Coca de Sant Joan de brioix, fruites i pinyons, o per a què pot servir un solstici

La nit de Sant Joan, la més curta de l'any

Fa gairebé 2.300 anys, un grec anomenat Eratòstenes de Cirene es va adonar que, el dia del solstici d'estiu, els objectes no projectaven cap ombra a la ciutat de Siena (actual Asuan), mentre que sí ho feien a Alexandria, on ell exercia com a bibliotecari d'aquella famosa biblioteca de l'antiguitat. Això el va fer pensar que, mitjançant càlculs trigonomètrics, podria deduir la longitud de la circumferència terrestre. No sabem exactament quina va ser la unitat de mesura que va utilitzar (es tractava d'estadis grecs o egipcis?) i l'error del càlcul es troba entre un 1% i un 15% segons la unitat utilitzada, però la gran fita d'aquest savi grec, a qui donaven el sobrenom de Beta, perquè era el segon en el coneixement de totes les branques del saber, és haver estat el primer en utilitzar un mètode científic per mesurar el nostre planeta.

Els solsticis eren moments importants de l'any, els punts d'altura màxima i mínima del Sol en el seu recorregut pel cel. Solsticis i equinoccis eren dates claus per fixar els calendaris. A Roma, la reforma juliana del calendari va fixar el solstici d'hivern la nit del 24 al 25 de desembre, i els mateixos dies dels mesos de març, juny i setembre per als dos equinoccis i el solstici d'estiu. Més endavant, al segle IV, l'emperador Constantí va declarar el Cristianisme la religió oficial de l'imperi. Com en aquella època solsticis i equinoccis ja no coincidien amb la data fixada pel calendari julià, al Concili de Nicea es van passar al dia 21 dels mesos corresponents, desvinculant el Nadal, del 24 al 25 de desembre, del seu significat astronòmic. 

L'esglèsia també va combatre les celebracions paganes del solstici d'estiu i va associar la data amb el naixement de Sant Joan Baptista. Sembla que, la nit del part, la seva mare, Santa Elisabet, va encendre una foguera per avisar la Mare de Déu que l'anés a ajudar. I Sant Joan va néixer aquella mitjanit. Al Magrib, berbers i àrabs celebren també amb foc el naixement del profeta Mahoma en aquesta data .

Avui dia no mirem el cel, però seguim mantenint la tradició del foc, la festa i la màgia associada a aquesta data. Continuem celebrant Sant Joan com l'inici de l'estiu, de l'estació de la llum i l'abundor de la terra. 

I aquesta és la nostra coca de brioix per Sant Joan. Una coca feta seguint la recepta del Xavier Barriga al seu llibre Brioixeria. Hi vam dedicar tota una tarda, entre el temps d'amassat i els temps de repòs i fermentació, però el resultat val la pena.  Us desitgem un bon inici d'estiu i una feliç Nit de Sant Joan. I la festa, el foc i la màgia, al gust de cadascú. I, si podeu, mireu el cel i gaudiu de l'Óssa Major al seu punt més alt i de les constel·lacions de l'estiu amb un bon tros de coca i una copa de cava ben fresc.

Per una coca gran, de la mida d'una safata de forn:

500 grams de farina de força

10 grams de sal

100 grams de sucre

3 ous (150 grams)

100 grams de mantega

130 ml. d'aigua

35 grams de llevat fresc

La ratlladura d'un llimó

Mitja cullerada de postres de canyella

Fruita confitada per decorar

Pinyons

Un ou per pinzellar

Un pessic de sal

Sucre per empolvorar la coca

Posem al bol de la KA la farina, la sal, el sucre, els ous, l'aigua ( no la posem tota, en reservem una mica a demanda de la massa), la ratlladura del llimó i la canyella. Amb l'accessori ganxo, comencem a amassar i pugem a velocitat mitja. Quan la massa s'hagi format, hi afegim la mantega, que haurem tallat a trossos petits i reservat a la nevera fins al moment del seu ús.

Quan la massa hagi absorbit la mantega, és el moment d'afegir-hi el llevat amb una mica d'aigua. Seguim pastant fins que el llevat s'hagi dissolt del tot i tinguem una massa fina i elàstica, que no s'enganxi al vas ni a les mans. Jo vaig acabar de pastar a mà, així també podia comprovar millor la textura de la massa.

Fem una bola amb la massa i la posem en un bol greixat amb una mica d'oli. Tapem amb un drap de cuina i deixem a la nevera uns 30 minuts.

Per treballar la massa, pinzellem la superfície de treball amb una mica d'oli. Amb un corró, estirem la massa fins donar-li la forma desitjada, en aquest cas, un rectangle de la mida d'una safata de forn. Col·loquem la coca a la safata coberta amb paper de forn.

Pinzellem la coca amb ou batut amb sal i decorem amb la fruita confitada. Deixem reposar en un lloc càlid fins que gairebé hagi doblat el seu volum.

Escalfem el forn a 190 graus.

Quan la coca hagi fermentat, hi escampem pinyons i empolvorem amb sucre.

Enfornem durant uns 17 minuts, o fins que veiem que agafa un bonic to daurat.

Deixem refredar damunt d'una reixeta.

Si voleu altres receptes de coca, mireu aquesta coca de Sant Joan amb taronja, xocolata i pinyons o aquesta súper ràpida coca de pasta de full amb cabell d'àngel i pinyons.