa conservi la seva melositat un cop cuita. Condimentem amb un polsim de sucre, canyella i pebre negre. 








Quan el pollastre estigui daurat per un costat, li donem la volta als talls i hi afegim mig vas de vi ranci. Deixem coure uns 15 minuts i llavors hi afegim les figues. Al moment de posar-les al forn, reguem cada figa amb una mica del suc de la cocció. Deixem coure uns 15 minuts més, fins que veiem el pollastre ben daurat.








divendres, 4 d’octubre del 2013

Cóc ràpid de mançana i nous



De pans i de coques, n'hi ha de totes









Aquests dies ja ve de gust preparar masses per esmorzar i/o berenar: magdalenes, cócs, pastissos diversos..... En aquest cas, hem preparat un cóc ràpid al qual hem afegit mançanes i nous. La recepta l'hem adaptat del Corpus del patrimoni culinari català, una autèntica joia que recull receptes catalanes de tota la vida. És un cóc amb molt pocs greixos, de fet només té una cullerada d'oli a més dels greixos dels ous. Ens ha semblat una opció saludable per als nostres esmorzars i berenars. De sabor suau i textura esponjosa, ens ha durat dos dies i, guardat en aquesta safata amb tapa, s'ha mantingut tendre com el primer dia.



Per un motlle de 24 cm de diàmetre necessitarem:

La ratlladura d'un llimó
250 grams de farina
250 grams de sucre
4 ous
40 grams de suc de llimó (el suc del llimó que hem ratllat)
Una cullerada d'oli d'oliva
Un sobre de llevat químic en pols
2 mançanes golden
Un grapat de nous









Escalfem el forn a 180 graus.

Pelem el llimó mirant de no incloure-hi la part blanca. Traiem la humitat posant la pell entre dos fulls de paper absorbent. Dipositem al vas de la Thermomix i triturem 30 segons, velocitat progressiva 5-10.

Posem la papallona al vas i hi incorporem els ous i el sucre. Batem 6 minuts, 37 graus, velocitat 4, fins aconseguir una textura cremosa i homogènia.

A continuació, hi afegim l'oli, el suc de llimó i la meitat de la farina i barregem 5 segons, velocitat 3.









Incorporem la resta de la farina i el llevat i tornem a barrejar 5 segons, velocitat 3. Acabem d'integrar tots els ingredients de la massa amb l'espàtula.

Pelem i ratllem les dues mançanes i les afegim a la massa. Hi incorporem les nous a trossos i barregem per integrar bé aquests ingredients a la massa.

Engreixem un motlle amb mantega i l'enfarinem lleugerament. Hi aboquem la massa i posem al forn uns 30 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca. 

Podem empolvorar el cóc amb sucre abans d'introduir-lo al forn, de manera que s'hi formi una petita crosta en coure's. Altrament, podem empolvorar-lo amb sucre de llustre un cop fet i refredat.








dimecres, 2 d’octubre del 2013

Melmelada de figues



Damunt figues beu aigua i no te'n rigues











Tenim una figuera ben plena de figues fosques, de carn tendra i dolça. Quan hi passem pel costat, se sent l'olor dolça típica de l'inici de la tardor i no podem resistir agafar-ne un parell i menjar-nos-les allí mateix. N'hem collit un bon grapat per fer-ne melmelada. És una de les meves preferides. M'encanta trobar-hi les llavors mentre en menjo damunt d'una torrada per esmorzar. I si hi ha temps per llegir el diari i prendre un cafè, no es pot començar el dia de millor manera. Val la pena matinar una mica i gaudir del primer àpat del dia.












Amb aquestes quantitats hem omplert 9 pots de melmelada de 135 grams:

Un quilo de figues pelades
550 grams de sucre
El suc de mig llimó


La melmelada l'hem feta a la Thermomix. Hem començat posant tots els ingredients al vas i triturant-los 5 segons a velocitat 5. Després hem programat 30 minuts, temperatura Varoma, velocitat 2. Ens ha quedat una consistència una mica espessa, com es pot veure a les fotografies.










La recepta original amb Thermomix ( del llibre Reposteria y pasteleria) només varia la temperatura: enlloc de Varoma, és de 100 graus. Seguint aquesta recepta, s'obté una melmelada més líquida. Si volem espessir-la una mica més, programem uns minuts més sense el cubilet, posant-hi damunt el cistellet per evitar que escatxigui.








Un cop feta, aboquem la melmelada en pots prèviament esterilitzats, els tanquem i deixem de cap per avall fins que es refredi del tot. Si volem conservar-la durant més temps, podem bullir els pots coberts en aigua durant 15 minuts.